MIRA la fruita que porten aquests homes! Quin raïm més gran, oi? L’han de portar dos homes amb un pal. I fixa’t en les figues i les magranes. D’on ha sortit tota aquesta fruita que fa tan bona pinta? De la terra de Canaan. Te’n recordes? Canaan és on van viure Abraham, Isaac i Jacob. Però a causa de la fam que hi va haver, Jacob i la seva família es van traslladar a Egipte. Ara, dos-cents setze anys després, Moisès condueix els israelites una altra vegada a Canaan. Han arribat a un lloc al desert anomenat Cadés.

A la terra de Canaan vivia gent dolenta. Per això Moisès hi envia dotze espies i els diu: «Mireu quanta gent viu allà, i si són forts o no. Mireu si la terra és bona per cultivar-hi aliments. I porteu una mica de fruita».

Quan els espies tornen a Cadés, li diuen a Moisès: «Realment és una terra boníssima». I per demostrar-ho, li ensenyen a Moisès la fruita que han portat. Però deu dels espies diuen: «La gent d’allà és gran i forta. Ens mataran si intentem prendre’ls la terra».

Els israelites s’espanten quan senten això. Diuen: «Hauria estat millor morir a Egipte o fins i tot aquí al desert. Ens mataran a la batalla, i capturaran les nostres dones i els nostres fills. Triem un nou líder en comptes de Moisès, i tornem a Egipte!».

Però dos dels espies confien en Jehovà i miren de tranquil·litzar la gent. Es diuen Josuè i Caleb. Diuen: «No tingueu por. Jehovà està amb nosaltres. Serà molt fàcil prendre la terra». Però el poble no en fa cas. Fins i tot vol matar Josuè i Caleb.

Això fa que Jehovà s’enfadi molt i per tant li diu a Moisès: «Ningú del poble de vint anys o més no entrarà a la terra de Canaan. Han vist els miracles que vaig fer a Egipte i al desert, però encara no confien en mi. Per això vagaran pel desert durant quaranta anys, fins que mori l’últim d’ells. Només Josuè i Caleb entraran a la terra de Canaan».