Preguntes dels lectors

Si la Bíblia no parla del brindis, com és que els testimonis de Jehovà no brinden?

Brindar amb una copa de vi, o amb qualsevol altra beguda alcohòlica, és una pràctica antiga. Aquest costum està molt estès i pot variar d’un lloc a un altre. Per exemple, de vegades els que participen en el brindis xoquen les copes. La persona que ofereix el brindis normalment demana que algú sigui feliç, que tingui bona salut, una vida llarga o coses semblants. Els altres que participen del brindis expressen que hi estan d’acord o aixequen les seves copes i en beuen una mica. Per a molts, aquest costum pot semblar inofensiu o, fins i tot, una mostra de bona educació. Però hi ha bones raons per les quals els testimonis de Jehovà no brinden.

Això no vol dir que els cristians no vulguin que algú sigui feliç o que gaudeixi de bona salut. En una carta a les congregacions, el consell rector del segle primer va acomiadar-se amb una paraula que es pot traduir ‘desitgem que estigueu bé’, ‘salut’ o ‘que vagi bé’ (Fets 15:29). I alguns servents de Jehovà van dir als reis: «Que el meu senyor [...] visqui per sempre!» o «Llarga vida al rei!» (1 Reis 1:31; Nehemies 2:3).

Però, quin és l’origen del brindis? La Atalaya de l’1 de març de 1968 va incloure la següent cita d’una coneguda enciclopèdia: «El costum de beure per desitjar bona salut als altres és molt probable que vingui d’un antic ritus religiós en el qual es bevia a favor dels déus i dels morts. Quan els grecs i els romans menjaven, vessaven ofrenes líquides als seus déus, i als banquets cerimonials brindaven per ells i pels morts». Aquesta enciclopèdia també deia: «Aquest costum de beure per presentar una ofrena probablement sempre ha estat estretament relacionat amb beure per desitjar bona salut als vius». *

Avui dia aquestes raons segueixen sent vàlides. L’anuari International Handbook on Alcohol and Culture de 1995 diu: «El brindis [...] és probablement un vestigi seglar de les antigues libacions amb què s’oferia en sacrifici un líquid sagrat als déus. S’oferia sang o vi a canvi d’un desig, tot pronunciant una súplica o oració expressada amb les paraules “Llarga vida!” o “Salut!”». *

És clar, el fet que un objecte, un disseny o una pràctica tingui els seus orígens o alguna similitud amb la religió falsa de l’antiguitat no sempre vol dir que estiguin prohibits per als cristians verdaders. Posem com a exemple la magrana. Una enciclopèdia bíblica de prestigi diu: «Pel que sembla, les magranes també es feien servir com un símbol sagrat de les religions paganes». * Amb tot, Déu va manar que es fessin magranes de fil i que es posessin a la vora inferior del vestit del gran sacerdot. A més, les columnes de coure del temple de Salomó també estaven decorades amb magranes (Èxode 28:33; 2 Reis 25:17). Un altre exemple és l’anell de casament, que en el passat també tenia un sentit religiós. Però avui dia la majoria de la gent no ho sap i simplement el veuen com un símbol d’algú que està casat.

I quina relació hi ha entre el vi i els actes religiosos? En una ocasió, els homes de Siquem que adoraven Baal «van entrar al temple del seu déu, on van menjar, van beure i van maleir Abimèlec», el fill de Gedeó (Jutges 9:22-28). Creus que un servent fidel de Jehovà hauria participat de beure amb aquest propòsit, potser demanant a un déu fals que actués en contra d’Abimèlec? Posteriorment, Amós va fer referència a un temps en què Israel es va rebeŀlar contra Jehovà, i va dir: «S’estiren al costat de tots els altars, [...] i el vi que beuen al temple dels seus déus l’han aconseguit gràcies a les multes que han posat» (Amós 2:8). Participarien els servents fidels de Jehovà en pràctiques com aquestes, ja sigui oferint vi com a libació als déus o tan sols bevent-ne en circumstàncies semblants? (Jeremies 7:18.) O alçarien la copa de vi per demanar l’ajuda divina o un bon futur per a algú?

És cert que els servents de Jehovà de vegades van alçar les mans per demanar que els anés bé. Ells van alçar les mans cap al Déu verdader. La Bíblia diu: «Salomó es va posar dret davant de l’altar de Jehovà, va estendre les mans cap al cel i va dir: “Jehovà, Déu d’Israel, no hi ha cap altre Déu com tu”». I fent referència a les súpliques, Salomó també va orar: «Escolta-les des del cel, el lloc on vius. Escolta-les i perdona’ns» (1 Reis 8:22, 23, 30). De manera semblant, «Esdres va lloar Jehovà [...], i tot el poble va respondre: “Amén! Amén!”, i van aixecar les mans. A continuació es van agenollar davant de Jehovà i es van inclinar fins a terra» (Nehemies 8:6; 1 Timoteu 2:8). És evident que aquests servents fidels de Jehovà no estaven aixecant les mans cap al cel per demanar una benedicció a un déu de la sort (Isaïes 65:11).

Avui dia, quan moltes persones brinden, potser no pensen que estan demanant ajuda o alguna benedicció a un déu. Però tampoc són capaces d’explicar per què aixequen les copes cap al cel. Amb tot, el fet que no pensin en això no és una raó per la qual els cristians s’hagin de sentir obligats a imitar els seus gestos.

És ben sabut que, en altres assumptes, els testimonis de Jehovà tampoc fan alguns gestos que la majoria de la gent sí que fa. Per exemple, moltes persones fan gestos davant d’emblemes nacionals o banderes, i no els veuen com actes d’adoració. Tot i que els cristians verdaders respecten el que facin els altres, ells no hi participen. A més, com que coneixen en quins moments se solen fer aquests gestos, molts cristians eviten ser-hi presents per no ofendre els altres. En qualsevol cas, estan decidits a no fer cap gest nacionalista, ja que estaria en contra del que diu la Bíblia (Èxode 20:4, 5; 1 Joan 5:21). Tot i que avui dia molts pensen que brindar no té res a veure amb la religió, els cristians verdaders tenen bones raons per no fer-ho. Tal com hem vist, brindar té un origen religiós, i fins i tot avui dia es pot considerar com si s’estigués demanant al cel una benedicció o l’ajuda d’una força sobrehumana (Èxode 23:2).

[Notes]