Salta al contingut

Salta a l'índex

HISTÒRIA 40

Moisès colpeja la roca

Moisès colpeja la roca

PASSEN molts anys... deu, vint, trenta, trenta-nou anys! I els israelites encara són al desert. Però durant tots aquests anys Jehovà cuida del seu poble. Els alimenta amb mannà. Els guia durant el dia amb una columna de núvols i, a la nit, amb una columna de foc. I durant tots aquests anys la roba no se’ls fa malbé ni els surten llagues als peus.

Ara estem al primer mes de l’any quaranta des que van sortir d’Egipte. Els israelites tornen a acampar a Cadés. És el mateix lloc on eren quan els dotze espies van anar a espiar la terra de Canaan fa gairebé quaranta anys. Maria, la germana de Moisès, mor en aquest lloc. Igual que anys enrere, ara a Cadés hi torna a haver problemes.

El poble no troba aigua. Per això es queixen a Moisès: «Tant de bo haguéssim mort. Per què ens vas treure d’Egipte i ens vas portar a aquest lloc horrible on no hi ha res? No hi ha cereals, ni figues, ni raïm, ni magranes. Ni tan sols hi ha aigua per beure».

Quan Moisès i Aaron van al tabernacle a orar, Jehovà diu a Moisès: «Reuneix tot el poble. Llavors davant d’ells, parla a la roca que hi ha allà. De la roca sortirà prou aigua per al poble i els animals».

Així doncs, Moisès reuneix el poble i diu: «Escolteu, vosaltres, que no confieu en Déu! Hem de treure Aaron i jo aigua d’aquesta roca per a vosaltres?». Aleshores Moisès dóna dos cops a la roca amb un bastó i en surt un gran raig d’aigua. Hi ha prou aigua per a tota la gent i els animals.

Però Jehovà està enfadat amb Moisès i Aaron. Saps per què? Doncs perquè Moisès i Aaron van dir al poble que serien ells qui traurien aigua de la roca. Però en realitat ho havia fet Jehovà. I com que Moisès i Aaron no van dir la veritat, Jehovà diu que els castigarà. «Vosaltres no portareu el meu poble a Canaan», els diu.

Aviat els israelites marxen de Cadés. En poc temps arriben a la muntanya d’Hor. Allà, al cim de la muntanya, mor Aaron, amb cent vint-i-tres anys. Els israelites estan molt tristos, i durant trenta dies ploren la mort d’Aaron. El seu fill Eleazar es converteix en el següent gran sacerdot de la nació d’Israel.

Nombres 20:1-13, 22-29; Deuteronomi 29:4 (29:5 en NM).