1, 2. Al pensar en el Sol, què aprenem del poder creatiu de Jehovà?

 HAS estat mai vora una foguera en una nit freda? Segurament hauràs notat que has d’estar a la distància correcta del foc, perquè si t’apropes massa a les flames no pots aguantar l’escalfor, i si te n’allunyes molt sents la fredor de la nit.

² Nosaltres també tenim un «foc» que ens escalfa de dia, tot i estar a uns 150 milions de quilòmetres de distància! a Imagina’t quin poder té el Sol que, malgrat estar molt lluny de nosaltres, podem sentir la seva calor. La Terra gira al voltant d’aquest forn termonuclear a la distància precisa. Si estigués més a prop, l’aigua de la Terra s’evaporaria, i si estigués més lluny, es congelaria. En qualsevol cas, no hi podria haver vida en el nostre planeta. A més, la llum del Sol és una energia neta i eficient que, no tan sols és necessària per a la vida, sinó que també és molt agradable (Eclesiastès 11:7).

3. Quina important veritat ens ensenya el Sol?

³ Malauradament, la majoria de la gent no s’adona de la gran lliçó que aquest astre ens ensenya sobre Jehovà perquè, tot i que les nostres vides depenen del Sol, el donen per fet. La Bíblia diu de Jehovà: «Vas fer la llum i el sol» (Salm 74:16). Sens dubte, el Sol dona glòria a Jehovà, «aquell que ha fet el cel, la terra» (Salm 19:1; 146:6). I aquest és tan sols un dels incomptables cossos celestes  que ens mostren l’immens poder creatiu de Jehovà. Vegem amb més detall què aprenem dels astres, de la Terra i de tot allò que hi viu.

4, 5. a) Quina potència té el Sol, i com de gran és aquest astre? b) Com és en comparació amb altres estrelles?

⁴ Com ja sabràs, el Sol és una estrella més. Sembla que sigui més gran que la resta perquè està molt més a prop nostre. Imagina’t quina potència deu tenir que el seu nucli assoleix una temperatura de 15.000.000 °C! Si poguessis agafar-ne un trosset de la mida del cap d’una agulla i portar-lo a la Terra, te n’hauries d’allunyar 140 quilòmetres per no cremar-te. De fet, el Sol emet cada segon l’energia equivalent a l’explosió de molts centenars de milions de bombes atòmiques.

⁵ El Sol és tan immens que a dins hi cabrien més de 1.300.000 planetes com el nostre. Però és l’estrella més gran que existeix? No. De fet, els astrònoms la consideren una nana groga. Poc s’imaginava l’apòstol Pau fins a quin  punt eren certes les paraules que va escriure sota inspiració: «La glòria de cada estrella és diferent» (1 Corintis 15:41). Sabies que hi ha una estrella que és tan gran que, si es posés al lloc del Sol, la Terra hi quedaria a dins? Doncs encara hi ha una altra estrella gegant que arribaria fins on és Saturn, tot i que aquest planeta està tan lluny de la Terra que una nau espacial va tardar quatre anys a arribar-hi viatjant 40 vegades més ràpid que una bala!

6. Què diu la Bíblia sobre la gran quantitat d’estrelles que hi ha?

⁶ Però encara és més impressionant la quantitat d’estrelles que hi ha. De fet, la Bíblia ens diu que és gairebé impossible comptar-les, igual que tampoc podem comptar «la sorra del mar» (Jeremies 33:22). Aquesta afirmació ens dona a entendre que hi ha moltes més estrelles  de les que es poden veure a simple vista. Al cap i a la fi, si un escriptor bíblic com Jeremies hagués mirat el cel de nit i hagués intentat comptar-les, només n’hauria vist unes 3.000, que és la quantitat que l’ull humà pot veure en una nit clara. Això ho podríem comparar als grans de sorra que hi ha en un simple grapat. Però en realitat, el nombre d’estrelles que hi ha a l’univers és impressionant, igual que ho és el nombre de grans de sorra que hi ha al mar. b Qui podria comptar aquestes quantitats?

7. Què pensen els astrònoms sobre el nombre d’estrelles que hi ha a la nostra galàxia o sobre el nombre de galàxies que hi ha a l’univers?

⁷ Isaïes 40:26 respon: «Alceu els ulls cap al cel i mireu. Qui ha creat totes aquestes coses? Aquell que les fa sortir com un exèrcit i les compta una a una i que les crida a totes pel seu nom». I Salm 147:4 diu que «té comptat el nombre de les estrelles». Però, quin és «el nombre de les estrelles»? La resposta no és tan fàcil. Els astrònoms han calculat que només a la nostra galàxia, la Via Làctia, hi ha més de 100.000 milions d’estrelles, i alguns afirmen que n’hi ha moltes més. c Però hi ha moltes més galàxies amb moltes més estrelles. I quantes galàxies hi ha? Els astrònoms pensen que n’hi ha centenars de milers de milions o fins i tot bilions. Sembla que, fins ara, l’home no ha pogut calcular quantes galàxies hi ha, i encara menys la quantitat exacta dels milers de milions d’estrelles que aquestes contenen. En canvi, Jehovà no només en  sap el nombre, sinó que fins i tot els ha posat el seu propi nom!

8. a) Com explicaries la grandària de la Via Làctia? b) Com regula Déu els moviments dels cossos celestes?

⁸ Quan pensem en la immensitat de les galàxies, la nostra admiració pel Creador augmenta encara més. Es calcula que la Via Làctia té un diàmetre d’uns 100.000 anys llum. Pensa en això: un raig de llum viatjant a la velocitat de 300.000 quilòmetres per segon tardaria 100.000 anys a creuar la nostra galàxia! I algunes galàxies són moltes vegades més grans que la nostra. La Bíblia diu que Jehovà estén «el cel» com si fos un simple tros de tela (Salm 104:2). D’altra banda, Déu també regula els moviments d’aquestes creacions. Des de la més petita partícula de pols interesteŀlar fins a la galàxia més gran, tot es mou d’acord amb les lleis físiques que Déu ha posat en funcionament (Job 38:31-33). Tant és així que els científics han comparat el precís moviment d’aquests cossos celestes amb la complexa coreografia d’un ballet. No et quedes bocabadat quan penses en el Déu que té tot aquest poder creatiu?

9, 10. Com es veu clarament el poder de Jehovà en la posició del nostre sistema solar, de Júpiter, de la Terra i de la Lluna?

⁹ El poder creatiu de Jehovà també es veu en el nostre planeta. Déu ha coŀlocat la Terra dins l’univers amb molta cura. Alguns científics creuen que moltes galàxies no compleixen les condicions per tenir un planeta ple de vida com el nostre. De fet, en la major part de la Via Làctia probablement no hi podria haver vida. Mentre al seu centre hi ha nivells de radiació molt alts i moltes estrelles, que sovint estan a punt de topar entre si, als extrems no hi ha molts dels elements indispensables per a la vida. Com  veiem, el nostre sistema solar ha estat coŀlocat en el lloc ideal, entre aquests dos punts.

¹⁰ Hi ha un gegant que vetlla per nosaltres des de lluny: Júpiter. Aquest planeta és més de mil vegades més gran que la Terra, i el seu poder gravitatori és tan fort que atreu o desvia els objectes que viatgen per l’espai. Els científics creuen que si no fos per Júpiter, la pluja de projectils que arriben a la Terra seria 10.000 vegades superior a l’actual. Encara més a prop del nostre planeta s’hi troba un satèŀlit poc comú que ens beneficia: la Lluna. Més que no pas un bonic «llum de nit», la Lluna fa que la Terra mantingui la seva inclinació constant, cosa que ens permet predir les estacions de l’any, que ens fan la vida més agradable.

11. Com ha dissenyat Déu l’atmosfera terrestre perquè actuï com un escut protector?

¹¹ El poder creatiu de Jehovà es veu en cada detall del disseny de la Terra. Pensa en l’atmosfera, la qual ens fa d’escut protector. El Sol emet rajos beneficiosos i rajos letals. Quan els rajos letals entren en contacte amb la part superior de l’atmosfera, fan que l’oxigen es converteixi en ozó. La capa d’ozó que es forma absorbeix la major part d’aquests rajos. Sens dubte, el nostre planeta ha estat dissenyat amb el seu propi para-sol.

12. Com mostra el cicle de l’aigua el poder creatiu de Jehovà?

¹² I aquesta és tan sols una de les moltes funcions de l’atmosfera, una perfecta i complexa mescla de gasos que ajuda a sostenir la vida a la terra. Una altra de les meravelles de l’atmosfera és el cicle de l’aigua. Cada any el Sol evapora dels mars i oceans més de 400.000 quilòmetres cúbics d’aigua que es transformen en núvols i que el vent fa circular per tota la terra. Aquesta aigua, ara filtrada i neta, cau en forma de pluja, neu o pedra i torna a omplir les reserves d’aigua de la terra. Tal com descriu Eclesiastès 1:7,  «tots els rius van a parar al mar, però el mar no s’omple. Els rius tornen al lloc d’on han sortit per fluir de nou». No creus que Jehovà és l’únic que podia posar en marxa aquest cicle?

13. Com veiem el poder del Creador en la vegetació i en el terra?

¹³ El poder creatiu de Jehovà es veu allà on hi ha vida: des de la imponent sequoia que fa més de 100 metres d’alçada fins a les algues microscòpiques que viuen als oceans i ens proporcionen la major part de l’oxigen que respirem. Fins i tot el terra està ple de vida: cucs, fongs i microbis treballen en equip, i faciliten el creixement de les plantes. Amb raó la Bíblia parla de la «força» del terra (Gènesi 4:12, nota).

14. Quin gran poder conté el diminut àtom?

¹⁴ Sense cap mena de dubte, Jehovà és «qui va fer la terra amb el seu poder» (Jeremies 10:12). El poder de Jehovà es fa evident fins i tot en les creacions més petites. Per exemple, si poséssim un milió d’àtoms un al costat de l’altre no arribarien ni al gruix d’un cabell humà. I si poguéssim expandir un àtom fins a fer-lo tan gran com un edifici de 14 pisos, trobaríem el seu nucli, de la mida d’un gra de sal, al setè pis. Doncs aquest nucli tan diminut conté la immensa energia que s’allibera en una explosió nuclear.

15. Quina lliçó va ensenyar Jehovà a Job valent-se d’alguns animals salvatges?

¹⁵ Una altra prova del poder creatiu de Jehovà la tenim en l’abundància de vida animal a la terra. El Salm 148 conté una llista de creacions que alaben Jehovà, i el verset 10 inclou els «animals salvatges i tots els animals domèstics». En certa ocasió, Jehovà va parlar a Job d’animals com el lleó, la zebra, el toro salvatge, el Behemot (o hipopòtam) i el Leviatan (possiblement el cocodril) per explicar  per què l’home hauria de sentir reverència pel Creador. I què n’aprenem? Doncs bé, si l’home sent admiració per aquests temibles animals salvatges i poderosos, què hauria de sentir per qui els ha creat? (Job capítols 38 a 41.)

16. Què és el que més t’impressiona d’alguns dels ocells que Jehovà ha creat?

¹⁶ Salm 148:10 també parla dels «ocells». Pensa per un moment en la gran diversitat d’ocells que hi ha. Jehovà va dir a Job que l’estruç «es riu del cavall i del genet». Si bé aquest ocell de 2,5 metres d’alçada no pot volar, sí que pot córrer a 65 quilòmetres per hora i fer gambades de 4,5 metres (Job 39:13, 18). D’altra banda, l’albatros és un planador nat que es passa la major part de la seva vida sobrevolant el mar. La seva envergadura és d’uns 3 metres i pot planar durant hores sense haver de batre les ales. En canvi, el colibrí abella, de només 5 centímetres de llargada, és l’ocell més petit del món i pot arribar a batre les ales fins a 80 vegades per segon. Aquest ocellet és com un petit diamant amb ales que, com els helicòpters, pot sostenir-se estàtic a l’aire i fins i tot volar cap enrere!

17. Com és de gran la balena blava, i a quina conclusió arribem quan meditem en la creació animal?

¹⁷ Salm 148:7 diu que fins i tot els «animals marins» alaben Jehovà. Pensa en la balena blava, coneguda com l’animal més gran que existeix al planeta. Aquest animal que neda a «les aigües profundes» pot arribar a fer més de 30 metres de longitud i pesar el mateix que 30 elefants adults. De fet, la seva llengua pesa el mateix que un elefant. El seu cor és de la mida d’un cotxe petit i només batega 9 vegades per minut, a diferència del cor del colibrí, que batega unes 1.200 vegades per minut. Un dels vasos sanguinis d’aquesta balena és tan gran que un nen petit podria caminar-hi per dins de quatre grapes. Al veure tot això, no et sents impulsat a repetir les paraules que  conclouen el llibre de Salms: «Que tot el que respira alabi Jah»? (Salm 150:6.)

18, 19. Quina diversitat observem en els éssers vius, i què ens ensenya la creació sobre la sobirania de Jehovà?

¹⁸ Què aprenem de com utilitza Jehovà el seu poder creatiu? La diversitat en la creació ens deixa bocabadats. Un salmista va exclamar: «Quantes obres has fet, oh Jehovà! [...] La terra és plena de les teves creacions» (Salm 104:24). Qui ho podria negar? Els biòlegs han identificat més d’un milió d’espècies d’éssers vius a la terra, però hi ha diferents opinions sobre quants milions més hi poden existir. A diferència dels artistes, que poden sentir que de vegades se’ls acaben les idees, la creativitat de Jehovà, és a dir, el seu poder per inventar i crear coses noves i diferents, és inesgotable.

¹⁹ A l’observar com utilitza Jehovà el seu poder creatiu, aprenem molt sobre la seva sobirania. La mateixa paraula Creador el separa de la resta de l’univers, que és part de la creació. A la Bíblia, ni tan sols s’anomena Creador o Cocreador al Fill unigènit de Déu, que va treballar  com a «obrer expert» durant la creació (Proverbis 8:30; Mateu 19:4). Però sí que se l’anomena «el primogènit de tota la creació» (Colossencs 1:15). La posició de Jehovà com a Creador li dona el dret exclusiu d’exercir el seu poder com a Sobirà de tot l’univers (Romans 1:20; Apocalipsi 4:11).

20. En quin sentit ha descansat Jehovà després d’acabar la seva creació a la terra?

²⁰ Ha deixat Jehovà d’utilitzar el seu poder creatiu? Bé, la Bíblia diu que quan Jehovà va acabar la seva creació el sisè dia creatiu, «el setè dia va començar a descansar de tota l’obra que havia fet» (Gènesi 2:2). L’apòstol Pau va indicar que el setè «dia» dura milers d’anys perquè en el seu temps aquest dia encara no s’havia acabat (Hebreus 4:3-6). Però vol dir el verb descansar que Jehovà ha deixat de treballar del tot? És clar que no! Jehovà mai deixa de treballar (Salm 92:4; Joan 5:17). Aquest descans, per tant, es deu referir que ha deixat de treballar en la seva creació física a la terra. Però Jehovà ha continuat treballant per complir tot el que es proposa, i això inclou haver inspirat la seva Paraula, la Bíblia, i haver fet «una creació nova», de la qual parlarem al capítol 19 (2 Corintis 5:17).

21. Quin efecte tindrà en els humans fidels el poder creatiu de Déu al llarg de l’eternitat?

²¹ Quan s’acabi el dia de descans de Jehovà, ell per fi podrà dir que tot el que ha fet a la terra és «molt bo», tal com va dir al final dels sis dies creatius (Gènesi 1:31). Encara no sabem com continuarà utilitzant el seu infinit poder creatiu després, però, en qualsevol cas, podem estar segurs que Jehovà ens continuarà fascinant amb el seu poder creatiu. Per tota l’eternitat, seguirem aprenent de Jehovà a través de la seva creació (Eclesiastès 3:11). Com més aprenguem sobre el Gran Creador, més l’admirarem i, com a conseqüència, més ens aproparem a ell.