FERRAN * està nerviós. Dos ancians li han dit que volen parlar amb ell. Després de les últimes visites del superintendent de circuit, els ancians li han explicat com reunir els requisits per a tindre més responsabilitats en la congregació. Amb el pas del temps, Ferran ha començat a preguntar-se si alguna volta serà nomenat ancià. Ara el superintendent de circuit acaba de visitar la congregació de nou. Què li diran els ancians esta vegada?

Un d’ells cita 1 Timoteu 3:1 i li diu que han rebut el seu nomenament com a ancià. A Ferran se li obrin els ulls i pregunta sorprés: «Què? De veres?». El germà li ho repetix, i a Ferran se li dibuixa un somriure en la cara. Després, quan el seu nomenament s’anuncia a la congregació, tots es posen molt contents.

Està bé desitjar responsabilitats en la congregació? Clar que sí. L’apòstol Pau va escriure que «aspirar a ser el pastor d’una comunitat és desitjar una noble obra» (1Tm 3:1). Molts cristians seguixen este consell i progressen en sentit espiritual. Com a resultat, el poble de Déu compta amb desenes de milers d’ancians i servents ministerials capacitats. Però, com les congregacions continuen creixent, es necessita que més germans s’esforcen per «aspirar» a tindre més responsabilitats. Quina és la forma apropiada de fer-ho? Deurien els qui desitgen ser ancians preocupar-se constantment per açò, com va fer Ferran?

L’expressió «aspirar» és la traducció d’un verb grec que transmet la idea de desitjar sincerament una cosa i d’estirar-se per a aconseguir-la, com quan algú s’estira per a collir una fruita deliciosa d’un arbre. No es referix a buscar amb cobdícia ser pastor o superintendent. Per què no? Perquè la meta dels qui desitgen sincerament servir com a ancians és realitzar «una noble obra», no aconseguir un títol o una posició.

Molts dels elevats requisits per a complir amb esta noble obra es troben en 1 Timoteu 3:2-7 i Titus 1:5-9. Referint-se a ells, un ancià d’experiència anomenat Raymond explica: «Per a mi, lo més important és el que som. L’oratòria i l’ensenyança són importants, però no estan per damunt de ser irreprotxables, moderats en els hàbits, ordenats, hospitalaris, raonables i tindre bon juí».

Un germà amb l’actitud correcta demostra que és irreprotxable sent honest i mantenint-se net en tot sentit. És moderat en els seus hàbits, sensat, raonable i porta una vida ordenada; per això, els seus germans confien que durà la davantera en la congregació i que els ajudarà amb els seus problemes. Com és hospitalari, anima els jóvens i els nous. I com estima la bondat, consola i ajuda els malalts i els majors. Demostra estes qualitats perquè vol servir els altres, i no per a tindre més possibilitats de ser nomenat. *

Encara que la junta d’ancians pot aconsellar i animar, ha de ser el germà que aspira a tindre més responsabilitats qui s’esforce per complir els requisits bíblics. Henry, que porta molts anys sent ancià, comenta: «Si vols ser nomenat, treballa intensament per a reunir els requisits». Llavors, cita Eclesiastés 9:10 i explica: «“El que ara et veges capaç de fer, fes-ho de la manera que pugues”, és a dir, amb totes les teues forces. Si els ancians t’encarreguen alguna cosa, fes-ho lo millor que pugues. Disfruta de totes les faenes que t’assignen en la congregació, inclús d’agranar. Amb el temps, el teu treball i esforç es voran recompensats». En efecte, si desitges ser ancià algun dia, sigues treballador i digne de confiança en tots els aspectes del servici a Déu. La qualitat que ha de caracteritzar la teua vida és la humiltat, no l’ambició ni l’orgull (Mt 23:8-12).

Algú que desitja aconseguir més responsabilitats en la congregació podria sentir-se temptat a llançar indirectes o a intentar influir en la junta d’ancians. Un altre es podria disgustar quan els ancians li donen consell. Estos germans farien bé de preguntar-se: «Estic buscant el meu propi interés, o vullc humilment cuidar les ovelles de Jehovà?».

Els qui aspiren a més responsabilitats no haurien d’oblidar un altre requisit que han de complir els ancians: fer-se «models del ramat» (1Pe 5:1-3). A tal efecte, és essencial rebutjar les accions i els pensaments incorrectes, així com cultivar paciència i aguant, tant si u està nomenat com si no. En realitat, ser ancià no eximix miraculosament a ningú dels seus defectes (Nm 12:3; Sl 106:32, 33). A més, encara que a un germà la seua consciència no l’acuse de res, pot ser que els altres tinguen raons per a tindre una opinió diferent (1Co 4:4). Per tant, si els ancians et donen un consell sincer basat en la Bíblia, escolta’l sense ofendre’t i intenta posar-lo en pràctica.

A alguns germans se’ls fa molt llarga l’espera. Si és el teu cas i desitges ser ancià, ¿et desesperes a vegades? Si és aixina, recorda este proverbi bíblic: «L’esperança que es retarda afligeix el cor, la que es compleix alimenta com l’arbre de la vida» (Pr 13:12).

Pot ser molt desanimador vore que una meta que desitgem no arriba mai. Això és el que li va passar a Abraham. Jehovà li havia promés un fill, però passava el temps i Sara i ell seguien sense tindre’l (Gn 12:1-3, 7). Quan ja era vell, va clamar: «Senyor, Déu sobirà, què em pots donar? Jo me’n vaig sense fills. [...] No m’has donat descendència». Encara que Jehovà li va confirmar la seua promesa, van passar almenys catorze anys més fins que la va complir (Gn 15:2-4; 16:16; 21:5).

Ara bé, li va llevar aquella espera l’alegria de servir a Jehovà? Per a res. Ell no va dubtar mai que Jehovà compliria la seua paraula i, per això, va continuar esperant. L’apòstol Pau va escriure: «Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzara la promesa» (He 6:15). Al final, el Totpoderós el va beneir molt més del que ell s’havia imaginat. Què ens ensenya l’exemple d’Abraham?

Si t’agradaria ser ancià però han passat els anys i encara no ho eres, continua confiant en Jehovà i no perdes l’alegria de servir-lo. William, que ha ajudat molts germans a progressar espiritualment, explica: «Per a reunir els requisits, es necessita temps. Les habilitats i l’actitud d’un germà es manifesten a poc a poc en la manera com es comporta i complix el que se li demana. Alguns creuen que l’èxit depén d’aconseguir este privilegi o de rebre un nomenament. Eixa manera de pensar és equivocada i es pot tornar en una obsessió. La veritat és que l’èxit consistix en servir a Jehovà fidelment, sense importar on estiguem o què fem».

Un germà hagué d’esperar més de deu anys fins que va ser nomenat ancià. Fent referència a una coneguda descripció que es troba en el capítol 1 del llibre d’Ezequiel, relata la lliçó que va aprendre: «Jehovà conduïx el seu carro, la seua organització, a la velocitat que ell decidix. Les coses no passen quan nosaltres volem, sinó quan ell ho veu oportú. Per molt que jo desitge ser ancià, el que importa no és el que jo vullc o el que jo crec que hauria de ser. El que jo vullc podria no ser lo que necessite, i Jehovà ho sap».

Si «aspires» a realitzar la noble obra d’un superintendent algun dia, aprofita el temps i contribuïx a la felicitat de la congregació. Si et pareix que el temps passa molt a espaiet, lluita contra l’ansietat i la impaciència. Raymond, mencionat abans, explica: «Si eres ambiciós mai estaràs content. Els qui sempre estan a l’espera es perden la gran alegria de servir a Jehovà». Per tant, cultiva més plenament el fruit de l’esperit, especialment la paciència. Esforça’t per fer més forta la teua espiritualitat estudiant la Bíblia regularment. Participa més en la predicació de les bones notícies i fes cursos bíblics amb persones interessades. Porta la davantera en les activitats espirituals de la teua família, i no descuides l’Adoració en Família. Aprofita tota oportunitat per a passar més temps amb els germans. Aixina, mentres t’esforces per arribar a la teua meta, disfrutaràs del viatge.

Esforçar-se per aspirar a més responsabilitats en la congregació és una oportunitat que Jehovà ens ha donat per a cultivar qualitats cristianes i ajudar els nostres germans. Ni ell ni la seua organització volen que et frustres o t’amargues. Déu ajuda i beneïx els qui el servixen amb una bona motivació. I, com passa amb totes les altres benediccions que Jehovà ens dona, «ell no afig cap dolor amb ella» (Pr 10:22 TNM).

Encara que dugues molt de temps esperant, recorda que sempre podem continuar progressant en sentit espiritual. Si dediques temps a cultivar les qualitats necessàries i t’esforces en la congregació sense desatendre la teua família, et faràs un historial de servici que Jehovà no oblidarà. I, siga quina siga l’assignació que tingues, seràs feliç servint a Jehovà.