Preguntes dels lectors

Accepten els testimonis de Jehovà fraccions sanguínies?

Hem de partir de la base que els testimonis de Jehovà no acceptem sang. Creiem fermament que el manament de Déu sobre la sang no està obert a possibles canvis. Tot i així, poden sorgir alguns dubtes, ja que actualment la sang es pot separar en els seus quatre components principals i aquests, a la vegada, en diferents fraccions. A l’hora de decidir si acceptarem o no aquestes fraccions, el més important per a un cristià no ha de ser només conèixer els beneficis o riscos a nivell mèdic, sinó saber què diu la Bíblia al respecte i quin efecte pot tenir en la seva amistat amb el Déu Totpoderós.

El que diu la Bíblia sobre la sang és clar. Per tal d’ajudar-nos a prendre una decisió, analitzem a continuació alguns fets bíblics, històrics i mèdics.

Jehovà Déu va dir a Noè, el nostre avantpassat comú, que havia de tractar la sang com una cosa especial (Gènesi 9:3, 4). Més endavant, la llei que Déu va donar als israelites deixava clar que ell considerava la sang sagrada. Déu va dir: «Si un home del poble d’Israel o un estranger que viu entre vosaltres menja qualsevol mena de sang, el rebutjaré. Sens dubte, rebutjaré la persona que mengi sang». Si un israelita no obeïa aquest manament de Déu, podia ser una mala influència per als altres. Per això, Déu va afegir: «L’eliminaré del seu poble» (Levític 17:10). Al segle primer, els apòstols i els ancians es van reunir a Jerusalem i van decretar que els cristians s’han d’abstenir de sang. Fer això és tan important com abstenir-se de la immoralitat sexual i la idolatria (Fets 15:28, 29).

Què implicava abstenir-se de sang aleshores? Els cristians no menjaven sang, ni fresca ni coagulada. Tampoc menjaven carn de cap animal que no hagués estat dessagnat, ni cap aliment al qual s’hagués afegit sang, com ara els embotits amb sang. Prendre sang de qualsevol d’aquestes maneres anava en contra de la llei de Déu (1 Samuel 14:32, 33).

La major part de la gent d’aquell temps no tenia cap problema en consumir sang, tal com es desprèn dels escrits de Tertuŀlià, que va viure uns dos-cents anys després de Jesús. Aquest no era el cas dels cristians, tot i que alguns els acusaven falsament de fer-ho. Per respondre a aquestes acusacions, Tertuŀlià va parlar de tribus que, per tancar un acord, bevien sang. També va escriure que, en els combats de gladiadors, algunes persones havien «xuclat amb una set àvida, per guarir-se la malaltia comicial [epilèpsia], la sang dels criminals degollats a l’arena».

Però aquestes pràctiques, que fins i tot alguns romans feien per raons mèdiques, eren incorrectes per als cristians. Tertuŀlià va escriure: «Entre els plats permesos no tenim ni tan sols la sang dels animals». Els romans posaven a prova la integritat dels cristians oferint-los aliments que contenien sang. Tertuŀlià va afegir: «Però ¿què vol dir això, que uns homes [els cristians] que tenen horror de la sang d’una bèstia —n’esteu persuadits—, els cregueu capaços de delejar sang humana [...]?». *

Avui dia, quan un metge recomana fer servir sang, la majoria de persones no pensen que s’hagin de tenir en compte les lleis de Déu a l’hora de prendre una decisió. Tot i que els testimonis de Jehovà fem el màxim per cuidar la nostra salut, estem decidits a obeir el que Déu diu sobre la sang. Com podem fer-ho tenint en compte els avenços actuals en el camp de la medicina?

A mesura que les transfusions de sang van començar a ser més comunes després de la Segona Guerra Mundial, els testimonis de Jehovà van entendre que això anava en contra dels manaments de Déu. I encara pensem de la mateixa manera. Tot i així, al llarg dels anys, la medicina ha anat canviant. Avui dia, la major part de les transfusions no es fan de sang completa, sinó d’un dels seus components principals: 1) glòbuls vermells; 2) glòbuls blancs; 3) plaquetes; 4) plasma. En funció de les necessitats del pacient, els metges poden prescriure glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes o plasma. Transfondre només aquests components principals permet que una única unitat de sang es faci servir per a diferents pacients. Els testimonis de Jehovà entenen que acceptar sang completa o qualsevol d’aquests quatre components va en contra de la llei de Déu. I això els ha protegit de molts riscos, com ara contraure malalties que es transmeten a través de la sang, com l’hepatitis o la sida.

Ara bé, com que actualment la sang es pot dividir més enllà d’aquests quatre components principals, és possible que sorgeixin dubtes relacionats amb l’ús d’aquestes fraccions. Com es fan servir aquestes fraccions i què hauria de tenir en compte un cristià a l’hora de decidir sobre el seu ús?

La sang és complexa. Fins i tot el plasma, que és en un 90% aigua, transporta nombroses hormones, sals inorgàniques, enzims i nutrients, inclosos minerals i sucres. El plasma també conté proteïnes, com l’albúmina, factors de la coagulació o anticossos per combatre malalties. Els metges han pogut aïllar i fer servir moltes proteïnes plasmàtiques. Per exemple, el factor de la coagulació VIII es fa servir per tractar persones hemofíliques, que sagnen amb facilitat. Per tractar certes malalties, pot ser que els metges prescriguin injeccions de gammaglobulina extreta del plasma de persones que ja són immunes. Es fan servir moltes altres proteïnes plasmàtiques, però els exemples que acabem de mencionar mostren com un component principal de la sang, com el plasma, es pot dividir en fraccions més petites. *

Igual que en el cas del plasma, els altres components principals de la sang (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes) es poden dividir en fraccions més petites. Per exemple, els glòbuls blancs poden ser una font d’interferons i interleucines, que s’usen per tractar algunes infeccions víriques i alguns tipus de càncer. També es fan servir fraccions de plaquetes per tractar ferides i contínuament es desenvolupen medicaments a partir d’altres fraccions de la sang. Aquests tractaments no transfonen cap dels quatre components principals al pacient, sinó que fan servir fraccions d’aquests components. Podria acceptar un cristià un tractament mèdic on es facin servir aquestes fraccions? La Bíblia no dona una resposta clara al respecte. Per tant, cada cristià ha de prendre la seva pròpia decisió basant-se en la seva consciència.

Alguns rebutgen totes les fraccions sanguínies, fins i tot aquelles que es fan servir per lluitar contra certes malalties, perquè així és com entenen el manament d’abstenir-se de sang. Raonen que la llei que Déu va donar a Israel exigia que la sang d’un animal es vessés a terra (Deuteronomi 12:22-24). Què té a veure això amb l’ús de fraccions sanguínies? Per tal de preparar gammaglobulina, alguns factors de la coagulació i altres fraccions, és necessari extreure i processar sang. Per això, alguns cristians rebutgen aquests productes, de la mateixa manera que rebutgen transfusions de sang completa o de qualsevol dels seus quatre components principals. Cal que respectem la seva decisió.

Altres cristians tenen una opinió diferent. Tot i que rebutgen transfusions de sang completa, glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes i plasma, és possible que acceptin algun tractament que faci servir fraccions d’algun d’aquests components principals. Però, fins i tot en aquests casos, no tothom accepta els mateixos tractaments. Un cristià podria acceptar un tractament amb gammaglobulina i, alhora, rebutjar tractaments amb fraccions de glòbuls vermells o de glòbuls blancs. Aleshores, com és que alguns cristians arriben a la conclusió que poden acceptar fraccions sanguínies?

«Preguntes dels lectors», de La Atalaya de l’1 de juny de 1990, va indicar que algunes proteïnes del plasma, és a dir, algunes fraccions, passen de la sang de les dones embarassades al sistema circulatori independent del fetus. D’aquesta manera, una mare passa immunoglobulines al seu fill, millorant així la seva immunitat. D’altra banda, a mesura que els glòbuls vermells del fetus acaben el seu cicle vital, es processa la part d’aquestes cèŀlules que transporta l’oxigen. Una part d’això es transforma en bilirubina, travessa la placenta i arriba a la mare perquè ella l’elimini. Com que aquest procés natural permet que certes fraccions sanguínies passin d’una persona a una altra, alguns cristians han arribat a la conclusió que poden acceptar fraccions sanguínies.

Implica el fet que hi hagi diferents opinions al respecte que es tracta d’una qüestió trivial? No, és un assumpte seriós. Com hem vist abans, els testimonis de Jehovà rebutgen les transfusions, tant de sang completa com dels seus components principals. La Bíblia mana als cristians: «Que us abstingueu de les coses sacrificades als ídols, de la sang, [...] i de la immoralitat sexual» (Fets 15:29). Però quan es tracta de fraccions de qualsevol d’aquests components principals, cada cristià ha de prendre una decisió després de meditar en el tema i fer oració a Jehovà.

Moltes persones estan disposades a acceptar qualsevol tractament que sembli tenir resultats immediats encara que tingui certs riscos, com és el cas de la sang i els seus derivats. Ara bé, els cristians no es preocupen només per la seva salut física. Els testimonis de Jehovà valoren molt l’atenció mèdica de qualitat i analitzen els pros i contres de cada tractament. Tot i així, quan es tracta de productes derivats de la sang, tenen ben present l’efecte que la seva decisió tindrà en la seva amistat amb Déu, aquell que els va donar la vida (Salm 36:9).

Quin privilegi poder tenir la mateixa confiança que el salmista que va escriure: «Jehovà Déu és el nostre sol i el nostre escut, i ell concedeix favor i glòria. Jehovà no retindrà res bo dels que tenen una conducta íntegra. Oh Jehovà [...], feliç l’home que confia en tu» (Salm 84:11, 12).

[Notes]

[Requadre]

PREGUNTES QUE CONVÉ FER AL METGE

Si t’han d’operar o administrar un tractament que pugui incloure algun producte sanguini, pregunta:

Sap tot el personal mèdic implicat que, com a testimoni de Jehovà, exigeixo que no se m’administri cap transfusió de sang (sang completa, glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes o plasma sanguini) sota cap circumstància?

Si et recomanen un medicament que prové de plasma, glòbuls vermells, glòbuls blancs o plaquetes, pregunta:

S’ha fet aquest medicament a partir d’un dels quatre components principals de la sang? Si és així, quina n’és la composició?

Quina quantitat d’aquest medicament s’administrarà, i de quina manera?

Si la meva consciència em permet acceptar aquesta fracció sanguínia, quins són els riscos mèdics als quals m’exposo?

Si la meva consciència no em permet acceptar aquesta fracció, hi ha d’altres tractaments disponibles?

Quant de temps tinc per analitzar aquest assumpte i comunicar la meva decisió?