Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL 11

«Tots els seus camins són justos»

«Tots els seus camins són justos»

1, 2. a) Quines terribles injustícies va patir Josep? b) Què va fer Jehovà per corregir-les?

 QUINA injustícia! Tot i que era innocent, un jove molt atractiu estava tancat a la presó, acusat falsament d’intent de violació. Però aquest no era el primer cop que Josep patia injustícies. Temps enrere, quan només tenia 17 anys, va estar a punt de ser assassinat pels seus germans, els quals el van trair i el van vendre com a esclau a un país estranger. Allà es va negar a cedir a les insinuacions de la dona del seu amo. Com que ella es va sentir rebutjada, va fer veure que Josep l’havia intentat violar i, d’aquesta manera, ell va acabar a la presó. Per desgràcia, semblava que no hi havia ningú que l’ajudés.

2 No obstant això, el Déu que «estima la rectitud i la justícia» estava observant la situació (Salm 33:5). Jehovà va actuar per tal que es fes justícia i el seu servent fos alliberat. I no només això, Josep, l’home que havia estat tancat a la presó, va arribar a tenir una posició de gran honor i molta responsabilitat (Gènesi 40:15; 41:41-43; Salm 105:17, 18). Finalment es va fer justícia, i Josep va aprofitar la seva elevada posició per coŀlaborar en el compliment del propòsit de Déu (Gènesi 45:5-8).

Josep va patir injustament a la presó

3. Per què ens agrada que ens tractin amb justícia?

3 Què sents al llegir relats com aquest? No t’arriben al cor? Al cap i a la fi, qui de nosaltres no ha vist injustícies, o n’ha patit alguna? A tots ens agrada que ens tractin de manera justa. I no és gens estrany, ja que Jehovà ens ha dotat de qualitats que reflecteixen la seva personalitat, i la justícia és precisament un dels seus atributs principals (Gènesi 1:27). Per conèixer bé Jehovà, hem d’entendre el seu sentit de la justícia. Així apreciarem encara més la seva meravellosa manera d’actuar i ens sentirem més atrets a ell.

Què és la justícia?

4. Què s’entén normalment per justícia des del punt de vista humà?

4 Des del punt de vista humà, la justícia sovint s’entén com una simple aplicació de la llei. Un llibre d’ètica diu que «la justícia està vinculada a la llei, l’obligació, els drets i els deures, i tracta tothom per igual o segons el que es mereix». a No obstant això, quan Jehovà fa justícia no es limita només a l’aplicació freda de la llei, mogut per un sentit del deure, o per obligació.

5, 6. a) Què signifiquen les paraules originals que en català es tradueixen com a ‘justícia’? b) Què vol dir que Déu és just?

5 Si analitzem les paraules originals que van utilitzar els escriptors de la Bíblia, entendrem millor la justícia de Jehovà. En les Escriptures Hebrees trobem principalment tres paraules amb aquest significat. Una de les paraules que sovint es tradueix com a ‘justícia’ també es pot traduir per «el que és correcte» (Gènesi 18:25). Les altres dues paraules en ocasions també s’han traduït com a ‘rectitud’. En les Escriptures Gregues Cristianes la paraula justícia es refereix a «la qualitat de ser recte o just». b Per tant, la justícia i la rectitud estan molt relacionades (Amós 5:24).

6 Així doncs, quan la Bíblia diu que Déu és just, en realitat ens està dient que sempre fa allò que és correcte, i ho fa sense parcialitat (Romans 2:11). I és que és inconcebible que ho faci d’una altra manera. El fidel Elihú va dir: «És impensable que el Déu verdader actuï amb maldat, que el Totpoderós faci res dolent!» (Job 34:10). És del tot impossible que Jehovà faci res injust. Per què? Vegem-ne dues raons.

7, 8. a) Per què és del tot impossible que Jehovà actuï injustament? b) Què motiva Jehovà a tractar a tothom de manera justa?

7 La primera raó és que Jehovà és sant. Com vam veure al capítol 3, és infinitament pur i just. Per tant, no pot actuar de manera injusta. Què vol dir això? Bé, la santedat del nostre Pare celestial ens garanteix que mai maltractarà els seus fills. Jesús n’estava ben segur. Per això, l’última nit a la terra va orar el següent pensant en els seus deixebles: «Pare sant, cuida’ls per causa del teu nom» (Joan 17:11). El títol «Pare sant» només aplica a Jehovà. I és molt apropiat, ja que la seva santedat no es pot comparar a la de cap pare humà. Jesús confiava plenament que els seus deixebles estarien protegits en les mans del seu Pare, que és absolutament pur i net i està completament separat del pecat (Mateu 23:9).

8 La segona raó és que l’amor altruista forma part de la natura de Jehovà, i aquest amor l’impulsa a ser recte, o just, amb els altres. L’amor és el contrari de la cobdícia i l’egoisme, que són l’origen de qualsevol forma d’injustícia, com ara el racisme, la discriminació i la parcialitat. La Bíblia ens diu del Déu d’amor: «Jehovà és just i estima els actes justos» (Salm 11:7). I Jehovà diu de si mateix: «Jo, Jehovà, estimo la justícia» (Isaïes 61:8). No et reconforta saber que a Jehovà li agrada fer el que és correcte, o just? (Jeremies 9:24.)

Misericòrdia i justícia perfecta

9-11. a) Quina relació hi ha entre la justícia i la misericòrdia de Jehovà? b) Com es fan evidents la misericòrdia i la justícia de Jehovà en la manera com tracta la humanitat?

9 Les qualitats de la personalitat única de Jehovà són perfectes, sense cap deficiència, i la justícia no n’és una excepció. Moisès va escriure: «Ell és la Roca, tot el que fa és perfecte, perquè tots els seus camins són justos. És un Déu fidel que mai comet injustícies; ell és just i recte» (Deuteronomi 32:3, 4). Qualsevol expressió de la justícia de Jehovà és perfecta, ni massa indulgent ni massa severa.

10 La justícia de Jehovà està estretament relacionada amb la seva misericòrdia. Salm 116:5 diu: «Jehovà és compassiu i just. El nostre Déu és misericordiós». Certament, Jehovà és just i misericordiós alhora. Aquestes dues qualitats no es contradiuen. De fet, seria del tot incorrecte dir que la misericòrdia de Jehovà rebaixa la seva justícia, com si aquesta fos massa dura. Ben al contrari, sovint exerceix les dues qualitats al mateix temps. Vegem-ne un exemple.

11 Com que els humans naixem pecadors, hem de pagar el preu del pecat: la mort (Romans 5:12). Ara bé, Jehovà no es complau en la mort dels pecadors. La Bíblia diu d’ell: «Tu ets un Déu que estàs disposat a perdonar, ets compassiu, misericordiós» (Nehemies 9:17). Però, és clar, al ser sant, no pot tolerar la injustícia. Llavors, com ens pot mostrar misericòrdia si som pecadors? Trobem la resposta en una de les veritats més precioses de la Paraula de Déu: el rescat, el regal que Jehovà ha fet per salvar la humanitat. En el capítol 14 aprendrem més sobre aquest amorós regal, que és alhora summament just i misericordiós. Mitjançant el rescat, Jehovà ofereix misericòrdia als pecadors penedits, però manté les seves normes de justícia perfecta (Romans 3:21-26).

La justícia de Jehovà ens reconforta

12, 13. a) Per què ens atreu a Jehovà la seva justícia? b) A quina conclusió va arribar David pel que fa a la justícia de Jehovà, i com ens reconforta això?

12 La justícia de Jehovà no és pas una qualitat freda que ens repeŀleixi, sinó una qualitat agradable que ens atreu a ell. La Bíblia mostra clarament que la justícia de Jehovà és compassiva. Analitzem algunes de les reconfortants maneres com Jehovà actua amb justícia.

13 La justícia perfecta de Jehovà l’impulsa a ser fidel i lleial amb els qui el serveixen. Al llarg de la seva vida, el salmista David va experimentar personalment aquest aspecte de la justícia divina. Després de meditar en la seva pròpia experiència i d’estudiar la manera de fer de Jehovà, a quina conclusió va arribar? Va dir que «Jehovà estima la justícia i mai abandonarà els que li són lleials. Els lleials sempre seran protegits» (Salm 37:28). No és reconfortant pensar que el nostre Déu no abandonarà, ni per un moment, els que li són lleials? Sens dubte, pots estar segur que Jehovà estarà a prop teu i sempre et cuidarà. La seva justícia n’és una garantia! (Proverbis 2:7, 8.)

14. Com es veu la preocupació de Jehovà pels orfes i les viudes en la Llei mosaica?

14 La justícia divina té en compte les necessitats dels afligits. Aquesta preocupació pels desvalguts es fa evident en la Llei que Jehovà va donar a Israel. Per exemple, la Llei recollia disposicions especials que protegien els orfes i les viudes (Deuteronomi 24:17-21). Conscient de la difícil situació d’aquestes famílies, Jehovà va arribar a ser el seu Pare, Jutge i Protector, fent «justícia als orfes i a les viudes» (Deuteronomi 10:18; Salm 68:5). c Jehovà va advertir els israelites que no maltractessin les dones i els nens indefensos, perquè, sens dubte, escoltaria les seves queixes. Els va dir: «Em posaré molt furiós» (Èxode 22:22-24). És cert que la fúria no és una de les característiques predominants de Jehovà, però les injustícies que es fan expressament provoquen en ell justa indignació, sobretot quan les víctimes són els oprimits i indefensos (Salm 103:6).

15, 16. Què demostra que Jehovà és del tot imparcial?

15 Jehovà també ens assegura «que no tracta ningú amb parcialitat i no es deixa subornar» (Deuteronomi 10:17). A diferència de molts humans que tenen poder o influència, Jehovà no es deixa influir per les riqueses o l’aparença exterior. No té cap tipus de prejudici ni favoritisme. Un exemple digne de menció que ens mostra la imparcialitat de Jehovà és el fet que no ha limitat a uns quants privilegiats l’oportunitat d’adorar-lo i viure eternament, «sinó que accepta tot aquell que el tem i que fa el que està bé, sigui quina sigui la seva nació» (Fets 10:34, 35). Aquesta meravellosa oportunitat és a l’abast de tothom, independentment de la posició social, el color de pell o el país on viuen. Pot haver-hi una justícia millor?

16 Pèro encara hi ha una altra característica de la justícia perfecta de Jehovà que mereix el nostre respecte i la nostra consideració: la manera com tracta els qui desobeeixen les seves normes justes.

«Mai deixa sense càstig»

17. Explica per què les injustícies d’aquest món no volen dir que Jehovà sigui injust.

17 És clar, algú dirà: «Si Jehovà no aprova les injustícies, com es pot entendre que avui dia hi hagi tant de patiment i tanta corrupció al món?». Bé, totes aquestes injustícies no volen dir que Jehovà sigui injust. Aquestes són conseqüència directa del pecat que els humans hem heretat d’Adam. Per tant, és normal que abundin les injustícies en un món on els humans han decidit desobeir Déu (Deuteronomi 32:5). Però aquesta situació molt aviat canviarà.

18, 19. Què demostra que Jehovà no tolerarà per sempre els qui desobeeixen deliberadament les seves normes justes?

18 És veritat que Jehovà és molt misericordiós amb els qui desitgen apropar-se a ell sincerament, però això no vol dir que toleri eternament situacions que deshonren el seu sant nom (Salm 74:10, 22, 23). Ningú pot burlar-se del Déu de la justícia. Els qui pequen deliberadament no podran escapar-se del càstig que mereixen les seves males accions. Jehovà és un «Déu misericordiós i compassiu, pacient, ple d’amor lleial i veritat, [...] però que mai deixa sense càstig el culpable» (Èxode 34:6, 7). Per aquesta raó, en diverses ocasions Jehovà ha vist necessari executar sentència contra els qui han desobeït deliberadament les seves lleis justes.

19 Per exemple, vegem el cas dels israelites. Fins i tot després d’establir-se a la Terra Promesa, es van rebeŀlar constantment contra Jehovà. Però, tot i que amb la seva mala conducta «ferien els seus sentiments», ell no els va rebutjar de seguida (Salm 78:38-41). Al contrari, va ser misericordiós i els va donar oportunitats de canviar. Els va suplicar: «No m’agrada que mori ningú malvat, sinó que vull que el malvat canviï el seu rumb i segueixi vivint. Aparteu-vos, aparteu-vos dels vostres camins dolents. Casa d’Israel, per què hauríeu de morir?» (Ezequiel 33:11). Com que Jehovà considera la vida preciosa, contínuament va enviar profetes als israelites per fer que se’n tornessin del seu mal camí. Però aquest poble, tan tossut i insensible, de cap manera va voler escoltar ni penedir-se’n. Finalment, a causa del seu sant nom i tot el que aquest representa, Jehovà els va entregar en mans dels seus enemics (Nehemies 9:26-30).

20. a) Què ens ensenya de Jehovà la manera com va tractar els israelites? b) Per què és el lleó un símbol apropiat de la presència i el tron de Jehovà?

20 La manera com Jehovà va tractar els israelites ens ensenya moltes coses sobre ell. Aprenem que les injustícies no passen desapercebudes als seus ulls, i que el que veu l’afecta profundament (Proverbis 15:3). A més, ens reconforta saber que busca oportunitats per mostrar misericòrdia sempre que hi hagi una bona raó per fer-ho. I també aprenem que mai es precipita a fer justícia. Molta gent pensa erròniament que, com que Jehovà és pacient, mai castigarà els malvats, però aquesta idea no té res a veure amb la realitat. Com hem vist, el cas d’Israel demostra que la paciència divina té límits. En qualsevol situació, Jehovà s’assegura que es faci justícia. Ell sempre té el valor de defensar el que és correcte, a diferència dels humans, que sovint no s’atreveixen a fer-ho. Per això és molt adequat que s’associï el lleó, símbol de valentia i justícia, amb la presència i el tron de Jehovà (Ezequiel 1:10; Apocalipsi 4:7). d Podem estar segurs que el nostre Déu complirà la seva promesa de netejar la terra de tota injustícia. En resum, podem dir que la justícia de Jehovà és ferma quan cal i misericordiosa sempre que és possible (2 Pere 3:9).

Apropa’t al Déu de la justícia

21. Al meditar en com Jehovà fa justícia, com l’hauríem de veure, i per què?

21 Quan meditem en la manera com Jehovà fa justícia, no l’hem de veure com un jutge fred i sever que només es preocupa de castigar els dolents. Al contrari, l’hem de veure com un Pare ferm però amorós que sempre fa el que és millor per als seus fills. Com que Jehovà és un Pare just i equilibrat, manté amb fermesa les seves normes justes i alhora tracta amb tendresa i compassió els seus fills humans, perquè sap que necessitem la seva ajuda i el seu perdó (Salm 103:10, 13).

22. D’acord amb la seva justícia, quina esperança ens dona Jehovà, i per què ens tracta d’aquesta manera?

22 Que agraïts hem d’estar que la justícia de Jehovà impliqui molt més que simplement castigar els malvats! Mogut per aquest sentit de la justícia, Jehovà ha fet possible que tinguem la meravellosa esperança de viure per sempre en perfecció en un món on «regnarà la justícia» (2 Pere 3:13). El nostre Déu ens tracta d’aquesta manera perquè l’objectiu de la seva justícia és salvar, no condemnar. Conèixer millor com és la justícia de Jehovà ens apropa més a ell. En els següents capítols veurem amb més detall com Jehovà expressa aquesta qualitat tan admirable.

a Right and Reason: Ethics in Theory and Practice, d’Austin Fagothey.

b Vine’s Complete Expository Dictionary of Old and New Testament Words, de W. E. Vine.

c L’expressió «orfes» mostra que Jehovà es preocupava molt tant dels nois com de les noies que eren orfes. Jehovà va incloure en la Llei un relat sobre una decisió judicial que concedia una herència a les filles òrfenes de Selofhad. Aquest fet va establir un precedent, cosa que va protegir els drets de les noies òrfenes (Nombres 27:1-8).

d És interessant que, a l’executar sentència contra els israelites infidels, Jehovà es compari a un lleó (Jeremies 25:38; Osees 5:14).