Go na content

Go na table of contents

TORI 83

Den skotu fu Yerusalem

Den skotu fu Yerusalem

LUKU fa den sma e wroko dya. Den Israelsma e wroko tranga fu bow den skotu fu Yerusalem. Di Kownu Nebukadnesar ben pori Yerusalem 152 yari na fesi, dan a ben naki den skotu broko èn ben bron den foto doro. Den Israelsma no ben bow den skotu baka, di den ben drai komoto na Babilon.

Fa yu e denki taki den sma di ben e libi ala den yari disi dya ben firi densrefi sondro skotu lontu a foto fu den? Den no ben firi densrefi bun. Den feanti fu den ben kan kon makriki na ini a foto fu feti nanga den. Ma now a man disi, Nehemia, e yepi a pipel fu bow den skotu baka. Yu sabi suma na Nehemia?

Nehemia na wan Israelsma di kon fu a foto Susan, pe Mordekai nanga Ester e libi. Nehemia ben wroko na a palèisi fu a kownu; fu dati ede a ben de wan bun mati kande fu Mordekai nanga Ester. Ma Bijbel no e taki dati Nehemia ben wroko gi a masra fu Ester, Kownu Ahasferos. A ben wroko gi a tra kownu, Kownu Artakserkses.

Soleki fa yu sabi, dan Artakserkses ben de a bun kownu di ben gi Esra moni fu tyari go na Yerusalem fu sreka a tempel fu Yehovah kon bun baka. Ma Esra no ben bow den broko skotu fu a foto. Meki wi go luku fa a du kon taki Nehemia ben du a wroko disi.

A de 13 yari pasa kaba di Kownu Artakserkses ben gi Esra a moni fu sreka a tempel kon bun baka. Nehemia na a edeman now fu den man di e kanti win. Disi wani taki, dati a musu gi a kownu win èn sorgu taki nowan sma gi a kownu vergif. A de wan tumusi prenspari wroko.

We, wan dei a brada fu Nehemia, Hanani, nanga ete wan tu man fu a kondre Israel e kon luku Nehemia. Den e fruteri en fu den problema di den Israelsma abi èn fa den skotu fu Yerusalem broko te now ete. Disi e meki Nehemia sari srefisrefi èn a e begi Yehovah fu a tori disi.

Wan dei a kownu e si taki Nehemia e sari èn a e aksi: ’Fu san ede yu e luku so sari?’ Nehemia e fruteri en taki a e sari fu di sani no e go so bun nanga Yerusalem èn fu di den skotu fu en broko. ’San yu wani dan?’ a kownu e aksi.

’Meki mi go na Yerusalem’, Nehemia e taki, ’so taki mi kan bow den skotu baka.’ Kownu Artakserkses abi switifasi srefisrefi. A e taki dati Nehemia mag go èn a e yepi en fu kisi udu fu du a wroko. Syatu baka te Nehemia kon na Yerusalem, a e fruteri a pipel san a wani du. Den e feni en wan bun sani èn den e taki: ’Meki wi bigin wantewante.’

Te den feanti fu den Israelsma e si a skotu e kon moro hei, dan den e taki: ’Un yere, meki wi go kiri den, so taki wan kaba kon na a bow-wroko.’ Ma Nehemia e kisi dati fu yere èn a e gi den wrokoman feti-owru nanga lansri. A e taki: ’No frede den feanti fu wi. Feti gi un brada, gi un pikin, èn gi un oso.’

A pipel abi deki-ati srefisrefi. Dei nanga neti den e tan bow aladi den e hori den fetisani fu den na den anu. Na so den skotu e kon klari na ini soso 52 dei. Now a pipel kan firi ensrefi bun na ini a foto. Nehemia nanga Esra e leri a pipel a wet fu Gado èn a pipel e prisiri.

Ma toku ete, sani no de a srefi soleki fa a ben de bifo den ben tyari den Israelsma go na Babilon leki strafuman. A kownu fu Persia e tiri tapu a pipel èn den musu dini en. Ma Yehovah pramisi taki a o seni wan nyun kownu kon. A kownu disi sa tyari vrede kon gi den sma. Suma na a kownu disi? Fa a sa tyari vrede kon na grontapu? A e teki sowan 450 yari bifo sma kan kon sabi moro fu a tori disi. Dan wan mama e kisi wan tumusi prenspari beibi. Ma dati na wan tra tori.