Preguntes dels lectors

Tenint en compte els manaments bíblics sobre l’ús de la sang, com veuen els testimonis de Jehovà els procediments mèdics que fan servir la pròpia sang del pacient?

Un cristià no prendrà decisions sobre aquests temes basant-se només en les seves preferències personals o recomanacions mèdiques, sinó que analitzarà atentament el que diu la Bíblia. És un assumpte entre ell i Jehovà.

Jehovà, a qui tots devem la nostra vida, va decretar que la sang no s’ha de consumir (Gènesi 9:3, 4). La llei que Déu va donar a l’antic Israel restringia l’ús de la sang perquè aquesta representa la vida. Deia: «La vida d’un ésser viu està en la sang i jo us he donat la sang perquè feu expiació per vosaltres mateixos a sobre de l’altar». I què havia de fer algú que matava un animal per menjar-se’l? Déu va dir: «Que en vessi la sang i la cobreixi amb terra» (Levític 17:11, 13). * Jehovà va repetir aquest manament una vegada rere una altra (Deuteronomi 12:16, 24; 15:23). Comentant sobre la Llei mosaica, una obra jueva explica: «La sang no s’havia d’emmagatzemar, sinó que s’havia de vessar a terra per mostrar que el seu consum era inapropiat». * Cap israelita podia apropiar-se, emmagatzemar o fer servir la sang d’una altra criatura, ja que era una vida que pertanyia a Déu.

L’obligació d’obeir la Llei mosaica va acabar quan el Messies va morir. Tot i això, la sang continua sent sagrada per a Déu. Sota la influència de l’esperit sant de Déu, els apòstols van manar als cristians que s’abstinguessin de sang. Aquest manament s’havia de prendre seriosament, ja que era tan important com abstenir-se de la immoralitat sexual o de la idolatria (Fets 15:28, 29; 21:25). Quan la donació i transfusió de sang es van convertir en pràctiques comunes durant el segle XX, els testimonis de Jehovà van entendre que aquestes pràctiques entraven en conflicte amb la Paraula de Déu.

Hi ha ocasions en què els metges poden recomanar a un pacient que s’emmagatzemi la seva sang setmanes abans d’una operació (donació autòloga preoperatòria, o DAP) per poder transfondre-li en cas que ho necessiti. Però el fet de recollir, emmagatzemar i transfondre sang va directament en contra del que s’explica a Levític i Deuteronomi. La sang no s’ha d’emmagatzemar; s’ha de vessar, com si es retornés a Déu. És cert que la Llei mosaica no està en vigor actualment, però els testimonis de Jehovà respecten els principis que Déu va incloure en ella i estan decidits a abstenir-se de sang. Per tant, no donem sang ni l’emmagatzemem per transfondre-la, ja que aquestes pràctiques van en contra del punt de vista que Déu té sobre la sang.

Hi ha altres procediments o proves on es fa servir la sang d’una persona que no van tan clarament en contra dels principis de Déu. Per exemple, molts cristians accepten que es facin proves o anàlisis amb part de la seva sang que després es llençarà. Ara bé, els metges també poden recomanar altres procediments més complexos que fan servir la sang del pacient.

En algunes intervencions quirúrgiques s’utilitza l’hemodilució. En aquest procés, es desvia una part de la sang del pacient fora del seu cos i se’n dilueix la que queda. Tot seguit, es torna a introduir en el pacient la sang que es troba en el circuit extracorpori, elevant així el recompte sanguini a un nivell proper al normal. Un altre procediment semblant és la recuperació de sang. Durant una cirurgia, es recupera la sang que es perd i es filtra per retornar els glòbuls vermells al pacient. Un altre procediment consisteix en dirigir la sang del pacient a una màquina que fa temporalment la funció d’un òrgan específic (com ara el cor, els pulmons o els ronyons) per després retornar-la al pacient. En altres casos, la sang es desvia a una màquina que la centrifuga per separar-ne les parts malmeses, o perjudicials, i eliminar-les. Aquest procediment també s’utilitza per aïllar un component sanguini que s’aplicarà a una part del cos. També hi ha proves on s’agafa una quantitat de sang del pacient per afegir-li una substància o medicament i després retornar-la al pacient.

Els procediments poden variar i, amb el temps, és probable que apareguin nous tractaments i noves anàlisis. Ara bé, no ens pertoca a nosaltres posar regles sobre cada tractament. És responsabilitat de cada cristià decidir com es farà servir la seva sang durant un procediment quirúrgic, una prova mèdica, o una teràpia. Cadascú ha de consultar el metge o tècnic amb prou temps per informar-se sobre com es farà servir la seva sang durant un procediment, i després decidir segons la seva consciència (consulta el requadre).

Els cristians han de recordar que estan dedicats a Déu i que tenen l’obligació d’obeir el següent manament: «Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment» (Lluc 10:27). A diferència de la majoria de persones, els testimonis de Jehovà valoren moltíssim la seva amistat amb Déu. Aquell que ens ha donat la vida ens demana a tots que confiem en la sang que Jesús va vessar. La Bíblia diu: «Per mitjà d’ell [Jesucrist] aconseguim l’alliberament per rescat mitjançant la seva sang, sí, el perdó de les nostres ofenses» (Efesis 1:7).

[Notes]

[Requadre]

PREGUNTES PER PENSAR-HI

Si part de la meva sang es desviés fora del meu cos i s’interrompés el flux durant un temps, em permetria la meva consciència veure aquesta sang com a part de mi i ja no haver de «vessar-la per terra»?

Em molestaria la meva consciència educada per la Bíblia si durant un procediment mèdic se m’extragués part de la sang, es modifiqués i es tornés a introduir o aplicar al meu cos?