És saludable la nostra manera de divertir-nos?
És saludable la nostra manera de divertir-nos?
«Sapieu reconéixer el que és agradable al Senyor» (EF 5:10).
1, 2. a) Com ens mostra la Paraula de Déu que Jehovà vol que disfrutem de la vida? b) A què ens sentirem motivats si veiem l’entreteniment com un regal de Déu?
COM podem vore en la Bíblia, Jehovà no sols ens ha donat la vida, sinó que vol que disfrutem d’ella. Per exemple, en Salms 104:14, 15 diu que, gràcies a Jehovà, l’home «trau el pa de la terra i el vi que li alegra el cor, l’oli amb què s’ungeix el front i el pa que li renova les forces». En efecte, és Jehovà qui fa créixer abundantment les collites per a que obtinguem gra, oli i vi. A més, el vi també ens alegra el cor (Ecle 9:7; 10:19). Jehovà vol que siguem feliços i per això ens ompli el cor d’alegria (Fets 14:16, 17).
2 Així que no hi ha motiu per a sentir-nos culpables si de tant en tant disfrutem d’activitats que ens ajuden a recarregar les energies i a enriquir la nostra vida. De fet, la Bíblia ens anima: «Mireu els ocells del cel» i «les flors del camp» (Mt 6:26, 28; Sl 8:4, 5; [vv. 3, 4 TNM]). Una vida plena i saludable és un «do de Déu» (Ecle 3:12, 13). Si comprenem que l’entreteniment forma part d’este regal que ens ha fet Jehovà, ens sentirem motivats a usar-lo d’una manera que li agrade. a
Llibertat dins d’uns límits
3. Per què és comprensible que hi haja opinions diferents sobre l’entreteniment?
3 El cristià equilibrat reconeix que hi ha molts tipos d’entreteniment, però també sap que és necessari posar límits. Per què? Per a contestar-ho, comparem l’entreteniment amb el menjar. La cuina d’un país pot ser molt diferent de la d’un altre en l’altra part del món. De fet, el que en un lloc pot ser deliciós, en un altre pot ser poc apetitós. De manera pareguda, als cristians d’una part del món els pot agradar certa classe d’entreteniment mentres que als d’una altra part no. De fet, açò podria passar inclús en germans que viuen en una mateixa zona. El que a alguns els pot paréixer relaxant, com llegir un bon llibre en el sofà, a uns altres els pot paréixer avorrit. A una persona li pot encantar anar en bicicleta pel camp, mentres que a una altra li pot paréixer una activitat esgotadora. Per això, hem d’acceptar que, igual que ocorre amb el menjar, en l’entreteniment hi ha moltes opcions i tots tenim les nostres preferències personals (Rm 14:2-4).
4. Per què hauríem de fixar límits al triar el nostre entreteniment? Posa un exemple.
4 No obstant, sabem que encara que tenim llibertat d’elecció, açò no pot ser una excusa per a fer tot el que vullguem. Per a iŀlustrar-ho, pensem una altra vegada en l’exemple del menjar. Encara que ens agrade tastar menjars diferents, no tastaríem aliments que estigueren podrits. Menjar este tipo d’aliments no només aniria en contra del sentit comú, sinó també en contra de la nostra salut. De forma pareguda, encara que ens agraden diferents formes d’entreteniment, no practicaríem activitats que foren violentes o immorals, o que posaren en risc la nostra vida. Participar en estes activitats va en contra dels principis bíblics i són una amenaça per a la nostra salut física i espiritual. Per a assegurar-nos que estem dins d’uns límits raonables, hauríem de pensar amb antelació si la classe de diversió que ens agrada és realment bona (Ef 5:10). Com podem fer-ho?
5. Com podem saber si el nostre entreteniment és acceptable als ulls de Déu?
5 Per a que l’entreteniment ens beneficie i siga agradable als ulls de Jehovà, ha de complir certes normes que trobem en la seua Paraula, la Bíblia (Sl 86:11). Per a determinar si la classe d’entreteniment que t’agrada és acceptable o no, pots contestar estes preguntes: què, quan i qui. Analitzem-les una per una.
Què inclou?
6. Quina classe d’entreteniment hem de rebutjar, i per què?
6 Abans de triar com ens divertirem, preguntem-nos: «Què inclou l’entreteniment que m’agrada?» Al pensar en la resposta, cal tindre present que hi ha dos classes de diversions: en primer lloc, aquella que rebutgem de pla i, en segon lloc, aquella que podria ser acceptable. En este món malvat, gran part de l’entreteniment conté activitats que van en contra dels principis bíblics o les normes de Déu (1Jn 5:19). Els cristians verdaders rebutgem amb fermesa tota classe d’entreteniment que incloga violència, sadisme, demonisme, homosexualitat o pornografia, o qualsevol entreteniment que promoga altres pràctiques immorals (1Co 6:9, 10; llig Apocalipsi 21:8). Inclús quan estem a soles, volem demostrar-li a Jehovà que fugim del mal al negar-nos a participar en esta classe d’entreteniment (Rm 12:9; 1Jn 1:5, 6).
7, 8. Com podem saber quin entreteniment és acceptable als ulls de Jehovà? Posa un exemple.
7 La segona classe de diversions inclou l’entreteniment que no conté pràctiques que Déu condemna expressament. Per a saber què pensa Ell d’una activitat en concret, hauríem d’analitzar detingudament els principis bíblics (Pr 4:10, 11). Després, hem de prendre una decisió personal que ens deixe amb la consciència tranquiŀla (Ga 6:5; 1Tm 1:19). Com podem fer-ho? Pensa en açò: abans de tastar un menjar nou, volem saber quins són els seus ingredients. De manera similar, abans d’elegir el nostre entreteniment, hem d’investigar què inclou (Ef 5:17).
8 Per exemple, pot ser que t’agraden els esports, i és comprensible, ja que poden ser divertits i emocionants. Però, i si t’atrauen certs esports per la seua competitivitat agressiva, l’alt risc que tenen, l’alta probabilitat de lesió, les seues celebracions descontrolades, el sentiment patriòtic, o «ingredients» similars? Després d’examinar què inclou, és probable que t’adones que la teua manera de pensar no està d’acord amb la de Jehovà ni tampoc amb el missatge de pau i amor que prediquem als altres (Is 61:1; Ga 5:19-21). Per altra banda, si els «ingredients» de certa activitat són bons als ulls de Jehovà, llavors eixa diversió podrà ser agradable per a nosaltres i beneficiosa (Ga 5:22, 23; llig Filipencs 4:8).
Quan la realitzaré?
9. Què indicarà la nostra resposta a la pregunta: «Quan la realitzaré»?
9 La segona pregunta que hem de fer-nos és: «Quan realitzaré l’activitat?» Hem d’analitzar tant el moment en què la durem a terme com el temps que ens consumirà. Mentres que la pregunta del què inclou revela quines són les nostres preferències i el que ens pareix acceptable o no, la del quan la realitzaré evidencia les nostres verdaderes prioritats, el que considerem més important. Doncs bé, com podem assegurar-nos que estem donant-li la importància apropiada a l’entreteniment?
10, 11. Com ens ajuden les paraules de Jesús en Mateu 6:33 a decidir quant de temps dedicarem a l’entreteniment?
10 Jesús va dir als seus seguidors: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb tota la força» (Mc 12:30). Per això, el nostre amor per Jehovà deu ser lo primer en la nostra vida i ho demostrem quan seguim el següent consell de Jesús: «Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això vos ho donarà de més a més» (Mt 6:33). Com ens ajuda este consell a saber quant de temps dedicar-li a l’entreteniment?
11 Fixa’t en este detall: Jesús ens va aconsellar que buscàrem primer el Regne, no que buscàrem només el Regne. Clarament, Jesús sabia que, a part de buscar el Regne, necessitaríem altres coses. Necessitem una casa, menjar, roba, una educació bàsica, un treball i diversió, entre altres coses. No obstant, entre totes les coses que necessitem, a soles una ocupa el primer lloc: els interessos del Regne (1Co 7:29-31). Esta veritat fonamental ens hauria d’animar a no deixar que les activitats secundàries ens impedisquen centrar-nos en la nostra activitat principal, servir a Jehovà. Si ho fem aixina, este entreteniment amb límits ens beneficiarà.
12. Com podem aplicar el principi de Lluc 14:28 a les diversions?
12 Abans de decidir quant de temps dedicarem a l’entreteniment, fem bé de calcular «les despeses», és a dir, analitzar quant de temps ens costarà una activitat en concret (Lc 14:28). Després, hem de pensar si val la pena invertir eixe temps en eixa activitat, ja que si descuidàrem obligacions importants com l’estudi personal de la Bíblia, l’adoració en família, les reunions cristianes o la predicació, no valdria la pena el temps invertit (Mc 8:36). I al contrari, si arribem a la conclusió que eixa activitat ens ajuda a mantindre’ns enfocats en els assumpts espirituals, podem dir que val la pena.
Amb qui?
13. Per què cal analitzar detingudament amb qui passem el temps lliure?
13 La tercera pregunta que hauríem de fer-nos és: «Amb qui realitzaré esta activitat?» Per què és important considerar este aspecte? Perquè la qualitat de les nostres companyies influirà en la qualitat del nostre entreteniment. De la mateixa manera que disfrutem més d’un menjar quan estem en bona companyia, també disfrutem més de l’entreteniment quan el compartim amb bons amics. Per tant, és comprensible que molts de nosaltres vullguem disfrutar de l’entreteniment en grup, sobretot els jóvens. Això sí, per a assegurar-nos que una activitat ens beneficiarà, lo més savi és que primer analitzem quina classe de persones triarem per a realitzar-la (2Cr 19:2; llig Proverbis 13:20; Jm 4:4).
14, 15. a) Quin exemple ens va deixar Jesús al triar les companyies? b) Quines preguntes hauríem de fer-nos al triar les nostres amistats?
14 Seguir l’exemple de Jesús ens ajudarà molt a triar bé les nostres amistats. Ell ha estimat tots els humans des de l’inici de la creació (Pr 8:31). Mentres va estar en la terra, va mostrar amor i consideració a tota classe de persones (Mt 15:29-37). Així i tot, Jesús va saber diferenciar el que és ser agradable del que és ser un amic íntim. Encara que era amable amb totes les persones en general, només tenia una amistat estreta amb aquells que complien una condició. Als seus 11 apòstols fidels, Jesús els va dir: «Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane» (Joan 15:14; vore també Joan 13:27, 30). Jesús només va acceptar com amics íntims a aquells que eren deixebles seus i servents de Jehovà.
15 Per tant, quan considerem si algú serà el nostre amic íntim, haurem de tindre en consideració l’exemple de Jesús. Podríem preguntar-nos lo següent: «Demostra amb les seues paraules i accions que obeïx els manaments de Jehovà i de Jesús? Respecta els valors i les normes morals definides en la Bíblia? M’anima a posar en la meua vida en primer lloc el Regne i a ser un servent lleial de Jehovà?» Si estàs segur que les respostes a estes preguntes són afirmatives, has trobat un bon amic amb qui compartir activitats d’oci i divertir-te (llig Salm 119:63; 2Co 6:14; 2Tm 2:22).
El nostre entreteniment, passa la prova?
16. Què hem de tindre en compte sobre el nostre entreteniment?
16 Com hem vist, si volem que les nostres diversions ens beneficien, han d’estar en harmonia amb els principis bíblics pel que fa a la qualitat, la quantitat i les companyies. Per tant, abans de participar en alguna classe d’entreteniment, hem de posar-lo a prova. Respecte a la qualitat, hem de preguntar-nos: «Què inclou esta activitat? Hi ha alguna cosa impròpia en ella per a un cristià?» (Pr 4:20-27). Respecte a la quantitat de temps, hem de plantejar-nos: «Quant de temps invertiré? És una quantitat raonable?» (1Tm 4:8). I respecte a les companyies, hem de pensar: «Amb qui compartiré esta activitat? Són bones companyies, o roïnes?» (Ecle 9:18; 1Co 15:33).
17, 18. a) Com podem posar a prova el nostre entreteniment per a assegurar-nos que està d’acord amb els principis bíblics? b) Que estàs resolt a fer respecte a l’entreteniment?
17 Si veiem que alguna forma d’entreteniment no està d’acord amb algun dels principis bíblics que hem mencionat, no passaria el test. No obstant, si ens assegurem que complix amb les tres condicions del què, quan i qui, el nostre entreteniment li agradarà a Jehovà i ens beneficiarà (Sl 119:33-35).
18 Així que pel que respecta a l’entreteniment, assegurem-nos que siga saludable, que li dediquem el temps apropiat i que les persones amb qui el realitzem siguen bones companyies. Resolguem-nos a seguir el següent principi bíblic: «Tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu» (1Co 10:31).
[Nota]
a En este article els termes diversió i entreteniment s’utilitzen indistintament per a referir-nos al temps que dediquem a activitats d’oci.
Com ho explicaries?
Com podem aplicar a l’entreteniment els següents principis?
• Proverbis 13:20
[Preguntes de l’estudi]
[Diagrama]
✔Què
[Diagrama]
✔Quan
[Diagrama]
✔Qui
[Iŀlustració]
Com podem imitar l’exemple de Jesús al triar els nostres amics i l’entreteniment?