La Bíblia et canvia la vida

COM va trobar sentit a la seva vida una noia amb una infantesa traumàtica? Què va fer que un activista polític violent acabés predicant les bones notícies? Continua llegint per saber-ne les respostes.

«Tenia una gran necessitat d’amor i afecte.» (INNA LÉJNINA)

ANY DE NAIXEMENT: 1981

PAÍS D’ORIGEN: RÚSSIA

ANTECEDENTS: INFANTESA TRAUMÀTICA

EL MEU PASSAT: Tant jo com els meus pares som sords. Vaig tenir una infància feliç fins que, quan tenia sis anys, els meus pares es van divorciar. Tot i que jo era molt jove, vaig entendre el que això implicava i va ser molt dur. El meu pare es va quedar amb el meu germà a Troitsk i jo em vaig mudar amb la meva mare a Txeliàbinsk. Amb el temps, la meva mare es va tornar a casar. El meu padrastre era alcohòlic i sovint ens pegava.

El 1993, el meu germà gran va morir ofegat en un riu. Això va ser un cop molt fort per a tota la família. Com a conseqüència, la meva mare va començar a beure i també em maltractava. Vaig començar a buscar una nova vida perquè tenia una gran necessitat d’amor i afecte. Per això, vaig anar a diferents esglésies però no vaig trobar el que buscava a cap d’elles.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Quan tenia 13 anys, una companya de classe que era testimoni de Jehovà em va parlar de la Bíblia. M’agradava molt conèixer les històries de personatges com Noè i Job, perquè tot i que van patir circumstàncies molt difícils, van ser lleials. De seguida vaig començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà i a anar a les seves reunions.

Estudiar la Bíblia em va ensenyar veritats meravelloses. Em va commoure aprendre que Déu té un nom (Salm 83:18). També em va impressionar l’exactitud amb què la Bíblia va descriure com seria la gent «als últims dies» (2 Timoteu 3:1-5). I em va emocionar saber que les persones que han mort tornaran a la vida i podré tornar a veure el meu germà (Joan 5:28, 29).

Però no tothom estava tan content com jo. A la meva mare i al meu padrastre no els agradaven gens els testimonis de Jehovà, així que van intentar que deixés d’estudiar la Bíblia. Però a mi m’encantava el que estava aprenent i tenia clar que no ho deixaria.

No va ser fàcil fer front a l’oposició de la meva família. Un altre cop molt dur va ser quan el meu germà petit, que m’havia acompanyat a les reunions, també va morir ofegat. Però els testimonis van ser sempre al meu costat, i amb ells vaig trobar l’amor i l’afecte que havia desitjat tota la meva vida. Tenia clar que havia trobat la religió verdadera i, per això, el 1996 em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: Ara ja fa sis anys que em vaig casar amb un home meravellós, en Dmitri, i junts servim a la sucursal dels testimonis de Jehovà de Sant Petersburg. Amb el temps, l’actitud dels meus pares cap a les meves creences es va calmar.

Estic molt agraïda d’haver conegut Jehovà. Servir-lo ha donat sentit a la meva vida.

«Em vaig començar a fer moltes preguntes.» (RAUDEL RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ)

ANY DE NAIXEMENT: 1959

PAÍS D’ORIGEN: CUBA

ANTECEDENTS: ACTIVISTA POLÍTIC

EL MEU PASSAT: Vaig néixer a l’Havana (Cuba). Em vaig criar en un barri pobre on les baralles al carrer eren habituals. De jovenet, em vaig interessar pel judo i els esports de combat.

Era un bon estudiant, i per això els meus pares em van animar a anar a la universitat. Quan era allà, vaig començar a pensar que el sistema polític del meu país necessitava un canvi, i em vaig rebeŀlar contra el govern. Un dia, un company de classe i jo vam atacar un policia per prendre-li l’arma. Com a conseqüència de la baralla, l’home va patir ferides greus al cap. El meu company i jo vam acabar a la presó, i ens van condemnar a morir afusellats. Només tenia 20 anys i estava a punt de morir!

Quan era sol a la ceŀla vaig assajar què faria davant l’escamot d’afusellament. No volia donar la impressió de tenir por. Però també em vaig començar a fer moltes preguntes: «Per què hi ha tanta injustícia al mon? S’acaba tot amb la mort?».

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Al final, van canviar la nostra sentència a 30 anys de presó. Allà, vaig conèixer alguns testimonis de Jehovà que estaven empresonats per les seves creences religioses. Em va sorprendre veure que eren valents però, a la vegada, pacífics. Tot i que estaven empresonats injustament, no estaven enfadats ni amargats.

Els testimonis em van ensenyar el que Déu vol per a la humanitat. Em van mostrar amb la Bíblia que Déu convertirà la terra en un paradís, on no hi haurà violència ni injustícia. A la terra, només hi haurà persones bones que tindran l’oportunitat de viure per sempre en condicions perfectes (Salm 37:29).

M’agradava molt el que estava aprenent amb els testimonis, però la meva personalitat era molt diferent. Em veia incapaç de ser neutral en qüestions polítiques o de parar sempre l’altra galta davant d’una provocació. Així que vaig decidir llegir la Bíblia pel meu compte. Quan vaig acabar, em vaig adonar que els testimonis eren els únics que feien les coses igual que els primers cristians.

El meu estudi de la Bíblia em va deixar clar que havia de fer canvis dràstics a la meva vida. Per exemple, havia de canviar la meva manera de parlar perquè deia moltes paraulotes. Havia de deixar de fumar i de posicionar-me políticament. Fer aquests canvis no va ser gens fàcil però a poc a poc, amb l’ajuda de Jehovà, vaig poder aconseguir-ho.

Una de les coses més difícils que he hagut de fer ha estat aprendre a controlar el meu geni. A hores d’ara, encara he de fer oració per demanar autocontrol. Un dels textos bíblics que m’ha ajudat molt a fer això ha sigut Proverbis 16:32, que diu: «És millor un home pacient que un de fort, i un home que controla el seu geni que un home que conquereix una ciutat».

El 1991, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà a la presó dins d’un barril d’aigua. Un any després, van alliberar un grup de presos i ens van enviar a Espanya perquè teníem parents allà. Només d’arribar-hi vaig anar de seguida a les reunions dels testimonis de Jehovà. Em van rebre com si em coneguessin de tota la vida, i em van ajudar a establir-me.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: Ara soc feliç, i serveixo Déu amb la meva dona i les meves filles. Dedico bona part del meu temps a ajudar els altres a conèixer la Bíblia. De vegades recordo quan vaig estar a punt de morir de jove, i estic molt agraït de tot el que tinc ara. Estic viu i tinc una esperança. Desitjo que arribi el moment en què la terra sigui un paradís, hi hagi justícia i la mort ja no existeixi (Apocalipsi 21:3, 4).

[Comentari]

«Em va commoure aprendre que Déu té un nom»

[Imatge]

El meu marit i jo gaudim de compartir el missatge de la Bíblia amb els sords