VEUS què fa Abraham? Té un ganivet a les mans i sembla que està a punt de matar el seu fill. Per què faria una cosa així? Primer vegem com Abraham i Sara van tenir el seu fill.

Recorda que Déu els va prometre que tindrien un fill. Això, però, semblava impossible, perquè Abraham i Sara eren ja molt vells. Però Abraham creia que Déu podia fer coses que semblen impossibles. Què va passar, doncs?

Des que Déu havia fet la seva promesa, havia passat un any sencer. Llavors, quan Abraham tenia cent anys i Sara noranta, van tenir un nen i li van posar el nom d’Isaac. Déu havia complert la seva paraula!

Però quan Isaac es va fer gran, Jehovà va posar a prova la fe d’Abraham. El va cridar: «Abraham!». I Abraham va respondre: «Sóc aquí!». Aleshores Déu va dir: «Agafa el teu fill, el teu únic fill, Isaac, i vés a la muntanya que t’indicaré. Allà mata el teu fill i ofereix-lo com a sacrifici».

Abraham es va posar molt trist, perquè ell estimava molt el seu fill. I recorda que Déu havia promès que els fills d’Abraham viurien a la terra de Canaan. Com podria ser això possible si Isaac moria? Abraham no ho entenia, però va obeir Déu.

Quan va arribar a la muntanya, Abraham va lligar Isaac i el va posar sobre l’altar que havia fet. Llavors va treure el ganivet per matar el seu fill. Però just en aquell moment, l’àngel de Déu el va cridar: «Abraham, Abraham!». I ell va respondre: «Sóc aquí!».

Déu va dir: «No li facis mal ni res dolent; ara sé que tens fe en mi, perquè no has retingut de mi el teu fill, el teu únic fill».

Quina fe més gran tenia Abraham en Déu! Ell creia que no hi havia res d’impossible per a Jehovà, i que Jehovà fins i tot podia ressuscitar Isaac. Però la voluntat de Déu no era pas que Abraham matés Isaac. Per això, Déu va fer que una ovella quedés atrapada entre uns arbustos de la vora i va manar a Abraham que la sacrifiqués en lloc del seu fill.