Job 6:1-30
6 Aleshores Job va contestar:
2 «Tant de bo es pogués pesar tota la meva angoixa+i posar-la a la balança junt amb la meva desgràcia!
3 Ara pesaria més que la sorra del mar.
Per això he parlat sense pensar.*+
4 Perquè les fletxes del Totpoderós m’han traspassat,i el meu esperit en beu el verí;+els terrors que venen de Déu s’han alineat contra mi.
5 Bramarà un ase salvatge+ si té herba?
O mugirà un bou si té farratge?
6 Es pot menjar sense sal un aliment insípid?
O té cap gust el suc de malva?
7 M’he negat a tocar aquestes coses.
Són com aliments que s’han fet malbé.
8 Tant de bo que es complís la meva peticiói que Déu em concedís el meu desig:
9 que Déu volgués esclafar-mei que estengués la seva mà per eliminar-me!+
10 Fins i tot això em consolaria;faria salts d’alegria malgrat l’incessant dolor,perquè no he rebutjat les paraules del Sant.+
11 ¿És que tinc forces per continuar esperant?+
Què m’espera en el futur, perquè hagi de seguir vivint?
12 És que soc fort com una roca?
Que està feta de coure la meva carn?
13 ¿Puc fer res per ajudar-me a mi mateixsi m’han retirat tot el suport?
14 Qui no vulgui mostrar amor lleial al seu company+deixarà de témer el Totpoderós.+
15 Els meus germans han sigut tan traïdors+ com un torrent d’hivern,com l’aigua de torrents hivernals que s’assequen.
16 Es tornen tèrbols a causa del gel,i en ells s’hi amaga la neu que es fon.
17 Però al temps degut es queden sense aigua i desapareixen;quan arriba la calor, s’assequen.
18 El seu curs es desvia;s’endinsen al desert i s’esvaeixen.
19 Les caravanes de Temà+ els busquen;els viatgers de Saba+ els esperen.
20 S’avergonyeixen d’haver confiat en ells;arriben fins allà, però queden decebuts.
21 Això és el que vosaltres sou ara per a mi;+heu vist l’horror de la meva desgràcia i esteu espantats.+
22 Que potser us he dit: “Doneu-me alguna cosa”,o us he demanat que em regaleu part de les vostres riqueses?
23 ¿He demanat que em rescatin de les mans d’algun enemic,o que em salvin dels opressors?
24 Ensenyeu-me, i jo em quedaré callat;+ajudeu-me a entendre en què he fallat.
25 Les paraules sinceres no fan mal!+
Però de què serveix la vostra correcció?+
26 ¿Esteu tramant corregir el que dic,les paraules d’un home desesperat,+ que se les emporta el vent?
27 Tiraríeu les sorts fins i tot per un orfe+i vendríeu el vostre propi amic!*+
28 Ara, doncs, gireu-vos i mireu-me,perquè jo no us mentiria a la cara.
29 Recapaciteu, si us plau, i no em jutgeu malament.
Recapaciteu, perquè la meva justícia encara està intacta.
30 És que diu coses injustes la meva llengua?
Que no sap distingir el meu paladar si una cosa està malament?
Notes a peu de pàgina
^ O «impulsivament», «imprudentment».
^ O «intercanviaríeu el vostre amic per mercaderies».
