Per què necessitem esperança?

QUÈ hauria passat si en Daniel, el jove que va morir de càncer esmentat a l’article anterior, no hagués perdut l’esperança? Hauria superat el càncer? Estaria viu avui? Ni tan sols els defensors més fervents de l’esperança s’atrevirien a afirmar això. I és que no podem oblidar que l’esperança no s’ha de sobrevalorar. No és cap remei miraculós, cap panacea.

En una entrevista, el doctor Nathan Cherney va advertir dels perills d’exagerar els efectes de l’esperança quan es tracta de pacients molt greus: «Hem tingut casos de marits que culpaven les seves dones de no haver fet prou meditació, de no haver estat prou positives». El doctor Cherney va afegir: «Aquesta manera de pensar ha fet creure la gent que pot controlar la malaltia, i els ha donat a entendre que si empitjoren és perquè no han sabut controlar el tumor prou bé, i això no és just».

En realitat, els que lluiten contra una malaltia terminal afronten una batalla molt intensa i esgotadora. Segur que l’última cosa que voldrien els seus éssers estimats és afegir sentiments de culpa a l’enorme càrrega que ja porten a sobre. Podem dir, llavors, que l’esperança no serveix de res?

De cap manera. El doctor de qui hem parlat, per exemple, s’especialitza en cures paŀliatives. L’objectiu d’aquests tractaments no és lluitar directament contra la malaltia ni prolongar la vida, sinó fer que la vida del pacient sigui més còmoda i agradable mentre lluita contra la malaltia. Els metges d’aquesta especialitat estan convençuts de l’efecte positiu dels tractaments que milloren l’estat anímic del pacient, fins i tot dels pacients més greus. Hi ha moltes proves que demostren que l’esperança pot fer això i més.

La importància de l’esperança

El metge i periodista W. Gifford-Jones afirma: «L’esperança és una teràpia poderosa». Ell va analitzar diferents estudis que intentaven valorar l’efecte del suport emocional en pacients terminals. La hipòtesi era que aquest tipus de suport ajudaria el pacient a ser més positiu i a mantenir l’esperança. Un estudi publicat el 1989 va trobar que els pacients que rebien aquesta ajuda vivien més temps, mentre que estudis més recents no han sigut tan concloents. Amb tot, diferents investigacions confirmen que els pacients que reben suport emocional pateixen menys depressió i menys dolor.

Un altre estudi va analitzar exhaustivament un grup de més de 1.300 homes per determinar si eren optimistes o pessimistes. L’objectiu era esbrinar si l’actitud davant la vida té un efecte directe sobre les malalties coronàries. Després de deu anys, es va veure que un 12% d’aquests homes havia patit alguna malaltia coronària. D’entre aquests, els pessimistes eren quasi el doble que els optimistes. Laura Kubzansky, professora lectora de Salut i Comportament Social de la Facultat de Salut Pública de Harvard, comenta: «La majoria de les proves que teníem fins ara per demostrar que els pensaments positius són beneficiosos per a la salut eren merament anecdòtiques. Aquest estudi ens aporta els primers resultats mèdics en el camp de les malalties coronàries que fonamenten aquesta idea».

Alguns estudis han trobat que la gent que pensa que té una mala salut es recupera pitjor d’una operació que els que pensen que tenen una bona salut. L’optimisme, fins i tot, s’ha relacionat amb la longevitat. Un estudi es va centrar en com afecta a la gent gran tenir un punt de vista positiu sobre l’envelliment. Després de ser exposats a missatges que relacionaven l’edat amb la saviesa i l’experiència, es va veure que aquest grup de gent gran caminava amb més agilitat i energia. De fet, es van aconseguir els mateixos resultats que amb un programa d’exercicis de dotze setmanes.

Per què les emocions com l’esperança, l’optimisme i el positivisme semblen tenir un bon efecte en la salut? Els metges i els científics encara no entenen prou bé la nostra ment i el nostre cos com per donar una resposta definitiva. Tot i així, els experts que estudien aquest tema poden arribar a certes conclusions. Per exemple, un catedràtic de Neurologia apunta: «Ser feliços i tenir esperança ens fa sentir bé. Aquest estat emocional ens fa menys propensos a l’estrès i crea les condicions òptimes per al nostre cos. Aquesta és una altra de les coses que la gent pot tenir en compte per mantenir-se saludable».

Aquesta idea pot semblar molt innovadora a alguns metges, psicòlegs i científics però no ho és pas per als estudiants de la Bíblia. Fa gairebé 3.000 anys, el savi rei Salomó va escriure sota inspiració: «Un cor alegre és una bona medicina, però un esperit abatut et deixa sense forces» (Proverbis 17:22). Aquestes paraules són molt raonables, ja que el text no afirma que un cor alegre pot curar tots els mals; simplement diu que «és una bona medicina».

Si aquest fos el cas i l’esperança fos una bona medicina, no l’haurien de receptar tots els metges? En realitat, els beneficis de l’esperança afecten molt més que la nostra salut.

Com ens afecten l’optimisme i el pessimisme

Els investigadors han trobat que les persones optimistes tenen millors resultats a l’escola, a la feina i, fins i tot, als esports. Per exemple, es va fer un estudi en un equip d’atletisme femení. Els entrenadors van avaluar les seves atletes físicament. Alhora, les noies van respondre a una enquesta que analitzava el seu nivell d’esperança. Els resultats van demostrar que el rendiment atlètic estava molt més relacionat amb el nivell d’esperança que amb les habilitats físiques. Com és que l’esperança té una influència tan poderosa?

Estudiar la qualitat oposada de l’optimisme, el pessimisme, ha permès extreure’n conclusions interessants. Durant els anys seixanta del segle passat, uns investigadors que estudiaven la conducta animal van fer un descobriment inesperat que els va dur a crear el concepte d’indefensió apresa. Van observar que els humans també poden mostrar aquest tipus de conducta. Per exemple, durant un experiment, els participants van ser exposats a un soroll desagradable, se’ls va dir que podien aturar-lo amb una seqüència concreta de botons i ho van aconseguir.

Un segon grup de persones va participar en el mateix experiment, però sense que funcionessin els botons. Com a conseqüència, molts d’aquest segon grup van desenvolupar sentiments d’inutilitat o indefensió. Això va fer que, en experiments posteriors, no prenguessin acció. Estaven convençuts que res del que fessin canviaria la situació. Però, fins i tot dins d’aquest segon grup, els optimistes es negaven a acceptar que no hi havia res a fer.

El doctor Martin Seligman, que va ajudar a dissenyar alguns d’aquells experiments, va decidir dedicar la seva carrera professional a estudiar l’optimisme i el pessimisme. Després d’investigar el patró de pensament de les persones amb tendència a tenir sentiments d’inutilitat, va concloure que aquesta manera de pensar pessimista dificulta, o fins i tot arriba a paralitzar del tot, les activitats diàries de les persones. El doctor Seligman resumeix d’aquesta manera el pensament pessimista i els seus efectes: «Vint-i-cinc anys d’investigació m’han convençut que si sovint creiem, tal com fan els pessimistes, que les desgràcies són culpa nostra, que són per sempre i que afectaran tot el que fem, acabarem patint-ne més que si penséssim el contrari».

Com hem dit abans, aquestes conclusions poden semblar innovadores per a alguns, però no ho són pas per als estudiants de la Bíblia. Un proverbi diu: «Si et desanimes en els moments difícils, et faltaran les forces» (Proverbis 24:10). La Bíblia explica que el desànim i els pensaments negatius ens poden deixar sense energies. Què podem fer, llavors, per lluitar contra el pessimisme i omplir la nostra vida d’optimisme i esperança?

[Imatge]

L’esperança pot fer molt de bé