La Bíblia diu que Satanàs «enganya tota la terra habitada» (Apocalipsi 12:9). Satanàs i els seus dimonis no volen que la gent cregui en la Paraula de Déu, la Bíblia. Ells fan creure que els morts segueixen vius en el món dels esperits. A continuació, veurem com ho fan.

Moltes religions ensenyen que els humans tenen una ànima que quan el cos físic mor segueix vivint al món dels esperits. Afirmen que el cos mor, però que l’ànima no ho fa perquè és immortal.

Però això no és el que ensenya la Paraula de Déu. Aquesta diu que l’ànima és la persona, no una cosa que està dins la persona. Per exemple, per descriure la creació d’Adam, la Bíblia explica: «Llavors Jehovà Déu va formar l’home de la pols del terra, li va bufar al nas l’alè de vida, i l’home es va convertir en una ànima viva» (Gènesi 2:7, nota). Déu no va donar a Adam una ànima, ell era una ànima.

Als animals també se’ls anomena ànimes (Gènesi 1:20, 21, 24, 30, nota).

Com que la Bíblia ensenya que l’ànima és la persona, no ens ha d’estranyar que l’ànima pugui morir, i que de fet ho faci. Fixem-nos en els següents textos:

• «L’ànima que peca és la que morirà» (Ezequiel 18:4).

• «I no tingueu por dels que maten el cos però no poden matar l’ànima. Heu de tenir por de qui pot destruir tant l’ànima com el cos a la Gehenna» (Mateu 10:28).

Altres textos ensenyen que l’ànima pot ser destruïda (Levític 24:17, nota), morta a tall d’espasa (Josuè 10:28, nota) i ofegada (Jonàs 2:5, nota). Així doncs, arribem a la conclusió que l’ànima mor.

Si llegim la Bíblia de principi a fi, no hi trobarem a cap lloc l’expressió «ànima immortal». L’ànima humana no és un esperit. L’ensenyança d’una ànima immortal no és bíblica, sinó que prové de Satanàs i els seus dimonis. Jehovà odia les mentides que diuen les religions (Proverbis 6:16-19; 1 Timoteu 4:1, 2).

Satanàs també enganya les persones a través dels mèdiums. Un mèdium és una persona que rep missatges directament del món dels esperits. Un gran nombre de persones, entre elles els mèdiums, estan convençudes que aquests missatges provenen de persones que han mort. Però com hem après a la Bíblia, això és impossible (Eclesiastès 9:5, 6, 10).

Llavors, d’on venen aquests missatges? Dels mateixos dimonis! Ells observen les persones durant tota la seva vida. Per tant, saben com parlen, quina és la seva aparença, què fan i què saben. Així doncs, els és molt fàcil imitar una persona que ha mort (1 Samuel 28:3-19).

Un altre mètode que Satanàs utilitza per enganyar les persones sobre la mort són les històries falses. Per culpa d’aquestes històries, molta gent no creu en el que ensenya la Bíblia (2 Timoteu 4:4).

En alguns llocs d’Àfrica, moltes persones diuen que han tornat a veure a algú que ha mort. Normalment l’han vist molt lluny d’on vivia aquesta persona. Però, pensa en el següent: és raonable que si una persona tingués el poder de tornar a viure ho faria lluny de la seva família i amics?

De vegades també pot ser que una persona s’assembli a una altra persona que ha mort. Per exemple, un dia dos testimonis de Jehovà estaven predicant en una zona rural i llavors es van adonar que hi havia un senyor gran que els seguia des de feia hores. Quan li van preguntar per què ho feia, aquest senyor els va contestar que un d’ells era el seu germà que havia mort anys enrere. Els testimonis li van dir que això no era cert, però aquest senyor gran no es creia el que li deien. Ara imagina què devia explicar aquest senyor als seus amics i familiars.

Segurament, hem sentit a parlar de casos en què algú ha vist, ha escoltat o ha somiat alguna cosa estranya. Sovint, les persones que tenen aquestes experiències sobrenaturals pateixen molt. La Marein, que vivia a l’Àfrica occidental, a les nits escoltava la veu de la seva àvia morta. Tenia tanta por, que cridava molt fort i despertava tota la casa. I finalment, es va tornar boja.

Així doncs, és lògic pensar que una persona que ha mort vol aterrir els seus éssers estimats? És clar que no! Per tant, aquests missatges que causen tant mal no poden provenir d’una altra font que no sigui els dimonis.

Però, què hi ha dels missatges que aparentment ajuden i consolen els altres? Per exemple, la Gbassay, de Sierra Leone, estava malalta, i un dia va somiar amb el seu pare que ja era mort. En aquest somni, el pare li va dir que anés a un arbre, agafés una fulla, la barregés amb aigua i es begués la barreja. Ella no havia de parlar amb ningú d’això abans de fer-ho. I quan ho va fer es va curar.

Una altra dona va dir que el seu marit ja mort se li havia aparegut una nit. Ella va explicar que tenia molt bona aparença i que portava una roba molt maca.

Com que aquests missatges i visions semblen bons i útils, ens podríem preguntar si venen de Jehovà. Però això no és pas possible, perquè ell és «el Déu de la veritat» (Salm 31:5). A Jehovà no li agrada fer-nos creure coses que no són veritat. Això només ho fan els dimonis.

Però, pot ser que hi hagi dimonis bons? No, encara que de vegades sembli que ens vulguin ajudar, tots són dolents. Fins i tot Satanàs va semblar amable quan va parlar amb Eva (Gènesi 3:1). Però, quin va ser el resultat d’escoltar-lo i fer-li cas? Que ella va morir.

Sovint una persona amb males intencions és agradable amb una altra perquè vol enganyar-la. És tal com diu el següent refrany: «És un llop amb pell d’ovella». I la Bíblia diu: «Satanàs mateix es disfressa d’àngel de llum» (2 Corintis 11:14).

Déu ja no es comunica amb les persones a través de somnis, visions o veus. Ell ens guia i ens ensenya a través de la Bíblia, que pot fer que algú estigui «completament preparat per fer tot tipus de bones obres» (2 Timoteu 3:17).

Com que Jehovà ens estima, ens avisa de les trampes del Diable. Ell sap que els dimonis són enemics perillosos.