Aquest és un dels textos bíblics més coneguts i més citats arreu del món. Es diu que cap altre verset «resumeix amb tan poques paraules la relació de Déu amb la humanitat i el camí a la salvació». Per aquesta raó, en alguns països s’exhibeix la referència «Joan 3:16», o les paraules d’aquest text, en actes públics, en adhesius per als cotxes, en grafits i en altres llocs.

Amb tota probabilitat, els qui fan això estan convençuts que l’amor que Déu els té els garanteix la salvació eterna. Tu què en penses? Què significa per a tu l’amor de Déu? I què creus que ha fet Déu per demostrar que t’estima?

Molts no tenen cap problema d’atribuir a Déu la creació de l’univers, de la natura i dels humans mateixos. Els organismes vius són tan complexos i estan tan ben fets que cau pel seu propi pes que han de ser obra d’una intel·ligència superior. A més, molta gent dóna gràcies a Déu cada dia pel regal de la vida i reconeix que depèn completament d’Ell perquè és qui ens proporciona tot el necessari per poder seguir vivint i gaudint de la vida, com ara l’aire, l’aigua, el menjar i els cicles naturals de la Terra.

Fem bé d’agrair a Déu totes aquestes coses, ja que ell ens ha creat i ens sustenta la vida (Salm 104:10-28; 145:15, 16; Actes [Fets] 4:24). Quan pensem en tot el que fa tan sols perquè estiguem vius, percebem el gran amor que ens té. Parlant de Déu, l’apòstol Pau va dir: «A tots dóna vida,  alè i tota cosa. Ja que en ell vivim, ens movem i som» (Actes 17:25, 28).

Tot i això, Déu no solament ens demostra el seu amor al cuidar-nos físicament, sinó de moltes altres maneres. Ens ha fet superiors als animals i ens ha dignificat al crear-nos amb necessitat espiritual i ajudar-nos a satisfer-la (Mateu 4:4). Per això, els humans obedients tenen la perspectiva d’arribar a ser part de la família de Déu, és a dir, els seus «fills» (Romans 8:19-21).

Tal com continua dient Joan 3:16, Déu va demostrar que ens estima a l’enviar el seu Fill, Jesús, a la Terra perquè ens ensenyés la veritat sobre el seu Déu i Pare, i perquè morís per nosaltres. Amb tot, molts reconeixen que, en realitat, no entenen per què va haver de morir Jesús per la humanitat i com demostra la seva mort que Déu ens estima. Vegem amb l’ajuda de la Bíblia per què va morir Jesús i la importància de la seva mort.

Tots els humans som mortals i estem atrapats a les grapes de les malalties, la vellesa i la mort. Amb tot, això no és el que Déu es proposava al principi. Més aviat, va donar als primers humans la perspectiva de viure per sempre en un paradís a la Terra, però amb una condició: havien d’obeir-lo. Déu va dir que, si no ho feien, moririen (Gènesi 2:17). De fet, el primer home es va rebel·lar contra l’autoritat de Déu i va fer que tant ell com la seva descendència acabessin morint. L’apòstol Pau explica que «per un sol home va entrar el pecat al món, i pel pecat, la mort, així la mort s’estengué a tots els homes, perquè en ell tots pecaren» (Romans 5:12).

Així i tot, Déu «estima la justícia» (Salm 37:28). No podia fer els ulls grossos davant d’aquell acte de transgressió deliberat per part del primer home, però tampoc va condemnar eternament la humanitat a patir i morir per culpa de la desobediència d’un sol home. El que va fer va ser aplicar el principi legal de «vida per vida» per equilibrar la balança de la justícia i tornar a oferir als humans obedients la possibilitat de viure per sempre (Èxode 21:23). La pregunta que sorgeix és: com es podria recuperar la vida perfecta que Adam havia perdut? La resposta és que algú havia d’oferir, o sacrificar, una vida que equivalgués a la d’Adam: una vida humana perfecta.

És evident que cap descendent imperfecte d’Adam podria pagar un preu tan alt; però Jesús sí (Salm 49:7-10 [49:6-9 en NM]). Ell va néixer sense la taca del pecat i, per tant, era perfecte igual que Adam. Per això, a l’entregar la seva vida, va poder rescatar els humans de l’esclavitud al pecat, i així va donar als descendents de la primera parella humana l’oportunitat de gaudir de la vida perfecta que un cop havien tingut Adam i Eva (Romans 3:23, 24; 6:23). Què hem de fer per beneficiar-nos d’aquest acte d’amor tan desinteressat?

Si tornem a Joan 3:16, veurem que diu: «Perquè tot el qui creu en ell [Jesús] no es perdi, sinó que tingui la vida eterna». Això vol dir que hi ha certes condicions per rebre el regal de la vida eterna. Si volem ‘tenir la vida eterna’ hem de creure en Jesús i també obeir-lo.

Potser et preguntes: «Què hi té a veure l’obediència? No va dir Jesús que “tot el qui creu en ell” tindrà vida eterna?». És cert que és imprescindible creure, o tenir fe. No obstant això, és important recordar que, a la Bíblia, la fe en Jesús implica molt més que senzillament creure-hi. D’acord amb el Diccionario expositivo de palabras del Antiguo y del Nuevo Testamento exhaustivo, de W. E. Vine, la paraula que l’apòstol Joan va utilitzar en l’idioma original vol dir «confiança, no una mera creença». Per gaudir del favor de Déu, la persona creient no solament ha de reconèixer interiorment que Jesús és el Salvador, sinó que s’ha d’esforçar de tot cor a practicar el que ell va ensenyar. No serveix de res que digui que té molta fe si després no ho evidencia amb accions. La Bíblia diu: «La fe sense les obres és morta» (Jaume 2:26). Dit d’una altra manera, cal que la persona creient demostri fe en Jesús, és a dir, que visqui d’acord amb les seves creences i la seva fe.

Pau ho explica així: «La caritat del Crist ens obliga; hem comprès això: que un [Jesús] va morir per tots [...]; i ell va morir per tots, perquè els qui viuen ja no visquin més per ells, sinó per aquell qui morí i ressuscità per ells» (2 Corintis 5:14, 15). Si de debò agraïm el sacrifici de Jesús, ens sentirem motivats a fer canvis en la nostra vida, deixarem de viure només per nosaltres i viurem per Jesús, qui va morir a favor nostre. En altres paraules, la nostra prioritat en la vida ha de ser posar en pràctica el que Jesús va ensenyar. Sens dubte, un canvi d’aquesta magnitud afectarà els nostres valors, les decisions que prenguem i, en definitiva, tot el que fem. Quina serà la recompensa per als qui creguin i demostrin fe en Jesús?

L’última part de Joan 3:16 parla de la promesa que Déu ha fet als qui demostrin fe en el rescat i visquin segons les normes divines. Déu té la intenció que aquestes persones fidels ‘no es perdin, sinó que tinguin la vida eterna’. Ara bé, hi ha dues perspectives diferents per als qui es beneficiïn de l’amor de Déu.

A un grup de persones, Jesús va prometre vida eterna al cel. Va dir clarament als seus deixebles fidels que els hi prepararia un lloc perquè poguessin regnar amb ell (Joan 14:2, 3; Filipencs 3:20, 21). Els qui ressuscitin per viure al cel «seran sacerdots de Déu i del Crist, i regnaran amb ell durant mil anys» (Apocalipsi [Revelació] 20:6).

Només un nombre limitat de seguidors de Crist rebran aquest privilegi. Jesús va dir: «No tinguis por, petit ramat, que ha plagut al vostre Pare de donar-vos el Regne» (Lluc 12:32). Quantes persones componen aquest «petit ramat»? Apocalipsi 14:1, 4 diu: «Vaig veure encara l’Anyell [Jesucrist ressuscitat] que estava sobre la muntanya [celestial] de Sió, i amb ell cent quaranta-quatre mil, que porten escrit al front el nom d’ell i el nom del seu Pare. [...] Aquests foren adquirits d’entre els homes com a primícia per a Déu i per a l’Anyell». Aquests 144.000 en realitat són un «petit ramat» si els comparem amb els milers de milions de persones que han viscut a la Terra. Com hem vist, se’ls descriu com a reis. Però, sobre qui regnaran?

Jesús va parlar d’un segon grup de persones fidels que es beneficiarà del Regne celestial. Com veiem a Joan 10:16, Jesús va declarar: «Tinc encara altres ovelles que no són d’aquesta pleta; també aquestes, cal que jo les meni, i escoltaran la meva veu, i es farà un sol ramat i un sol pastor». Aquestes «ovelles» tenen l’esperança de viure per sempre a la Terra, la mateixa que tenien Adam i Eva al principi. Ara bé, com sabem que viuran a la Terra?

La Bíblia parla en moltes ocasions de les condicions paradisíaques que hi haurà al nostre  planeta. Vols comprovar-ho per tu mateix? Doncs llegeix els següents versets a la teva pròpia Bíblia: Salm 37:9-11; 46:8, 9; 72:7, 8, 16; Isaïes 35:5, 6; 65:21-23; Mateu 5:4 (5:5 en altres bíblies); Joan 5:28, 29; Apocalipsi 21:4. Aquests textos bíblics prediuen que les guerres, la fam, les malalties i la mort desapareixeran. Parlen d’un temps en què les persones bones podran gaudir de construir les seves pròpies cases, cultivar el seu propi terreny i criar els seus fills en un entorn pacífic. * No t’atrau la idea d’un futur així? Doncs tenim raons de pes per creure que aquestes promeses aviat es faran realitat.

Si t’atures un moment a pensar en tot el que Déu ha fet per tu i per la resta de la humanitat, veuràs que ja ha fet moltes coses. Ens ha donat la vida, intel·ligència, cert grau de salut i tot el que necessitem per viure. I, el que és més, com veiem a Joan 3:16, el regal del rescat que ens ha fet mitjançant Jesús, qui va morir per nosaltres, ens pot reportar beneficis encara millors.

La vida eterna en un entorn pacífic i agradable, sense l’amenaça de les malalties, les guerres, la fam o la mort, suposarà felicitat i benediccions eternes. T’agradaria gaudir d’aquest magnífic futur? Doncs depèn exclusivament de tu. Per això, planteja’t aquesta pregunta: «Què estic fent jo per Déu?».