On pots trobar verdadera esperança?

IMAGINA’T que se’t para el rellotge perquè s’ha estropejat. Al buscar un rellotger per a que te l’arregle, trobes molts anuncis prometedors, però alguns són contradictoris. Llavors, descobrixes que un veí teu és l’enginyós home que, anys arrere, va dissenyar eixe model de rellotge en particular i que, a més, està disposat a reparar-te’l debades. És fàcil deduir a quin rellotger aniràs, veritat?

Ara compara eixe rellotge amb la teua esperança. Si t’adones que estàs perdent-la –com els passa a molts en estos temps difícils–, a on buscaràs ajuda? Moltíssima gent afirma tindre la solució als problemes, però les seues incomptables suggerències resulten confuses i contradictòries. Llavors, per què no acudir a Aquell que va dissenyar el ser humà amb la capacitat de tindre esperança? La Bíblia diu que Ell «no és lluny de ningú de nosaltres» i que està desitjant ajudar-nos (Fets 17:27; 1 Pere 5:7).

Una definició més àmplia de l’esperança

El concepte bíblic d’esperança és més ampli i profund que el que utilitzen generalment els metges, científics i psicòlegs de hui en dia. Els termes de les llengües originals en què es va escriure la Bíblia, i que es traduïxen com «esperança» transmeten la idea d’ansiar i esperar el bé. L’esperança consta, bàsicament, de dos elements: el desig d’una cosa bona i el fonament per a creure que eixa cosa ocorrerà. L’esperança que oferix la Bíblia no consistix en simples iŀlusions. Està basada sòlidament en fets i proves.

En este aspecte, l’esperança és similar a la fe, la qual s’ha de basar en proves, i no en simple credulitat (Hebreus 11:1). Tot i això, la Bíblia fa distinció entre la fe i l’esperança (1 Corintis 13:13).

Per a iŀlustrar-ho: quan li demanes un favor a un amic de confiança, tens l’esperança que t’ajude. A eixa esperança no li falta base, ja que tens fe en eixe amic, és a dir, el coneixes bé i has vist com ha actuat amb bondat i generositat en altres ocasions. La fe i l’esperança estan molt relacionades, de fet, depenen l’una de l’altra, però no són exactament lo mateix. Com podem cultivar eixa classe d’esperança en Déu?

La base de l’esperança

Jehovà Déu és la font de la verdadera esperança. De fet, en temps bíblics l’anomenaven «Esperança d’Israel» (Jeremies 14:8). Tota esperança confiable que tenia el seu poble provenia d’ell, per això podia dir-se que ell era la seua esperança. Esta no consistia només en desitjar alguna cosa. Déu els va donar una base sòlida per a tindre esperança. Al tractar amb ells al llarg dels segles, es va guanyar la reputació de complir sempre les seues promeses. Josué, líder d’Israel, va dir al poble: «Vosaltres, reconeixeu [...] que cap de les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, vos havia fet no ha deixat de complir-se» (Josué 23:14).

Milers d’anys després, Jehovà continua tenint la mateixa reputació. La Bíblia està plena de promeses de Déu, així com d’un registre històric exacte del seu compliment. Les seues promeses són tan confiables que, a voltes, estan redactades com si ja s’hagueren complit en el moment de pronunciar-se.

És per això que podem dir que la Bíblia és el llibre de l’esperança. A mesura que analitzes com ha tractat Déu els humans, tindràs més raons per a posar la teua esperança en ell. L’apòstol Pau va escriure: «Tot allò que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança» (Romans 15:4).

Quina esperança ens oferix Déu?

En quin moment de la vida necessitem més esperança? No és quan ens enfrontem a la mort? No obstant, per a molts és precisament en eixe moment quan més difícil els resulta mantindre-la, per exemple, quan la mort amenaça un ser estimat. Al cap i a la fi, hi ha alguna cosa que lleve l’esperança més que la mort? Ens perseguix inevitablement a tots, sense excepció. Només podem evitar-la per un temps, i és impossible alterar els seus efectes. Amb raó la Bíblia l’anomena «el darrer enemic» (1 Corintis 15:26).

Llavors, com podem trobar esperança en eixa situació? El versicle bíblic que es referix a la mort com l’últim enemic també diu que serà «destituït». Jehovà Déu és més poderós que la mort, i ho ha demostrat en moltes ocasions ressuscitant persones. La Bíblia relata nou ocasions en què Jehovà va utilitzar el seu poder per a tornar la vida als difunts.

En una ocasió, Jehovà li va donar al seu Fill, Jesús, el poder de ressuscitar a Llàtzer, un estimat amic seu que feia quatre dies que havia mort. Jesús no ho va fer d’amagades, sinó obertament, davant d’una multitud (Joan 11:38-48, 53; 12:9, 10).

Tal volta et preguntes per què es va ressuscitar aquelles persones, si al cap i a la fi, envelliren i finalment tornaren a morir. És cert, però gràcies als relats confiables d’aquelles resurreccions podem tindre més que el simple desig que els nostres sers estimats tornen a la vida: tenim raons per a creure que ressuscitaran. En altres paraules, tenim una esperança verdadera.

Jesús va dir: «Jo sóc la resurrecció i la vida» (Joan 11:25). És a ell a qui Jehovà donarà el poder de ressuscitar a persones a escala mundial. També va assegurar: «Ve l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seua veu [la de Crist] i n’eixiran» (Joan 5:28, 29). En efecte, tots els qui descansen en la tomba tenen la perspectiva de ser ressuscitats per a viure en una terra paradisíaca.

El profeta Isaïes va descriure la resurrecció amb estes commovedores paraules: «Que visquen els teus morts, Senyor, que ressusciten les seues despulles! Vosaltres que esteu gitats a la pols, desvetleu-vos i crideu de goig: el teu aiguatge, Senyor, és aiguatge de llum, i el país de les ombres infantarà» (Isaïes 26:19).

Veritat que esta promesa resulta consoladora? Els morts es troben en la situació més segura que u puga imaginar-se, protegits com una criatura en la matriu de sa mare. De fet, aquells que descansen en la tomba estan perfectament resguardats en la infinita memòria del Déu Totpoderós (Lluc 20:37, 38). I prompte seran ressuscitats per a viure en un món feliç i acollidor, tal com un bebé és rebut per la família que l’espera amb carinyo. De manera que, inclús quan afrontem la mort, hi ha esperança.

Què pot fer l’esperança per nosaltres?

Pau ens va ensenyar molt sobre el valor de l’esperança. La va mencionar com una part fonamental de l’armadura espiritual: el casc (1 Tessalonicencs 5:8). Què va voler dir? Doncs bé, en temps bíblics els soldats que entraven en batalla portaven un casc de metall, generalment sobre un gorro de feltre o de cuir. Gràcies al casc, els colps que rebien en el cap generalment no resultaven mortals. Quina és la idea? Tal com un casc protegix el cap, l’esperança protegix la ment, la facultat de pensar. Si tenim una esperança sòlida en harmonia amb els propòsits de Déu, ni el pànic ni la desesperació ens furtaran la pau mental quan afrontem dificultats. Qui no necessita un casc com eixe?

Pau va posar un altre exemple gràfic sobre l’esperança vinculada a la voluntat de Déu. Va escriure: «Aquesta esperança és com l’àncora de la nostra vida: una àncora segura i ferma» (Hebreus 6:19 NT). Com a supervivent de més d’un naufragi, Pau coneixia bé el valor d’una àncora. Quan amenaçava una tempestat, la tripulació tirava l’àncora a la mar. Si esta s’agarrava bé al fons, el barco tenia la possibilitat d’aguantar el temporal i no patir quasi danys, en comptes de ser arrastrat a la costa i xocar contra les roques.

De la mateixa manera, si les promeses de Déu són per a nosaltres una esperança «segura i ferma», eixa esperança pot ajudar-nos a capejar el temporal d’estos temps. Jehovà promet que prompte arribarà el dia en què la humanitat ja no serà víctima de les guerres, el crim, el patiment, o inclús la mort (consulta el requadro de la pàgina 10). Aferrar-nos a eixa esperança pot ajudar-nos a evitar el naufragi, ja que ens dona l’incentiu que necessitem per a viure segons les normes de Déu en comptes de cedir a l’esperit caòtic i immoral que predomina en este món.

L’esperança que Jehovà oferix també està al teu abast. Ell vol que visques la vida com s’havia proposat. Desitja que «tots els hòmens se salven», i per a aconseguir-ho és necessari que «arriben a conèixer plenament la veritat» (1 Timoteu 2:4 NT). Els editors d’esta revista t’animem a adquirir eixe coneixement que dona vida i que està relacionat amb la veritat de la Paraula de Déu. L’esperança que Déu et donarà és superior a qualsevol esperança que puga oferir-te este món.

Amb una esperança aixina no tenim per què cedir a la resignació, ja que Déu pot donar-nos les forces necessàries per a aconseguir qualsevol meta que estiga en harmonia amb la seua voluntat (2 Corintis 4:7; Filipencs 4:13). ¿No és esta la classe d’esperança que necessitem? Per això, si necessites esperança i l’has estat buscant, ànim! Està al teu abast, pots trobar-la!

[Quadro/Iŀlustració]

Raons per a tindre esperança

Els següents passatges de la Bíblia poden ajudar-nos a cultivar esperança:

▪ Déu promet un futur feliç.

La seua Paraula diu que tota la terra arribarà a ser un paradís habitat per una gran família unida i feliç (Salm 37:11, 29; Isaïes 25:8; Apocalipsi 21:3, 4).

▪ Déu no pot mentir.

Ell detesta tota classe de mentira. Jehovà és infinitament sant i pur; per això li resulta impossible mentir (Proverbis 6:16-19; Isaïes 6:2, 3; Titus 1:2; Hebreus 6:18).

▪ Déu té un poder infinit.

Només Jehovà és totpoderós. No hi ha res en tot l’univers que puga impedir-li complir les seues promeses (Èxode 15:11; Isaïes 40:25, 26).

▪ Déu desitja que visquem per sempre.

(Joan 3:16; 1 Timoteu 2:3, 4)

▪ Déu ens mira amb esperança.

Ell decidix fixar-se en les nostres bones qualitats i accions, no en els nostres defectes i errors (Salm 103:12-14; 130:3; Hebreus 6:10). Ell confia que actuarem bé, i s’alegra quan ho fem (Proverbis 27:11).

▪ Déu promet ajudar-nos a aconseguir bons objectius.

Els seus servents no tenim per què sentir-nos indefensos. Déu ens ajuda concedint-nos amb generositat el seu esperit sant, la força més poderosa que existix (Filipencs 4:13).

▪ Déu mai ens decepcionarà si posem la nostra esperança en ell.

Ell és totalment fidedigne i fiable, mai ens decepcionarà (Salm 25:3).

[Iŀlustració]

Igual que un casc protegix el cap, l’esperança protegix la ment

[Iŀlustració]

Igual que una àncora, l’esperança ben fundada pot aportar estabilitat

[Crèdits]

Per cortesia de René Seindal/Su concessione del Museo Archeologico Regionale A. Salinas di Palermo