La Bíblia et canvia la vida

QUÈ va fer que un rocker punk antisocial aprengués a estimar les persones i s’esforcés per ajudar-les? Què va ajudar un home de Mèxic a abandonar el seu estil de vida immoral? Per què una estrella del ciclisme del Japó va deixar les carreres per servir Déu? Vegem què ens diuen aquestes persones.

«Era maleducat, arrogant i agressiu» (DENNIS O’BEIRNE)

ANY DE NAIXEMENT: 1958

PAÍS D’ORIGEN: ANGLATERRA

ANTECEDENTS: ROCKER PUNK ANTISOCIAL

EL MEU PASSAT: La meva família paterna era irlandesa i vaig ser educat com a catòlic irlandès. Tot i així, sovint havia d’anar sol a l’església i no m’agradava anar-hi. Però estava molt interessat en les coses espirituals. Per exemple, deia l’oració del parenostre tot sovint, i recordo que a les nits, estirat al llit, pensava en què significava. De fet, agafava frase per frase i intentava esbrinar què devia voler dir.

En plena adolescència em vaig unir al moviment rastafari, i també em vaig interessar en causes polítiques com la Lliga Antinazi. Però finalment, el que més em va calar va ser l’actitud rebel del moviment punk-rock. Prenia drogues, sobretot marihuana, que la fumava gairebé cada dia. La meva actitud feia saber a tothom que no m’importava res. M’emborratxava, posava en perill la meva vida i no em preocupava pels altres. Era un antisocial i gairebé no parlava amb ningú a menys que la conversa em semblés interessant. Fins i tot no volia que em fessin fotos. Ara que miro enrere, m’adono que era maleducat, arrogant i agressiu. Només era amable i generós amb les persones més properes a mi.

Quan tenia uns 20 anys em vaig començar a interessar en la Bíblia. Un amic meu, que era traficant de drogues, havia començat a llegir la Bíblia quan era a la presó. Amb ell tenia converses molt llargues sobre la religió, l’Església i el paper de Satanàs en el món. Llavors, jo també em vaig comprar una Bíblia i vaig començar a estudiar-la pel meu compte. El meu amic i jo llegíem algunes porcions de la Bíblia junts, parlàvem del que havíem après i en trèiem conclusions. Això ho vam fer durant mesos.

Aquestes són algunes de les conclusions a les quals vam arribar: que vivim en els últims dies d’aquest món, que els cristians haurien de predicar les bones notícies del Regne de Déu, que no haurien de ser part d’aquest món ni relacionar-se amb la política i que a la Bíblia hi podem trobar una bona guia moral. Vam poder comprovar que la Bíblia diu la veritat i que hi ha d’haver una religió verdadera. Per saber quina era, vam pensar en les esglésies més importants. Però al reflexionar en les seves cerimònies pomposes, així com en la relació que tenien amb la política, ens vam adonar que aquestes religions no tenen res a veure amb la manera de ser de Jesús. Sabíem que Déu no les estava utilitzant i per això vam decidir estudiar altres religions menys conegudes.

Ens trobàvem amb persones que formaven part d’aquestes religions i els fèiem una sèrie de preguntes. Com que sabíem què deia la Bíblia sobre aquests temes, de seguida podíem identificar si la seva resposta es basava en la Bíblia. Al finalitzar cada trobada, li demanava a Déu que, si aquestes persones formaven part de la religió verdadera, em donés el desig de tornar-me a trobar amb elles. Però després d’alguns mesos, encara no havia trobat ningú que em respongués amb la Bíblia. I tampoc sentia el desig de tornar-me a reunir amb cap d’ells.

Finalment vam contactar amb els testimonis de Jehovà i els vam fer les preguntes de sempre. Ells ens van contestar amb la Bíblia, i tot el que van dir encaixava perfectament amb el que havíem après. Així doncs, els vam fer més preguntes de les quals encara no havíem trobat la resposta, com per exemple, què pensa Déu del tabac i les drogues. També van contestar a aquestes preguntes amb la Bíblia i vam decidir assistir a una reunió a la Sala del Regne.

Anar a una reunió em costava molt, perquè jo era un antisocial i no m’agradava que aquelles persones tan simpàtiques i ben vestides se m’apropessin. Vaig desconfiar d’alguns d’ells i ja no volia anar a cap altra reunió. Però vaig fer el que sempre feia: demanar a Déu que, si eren la religió verdadera, em donés el desig de tornar-me a trobar amb ells. I aquesta vegada vaig sentir un desig molt intens d’estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Sabia que havia de deixar les drogues i ho vaig fer de seguida. Però el que més em va costar va ser deixar el tabac. Ho vaig intentar moltes vegades però no ho aconseguia. Ara bé, quan vaig saber que alguns senzillament havien llençat les cigarretes i no havien fumat mai més, vaig parlar amb Jehovà sobre aquest tema. Més tard, amb la seva ajuda vaig deixar de fumar. Això em va ensenyar la importància d’obrir-li el cor a Jehovà en oració.

Un altre gran canvi que vaig fer va ser la meva manera de vestir-me i arreglar-me. En la meva primera reunió, portava el cabell de punta amb una cresta de color blau elèctric, que més tard vaig tenyir de color taronja llampant. També anava amb uns texans i una caçadora de pell amb eslògans. Tot i que els testimonis s’esforçaven per fer-me raonar, no veia la necessitat de canviar. Finalment, vaig pensar en el que diu 1 Joan 2:15-17: «No estimeu ni el món ni les coses que hi ha al món. Si algú estima el món, l’amor al Pare no està en ell». I vaig arribar a la conclusió que, amb la meva aparença, estava mostrant que estimava el món en comptes d’estimar Déu, i que havia de canviar. I això és el que vaig fer.

Amb el temps em vaig adonar que, no només els testimonis volien que anés a les reunions, sinó que Déu també ho volia, tal com indica Hebreus 10:24, 25. Així que vaig anar a totes les reunions i vaig conèixer qui eren de debò els testimonis. Aleshores vaig decidir simbolitzar la meva dedicació a Jehovà batejant-me.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: M’emociona molt que Jehovà vulgui que tinguem una amistat estreta amb ell. Saber que ell és compassiu i ens cuida m’ha impulsat a imitar-lo i a veure el seu Fill Jesucrist com el model a seguir en la meva vida (1 Pere 2:21). He après que imitar la personalitat de Crist no vol dir que no pugui tenir la meva pròpia personalitat. M’he esforçat molt per ser amorós i cuidar els altres. Intento tractar la meva dona i el meu fill com ho faria Jesús, i m’interesso molt en el benestar dels meus germans i germanes espirituals. Seguir el model de Jesucrist m’ha donat dignitat, autoestima i la capacitat d’estimar els altres.

«Em van tractar amb dignitat» (GUADALUPE VILLARREAL)

ANY DE NAIXEMENT: 1964

PAÍS D’ORIGEN: MÈXIC

ANTECEDENTS: ESTIL DE VIDA IMMORAL

EL MEU PASSAT: Tenia sis germans i ens vam criar a Hermosillo (Sonora, Mèxic), una zona molt pobra. El meu pare va morir quan jo només era un nen. Així que la meva mare va haver de treballar per mantenir-nos. Normalment anava descalç perquè no teníem diners ni per comprar sabates. I quan encara era ben jove vaig començar a treballar per ajudar en les despeses de casa. Com moltes altres famílies, vivíem tots amuntegats.

Durant gran part del dia, la mare no era a casa per protegir-nos i, per això, quan tenia 6 anys, vaig ser víctima dels abusos sexuals d’un noi de 15. Aquests abusos van continuar durant molt de temps i, com a resultat, em vaig sentir molt confós sexualment, ja que pensava que era normal sentir atracció pels homes. Quan vaig demanar ajuda als metges i clergues em van assegurar que no tenia pas cap problema i que aquells sentiments eren ben normals.

Als 14 anys, vaig decidir comportar-me i vestir-me com una dona. Vaig tenir aquest estil de vida durant els següents 11 anys, i fins i tot vaig conviure amb diversos homes. Amb el temps, vaig fer un curs per convertir-me en perruquer estilista i vaig dirigir un centre de bellesa. Però no era feliç. La meva vida estava plena de patiments i traïcions. Sabia que el que estava fent no estava bé i em vaig començar a preguntar: «On puc trobar bones persones que valguin la pena?».

Vaig pensar en la meva germana, que havia començat a estudiar amb els testimonis de Jehovà i que amb el temps es va batejar. Ella sempre m’explicava el que aprenia, però jo no li feia cas. Tot i així, admirava el seu estil de vida i la relació que tenia amb el seu marit, perquè podia veure com s’estimaven, es respectaven i eren molt amables l’un amb l’altre. Amb el temps, una testimoni de Jehovà va començar a estudiar amb mi. Al principi jo no en tenia gaires ganes, però les coses van canviar.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Els testimonis em van convidar a una reunió i jo hi vaig anar. Allò va ser tota una experiència, perquè en general la gent es burlava de mi, però els testimonis no ho van fer. Em van donar una benvinguda afectuosa i em van tractar amb dignitat. Allò em va tocar el cor.

La bona impressió que tenia dels testimonis encara va millorar quan vaig anar a un congrés, perquè vaig poder veure que, tot i ser un gran grup de gent, seguien sent com la meva germana: autèntics i sincers. Em vaig preguntar si aquest era el grup de persones bones i que valen la pena que havia estat buscant durant tant de temps. Em va impressionar el seu amor i la seva unitat, i també com utilitzaven la Bíblia per contestar totes les preguntes. Em vaig adonar que la Bíblia era la força que els impulsava a actuar bé. I també, que havia de fer molts canvis per ser un d’ells.

De fet, m’havia de sotmetre a una metamorfosi total, ja que vivia una vida completament femenina. Havia de canviar d’amics, així com també el meu manerisme i la meva manera de parlar, de vestir-me i de pentinar-me. Els meus amics van començar a burlar-se de mi dient: «Per què ho fas, això? Ja estaves bé com abans. No estudiïs la Bíblia. Ja ho tens tot». Però el que més em va costar canviar van ser les meves pràctiques immorals.

Però sabia que era possible fer aquells canvis, ja que les paraules de 1 Corintis 6:9-11 m’havien arribat al cor: «És que no sabeu que els injustos no heretaran el Regne de Déu? No us enganyeu. Els que són sexualment immorals, els idòlatres, els adúlters, els homes que se sotmeten a actes homosexuals, els homes que practiquen l’homosexualitat [...] no heretaran el Regne de Déu. I això és el que alguns de vosaltres éreu. Però ara heu sigut netejats». Jehovà va ajudar aquella gent a fer canvis i també em va ajudar a mi. Vaig trigar molts anys i vaig haver de lluitar molt. Però els consells i l’amor dels testimonis em van ajudar moltíssim.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: Avui tinc una vida normal. Estic casat i la meva dona i jo ensenyem els principis bíblics al nostre fill. He deixat molt enrere la meva vida d’abans. I gaudeixo de moltes benediccions i privilegis en sentit espiritual. Serveixo com a ancià i he tingut l’oportunitat d’ajudar algunes persones a aprendre la veritat de la Paraula de Déu. La meva mare es va posar tan contenta amb els canvis que vaig fer, que va començar a estudiar la Bíblia i es va batejar com a testimoni de Jehovà. A més, una altra germana meva que tenia una vida immoral també es va fer testimoni.

Fins i tot alguns que em coneixen d’abans reconeixen que he millorat molt. Jo sé què hi ha darrere d’aquests canvis. Abans havia buscat ajuda professional però vaig rebre mals consells. Ara bé, Jehovà m’ha ajudat de veritat. Tot i que no em sentia digne, es va fixar en mi i em va tractar amb amor i paciència. El fet que un Déu tan meravellós, inteŀligent i amorós es fixés en algú com jo i volgués el millor per a mi, em va impulsar a fer tots aquests canvis.

«Em sentia insatisfet, sol i buit» (KAZUHIRO KUNIMOCHI)

ANY DE NAIXEMENT: 1951

PAÍS D’ORIGEN: JAPÓ

ANTECEDENTS: CICLISTA PROFESSIONAL MOLT COMPETITIU

EL MEU PASSAT: Vaig créixer en una ciutat dormitori que té port, a la Prefectura de Shizuoka (Japó). Érem una família de vuit i vivíem en una casa petita. El meu pare tenia un negoci de bicicletes. Des que era petit em portava a curses i em va començar a agradar aquest esport. El meu pare volia que fos un ciclista professional i, per això, quan encara anava a l’escola, em va començar a entrenar de valent. A l’institut vaig guanyar durant tres anys consecutius les competicions nacionals esportives. Després vaig rebre una oferta per anar a la universitat, però vaig decidir anar a una escola de ciclisme, i als 19 anys em vaig convertir en ciclista professional.

En aquell moment, el meu objectiu a la vida era convertir-me en el millor ciclista del Japó. Volia fer molts diners i donar a la meva família estabilitat i seguretat. Per això vaig entrenar molt i quan em sentia intimidat pels entrenaments exhaustius o per una cursa molt difícil, em repetia una vegada rere una altra que havia nascut per ser ciclista, i que havia d’aconseguir el meu objectiu fos com fos. I així va ser. Els meus esforços van començar a donar resultats. El primer any vaig quedar primer d’entre tots els debutants. I el segon, em vaig classificar per a la cursa que decideix el millor corredor del Japó. Vaig quedar segon sis vegades en aquesta carrera.

Mentre vaig estar entre els ciclistes més importants, vaig arribar a ser conegut com el que tenia les cames més fortes de Tokai, una àrea del Japó. Era molt competitiu i la gent em tenia por perquè a les carreres era cruel. Els meus ingressos van augmentar i podia comprar tot el que volia. Em vaig comprar una casa amb un gimnàs equipat amb les millors màquines i també un cotxe d’importació que costava gairebé com una casa. A més, per seguretat, vaig començar a invertir en el sector immobiliari i en borsa.

Però em sentia insatisfet, sol i buit. Per aquell temps, ja estava casat i tenia tres fills, però sovint m’impacientava amb la meva família i perdia els papers per coses insignificants. Per això, es fixaven en les meves expressions facials per saber quan estava de mal humor.

Amb el temps, la meva dona va començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà i això va portar molts canvis. Ella va dir que volia assistir a les reunions dels testimonis. Per això vaig decidir que hi aniríem tota la família. Encara recordo la nit que un ancià va venir a casa i vam començar a estudiar la Bíblia. El que vaig aprendre em va calar fons.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Mai oblidaré l’efecte que va tenir en mi Efesis 5:5, que diu: «Ningú que sigui sexualment immoral, que sigui impur o que sigui cobdiciós, que és igual que ser idòlatra, tindrà cap herència en el Regne del Crist i de Déu». Em vaig adonar que les carreres estaven molt relacionades amb les apostes i que aquest esport promovia la cobdícia. La meva consciència em va començar a molestar, i sentia que, si volia agradar a Jehovà, havia de deixar les carreres. Però aquesta era una decisió molt difícil.

Tot just havia acabat el meu millor any com a ciclista, i en volia més.

Però, em vaig adonar que estudiar la Bíblia m’ajudava a estar calmat i en pau, sentiments que anaven en contra del que necessitava per guanyar carreres. Després de començar a estudiar, només vaig córrer tres vegades més, però en el meu cor no ho havia deixat del tot. També em sentia perdut i no sabia com mantenir la meva família. Estava atrapat. No anava ni cap endavant ni cap enrere i per acabar-ho d’adobar, la meva família m’ho va fer passar molt malament. El meu pare estava molt decebut. Em sentia dividit i estava tan estressat que em va sortir una úlcera.

El que em va ajudar en aquells moments tan complicats va ser estudiar la Bíblia i anar a les reunions dels testimonis de Jehovà. Com a conseqüència, la meva fe es va anar enfortint. Li vaig demanar a Jehovà que escoltés les meves oracions i que m’ajudés a veure que m’escoltava. I les meves preocupacions van disminuir quan la meva dona em va dir que no necessitava una gran casa per ser feliç. Llavors, a poc a poc vaig anar progressant.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: He après que les paraules registrades a Mateu 6:33 són ben veritat. Jesús va dir: «Continueu buscant primer el Regne i la justícia de Déu, i llavors rebreu totes aquestes altres coses». Mai ens han faltat les «altres coses» que menciona el versicle, és a dir, les coses bàsiques. Encara que guanyo 30 vegades menys del que guanyava quan corria, a la meva família i a mi no ens ha faltat res en els darrers 20 anys.

I encara millor, quan participo en activitats espirituals amb els germans, sento més alegria i satisfacció que mai. El temps passa volant i la meva família ha millorat molt. Els nostres tres fills i les seves dones serveixen Jehovà fidelment.