OI QUE és maco aquest nen? Es diu Samuel. I l’home que li toca el cap és el gran sacerdot d’Israel, Elí. Els qui porten el nen a Elí són els pares de Samuel, Elcanà i Anna.

Samuel només té quatre o cinc anys, però es quedarà a viure aquí al tabernacle de Jehovà amb Elí i els altres sacerdots. Com és que Elcanà i Anna porten un jovenet tan petit com Samuel perquè serveixi Jehovà al tabernacle? Vegem-ho.

Només uns quants anys abans, Anna estava molt trista perquè no podia tenir fills i desitjava moltíssim tenir-ne un. Així que, un dia, quan Anna feia una visita al tabernacle de Jehovà, va orar: «Ai, Jehovà, no t’oblidis de mi! Si em dónes un fill, et prometo que te l’oferiré perquè et serveixi tota la seva vida».

Jehovà va contestar l’oració d’Anna, i uns mesos més tard ella va donar a llum Samuel. Anna s’estimava molt el seu fillet, i va començar a ensenyar-li coses sobre Jehovà des que era molt petit. Aleshores, ella va dir al seu marit: «Tan aviat com Samuel creixi una mica i no necessiti que li doni més el pit, el portaré al tabernacle perquè serveixi allà Jehovà».

Això és el que veiem que fan Anna i Elcanà al dibuix. I com que Samuel ha estat tan ben educat pels seus pares, està content de poder servir Jehovà a la seva tenda. Cada any Anna i Elcanà vénen a adorar a aquesta tenda tan especial i a visitar el seu fill petit. I cada any Anna li porta un nou vestit sense mànigues que fa per a Samuel.

A mesura que passen els anys, Samuel segueix servint al tabernacle de Jehovà. Tant Jehovà com el poble estan contents amb Samuel. Però Hofní i Finehès, els fills del gran sacerdot Elí, no són bons. Fan moltes coses dolentes, i aconsegueixen que altres persones també desobeeixin Jehovà. Elí hauria d’impedir que continuessin sent sacerdots, però no ho fa.

Tot i això, el jove Samuel no permet que cap d’aquestes coses dolentes que passen al tabernacle el facin deixar de servir Jehovà. Però, com que hi ha tan poques persones que realment estimen Jehovà, ja fa molt de temps que Jehovà no parla a cap ésser humà. Quan Samuel es fa una mica més gran, mira què li passa:

Samuel està dormint al tabernacle. Aleshores una veu el desperta. «Sóc aquí», respon Samuel. S’aixeca, corre cap a Elí i li diu: «M’has cridat, sóc aquí».

Però Elí li contesta: «Jo no t’he cridat; torna al llit». Així que Samuel se’n torna al llit.

Llavors escolta per segona vegada: «Samuel!». De seguida Samuel s’aixeca i torna a córrer cap a Elí. «M’has cridat, sóc aquí», li diu. Però Elí contesta: «Fill meu, jo no t’he cridat. Vés a dormir». Samuel, un altre cop, torna cap al llit.

«Samuel!», el crida la veu una tercera vegada. Així que Samuel corre cap a Elí i li diu: «Sóc aquí, aquesta vegada estic segur que m’has cridat». Elí s’adona que el deu estar cridant Jehovà. Per això, diu a Samuel: «Fica’t al llit un altre cop, i si et torna a cridar, li has de dir: “Parla Jehovà, perquè el teu servent escolta”».

I això és el que Samuel diu quan Jehovà el torna a cridar. Jehovà explica a Samuel que castigarà Elí i els seus fills. Després d’això, Hofní i Finehès moren en una batalla amb els filisteus. Quan Elí se n’assabenta, cau, es trenca la nuca i mor. Així doncs, la paraula de Jehovà es compleix.

Samuel es fa gran i es converteix en l’últim jutge d’Israel. Quan ja és vell, el poble li demana: «Dóna’ns un rei que ens governi». Samuel no ho vol fer perquè, en realitat, el seu rei és Jehovà. Però Jehovà li mana que faci el que diu el poble.