Com ens ha arribat la Bíblia

El fet que la Bíblia hagi arribat intacta fins als nostres dies és digne de ser considerat un miracle. Es va acabar de redactar fa més de 1.900 anys. Els materials on es va escriure eren peribles: paper fet de canyes de papir i pergamí fet de pell d’animal. Les llengües en què es va enregistrar les parlen molt poques persones avui dia. A més, homes poderosos, des d’emperadors fins a líders religiosos, van intentar amb totes les seves forces erradicar la Bíblia.

COM ha pogut aquesta obra singular sobreviure al pas del temps per arribar a ser el llibre més conegut de la història? Analitzem només dos factors.

Les còpies conserven el text

Els guardians dels primers textos bíblics, els israelites, van preservar amb molta cura els rotlles originals i en van fer moltes còpies. Déu va manar als reis israelites, per exemple, que escrivissin «una còpia [de la Llei] per al seu ús, agafant com a model la que guarden els sacerdots levites» (Deuteronomi 17:18).

A molts israelites els encantava llegir les Escriptures i reconeixien que eren la Paraula de Déu. Com a conseqüència, les còpies dels textos originals les van dur a terme, amb molta cura, escribes altament qualificats. Un d’aquests escribes era Esdres. La Bíblia el descriu així: «Era un copista expert en la Llei de Moisès, que havia donat Jehovà, el Déu d’Israel» (Esdres 7:6). Els masoretes que van copiar les Escriptures Hebrees, o Antic Testament, entre els segles VI i X, fins i tot comptaven les lletres del text per evitar que hi haguessin errors. Aquesta manera de copiar tan metòdica va assegurar l’exactitud del text i va ajudar a la preservació de la Bíblia malgrat els intents desesperats dels seus enemics per destruir-la.

Per exemple, l’any 168 abans de la nostra era, Antíoc IV, rei de Síria, va intentar destruir totes les còpies de les Escriptures Hebrees que es trobessin a Palestina. Un historiador jueu comenta: «Van estripar i cremar els rotlles de la Llei allà on els trobaven». * L’obra The Jewish Encyclopedia diu: «Els funcionaris encarregats de fer complir aquesta ordre van ser molt rigorosos. [...] La tinença d’un llibre sagrat [...] es castigava amb la mort». Però hi va haver còpies de les Escriptures que van perdurar entre els jueus de Palestina i entre aquells que vivien en altres terres.

Poc temps després que s’acabessin d’escriure les Escriptures Gregues Cristianes, o Nou Testament, van proliferar còpies d’aquestes cartes inspirades, profecies i relats històrics. Per exemple, Joan va escriure el seu Evangeli possiblement a Efès o a prop d’allà. Amb tot, s’ha trobat un fragment de la còpia d’aquest mateix Evangeli a centenars de quilòmetres de distància, a Egipte. Els experts afirmen que es va redactar menys de cinquanta anys després que s’escrivís l’original. Aquest descobriment demostra que els cristians de terres llunyanes tenien còpies del que eren, aleshores, textos recentment inspirats.

Aquesta distribució tan àmplia de la Paraula de Déu també va contribuir a la seva conservació segles després de Jesucrist. Per exemple, el matí del 23 de febrer de l’any 303 de la nostra era, l’emperador romà Dioclecià va manar als seus soldats que destrossessin la porta d’una església i cremessin les còpies de les Escriptures que hi trobessin. Dioclecià pensava que podria fer desaparèixer el cristianisme si destruïa els seus escrits sagrats. El dia següent va decretar la crema pública de totes les còpies de la Bíblia que es trobessin a l’Imperi romà. Malgrat això, hi va haver còpies que es van preservar i reproduir. De fet, encara es conserva gran part de dues còpies de la Bíblia en grec que probablement es van fer poc temps després de la persecució de Dioclecià. Una es troba a Roma i l’altra a la Biblioteca Britànica de Londres, a Anglaterra.

Malgrat que encara no s’ha trobat cap manuscrit bíblic original, han arribat als nostres dies milers de còpies escrites a mà de la Bíblia o fragments d’ella. Algunes són molt antigues. Va canviar el text quan es va copiar de les versions originals? L’erudit William Henry Green va dir sobre les Escriptures Hebrees: «Es pot afirmar amb seguretat que no hi ha cap altra obra antiga que s’hagi transmès amb tanta exactitud». * Pel que fa a les Escriptures Gregues Cristianes, una autoritat reconeguda en manuscrits bíblics, Sir Frederic Kenyon, va escriure: «El temps transcorregut entre la data dels originals i la de les còpies més antigues de què disposem avui dia és tan petit que es pot considerar irrellevant. Això ha acabat dissipant l’últim motiu per dubtar que les Escriptures ens hagin arribat bàsicament tal com es van escriure. Ara, per fi, ha quedat demostrada l’autenticitat i la integritat general dels llibres del Nou Testament». També va declarar: «Podem afirmar amb total confiança que el text de la Bíblia s’ha conservat essencialment intacte [...] No hi ha cap altre llibre antic al món del qual es pugui dir una cosa així». *

Traducció de la Bíblia

Un segon factor principal que ha fet que la Bíblia sigui el llibre més conegut del món ha estat la gran quantitat d’idiomes en què està disponible. Aquest fet està d’acord amb el propòsit de Déu que persones de totes les nacions i llengües l’arribin a conèixer i l’adorin «amb esperit i amb veritat» (Joan 4:23, 24; Miquees 4:2).

La primera traducció coneguda de les Escriptures Hebrees va ser la traducció dels Setanta, que es va traduir al grec. Es va completar uns dos segles abans que Jesús estigués a la terra i estava pensada pels jueus de parla grega que vivien fora de Palestina. La Bíblia sencera, incloses les Escriptures Gregues Cristianes, estava disponible en molts idiomes pocs segles després que s’acabés d’escriure. Però, més tard, reis, i fins i tot sacerdots, que haurien d’haver fet tot el possible per transmetre la Bíblia a la gent del poble, van fer precisament el contrari. En prohibir que la Paraula de Déu es traduís a les llengües vulgars, van condemnar els seus feligresos a una foscor espiritual.

No obstant això, hi va haver homes valents que van arriscar les seves vides i van plantar cara a l’Església i als governs per tal de traduir la Bíblia a la llengua de la gent. Per exemple, el 1530, l’anglès William Tyndale, educat a Oxford, va produir una versió del Pentateuc, els primes cinc llibres de les Escriptures Hebrees. Malgrat tota l’oposició que va rebre, es va convertir en la primera persona que va traduir la Bíblia directament de l’hebreu a l’anglès. Tyndale també va ser el primer traductor anglès que va fer servir el nom Jehovà. L’erudit bíblic espanyol Casiodoro de Reina va posar constantment en risc la seva vida per poder editar una de les primeres traduccions de la Bíblia en espanyol. Mentre fugia dels seus opositors catòlics, va viatjar a Alemanya, Anglaterra, França, Holanda i Suïssa per acabar de completar la seva traducció. *

Avui dia es continua traduint la Bíblia a més i més idiomes, i se’n publiquen milions d’exemplars. La seva història de supervivència, que l’ha dut a ser el llibre més conegut del món, demostra la veracitat de les paraules inspirades de l’apòstol Pere: «L’herba s’asseca i la flor cau, però la paraula de Jehovà dura per sempre» (1 Pere 1:24, 25).

[Nota]

[Requadre/​Imatges]

QUINA TRADUCCIÓ HAURIA DE LLEGIR?

Molts idiomes tenen diverses traduccions de la Bíblia. Algunes traduccions fan servir un llenguatge arcaic i difícil. D’altres són versions lliures, parafrasejades, amb l’objectiu d’aconseguir una traducció fàcil de llegir en comptes d’una traducció exacta. Encara n’hi ha d’altres que són literals, gairebé paraula per paraula.

L’edició en anglès de la Traducció del Nou Món, publicada pels testimonis de Jehovà, va ser traduïda directament des dels idiomes originals per un comitè anònim. Alhora, aquesta versió ha servit com a text font per fer traduccions a uns altres 60 idiomes. Tot i així, els traductors d’aquests idiomes van consultar freqüentment el text en els idiomes originals. La Traducció del Nou Món intenta ser una traducció literal, sempre que això no dificulti la comprensió del text. L’objectiu dels traductors va ser que la Bíblia fos tan fàcil de llegir pels lectors d’avui dia com ho va ser pels lectors de temps bíblics.

Alguns lingüistes han examinat traduccions modernes de la Bíblia, inclosa la Traducció del Nou Món, per buscar casos d’inexactitud i tendenciositat. Un d’aquests erudits és Jason David BeDuhn, professor agregat d’Estudis Religiosos de la Universitat del Nord d’Arizona als Estats Units. El 2003 va publicar un estudi de 200 pàgines sobre nou de «les traduccions més utilitzades en anglès» *. Els seu estudi analitzava diferents passatges bíblics controvertits, perquè és en aquests passatges on «és més fàcil que la traducció sigui tendenciosa». En cada cas, va comparar el text grec amb les traduccions angleses i va intentar identificar possibles canvis de significat. A quina conclusió va arribar?

BeDuhn comenta que el públic en general i molts estudiosos bíblics donen per fet que les diferències que es troben a la Traducció del Nou Món són producte de les creences religioses dels seus traductors. Tot i així, ell afirma: «La majoria de les diferències es deuen a una millor exactitud de la Traducció del Nou Món, ja que és una traducció literal i conservadora». Tot i que BeDuhn no està d’acord amb algunes de les solucions de la Traducció del Nou Món diu que aquesta versió «destaca com la més exacta de les traduccions comparades» i l’anomena «una traducció excepcionalment bona».

El doctor Benjamin Kedar, professor hebraista a Israel, va fer un comentari similar respecte a la Traducció del Nou Món. El 1989 va dir: «Aquesta obra és el reflex d’un esforç sincer perquè el text s’entengui amb la màxima exactitud possible. [...] No he trobat mai a la Traducció del Nou Món cap intent de modificar el significat del text original».

Pregunta’t: «Quin és el meu objectiu a l’hora de llegir la Bíblia? Vull una lectura fàcil, encara que sacrifiqui l’exactitud? O prefereixo llegir un text que s’apropi al màxim als escrits inspirats originals?» (2 Pere 1:20, 21). La teva resposta determinarà quina traducció vols fer servir.

[Nota]

[Imatge]

La Traducció del Nou Món està disponible en molts idiomes

[Imatge]

Manuscrits masorètics

[Imatge]

Un fragment on apareix Lluc 12:7: «No tingueu por. Vosaltres valeu més que molts pardals»

[Crèdits d’imatge]

Foreground page: National Library of Russia, St. Petersburg; second and third: Bibelmuseum, Münster; background: © The Trustees of the Chester Beatty Library, Dublin