En Dauda, un home de Sierra Leone, explica el següent: «Vaig créixer en un poblet de la província del nord. Quan era petit va sorgir un conflicte entre la meva família i una altra perquè no sabíem de qui eren unes terres. Per resoldre’l, vam fer venir un curandero. Aquest va donar un mirall a un altre home i va cobrir aquest senyor amb una roba blanca. De seguida, l’home va començar a tremolar i a suar i, mentre mirava pel mirall, va exclamar: “Veig un senyor gran que s’apropa! És alt, està envellit i té els cabells blancs. Camina encorbat i va vestit de color blanc”.

»Aquest home estava descrivint l’avi. Llavors, va cridar histèric: “Si no em creieu, veniu a veure-ho vosaltres mateixos!”. Però cap de nosaltres va ser prou valent per fer-ho. Aleshores, el curandero va esquitxar l’home d’una mescla màgica de fulles i aigua que tenia dins d’una carbassa i l’home es va calmar.

»A través de l’home del mirall, “l’avi” va dir que les terres eren de la nostra família. També va dir a la meva àvia que podia treballar-les sense preocupar-se. L’altra família va acceptar la decisió i el problema es va solucionar».

Aquest tipus d’experiències passen molt sovint a l’Àfrica occidental. Ara bé, per tot el món, milions de persones creuen que els morts continuen vivint en el món dels esperits i que ens observen i poden influir en les nostres vides. Però, és cert això? De veritat segueixen vives les persones que han mort? I si no és així, qui són en realitat els que afirmen ser esperits dels morts? La resposta a aquestes preguntes és molt important. És un assumpte de vida o mort.