MOLTES persones consideren que la Trinitat és «la doctrina central de la religió cristiana». Segons esta creença, el Pare, el Fill i l’esperit sant són tres persones en un sol Déu. Així i tot, el cardenal John O’Connor va afirmar que la Trinitat «és un misteri molt profund que mai podrem entendre». Per què costa tant comprendre la Trinitat?

El Diccionario crítico de Teología (edicions Akal) fa esta declaració: «La doctrina trinitària no es troba com a tal en les Escriptures». A causa d’això, molts dels seus partidaris han buscat desesperadament en la Bíblia versicles que donen suport a la seua teoria i inclús han arribat a tergiversar-los.

Un dels versicles que solen malinterpretar-se és el de Joan 1:1, que diu: «Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu [en grec, ton theon] i la Paraula era Déu [en grec, theós]». En este versicle apareixen dos formes del substantiu grec per a Déu. La primera, theon, va precedida de la paraula ton —una forma de l’article definit grec, que equival a l’article valencià el—, per la qual cosa sabem que es referix al Déu totpoderós. Però la segona forma, theós, no porta article definit. Serà un descuit? Vegem-ho.

En primer lloc, cal tindre en compte que l’Evangeli de Joan va ser escrit en grec koiné, o grec comú, i que este idioma té normes específiques sobre l’ús de l’article definit. El biblista A. T. Robertson explica que, quan el subjecte i el predicat porten article, significa que «els dos són definits i se’ls considera idèntics, la mateixa cosa i que, per tant, són intercanviables». Ell posa com a exemple Mateu 13:38, on llegim: «El camp [en grec, ho agrós] és el món [en grec, kosmos]». Gràcies a la gramàtica, comprenem que ací el món també és el camp.

Què passa si el subjecte té un article definit, però el predicat no el té? Este és el cas de Joan 1:1. Parlant precisament sobre este versicle, l’especialista James Allen Hewett destaca lo següent: «En una construcció com esta, el subjecte i el predicat ni són lo mateix ni són idèntics ni són equivalents ni res per l’estil».

Per a iŀlustrar esta idea, Hewett cita 1 Joan 1:5, on es diu que «Déu és llum». En grec, la paraula Déu apareix com ho theós, és a dir, amb l’article definit. Però la paraula per a llum (fos) no va precedida de cap article. Què indica això? Hewett explica: «Sempre es pot dir que Déu és llum, però no que la llum és Déu». Trobem exemples pareguts en Joan 4:24 («Déu és Esperit») i en 1 Joan 4:16 («Déu és amor»). En estos casos, els subjectes tenen en grec un article definit, però els predicats «Esperit» i «amor» no el tenen. Per tant, els subjectes i els predicats no són intercanviables; estos versicles no poden significar que «l’Esperit és Déu» ni que «l’amor és Déu».

Molts erudits en grec i traductors de la Bíblia concorden que Joan 1:1 no pretén revelar la identitat de «la Paraula», sinó ressaltar una de les seues qualitats. Un d’estos traductors, William Barclay, explica: «Com que [l’apòstol Joan] no utilitza un article definit davant de theós, es tracta d’una descripció, [...] Joan no està identificant la Paraula amb Déu. Dit de manera senzilla, Joan no diu que Jesús era Déu». De la mateixa manera, Jason David BeDuhn assenyala: «En grec, si en una frase com la de Joan 1:1c no se li posa l’article a la paraula theós, els lectors entendran que es referix a un déu. [...] L’absència de l’article fa que entre theós i ho theós hi haja una diferència tan clara com entre un déu i Déu». I afig: «En Joan 1:1, la Paraula no és el Déu totpoderós, sinó un déu, és a dir, un ser diví». En l’obra Juan. Texto y Comentario, de Juan Mateos (traductor de la Nueva Biblia Española) en coŀlaboració amb Juan Barreto, es menciona una cosa semblant sobre Joan 1:1, 2: «De les tres ocasions on apareix el terme Déu en estos [versicles], la primera i la tercera porte[n] article determinat (el Déu); la segona, no el porta (un Déu, un ser diví)». En l’Análisis Gramatical del Griego del Nuevo Testamento, l’erudit catòlic Max Zerwick explica: «“La Paraula era divina”, pred[icat] sense art[icle], insistix sobre la naturalesa de la Paraula». I l’obra protestant Clave Lingüística del Nuevo Testamento Griego dona la mateixa explicació.

Per tant, és la identitat de Déu «un misteri molt profund»? Per a Jesús no ho va ser. De fet, en una de les seues oracions va fer una clara distinció entre ell mateix i son Pare quan va dir: «I la vida eterna és que et coneguen a tu, l’únic Déu verdader, i aquell que tu has enviat, Jesucrist» (Joan 17:3). Si acceptem esta senzilla veritat bíblica, respectarem a Jesús com el que és, el Fill de Déu, és a dir, un ser diví, i al mateix temps adorarem a Jehovà com «l’únic Déu verdader».