Vaig acceptar el punt de vista de Déu sobre la sang
Vaig acceptar el punt de vista de Déu sobre la sang
Un metge explica la seva història
ESTAVA a la sala d’actes de l’hospital parlant dels resultats d’una autòpsia amb un grup de doctors. El pacient en qüestió havia mort d’un tumor maligne, i jo vaig dir: «Tot apunta que la causa immediata de la mort d’aquest pacient ha estat hemòlisi [destrucció de glòbuls vermells] i una insuficiència renal aguda provocades per una transfusió massiva de sang».
Un dels professors es va posar dret i, molt enfadat, va preguntar: «Estàs dient que se li ha transfós sang d’un grup sanguini equivocat?». Jo vaig respondre: «No, no és això el que vull dir». A continuació vaig mostrar algunes diapositives amb seccions del ronyó del pacient, i vaig continuar dient: «Es pot apreciar clarament la lisi [destrucció] de molts glòbuls vermells i podem concloure que això va provocar la insuficiència renal aguda». * L’ambient es va posar tens i se’m va assecar la boca. Jo era un metge jove i ell era un catedràtic, però tenia clar que no em podia fer enrere.
En aquell moment jo encara no era testimoni de Jehovà. Vaig néixer l’any 1943 a Sendai, una ciutat al nord del Japó. Com que el meu pare havia sigut patòleg i psiquiatra, vaig decidir estudiar medicina. L’any 1970, en el meu segon any de carrera, em vaig casar amb una noia que es deia Masuko.
Començo en el camp de la patologia
La Masuko treballava per mantenir-nos mentre jo acabava els meus estudis. La medicina em fascinava. Especialment em meravellava com estava fet el cos humà, però la veritat és que mai em va passar pel cap la idea que existís un Creador. Pensava que dedicar temps a la investigació mèdica donaria sentit a la meva vida. Un cop vaig arribar a ser metge, vaig decidir continuar els meus estudis en el camp de la patologia —l’àrea que estudia les característiques, les causes i els efectes de les malalties.
A mesura que practicava autòpsies en persones que havien mort de càncer, vaig començar a tenir dubtes sobre l’eficàcia de les transfusions de sang. Els pacients que pateixen càncer en estat avançat poden patir anèmia per la gran pèrdua de sang. A més, la quimioteràpia agreuja l’anèmia en aquests pacients; per això molts metges recomanen l’ús de transfusions de sang. Vaig començar a sospitar que les transfusions en realitat feien que el càncer s’estengués. Actualment, és ben conegut el fet que les transfusions de sang provoquen immunosupressió, la qual pot incrementar la reaparició de tumors i reduir la taxa de supervivència dels pacients de càncer. *
L’any 1975 vaig viure l’experiència que he comentat al principi d’aquest article. Aquell professor havia estat a càrrec del cas i era especialista en hematologia. Amb raó es va posar tan furiós quan vaig dir que la mort del pacient l’havia causat una transfusió de sang! Tot i així, vaig continuar amb la meva presentació i, a poc a poc, el professor es va anar calmant.
Les malalties i la mort ja no existiran
Per aquell temps, la Masuko va rebre la visita d’una dona gran que era testimoni de Jehovà. A la seva presentació, va fer servir la paraula Jehovà i la meva dona li va preguntar què volia dir. La testimoni va contestar: «Jehovà és el nom de Déu». La Masuko llegia la Bíblia des de ben petita, però a la seva Bíblia el nom de Déu havia estat substituït per la paraula Senyor. Ara, per a ella, Déu era una persona real amb nom propi!
La Masuko va començar a estudiar immediatament la Bíblia amb aquella testimoni. Quan vaig tornar de l’hospital, al voltant de la una de la matinada, la Masuko em va rebre molt entusiasmada i em va dir: «La Bíblia diu que ben aviat les malalties i la mort ja no existiran!». Jo li vaig respondre: «Això seria meravellós!». La Masuko va afegir: «Com que el nou mon arribarà ben aviat, no val la pena que segueixis perdent el teu temps». Amb aquestes paraules, em va semblar que la Masuko volia que deixés de ser metge. Això em va molestar molt i va afectar negativament la nostra relació.
Amb tot, la meva dona no es va rendir. Ella es va esforçar per trobar textos que em poguessin ajudar. Especialment, el text d’Eclesiastès 2:22, 23 em va arribar al cor: «Què en treu l’home de tot el seu treball dur i de l’ambició que l’empeny a treballar de valent sota el sol? [...] El seu cor no descansa ni tan sols de nit. Això també és en va». Aquest era exactament el meu cas. Havia dedicat tota la meva vida a la medicina, però no era feliç de veritat.
El juliol de 1975, un diumenge al matí, la meva dona va anar a la Sala del Regne dels testimonis de Jehovà. De cop i volta, jo també vaig decidir anar-hi. Els testimonis em van donar una afectuosa benvinguda, i ella es va sorprendre molt de veure’m allà. Des d’aleshores, vaig decidir anar tots els diumenges a la reunió. Un mes després, aproximadament, vaig començar a estudiar la Bíblia amb un testimoni. La meva dona es va batejar només tres mesos després de rebre la primera visita d’aquella testimoni.
Vaig acceptar el punt de vista de Déu sobre la sang
Aviat, vaig aprendre que la Bíblia diu que els cristians han d’abstenir-se de sang (Fets 15:28, 29; Gènesi 9:4). Com que ja tenia dubtes sobre l’efectivitat de les transfusions, no em va ser gaire difícil acceptar el punt de vista de Déu al respecte. Dins meu vaig pensar: «Si existeix un Creador i això és el que diu, no pot estar equivocat».
També vaig aprendre que la causa de les malalties i la mort era el pecat que havíem heretat del nostre pare Adam (Romans 5:12). Per aquell temps, estava fent un estudi sobre l’arterioesclerosi. A mesura que ens fem grans, les nostres artèries s’endureixen i s’estrenyen, cosa que provoca malalties cerebrovasculars, cardíaques i renals. Tot això encaixava amb el que havia après. Aquella passió que sentia per la medicina es va anar apagant. Jehovà és l’únic que pot fer desaparèixer les malalties i la mort per sempre.
El març de 1976, set mesos després que comencés a estudiar la Bíblia, vaig deixar el treball de recerca que estava fent a l’hospital universitari. Tenia por de no poder tornar a treballar com a metge, però aviat vaig trobar feina a un altre hospital. Dos mesos després, em vaig batejar. Llavors, vaig decidir que el millor que podia fer amb la meva vida era dedicar-me a predicar i, per això, el juliol de 1977 vaig començar a servir com a pioner.
Mantinc la meva postura sobre la sang
El novembre de 1979, la Masuko i jo ens vam mudar a la prefectura de Chiba, a una congregació on hi havia necessitat de més predicadors. Allà, vaig començar a treballar a un hospital a temps parcial. El primer dia de feina, un grup de cirurgians es van apropar a mi i em van preguntar: «Com a testimoni de Jehovà, què faràs si entra un pacient que necessita una transfusió de sang?».
Amb respecte, els vaig dir que sempre seguiria el punt de vista de Déu sobre la sang. També els vaig explicar que hi havia alternatives a les transfusions de sang, i que faria tot el possible per ajudar els meus pacients. Després d’una hora de conversa, el cap de cirurgia em va dir: «Entenc la teva postura. Si un pacient té una pèrdua massiva de sang, l’atendrem nosaltres». Al cap de cirurgia se’l coneixia per ser una persona difícil. Però després d’aquesta conversa, tots dos vam mantenir una relació cordial i sempre va respectar les meves creences.
Es posa a prova el meu respecte per la sang
Mentre servíem a Chiba, va començar la construcció de la nova sucursal dels testimonis de Jehovà del Japó, a la ciutat d’Ebina. Un cop per setmana, la meva dona i jo visitàvem les instaŀlacions, anomenades Betel, per tenir cura de la salut dels voluntaris que coŀlaboraven en aquest projecte de construcció. Després d’uns mesos, ens van convidar a servir a temps complet a la sucursal. El març de 1981, vam començar a viure als edificis temporals que s’havien preparat, on s’allotjaven més de 500 voluntaris. Al matí, jo ajudava amb la neteja dels lavabos de l’obra i, per la tarda, atenia consultes mèdiques.
Allà vaig poder tractar l’Ilma Iszlaub, una missionera que havia vingut d’Austràlia al Japó, l’any 1949. Ella patia leucèmia i els metges li havien dit que només viuria uns pocs mesos. Però l’Ilma no va acceptar transfusions de sang per tal d’allargar la seva vida i va voler viure el temps que li quedés a Betel. Per aquell temps, els medicaments que estimulen la producció de glòbuls vermells, com l’eritropoetina, no estaven disponibles. L’Ilma va arribar a nivells d’hemoglobina tan baixos com 3 o 4 grams, quan normalment haurien d’estar entre 12 i 15. Vaig fer tot el que vaig poder per tractar-la. L’Ilma va demostrar una fe molt forta fins al final de la seva vida el gener de 1988, uns set anys després d’arribar a Betel.
Al llarg dels anys, un nombre de voluntaris de la sucursal del Japó ha hagut de ser operat. Ha estat molt positiu veure que diferents metges d’hospitals de la zona han acceptat operar-los sense fer servir sang. Molts d’ells m’han convidat a presenciar aquestes intervencions i, fins i tot, en alguns casos, a ajudar-los durant l’operació. Estic molt agraït a tots ells pel respecte que han demostrat davant la postura dels testimonis de Jehovà pel que fa a la sang. Coŀlaborar amb aquests metges m’ha donat moltes oportunitats de compartir el missatge de la Bíblia amb ells. Fins i tot, un d’aquests metges s’ha batejat recentment com a testimoni de Jehovà.
És interessant veure que els esforços dels metges per tractar testimonis de Jehovà sense sang han contribuït significativament als avenços en medicina. La cirurgia sense sang ha demostrat els beneficis de no fer servir transfusions de sang. A més, diversos estudis confirmen que els pacients que han sigut sotmesos a una operació sense sang es recuperen abans i afronten menys complicacions.
Continuo aprenent del Gran Metge
Intento estar al dia amb els últims avenços en el camp de la medicina, però també continuo aprenent de Jehovà, el Gran Metge. Ell no es queda només amb la superfície sinó que veu la persona completa (1 Samuel 16:7). Com a metge, quan tracto algun pacient, no em centro només en la seva malaltia sinó en la persona. Fer-ho així em permet donar al pacient una millor atenció mèdica.
Continuo servint a Betel i encara em fa molt feliç ajudar els altres a aprendre sobre Jehovà i el seu punt de vista sobre la sang. No em canso de demanar a Jehovà, el Gran Metge, que faci desaparèixer ben aviat les malalties i la mort. (Narrat per Yasushi Aizawa.)
[Notes]
^ Segons el llibre de text Modern Blood Banking and Transfusion Practices (‘Pràctiques modernes de transfusió i emmagatzematge de sang’) de la catedràtica Denise Harmening, pot aparèixer «una reacció hemolítica transfusional tardana en pacients prèviament sensibilitzats per una transfusió, un embaràs o un trasplantament. En aquests casos, els anticossos que poden provocar en el pacient una reacció adversa a una transfusió són indetectables pels mètodes pretransfusionals establerts». Segons Dailey’s Notes on Blood (‘Apunts de Dailey sobre la sang’) de John F. Dailey, «fins i tot una quantitat molt petita de sang incompatible pot causar hemòlisi. Quan té lloc una insuficiència renal, el pacient s’enverina lentament perquè els ronyons no poden filtrar les impureses de la sang».
^ La revista Journal of Clinical Oncology de l’agost de 1988 va dir: «La prognosi dels pacients que reben transfusions de sang perioperatives és significativament pitjor que la dels pacients de càncer que han estat operats sense una transfusió perioperativa».
[Comentari]
«Els vaig explicar que hi havia alternatives a les transfusions de sang, i que faria tot el possible per ajudar els meus pacients.»
[Comentari]
«La cirurgia sense sang ha demostrat els beneficis de no fer servir transfusions de sang.»
[Comentari]
A sobre: Presentant un discurs bíblic
A la dreta: Amb la meva dona, la Masuko, actualment