Preguntes dels lectors

En 2 Corintis 6:14, a qui es referia Pau quan va utilitzar l’expressió «no creients»?

En 2 Corintis 6:14 NT, Pau va dir: «No feu parella —que seria incompatible— amb els no creients». A l’analitzar el context d’estes paraules, queda clar que Pau està parlant de persones que no formen part de la congregació cristiana. Altres textos bíblics on Pau gasta les expressions «no creient» o «no creients» recolzen esta idea.

Per exemple, en 1 Corintis 6:6, Pau reprén alguns cristians per portar els seus germans «davant d’un tribunal de gent que no creu». Ací, al dir «gent que no creu», està referint-se als jutges dels tribunals de Corint. En la segona carta que va escriure als corintis, Pau diu que Satanàs «ha encegat l’enteniment» dels no creients, i que estos tenen un vel en els ulls que no els permet vore les bones notícies. Sabem que estes persones no mostren interés en servir a Jehovà, perquè Pau va explicar que «sempre que es giren cap al Senyor cau el vel» (2 Corintis 3:16; 4:4).

Alguns no creients violen la llei o practiquen la idolatria (2 Corintis 6:15, 16). No obstant, no tots s’oposen als servents de Jehovà. De fet, alguns mostren interés en la veritat. Molts estan casats amb Testimonis i estan contents amb el seu matrimoni (1 Corintis 7:12-14; 10:27; 14:22-25; 1 Pere 3:1, 2). Però quan Pau utilitza l’expressió «no creient», es referix a persones que, com hem mencionat, no formen part de la congregació cristiana, la qual està formada per aquells que s’han convertit «a la fe en el Senyor» (Fets 2:41; 5:14; 8:12, 13).

El principi de 2 Corintis 6:14 oferix una bona guia per als cristians en tot aspecte de la vida i, a sovint, s’utilitza per a aconsellar els cristians que desitgen casar-se (Mateu 19:4-6). Un cristià dedicat i batejat fa bé de no buscar un cònjuge entre els no creients, ja que els seus valors, metes i creences són molt diferents de les d’un cristià verdader.

Però, i les persones que estan estudiant la Bíblia i es reunixen amb la congregació? I els publicadors no batejats? Es podria dir que són no creients? No, no podem dir que les persones que han acceptat la veritat de les bones notícies i que estan progressant cap al baptisme siguen no creients (Romans 10:10; 2 Corintis 4:13). Per exemple, inclús abans de batejar-se, a Corneli se’l considerava «un home piadós, que creia en l’únic Déu» (Fets 10:2).

Llavors, ¿estaria bé que un cristià dedicat festejara i es casara amb un publicador no batejat, ja que el principi de 2 Corintis 6:14 no aplica en el seu cas? No, eixa no seria una decisió sàvia. La raó la trobem en 1 Corintis 7:39 (nota), on Pau va dir que una viuda cristiana «queda lliure de casar-se amb qui vulga, sempre que siga en el Senyor». En harmonia amb este consell, als cristians dedicats se’ls anima a buscar cònjuge només entre els qui estan «en el Senyor».

Què signifiquen les expressions «en el Senyor» i «en el Crist»? En Romans 16:8-10 i Colossencs 4:7, Pau parla d’alguns hòmens que estaven «en el Crist» o «en el Senyor». Si llegim estos versicles, vorem que es referix a ells com coŀlaboradors, provats en Crist, estimats germans, servidors fidels i companys de servici.

Una persona comença el seu «servici en el Senyor» quan voluntàriament renuncia a si mateixa, com faria un servent. Jesús ho explica aixina: «Si algú vol ser seguidor meu, que renuncie a si mateix, que prenga el seu pal de turment i em seguisca constantment» (Mateu 16:24 TNM). Una persona es convertix en seguidora de Crist i se sotmet plenament a la voluntat de Jehovà quan es dedica a Ell. Després, es bateja i arriba a ser un ministre ordenat que compta amb el favor de Jehovà. a Per tant, casar-se «en el Senyor» significa casar-se amb algú que ha demostrat ser un verdader creient, és a dir, un «servent de Déu i de Jesucrist» dedicat (Jaume 1:1).

Una persona que està estudiant la Bíblia amb els testimonis de Jehovà i està progressant és digna d’encomi. No obstant, encara no ha renunciat a si mateixa ni s’ha dedicat a Jehovà, i necessita fer alguns canvis. Abans de plantejar-se fer un pas tan important com el matrimoni, hauria de fer estos canvis i convertir-se en un cristià dedicat i batejat.

¿Seria aconsellable que un cristià començara a festejar amb un algú que pareix estar progressant en el seu estudi de la Bíblia, amb la intenció d’esperar fins que es batege per a després casar-se? No. La persona que està estudiant podria confondre els seus motius per a batejar-se si sap que el cristià dedicat no es casarà amb ella fins que s’haja batejat.

Normalment, no passa molt de temps des que algú és nomenat publicador no batejat fins al seu baptisme. Així que seguir el consell de casar-se només «en el Senyor» no és massa difícil. I què passa en el cas d’algú que ha crescut en una família cristiana, ha estat actiu en la congregació durant anys i servix com a publicador no batejat? Bé, en eixe cas caldria preguntar-se què li impedix dedicar la seua vida a Jehovà. Per què no es decidix a fer-ho? És que té dubtes? Encara que no és un «no creient», tampoc es pot dir que estiga «en el Senyor».

El consell de Pau sobre el matrimoni ens beneficia (Isaïes 48:17). Si els futurs cònjuges s’han dedicat a Jehovà, el seu matrimoni serà un compromís amb una base sòlida i espiritual. Tindre els mateixos valors i les mateixes metes contribuirà a la felicitat del seu matrimoni. A més, al casar-se en el Senyor, el cristià mostra la seua lleialtat a Jehovà i, com a resultat, disfrutarà de benediccions eternes. Perquè, com diu Salm 18:25 TNM: «A qui és lleial, tu [Jehovà] li demostres lleialtat».

[Nota]

[Iŀlustració]

«A qui és lleial, tu [Jehovà] li demostres lleialtat»