JESÚS parlava sovint sobre l’oració. En el seu temps, els líders religiosos jueus pregaven «a les cantonades dels carrers principals». Per quina raó? Jesús ho va explicar: «Perquè la gent els vegi». Evidentment, aquests homes només buscaven l’admiració dels altres. Molts d’ells recitaven pregàries extenses i repetitives, ja que pensaven que fer «oracions molt llargues» era la manera perquè Déu els escoltés (Mateu 6:5-8). Jesús va deixar clar que aquesta pràctica era inútil, i va ajudar la gent sincera a saber com no havien d’orar. Però també va ensenyar altres coses sobre l’oració.

Jesús va ensenyar que les oracions han de reflectir el nostre desig que se santifiqui el nom de Déu, que vingui el seu Regne i que es faci la seva voluntat. També va ensenyar que podem demanar a Déu que ens ajudi amb els nostres problemes (Mateu 6:9-13; Lluc 11:2-4). Jesús va fer servir exemples per deixar palès que, si volem que Déu escolti les nostres oracions, hem de ser constants, humils i demostrar fe (Lluc 11:5-13; 18:1-14). De fet, ell va demostrar tot això amb el seu propi exemple (Mateu 14:23; Marc 1:35).

Sens dubte, aquestes instruccions van ajudar els deixebles de Jesús a millorar les seves pregàries. Malgrat tot, Jesús va esperar fins la seva última nit a la terra per transmetre als seus apòstols la lliçó més important sobre l’oració.

Jesús va fer servir la seva darrera nit per encoratjar els seus fidels apòstols, i va aprofitar l’ocasió per explicar-los una cosa nova: «Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú pot arribar al Pare si no és per mi». Llavors els va prometre: «Tot el que demaneu en el meu nom, ho faré, i així el Pare serà glorificat per mitjà del Fill. Si demaneu alguna cosa en el meu nom, la faré». Finalment, els va dir: «Fins ara no heu demanat res en el meu nom. Demaneu i rebreu, i així la vostra alegria serà completa» (Joan 14:6, 13, 14; 16:24).

Aquestes paraules van ser molt impactants. Un diccionari bíblic descriu aquest moment com «el punt d’inflexió en la història de l’oració». * Jesús no va voler dir que a partir d’aquell moment les oracions s’havien de dirigir a ell. En realitat, estava obrint un nou camí perquè les persones es poguessin acostar a Jehovà.

És cert que Déu sempre ha escoltat les pregàries dels seus servents fidels (1 Samuel 1:9-19; Salm 65:2). Amb tot, des del moment que els israelites van arribar a ser el poble escollit de Déu, tothom que volgués que les seves oracions fossin escoltades havia d’unir-se a aquesta nació. Més tard, després que Salomó construís el temple, era imprescindible fer sacrificis allà per adorar Déu (Deuteronomi 9:29; 2 Cròniques 6:32, 33). Però aquesta manera de donar culte només era temporal. Tal com va escriure l’apòstol Pau, la Llei que havia rebut Israel i els sacrificis que es feien al temple només eren «una ombra de les coses bones que havien de venir, i no pas la realitat mateixa» (Hebreus 10:1, 2). Aquesta ombra va acabar sent substituïda per la realitat (Colossencs 2:17). Des de l’any 33, si algú vol tenir una amistat amb Déu ja no s’ha de sotmetre a la Llei mosaica, sinó a aquell a qui la Llei assenyalava: Jesucrist (Joan 15:14-16; Gàlates 3:24, 25).

Jesús va establir una base superior per acostar-nos a Jehovà. Ara, podem fer oració en el seu nom perquè Déu escolti i respongui les nostres pregàries. Com és això possible?

Com que tots hem nascut pecadors, no podem fer res per nosaltres mateixos per esborrar la taca del pecat i ser acceptats per Jehovà, el Déu Sant (Romans 3:20, 24; Hebreus 1:3, 4). Però Jesús va donar la seva vida perfecta per pagar pels pecats dels humans. (Romans 5:12, 18, 19). Com a conseqüència, tenim l’oportunitat de ser amics de Déu i que ell escolti les nostres oracions si demostrem fe en el sacrifici de Jesús i orem en el seu nom (Efesis 3:11, 12).

Quan preguem en el nom de Jesús, deixem clar que creiem com a mínim en tres aspectes del seu paper en el propòsit de Déu: 1) Ell és el «Corder de Déu»; el seu sacrifici fa possible que Déu perdoni els nostres pecats. 2) Jehovà el va ressuscitar i ara, com a «gran sacerdot», fa possible que tothom es pugui beneficiar del seu sacrifici. 3) Només ell és «el camí» per acostar-nos a Déu en oració (Joan 1:29; 14:6; Hebreus 4:14, 15).

Orar en el nom de Jesús l’honora. Aquest honor és adequat, ja que Jehovà vol que «tots els genolls es dobleguin en el nom de Jesús [...] perquè tota llengua reconegui públicament que Jesucrist és Senyor per a la glòria de Déu, el Pare» (Filipencs 2:10, 11). I encara més important, pregar en el nom de Jesús glorifica Jehovà, que va entregar el seu Fill per nosaltres (Joan 3:16).

Per ajudar-nos a comprendre la importància del paper de Jesús, la Bíblia fa servir diferents títols i noms per referir-se a ell. Aquests ens ajuden a entendre totes les coses bones que Jesús ha fet, està fent i farà per nosaltres (consulta el requadre « El paper essencial de Jesús»). De fet, Jesús ha rebut «el nom que està per sobre de qualsevol altre nom». * Ell té «tota l’autoritat al cel i a la terra» (Filipencs 2:9; Mateu 28:18).

Cal que oferim les nostres oracions en el nom de Jesús si volem que Jehovà les escolti (Joan 14:13, 14). Però no voldríem mai que l’expressió «en el nom de Jesús» es convertís en un simple hàbit. Per què no?

Posem-ne un exemple. Quan una empresa o un organisme públic ens envia una carta, sovint s’adreça a nosaltres com a «benvolgut» o «benvolguda». Vol dir això que qui ha escrit la carta ens considera una persona estimada? O es tracta simplement d’una fórmula de salutació formal? De la mateixa manera, quan fem servir el nom de Jesús en les nostres oracions, mai ho hauríem de fer de manera que sonés com una expressió formal d’una carta. Tot i que hem de pregar «contínuament», ho hem de fer «amb tot el cor», i no d’una manera mecànica (1 Tessalonicencs 5:17; Salm 119:145).

Aleshores, què pots fer perquè l’expressió «en el nom de Jesús» no es converteixi en un costum sense significat? Potser pots meditar en les qualitats tan boniques de Jesús. Pensa en tot el que ha fet i farà per tu. Quan facis oració, reconeix com Jehovà ha utilitzat el seu Fill per nosaltres i dona-li les gràcies. D’aquesta manera, enfortiràs la teva confiança en aquesta promesa de Jesús: «Qualsevol cosa que demaneu al Pare, us ho donarà en nom meu» (Joan 16:23).