«Vaig escridassar la meva germana, i vaig obrir la porta amb tanta força que el penjador que hi havia al darrere va fer un forat a la paret. Aquest forat va ser un recordatori constant que m’havia comportat com una nena petita.» (Diane) a

«Vaig cridar: “Ets un pare horrible!”, i vaig tancar la porta d’una revolada. Però abans que es tanqués vaig veure l’expressió dolguda del meu pare i, immediatament, vaig desitjar tornar enrere en el temps i esborrar les meves paraules.» (Lauren)

T’identifiques amb la Lauren i la Diane? Si és així, aquest article et pot ajudar.

Els esclats d’ira fan malbé la teva reputació. La Briana, de 21 anys, diu: «Abans pensava que els altres simplement havien d’acceptar el meu mal caràcter. Però després em vaig fixar que les persones semblen ximples quan no controlen la seva reacció. En aquell moment, em vaig adonar que així era com em veien els altres!».

La Bíblia diu: «Qui s’enfada ràpidament es comporta com un ximple» (Proverbis 14:17).

El teu mal caràcter pot fer que la gent s’aparti de tu. El Daniel, de 18 anys, diu: «Quan perds els estreps, també perds la teva dignitat i el respecte que et tenen els altres». L’Elaine, també de 18 anys, opina el mateix. Ella diu: «Tenir un mal caràcter no és atraient. Només fa que la gent s’espanti».

La Bíblia diu: «No t’ajuntis amb qui té mal geni ni tinguis res a veure amb qui té tendència a posar-se furiós» (Proverbis 22:24).

Pots millorar. La Sara, de 15 anys, diu: «No sempre pots controlar com et fa sentir una situació. Però sí que pots controlar com expresses els teus sentiments. No tens per què explotar».

La Bíblia diu: «És millor un home pacient que un de fort, i un home que controla el seu geni que un home que conquereix una ciutat» (Proverbis 16:32).

Posa’t una meta. En comptes de dir: «És que soc així», esforça’t per millorar durant un període de temps, per exemple, sis mesos. Durant aquest temps, porta un registre del teu progrés. Cada vegada que perdis els estreps, escriu: 1) què ha passat, 2) com has reaccionat i 3) com podries haver reaccionat millor i per què. Llavors posa’t com a objectiu reaccionar d’aquesta manera la pròxima vegada que et provoquin. Consell: pren nota també dels teus avenços. Escriu com de bé et sents quan mostres autocontrol. (Principi bíblic: Colossencs 3:8.)

Espera abans de reaccionar. Quan algú o alguna cosa et faci enfadar, no diguis el primer que se’t passi pel cap. En comptes d’això, espera. Respira profundament si és necessari. L’Erik, de 15 anys, diu: «Quan paro i agafo aire, em dona temps de pensar abans de fer o dir alguna cosa de la qual em penedeixi després». (Principi bíblic: Proverbis 21:23.)

Amplia el teu punt de vista. De vegades, pot ser que t’enfadis perquè només veus una part del problema: la part que t’afecta a tu. Intenta pensar com se senten els altres. Una noia anomenada Jessica diu: «Fins i tot quan les persones són maleducades, normalment hi ha una explicació que m’ajuda a ser una mica més comprensiva». (Principi bíblic: Proverbis 19:11.)

Si és necessari, marxa. La Bíblia diu: «Abans que esclati la discussió, retira’t» (Proverbis 17:14). Com indiquen aquestes paraules, de vegades és millor allunyar-se d’una situació tensa. Després, en comptes de donar-li voltes a l’assumpte i deixar que creixin els teus sentiments d’ira, ocupa el teu temps amb altres activitats. Una jove anomenada Danielle diu: «L’exercici m’ajuda a desfogar-me i a no perdre els papers».

Aprèn a deixar-ho córrer. La Bíblia diu: «Quan us enfadeu, no pequeu. Digueu el que sigui en el vostre cor [...], i calleu» (Salm 4:4). Fixa’t que no és dolent sentir-se enfadat. La pregunta és: què passarà després? Un jove anomenat Richard diu: «Si deixes que els altres et provoquin, els estaràs donant poder sobre tu. Per què no intentes ser més madur que ells i passar per alt l’assumpte?». Si ho fas, controlaràs la ira en comptes de deixar que la ira et controli a tu.