1

• Job, un home ric i íntegre (1-5)

• Satanàs posa en dubte els motius de Job (6-12)

• Job perd les seves propietats i els seus fills (13-19)

• Job no culpa Déu (20-22)

2

• Satanàs torna a posar en dubte els motius de Job (1-5)

• Satanàs rep permís per ferir Job amb una malaltia (6-8)

• La dona de Job diu: «Maleeix Déu i mor!» (9, 10)

• Arriben els tres amics de Job (11-13)

3

• Job lamenta haver nascut (1-26)

  • Es pregunta per què pateix (20, 21)

4

• Primer discurs d’Elifaz (1-21)

  • Es burla de la integritat de Job (7, 8)

  • Parla del missatge d’un esperit (12-17)

  • Déu «ni tan sols confia en els seus servents» (18)

5

• Elifaz continua amb el seu primer discurs (1-27)

  • Déu «atrapa els savis en la seva pròpia astúcia» (13)

  • Job no ha de rebutjar «la disciplina del Totpoderós» (17)

6

• Resposta de Job (1-30)

  • Afirma que té raons per lamentar-se (2-6)

  • Els seus amics són uns traïdors (15-18)

  • «Les paraules sinceres no fan mal!» (25)

7

• Job continua amb la seva resposta (1-21)

  • La vida és com un treball forçat (1, 2)

  • «Per què m’has posat en el teu punt de mira?» (20)

8

• Primer discurs de Bildad (1-22)

  • Insinua que els fills de Job han pecat (4)

  •  Si Job fos pur, Déu el protegiria (6)

  • Insinua que Job és un irreverent (13)

9

• Resposta de Job (1-35)

  • El simple mortal no pot enfrontar-se amb Déu (2-4)

  • Déu fa coses «que van més enllà de tota comprensió» (10)

  • Ningú pot discutir amb Déu (32)

10

• Job continua amb la seva resposta (1-22)

  • «Per què lluites contra mi» (2)

  • Diferències entre Déu i Job, un mortal (4-12)

  • Job desitja una mica d’alleujament (20)

11

• Primer discurs de Sofar (1-20)

  • Acusa Job de fer servir paraules buides (2, 3)

  • Demana a Job que s’allunyi del mal (14)

12

• Resposta de Job (1-25)

  • «No soc inferior a vosaltres» (3)

  • «M’he convertit en la riota» (4)

  • En Déu hi ha saviesa (13)

  • Déu és superior als jutges i als reis (17, 18)

13

• Job continua amb la seva resposta (1-28)

  • «Jo preferiria parlar amb el Totpoderós» (3)

  • «Sou uns metges inútils» (4)

  • «Sé que tinc raó» (18)

  • Es pregunta per què Déu el veu com un enemic (24)

14

• Job continua amb la seva resposta (1-22)

  • L’home té una vida curta i plena de problemes (1)

  • «Fins i tot un arbre té esperança» (7)

  • «Tant de bo que m’amaguessis a la Tomba» (13)

  • «Si un home mor, pot tornar a viure?» (14)

  • Déu desitjarà tornar a veure l’obra de les seves mans (15)

15

• Segon discurs d’Elifaz (1-35)

  • Afirma que Job no tem Déu (4)

  • L’acusa de ser arrogant (7-9)

  • «Déu no confia en els seus sants» (15)

  • «El malvat viu turmentat» (20-24)

16

• Resposta de Job (1-22)

  • «En comptes de consolar-me, em feu patir encara més!» (2)

  • Diu que Déu l’ha convertit en el blanc dels seus atacs (12)

17

• Job continua amb la seva resposta (1-16)

  • «Estic envoltat de burletes» (2)

  • «Ell m’ha convertit en la riota dels pobles» (6)

  • «La Tomba serà casa meva» (13)

18

• Segon discurs de Bildad (1-21)

  • Explica el que els passa als pecadors (5-20)

  • Insinua que Job no coneix Déu (21)

19

• Resposta de Job (1-29)

  • Rebutja la correcció dels seus amics (1-6)

  • Se sent abandonat (13-19)

  • «El meu redemptor està viu» (25)

20

• Segon discurs de Sofar (1-29)

  • Sent que Job l’ha insultat (2, 3)

  • Insinua que Job és malvat (5)

  • Acusa Job de gaudir del pecat (12, 13)

21

• Resposta de Job (1-34)

  • Per què als malvats els van bé les coses? (7-13)

  • Denuncia els que han vingut a «consolar-lo» (27-34)

22

• Tercer discurs d’Elifaz (1-30)

  • «Pot algun home ser útil a Déu?» (2, 3)

  • Acusa Job de ser avariciós i injust (6-9)

  • «Si tornes al Totpoderós, seràs restablert» (23)

23

• Resposta de Job (1-17)

  • Vol presentar la seva causa davant de Déu (1-7)

  • Diu que no pot trobar Déu (8, 9)

  • «He seguit el seu camí sense desviar-me’n» (11)

24

• Job continua amb la seva resposta (1-25)

  • «Per què el Totpoderós no fixa un dia?» (1)

  • Diu que Déu permet la maldat (12)

  • Als pecadors els agrada la foscor (13-17)

 25

• Tercer discurs de Bildad (1-6)

  • Assegura que l’home no pot ser innocent davant de Déu (4)

  • Diu que no serveix de res que l’home sigui íntegre (5, 6)

26

• Resposta de Job (1-14)

  • «Quina manera d’ajudar el dèbil!» (1-4)

  • Déu «suspèn la terra sobre el no-res» (7)

  • «Aquestes només són les vores dels seus camins» (14)

27

• Job està decidit a ser íntegre (1-23)

  • «No renunciaré a la meva integritat!» (5)

  • Els irreverents no tenen esperança (8)

  • «Per què feu discursos sense sentit?» (12)

  • Els malvats acaben sense res (13-23)

28

• Job compara els tresors de la terra amb la saviesa (1-28)

  • La mineria (1-11)

  • La saviesa val més que les perles (18)

  • El temor de Jehovà és l’autèntica saviesa (28)

29

• Job recorda que era feliç abans de les proves (1-25)

  • El respectaven a la porta de la ciutat (7-10)

  • Tenia una conducta justa (11-17)

  • Tothom escoltava els seus consells (21-23)

30

• Job descriu la seva nova situació (1-31)

  • Gent inútil es burla d’ell (1-15)

  • Li sembla que Déu no l’ajuda (20, 21)

  • «La pell se m’ha tornat negra» (30)

31

• Job defensa la seva integritat (1-40)

  • «Un pacte amb els meus ulls» (1)

  • Demana que Déu el pesi amb balances exactes (6)

  • No va ser adúlter (9-12)

  • No va estimar els diners (24, 25)

  • No va adorar ídols (26-28)

32

• El jove Elihú s’uneix a la conversa (1-22)

  • Està enfurismat amb Job i els seus amics (2, 3)

  • Ha esperat respectuosament abans de parlar (6, 7)

  • «L’edat per si sola no fa que algú sigui savi» (9)

  • Elihú té ganes de parlar (18-20)

33

• Elihú corregeix Job per haver-se considerat just (1-33)

  • «He trobat un rescat!» (24)

  • Que recuperi les forces que tenia quan era jove (25)

34

• Elihú defensa la justícia de Déu i els seus camins (1-37)

  • Job ha dit que Déu li ha negat la justícia (5)

  • Déu mai actua amb maldat (10)

  • Job parla sense coneixement de causa (35)

35

• Elihú indica que el raonament de Job és incorrecte (1-16)

  • Job ha dit que és més just que Déu (2)

  • Déu és tan superior que no li afecta el pecat (5, 6)

  • Job hauria d’esperar el judici de Déu (14)

36

• Elihú exalça l’extraordinària grandesa de Déu (1-33)

  • Els obedients prosperen, els irreverents són rebutjats (11-13)

  • Quin mestre és com Déu? (22)

  • Job hauria d’exalçar Déu (24)

  • «Déu és més gran del que podem entendre» (26)

  • Déu controla la pluja i els llampecs (27-33)

37

• Les forces de la natura revelen la grandesa de Déu (1-24)

  • Déu pot aturar l’activitat dels humans (7)

  • «Reflexiona en les meravelloses obres de Déu» (14)

  • Comprendre Déu no està a l’abast dels humans (23)

  • Ningú s’hauria de tenir per savi (24)

38

• Jehovà demostra que l’home és insignificant (1-41)

  • On era Job quan Déu va crear la terra? (4-6)

  • «Els fills de Déu van fer crits d’alabança» (7)

  • Preguntes sobre els fenòmens naturals (8-32)

  • «Lleis que regeixen el cel» (33)

 39

• La creació animal destaca la ignorància de l’home (1-30)

  • Les cabres munteses i les cérvoles (1-4)

  • L’ase salvatge (5-8)

  • El toro salvatge (9-12)

  • L’estruç (13-18)

  • El cavall (19-25)

  • El falcó i l’àguila (26-30)

40

• Jehovà fa més preguntes (1-24)

  • Job reconeix que no té res a dir (3-5)

  • «Vols posar en dubte la meva justícia?» (8)

  • Déu descriu la força de Behemot (15-24)

41

• Déu descriu l’impressionant Leviatan (1-34)

42

• Job respon a Jehovà (1-6)

• Els tres amics de Job són corregits (7-9)

• Jehovà torna a Job la seva prosperitat (10-17)

  • Els fills i les filles de Job (13-15)