La Bíblia m’ha canviat la vida

QUÈ va impulsar a un punk agressiu a estimar els altres i a fer coses per ells? Què va fer que un jove mexicà abandonara una vida immoral? Per què va deixar la competició un destacat ciclista japonés? Et convidem a descobrir-ho a continuació.

«Era una persona violenta, grossera i arrogant.» (DENNIS O’BEIRNE)

ANY DE NAIXEMENT: 1958

PAÍS D’ORIGEN: ANGLATERRA

ANTECEDENTS: PUNK AGRESSIU

EL MEU PASSAT: Em vaig criar com a catòlic irlandés, ja que per part de mon pare soc descendent d’irlandesos. No obstant, la meua família moltes vegades m’enviava a l’església a soles. Encara que no m’agradava anar, recorde que m’atreien les coses espirituals. Tant és aixina que resava totes les nits; em gitava en el llit i pensava en el sentit que podia tindre cada frase del parenostre.

En plena adolescència vaig voler conéixer el moviment rastafarià i també em vaig interessar en causes polítiques com la lliga antinazi. Ara bé, amb el que més em vaig identificar va ser amb la rebeŀlia del moviment punk. Consumia drogues pràcticament tots els dies, sobretot marihuana. Bevia molt, arriscava la vida per res i no m’importaven gens ni miqueta els altres. Era un antisocial, odiava que em feren fotos i a penes parlava amb ningú, a no ser que considerara que la conversació valguera la pena. Quan mire arrere, m’adone que era una persona violenta, grossera i arrogant. Només era amable i generós amb els meus amics.

Als 20 anys em vaig interessar en la Bíblia. Un amic que traficava amb drogues havia començat a llegir-la en la presó, i un dia vam tindre una llarga conversació sobre la religió, l’Església i el paper del Diable en el món. Em vaig comprar una Bíblia i vaig començar a estudiar-la. El meu amic i jo la llegíem per separat, ens ajuntàvem per a comentar el que havíem aprés i tréiem conclusions. Així ho vam fer durant uns quants mesos.

Estes són algunes de les conclusions a les quals arribàrem: vivim en els últims dies d’este món; els cristians han de predicar les bones notícies del Regne de Déu; no han de ser part del món ni de la política, i la Bíblia dona bons consells morals. No teníem dubtes que la Bíblia diu la veritat i que, per tant, hi havia una religió verdadera. Però la pregunta era: quina? Analitzàrem les esglésies principals, la seua participació en la política i tota la pompa de les seues cerimònies, i vam vore que no s’ajustaven al model que Jesús deixà. Era evident que Déu no les aprovava, aixina que decidírem vore què oferien les religions menys conegudes.

Ens reunírem amb alguns feligresos d’estes religions i els vam fer algunes preguntes bíbliques. Com ja coneixíem la resposta, en seguida sabíem si el que deien quadrava amb la Paraula de Déu o no. Després de cada reunió, sempre li demanava a Déu que, si aquelles persones tenien la religió verdadera, m’entraren ganes de tornar a quedar amb ells. Però després de mesos de reunions, encara no havíem trobat ni un grup que contestara les nostres preguntes amb la Bíblia i tampoc havia sentit la iŀlusió de tornar a parlar amb ningun d’ells.

Finalment, ens vam posar en contacte amb els testimonis de Jehovà. Quan els plantejàrem les mateixes preguntes de sempre, ens van contestar amb la Bíblia. Les seues respostes quadraven a la perfecció amb el que ja sabíem. Després els vam fer preguntes per a les quals no teníem resposta, com el punt de vista de Déu sobre les drogues i el tabac. I de nou van gastar la Bíblia per a contestar-nos. Acceptàrem anar a una reunió en la Sala del Regne.

Allò no va ser gens fàcil per a mi. Era tan antisocial que no em va agradar que vingueren a saludar-me totes aquelles persones, tan amables i ben vestides. Vaig qüestionar els seus motius i no vaig voler tornar més a les reunions. Però com sempre, li vaig demanar a Déu que, si estes persones tenien la religió verdadera, em donara el desig de continuar amb elles. Llavors vaig sentir moltes ganes d’estudiar la Bíblia amb els Testimonis.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Sabia que havia de deixar les drogues, i ho vaig fer immediatament. El que més em va costar va ser el tabac. Ho vaig intentar diverses vegades però no vaig poder. Quan alguns Testimonis em van contar que simplement havien tirat el paquet de cigarrets i no havien tornat a fumar, li vaig demanar a Jehovà que m’ajudara a fer lo mateix. Ja no he tornat a fumar des d’aquell dia. Allò em va ensenyar el valor d’orar-li a Jehovà amb sinceritat.

Una altra cosa que havia de canviar per complet era la meua manera de vestir i arreglar-me. La primera vegada que vaig entrar en la Sala del Regne duia una gran cresta de color blau intens que després vaig tenyir de taronja. Portava pantalons vaquers i una jaqueta de cuir amb eslògans. Jo no entenia per quin motiu havia de canviar, encara que els Testimonis m’ho van aconsellar en diferents ocasions. Al final vaig pensar en el que diu 1 Joan 2:15-17: «No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany. Si algú estimara el món, no tindria l’amor del Pare». Em vaig adonar que amb la meua aparença estava proclamant el meu amor a este món i que per a demostrar el meu amor a Déu, havia de canviar per complet. I aixina ho vaig fer.

Més avant vaig comprendre que no eren els Testimonis els que em demanaven que anara a les reunions cristianes, sinó Déu mateix, com mostra Hebreus 10:24, 25. Quan vaig començar a anar a totes les reunions i a conéixer de veritat els germans, em vaig sentir impulsat a dedicar-me a Jehovà i a batejar-me.

COM M’HE BENEFICIAT: Em commou pensar en la manera com Jehovà ens permet tindre una amistat estreta amb ell. La seua compassió i el seu afecte m’han impulsat a imitar-lo i a seguir al seu Fill, Jesucrist, com a model en la vida (1 Pere 2:21). He aprés que puc seguir treballant per aconseguir la personalitat cristiana sense perdre la meua pròpia identitat. M’he esforçat per cultivar un caràcter amigable i afectuós, i procure imitar a Crist en la manera de tractar a la meua dona i al meu fill. I per descomptat, també em preocupe pels meus germans cristians. Imitar a Crist m’ha donat dignitat, autoestima i la capacitat d’estimar als altres.

«Em van tractar amb dignitat.» (GUADALUPE VILLAREAL)

ANY DE NAIXEMENT: 1964

PAÍS D’ORIGEN: MÈXIC

ANTECEDENTS: VIDA IMMORAL

EL MEU PASSAT: Em vaig criar amb els meus sis germans en Hermosillo (Sonora, Mèxic), una zona on hi ha molta pobresa. Mon pare va morir quan jo era xicotet, aixina que ma mare hagué de mantindre a la família. Vaig començar a treballar des de molt xicotet per a ajudar amb els gastos de la casa. I és que no teníem diners ni per a comprar sabates. De fet, quasi sempre anava descalç. Igual que moltes famílies, vivíem tots arrepretats en una casa.

Com ma mare passava quasi tot el dia treballant, no podia protegir els seus fills dels estranys. Quan tenia sis anys, un xic de 15 va abusar sexualment de mi, i va continuar fent-ho durant molt de temps. Una de les conseqüències que vaig patir va ser una gran confusió sexual. Pensava que era normal que m’atragueren els hòmens. Quan vaig demanar ajuda i consell a metges i sacerdots, m’asseguraren que no tenia ningun problema i que els meus sentiments eren normals.

Als 14 anys vaig decidir fer públic que era homosexual. I ho vaig seguir sent durant 11 anys més, fins i tot vaig arribar a tindre algunes parelles. Vaig estudiar per a ser estilista perruquer i vaig obrir un saló de bellesa. Amb tot, no portava una vida feliç, sinó de sofriment i traïcions. Tenia la sensació que el que feia no estava bé i em preguntava si hi hauria gent bona i noble en este món.

Em vaig enrecordar de la meua germana major, que s’havia batejat com a testimoni de Jehovà després d’estudiar un temps la Bíblia. Ella solia explicar-me les coses que aprenia, però jo no li feia cas. Aixina i tot, l’admirava per la vida que portava i pel seu matrimoni. El meu cunyat i ella es tractaven amb bondat i s’estimaven i respectaven mútuament. Amb el pas del temps, vaig començar a estudiar la Bíblia amb una Testimoni. Al principi ho feia per compromís, sense entusiasme, però després van canviar les coses.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Els testimonis de Jehovà em convidaren a una reunió i allí vaig descobrir un món diferent. De normal, la gent es burlava de mi, però ells no. Al contrari, em saludaven amablement i em tractaven amb dignitat. Em vaig sentir molt bé.

Quan vaig assistir a una assemblea, aquella primera impressió es va confirmar. Vaig comprovar que inclús en grans reunions estes persones eren com la meua germana: bones i sinceres. «¿Seran estes les bones persones que he estat buscant des de fa tant de temps?», vaig pensar. El seu amor i unitat em sorprenia, i també el fet que usaren la Bíblia per a respondre totes les preguntes. Em vaig adonar que la Paraula de Déu era una influència positiva en les seues vides i que havia de canviar molt si volia unir-me a elles.

De fet, havia d’experimentar una completa metamorfosi, perquè vivia com si fora una dona. Necessitava canvis radicals en la manera de parlar, els gestos, la roba, el monyo, els amics... tot. Els meus antics amics van començar a burlar-se i a dir-me: «Què fas? Tu eres com eres. No estudies la Bíblia. Si ho tens tot!». Però lo més difícil va ser abandonar les pràctiques immorals.

Les paraules de la Bíblia en 1 Corintis 6:9-11 em van arribar al cor, i vaig entendre que canviar no era impossible. Allí diu: «¿No sabeu que els injustos no posseiran en herència el Regne de Déu? No vos feu iŀlusions! Ni els qui porten una vida immoral, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres hòmens [...] no posseiran en herència el Regne de Déu. Alguns de vosaltres éreu d’aqueixos, però ara heu estat rentats». Jehovà va ajudar a persones de l’antiguitat a fer canvis, i també em va ajudar a mi. Vaig tardar prou anys i vaig haver d’esforçar-me al màxim, però els consells i el carinyo dels Testimonis em van ser de molta ajuda.

COM M’HE BENEFICIAT: En l’actualitat estic casat i, junt amb la meua dona, ensenye al nostre fill a viure segons els principis bíblics. La meua antiga vida ha passat a la història, i ara disfrute de moltes recompenses i privilegis espirituals. Soc ancià en una congregació i he ajudat a algunes persones a aprendre la veritat de la Paraula de Déu. Els canvis que vaig fer en la meua vida van motivar a ma mare a acceptar un curs bíblic i, amb el temps, va arribar a ser una cristiana batejada. Una de les meues germanes, que portava una vida immoral, també va canviar i es va fer testimoni de Jehovà.

Inclús alguns dels que em deien que no canviara reconeixen ara que la meua vida ha millorat. I jo sé el perquè. En el passat vaig buscar ajuda professional, però només vaig rebre mals consells; en canvi, Jehovà m’ha ajudat de veritat. Encara que em sentia indigne, es va fixar en mi i em va tractar amb paciència i amor. Que agraït estic que un Déu tan amorós i savi em prestara atenció i m’oferira una vida millor!

«Em sentia insatisfet, a soles i buit.» (KAZUHIRO KUNIMOCHI)

ANY DE NAIXEMENT: 1951

PAÍS D’ORIGEN: JAPÓ

ANTECEDENTS: CICLISTE MOLT COMPETITIU

EL MEU PASSAT: Vaig créixer en una tranquiŀla ciutat portuària en la prefectura de Shizuoka (Japó), on vivia amb la meua família de huit membres en una caseta. Mon pare tenia una botiga de bicicletes i em portava de xicotet a les carreres, i allò va fer que m’agradara el ciclisme. La seua idea era que arribara a ser cicliste professional, i per això començà a entrenar-me quan rondava els 14 anys. Entre els 16 i els 18 vaig guanyar tres títols consecutius en una competició nacional. Se m’obriren les portes d’una universitat, però vaig prendre la decisió d’anar directament a una escola de competició. Als 19 ja era cicliste professional.

En aquell moment, el meu objectiu en la vida era ser el millor cicliste del Japó. Volia guanyar molts diners i proporcionar-li a la meua família una vida estable i segura, de manera que em vaig bolcar en entrenar. Quan em desanimava en algun tram difícil d’una carrera o pels durs entrenaments, em repetia que havia nascut per al ciclisme i que no podia rendir-me. Al poquet de temps, els meus esforços començaren a donar fruit. En la meua primera temporada vaig ser elegit el millor jugador jove, i en la segona em vaig classificar per a disputar la carrera que donava el títol de campió del Japó. Vaig quedar sis vegades en segona posició.

Tenia gran fortalesa i era dels qui més carreres guanyava, aixina que em posaren el malnom de la Locomotora de Tokai, una regió del país. Era molt ambiciós i els altres ciclistes em tenien por perquè no tenia mirament en les carreres. Com els meus ingressos anaven augmentant, podia donar-me tots els capritxos que se m’antoixaven. Em vaig comprar una casa amb un gimnàs equipat amb els millors aparells i un cotxe d’importació que em costà quasi tant com la casa. Per seguretat, vaig invertir diners en béns immobles i en la borsa.

A pesar de tot, em sentia insatisfet, a soles i buit. Per aquella època ja m’havia casat i tenia tres fills. A sovint perdia els nervis amb la meua dona i els xiquets per bovades, fins al punt que analitzaven les meues expressions facials per a vore si estava de mal humor.

Un dia, la meua dona començà un curs bíblic amb els testimonis de Jehovà, i allò va originar molts canvis. Quan ella va dir que volia assistir a les seues reunions, vaig decidir que aniríem tota la família. Encara recorde aquella vesprada que un ancià de la congregació vingué a casa per a començar un curs bíblic amb mi. El que vaig aprendre em calà ben a dins.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Mai oblidaré la vegada que vaig llegir Efesis 5:5. Allí diu: «Cap immoral, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu». Vaig comprendre que les carreres ciclistes estaven molt lligades a les apostes i que fomentaven l’ambició, aixina que la meua consciència començà a molestar-me. Vaig arribar a la conclusió que si volia complaure a Jehovà, havia de deixar la competició, i això anava a ser molt difícil per a mi.

Per una part, acabava de concloure la meua millor temporada i em moria de ganes per començar-ne una nova. Però, per l’altra, sabia que estudiar la Bíblia em donava pau i tranquiŀlitat, tot lo contrari a l’esperit que em generaven les carreres. Només vaig competir en tres ocasions més després de començar el curs bíblic, però en el meu interior no havia desterrat la competició. A més, no sabia què fer per a mantindre a la meua família. Estava amb l’ai al cor, i damunt els meus pares no acceptaven la meua nova religió. Mon pare es va sentir molt despagat. Tenia tanta pressió que inclús em va eixir una úlcera.

El que em va ajudar en aquells moments difícils va ser continuar estudiant la Bíblia i assistint a les reunions dels Testimonis. A poquet a poquet, la meua fe anava creixent. Li vaig demanar a Jehovà que m’escoltara i m’ajudara a vore que sí que ho feia. La meua dona també em va llevar prou pressió quan em digué que no necessitava una casa gran per a ser feliç. Vaig continuar progressant pas a pas.

COM M’HE BENEFICIAT: He aprés que les paraules de Jesús en Mateu 6:33 són certes: «Busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això vos ho donarà de més a més». Mai ens ha faltat «tot això» que Jesús digué, és a dir, les coses necessàries per a la vida. Encara que els meus ingressos s’han reduït moltíssim en comparació amb el que guanyava abans, durant estos últims 20 anys no ens ha faltat de res.

Servir a Déu amb els meus germans en la fe em dona tanta satisfacció i alegria que els dies em passen volant. La meua vida familiar també ha millorat molt. A més, els meus tres fills i les seues dones servixen fidelment a Jehovà.