Bai na kontenido

Bai na kontenido

Dikon Nan Ta Sunchi e Piedra di Blarney?

Dikon Nan Ta Sunchi e Piedra di Blarney?

Dikon Nan Ta Sunchi e Piedra di Blarney?

DI UN ESKRITOR DI SPIÈRTA! NA IRLANDA

SEGUN leyenda ta esaki a sosodé: Tabatin un hòmber pará ta tembla dilanti di Reina Elizabeth I di Inglatera. El a kaba di dun’é un mal notisia for di un hefe irlandes i e tabata ferwagt e furia di Lareina. Ònferwagt, Lareina a basha na harimentu i a grita: “Esaki ta ègt un kos di Blarney. Nunka e no ta men loke e ta bisa!” Mesora, e tenshon a disparsé.

E reina ei, ku tabata na mando di aña 1558 pa 1603, probablemente no a ferwagt ku loke el a bisa lo a kontribuí na un tradishon úniko na Irlanda: sunchimentu di loke nan ta yama e Piedra di Blarney. Tur aña, míles di hende ta bin na e pueblito di Blarney, situá un par di kilometer nort di e stat Cork, pa kumpli ku e ritual straño aki. Nan ta sunchi e piedra pasobra supuestamente esei lo duna nan un don: e don di por papia ku elokuensia.

Kiko ta e background di e leyenda? I kon e kustumber di sunchi e piedra aki a kuminsá? Pa haña kontesta, nos tin ku bai bèk kasi dies siglo.

Un Kastel ku un Historia Largu

Kastel Blarney a kuminsá den siglo 10 di nos era komo djis un fòrti chikí trahá di palu. Ku tempu, nan a remplas’é ku un edifisio mas grandi trahá di piedra. Pa meimei di siglo 15, famia MacCarthy a kombertí e kastel den un pueblito fortifiká. E tempu ei e tabata e kastel mas fuerte den e parti ei di Irlanda. Hopi di e murayanan di piedra tabatin un hanchura di sinku meter i mei.

E hefe di e famia, Cormac MacCarthy (ku a biba di aña 1411 pa 1494), kier a laga un rekuerdo permanente di su mes. P’esei el a skohe un baranka grandi di piedra di kalki i a laga graba un frase na latin riba dje, ku tradusí ta bisa: “Cormac MacCarthy e Fuerte a traha mi den e aña di nos Señor 1446.” Mètslanan a pone e piedra aki te den laira den e toren grandi di Kastel Blarney. Na prinsipio el a fungi komo un simpel plakat konmemorativo. Ta despues di mas ku un siglo numa hende a kuminsá konekt’é ku papiamentu elokuente i konvinsente.

Blarney i Papiamentu Konvinsente

Ounke e leyenda menshoná den introdukshon kisas ta mas ko’i kèns ku historia, e ta pas den e ambiente di e tempu ei. Reina Elizabeth tabata ke pa e hefenan irlandes hura lealtat na e monarkia ingles. Famia MacCarthy a organisá mil sòldá pa bringa por lo ménos un bataya na fabor di Lareina. P’esei Lareina tabatin sigur ku fásilmente lo e por a konvensé e hefe na mando di famia MacCarthy, Cormac McDermod MacCarthy, p’e duna Lareina su lealtat apsoluto.

Komo ku Reina Elizabeth mes no por a hasi e negosiashonnan, ta klaru ku lo el a nombra un representante pa bai papia na su fabor. Segun e relato for di e buki The Blarney Stone (E Piedra di Blarney), ora ku e representante a manda funshonarionan bai purba konvensé MacCarthy pa hura lealtat na Lareina, Cormac a reakshoná ku “diskursonan largu, elokuente, yen di trastu, primintiendo masha hopi kos pero hasiendo masha tiki.”

Segun e relato, ku tempu Reina Elizabeth su representante mes a bai papia ku MacCarthy. Despues di esei el a biaha bai Inglatera pa raportá personalmente na Lareina. E tabata sa ku Lareina lo no kier a tende e notisia, esta, ku MacCarthy un biaha mas “a roga pa haña mas tempu” pa permitié buska mas konseho di su asesornan.

Despues di e reakshon inisial di Lareina, ku nos a deskribí na prinsipio di e artíkulo aki, Lareina a hasi un proposishon relashoná ku e ekspreshon nobo ku el a usa. El a bisa: “Nos lo mester duna e palabra [blarney] na Maestro Shakespeare! Esei lo ta un bon palabra p’e usa.” * Si e leyenda ei ta bèrdat, anto ta asina Reina Elizabeth a kuminsá usa e nòmber “Blarney” pa referí na papiamentu konvinsente yen di trastu, òf na papia mentira ku un tribilidat deskará.

En todo kaso, ya pa siglo 18, sunchimentu di e Piedra di Blarney a bira un kustumber establesí pa esnan ku tabatin e kurashi pa hasié. Kaminda e piedra tabata pon’é riba muraya di e kastel tabata sumamente peligroso pa kualke bishitante purba sunch’e. P’esei ora nan a renobá e kastel, nan a kambia e lugá di e piedra i pon’é kaminda bo ta hañ’é awor, un posishon un tiki mas aksesibel. Ku tempu, e doñonan di e kastel a remplasá e piedra di MacCarthy ku un piedra ku tin nan palabranan grabá riba dje.

Un Bishita na e Kastel

Resientemente nos a bai bishitá e kastel. E toren grandi ku awor tin e tan popular Piedra di Blarney, ta kapta bo atenshon mesora. Nos a drenta den e toren i a subi e trapinan gastá bai ariba, i a bin sali dor di un porta smal i pèrtá. E Piedra di Blarney ta riba e muraya te na punta.

Nos a hala mas serka pa wak un señora sunchi e piedra. E tabatin ku drumi riba su lomba, i su kabes i skouder a keda kologá riba un habrí di mas o ménos tres meter largu i un meter hanchu. E ayudante a bis’é: “Bo ta tur safe ku tin. Bo no por kai dor di e buraku pasobra tin bara di siguridat bon ankrá riba e buraku. I di tur manera mi tin bo bon gará!”

E señora a rèk su brasanan pasa riba su kabes i a tene na dos bara di heru ku tabatin pegá na e muraya ku tin riba e piedra. Kaba a parse manera ku su kabes a disparsé segun ku el a lèn mas i mas patras i a hinka su kabes den e buraku. El a hala tiki-tiki mas serka di e piedra pa e por sunch’e. Segun ku nos tabata para wak, nos por a mira suela bou di dje na un distansia di kasi 25 meter!

El a sunchi e piedra mas lihé posibel i despues a kuminsá hisa su mes ariba na e baranan di heru. E ayudante a yud’é bolbe hala su mes ariba i kai sinta i despues e señora a logra lanta para. Tabata ora pa e siguiente aventurero hasi e mesun kenshinan!

Nos a wak abou na e piedra i a ripará kon blikiá e tabata. E ayudante a splika: “E piedra ta mustra blikiá debí na tur e hendenan ku a sunch’e atraves di añanan.” Anto el a agregá: “Pero no wòri pa esei. Nos ta ten’é limpi dor di laba e piedra kuater pa sinku biaha pa dia!”

Ya kaba tabatin otro hende pará den rei pa sunchi e piedra. Nos sí no tabatin intenshon di hasié pasobra e tradishon tabata parse muchu mesklá ku superstishon, gañamentu i kisas asta spiritismo. Un kos interesante ta ku segun un otro leyenda, henter e tradishon a kuminsá ora ku un muhé bieu na un manera mágiko a duna e abilidat di papia ku elokuensia na un rei ku a skap’é ora e tabata hogando. P’esei en bes di sunchi e piedra, nos a bai serka e bishitante ku a kaba di hasié i a puntr’é si di bèrdat e ta kere ku awor el a haña e don di por papia ku elokuensia òf di por konvensé hende ku palabranan di trastu.

“Ai nò!” el a kontestá. El a hasié djis pa prèt, evidentemente sin pensa mashá riba e nifikashon di e akto. Meskos ku hopi bishitante di e sitio históriko aki, e kier a hasié djis pa e por konta su amiganan ku el a sunchi e Piedra di Blarney!

[Nota]

^ par. 13 Reina Elizabeth tabata referí na e famoso dramaturgo ingles William Shakespeare, ku a biba den e tempu ei.

[Plachi na página 10]

E toren di Kastel Blarney