1, 2. Per què hi ha tanta gent que no confia en la llei, però com hem de veure les lleis de Déu?

 «LA LLEI és un pou sense fons, [...] ho devora tot.» a Aquesta afirmació va aparèixer a un llibre publicat l’any 1712 que criticava un sistema legal en què els casos judicials de vegades es demoraven tants anys que els qui buscaven justícia es quedaven arruïnats. A molts països, els sistemes legal i judicial són tan complexos i estan tan plagats d’injustícies, prejudicis i incoherències que han fet que molta gent ja no hi confiï.

² En canvi, pensa en les paraules que va escriure el salmista fa uns 2.700 anys: «Com estimo la teva llei!» (Salm 119:97). Per què tenia aquest sentiment tan intens? Perquè aquella llei no l’havia emès cap govern humà, sinó Jehovà. A mesura que estudiïs les lleis de Jehovà, tu també les estimaràs més i comprendràs millor la manera de pensar del Jutge i Legislador Suprem.

3, 4. De quines maneres ha demostrat Jehovà ser un Legislador?

³ La Bíblia mostra que Jehovà és l’únic Legislador verdader al dir: «Només n’hi ha un que és Legislador i Jutge» (Jaume 4:12). Els moviments dels cossos celestes estan regits per les seves «lleis que regeixen el cel» (Job 38:33). I les miríades d’àngels de Jehovà estan governades per la llei divina, ja que estan organitzades en categories definides i serveixen sota les ordres de Jehovà (Salm 104:4; Hebreus 1:7, 14).

 ⁴ Jehovà també ha donat lleis als humans. Tots podem reflectir fins a cert punt el seu sentit de la justícia gràcies a la consciència, una mena de llei interna que ens ajuda a distingir el que està bé del que no (Romans 2:14). Com que els nostres primers pares gaudien d’una consciència perfecta, necessitaven poques lleis (Gènesi 2:15-17). Però nosaltres, al ser imperfectes, en necessitem més per poder fer la voluntat de Déu. Jehovà va transmetre les seves lleis a patriarques com Noè, Abraham i Jacob, i ells les van ensenyar a les seves famílies (Gènesi 6:22; 9:3-6; 18:19; 26:4, 5). Més tard, al donar la Llei a Israel a través de Moisès, Déu va esdevenir un Legislador sense precedents. Si analitzem aquest codi legal, entendrem millor el sentit de la justícia de Jehovà.

5. Era la Llei mosaica un munt de lleis enrevessades? Explica per què.

⁵ Era la Llei mosaica un munt de lleis enrevessades? Molts ho creuen així, però res més lluny de la realitat! Les més de 600 lleis que recollia poden semblar moltes, però pensa en això: cap a finals del segle XX les lleis federals dels Estats Units omplien més de 150.000 pàgines de llibres sobre legislació. I cada dos anys se n’afegeixen unes 600 més! En comparació, la Llei mosaica era diminuta, però arribava a àmbits de la vida dels israelites que les lleis modernes ni tan sols esmenten. Fem-hi una ullada.

6, 7. a) Què diferencia la Llei mosaica de qualsevol altre codi legal, i quin n’és el manament més important? b) Com demostraven els israelites que acceptaven la sobirania de Jehovà?

⁶ La Llei exalçava la sobirania de Jehovà. Cap altre codi legal es pot comparar a la Llei mosaica. El manament més important era: «Escolta, Israel: Jehovà, el nostre Déu, és un sol Jehovà. Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces». Com  podia demostrar el poble de Déu que l’estimava? Servint-lo, és a dir, sotmetent-se a la seva sobirania (Deuteronomi 6:4, 5; 11:13).

⁷ Cada israelita demostrava que acceptava la sobirania de Jehovà sotmetent-se als qui ell havia donat autoritat, com ara els pares, els caps, els jutges, els sacerdots i, més tard, el rei. Per això considerava qualsevol rebeŀlió contra aquests com una rebeŀlió contra ell mateix. D’altra banda, els qui gaudien d’autoritat no podien ser injustos ni arrogants amb els altres si no volien provocar la ira divina (Èxode 20:12; 22:28; Deuteronomi 1:16, 17; 17:8-20; 19:16, 17). Com pots veure, ambdues parts eren responsables de donar suport a la sobirania de Déu.

8. Com ensenyava la Llei les normes de santedat de Jehovà?

⁸ La Llei ensenyava les normes de santedat de Jehovà. Les paraules originals que sovint es tradueixen com a ‘sant’ i ‘santedat’ apareixen més de 280 vegades a la Llei mosaica. La Llei mencionava unes 70 coses que contaminaven els israelites i els feien cerimonialment impurs. Això els ajudava a distingir entre el que era net i pur i el que no. Parlava de temes com la higiene física, la dieta i, fins i tot, com desfer-se dels residus. Aquestes lleis els proporcionaven molts beneficis per a la salut. b I, més important, els separaven de les pràctiques degradants de les nacions veïnes per tal de seguir gaudint del favor de Déu. Analitzem-ne un exemple.

9, 10. Què deia la Llei sobre les relacions sexuals i el part, i com beneficiava això els israelites?

⁹ La Llei dictava que les relacions sexuals, fins i tot dins el matrimoni, i el part produïen un període d’impuresa (Levític  12:2-4; 15:16-18). Però això no denigrava aquests regals purs de Déu (Gènesi 1:28; 2:18-25). Al contrari, destacava la santedat de Jehovà, ja que mantenia els seus adoradors separats de tota contaminació. Cal destacar que les nacions veïnes solien barrejar l’adoració dels seus déus amb el sexe i els ritus de fertilitat. La religió cananea incloïa la prostitució d’homes i de dones. Com a resultat, cada vegada hi havia més degradació. Per contra, la Llei mosaica mantenia l’adoració a Jehovà totalment al marge de les pràctiques sexuals. c Però hi havia més beneficis.

¹⁰ Aquestes lleis ensenyaven una veritat essencial als israelites. d Al cap i a la fi, com es transmet la taca del pecat d’Adam d’una generació a l’altra? No és a través de les relacions sexuals i el part? (Romans 5:12.) En efecte, la Llei de Déu recordava al poble una inevitable realitat: tots hem nascut pecadors (Salm 51:5). I tots necessitem que Jehovà ens perdoni i ens rescati per poder-nos apropar a ell, un Déu sant.

11, 12. a) Quin principi essencial defensava la Llei? b) Quins preceptes de la Llei evitaven que la justícia es corrompés?

¹¹ La Llei evidenciava la justícia perfecta de Jehovà. La Llei defensava el principi d’igualtat, o d’equivalència, en l’àmbit jurídic. Deia: «S’ha de donar vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà i peu per peu» (Deuteronomi 19:21). El càstig per un delicte havia d’equivaldre al mal comès. De fet, tota la Llei estava impregnada d’aquest  principi de la justícia divina, el qual és essencial per entendre el sacrifici de rescat de Jesucrist, tal com veurem al capítol 14 (1 Timoteu 2:5, 6).

¹² La Llei també contenia preceptes per evitar que la justícia es corrompés. Per exemple, perquè una acusació fos vàlida calien almenys dos testimonis. I si testificaven en fals, rebien un càstig sever (Deuteronomi 19:15, 18, 19). La corrupció i el suborn estaven estrictament prohibits (Èxode 23:8; Deuteronomi 27:25). I havien de mantenir les elevades normes de justícia de Jehovà fins i tot en els negocis (Levític 19:35, 36; Deuteronomi 23:19, 20). Quina benedicció per als israelites comptar amb un codi legal tan just i noble!

13, 14. Com promovia la Llei un tracte just tant per al lladre com per a la víctima?

¹³ Era la Llei mosaica un conjunt de lleis severes i cruels? En absolut! El rei David va escriure per inspiració: «La llei de Jehovà és perfecta» (Salm 19:7). Sabia molt bé que la Llei promovia la misericòrdia i un tracte just. Però, com ho feia?

¹⁴ En els temps que corren, sembla que les lleis d’alguns països afavoreixin més els criminals que no pas les víctimes. Per exemple, mentre el lladre passa un temps tancat a la presó, la víctima ha de patir la pèrdua dels béns i, a sobre, pagar impostos per mantenir el criminal. A l’antic Israel no existien presons com les d’avui. Hi havia límits estrictes que regulaven la severitat dels càstigs (Deuteronomi 25:1-3). El lladre havia de compensar la víctima per allò que li havia pres i, a més, afegir-hi una quantitat que podia variar segons dictés el jutge. Els jutges havien de tenir en compte diversos factors, com ara si el pecador  s’havia penedit. Això explicaria per què la compensació que es demana a Levític 6:1-7 és molt més petita que la que s’exigeix a Èxode 22:7.

15. Si algú matava una persona per accident, com li garantia la Llei un tracte misericordiós i just?

¹⁵ La Llei reconeixia misericordiosament que no tots els pecats són deliberats. Per exemple, quan una persona matava algú per accident, no havia de pagar vida per vida si obeïa Jehovà i fugia a una de les ciutats de refugi que hi havia per tot Israel. Després que uns jutges qualificats examinaven el cas, l’homicida s’havia de quedar a la ciutat de refugi fins que el gran sacerdot morís. Llavors quedava lliure i podia viure on volgués. Aquesta llei ajudava la persona a beneficiar-se de la misericòrdia divina i, alhora, emfatitzava el gran valor de la vida humana (Nombres 15:30, 31; 35:12-25).

16. Com protegia la Llei alguns drets individuals?

¹⁶ La Llei protegia els drets individuals. Per exemple, estava prohibit que un prestador entrés a casa del deutor per apoderar-se d’alguna propietat com a garantia del préstec. El prestador havia d’esperar-se fora i deixar que el deutor l’hi portés. Gràcies a això, ningú podia envair la privacitat d’una altra persona. Fins i tot si el prestador agafava com a garantia el mantell del deutor, l’hi havia de tornar abans que es fes fosc, perquè segurament el necessitaria per abrigar-se a la nit (Deuteronomi 24:10-14).

17, 18. Pel que fa a la guerra, en què es diferenciaven els israelites d’altres nacions, i per què?

¹⁷ Fins i tot la guerra estava regulada per la Llei mosaica. El poble de Déu no havia de fer la guerra per satisfer les ànsies de poder o conquesta, sinó per actuar com a agents de Déu en «les Guerres de Jehovà» (Nombres 21:14). En molts casos, els israelites primer havien d’oferir la possibilitat de rendició. Si la ciutat en rebutjava l’oferta, la  podien assetjar, però sempre en harmonia amb les lleis de Déu. A diferència de molts exèrcits al llarg de la història, els soldats d’Israel no podien violar les dones ni matar indiscriminadament. Fins i tot havien de respectar el medi ambient i no talar els arbres fruiters dels enemics. e En canvi, altres exèrcits no tenien aquestes restriccions (Deuteronomi 20:10-15, 19, 20; 21:10-13).

¹⁸ No t’esgarrifa sentir que alguns països entrenen nens soldat? Doncs bé, a l’antic Israel no es permetia allistar a l’exèrcit cap home de menys de 20 anys (Nombres 1:2, 3). Fins i tot els adults que tenien una por excessiva en quedaven exempts. A més, els homes que s’acabaven de casar no hi havien d’anar durant tot un any perquè poguessin veure néixer el seu hereu abans d’embarcar-se en un servei tan perillós. Amb aquesta provisió, el marit es podria «quedar a casa i fer feliç la seva dona» (Deuteronomi 20:5, 6, 8; 24:5).

19. Com protegia la Llei les dones, els fills, les famílies, les viudes i els orfes?

¹⁹ La Llei també protegia i cuidava les dones, els fills i les famílies. Manava als pares que dediquessin temps als seus fills i els eduquessin en sentit espiritual (Deuteronomi 6:6, 7). Prohibia qualsevol tipus d’incest, sota pena de mort (Levític, capítol 18). Igualment, prohibia l’adulteri, que tan sovint destrossa les famílies i els roba la seva seguretat i dignitat. I, a més, es preocupava de les viudes i els orfes i prohibia categòricament que ningú els maltractés (Èxode 20:14; 22:22-24).

20, 21. a) Per què permetia la Llei mosaica la poligàmia? b) Pel que fa al divorci, per què diferia la Llei de la norma que va restablir Jesús?

 ²⁰ Ens pot semblar sorprenent, però, que la Llei tolerés la poligàmia (Deuteronomi 21:15-17). Bé, cal que ho analitzem en el seu context històric, perquè si jutgem la Llei mosaica segons la mentalitat i la cultura d’avui dia, la interpretarem malament (Proverbis 18:13). A l’Edèn, Jehovà va instituir el matrimoni perquè fos una unió permanent entre un home i una dona (Gènesi 2:18, 20-24). Però quan va donar la Llei a Israel, pràctiques com la poligàmia ja portaven molts segles arrelades. Jehovà sabia perfectament que el seu poble, que era «ben tossut», desobeiria fins i tot els manaments més senzills, com els que prohibien la idolatria (Èxode 32:9). Per això, va decidir sàviament que no era el temps de reformar tots els costums relacionats amb el matrimoni. Si bé Jehovà no va instituir la poligàmia, va utilitzar la Llei mosaica per regular-la entre el seu poble i així evitar-ne els abusos.

²¹ De manera semblant, la Llei mosaica permetia que un home es divorciés de la seva dona per una sèrie relativament extensa de motius greus (Deuteronomi 24:1-4). Jesús va explicar que era una concessió que Jehovà havia fet als jueus «per la duresa» del seu cor. Però era temporal, ja que Jesús mateix va restablir la norma original de Jehovà sobre el matrimoni per a tots els seus deixebles (Mateu 19:8).

22. Com fomentava la Llei mosaica l’amor, i a qui havien de mostrar amor els israelites?

²² T’imagines un sistema legal que fomenti l’amor? Doncs la Llei mosaica promovia l’amor per sobre de tot. Només al llibre de Deuteronomi la paraula estimar apareix en diferents formes més de 20 cops. De fet, el segon manament més important era: «Estima els altres com t’estimes a tu mateix» (Levític 19:18; Mateu 22:37-40). Els israelites  no només s’havien d’estimar els uns als altres, sinó que també havien d’estimar els estrangers que vivien entre ells, i recordar que en un temps ells també ho havien sigut. A més, havien de mostrar amor als pobres i als afligits, ajudant-los de forma material i no traient profit de la seva precària situació. Fins i tot estaven obligats a ser bondadosos i considerats amb les bèsties de càrrega (Èxode 23:6; Levític 19:14, 33, 34; Deuteronomi 22:4, 10; 24:17, 18).

23. Què es va sentir impulsat a fer l’escriptor del Salm 119, i què t’has de resoldre a fer?

²³ Oi que no hi ha cap país que gaudeixi d’un codi legal com aquest? Ara entenem per què el salmista va exclamar: «Com estimo la teva llei!». Aquest amor no era un sentiment passiu, sinó que el va moure a esforçar-se per obeir les lleis de Déu i viure-hi en harmonia. Va afegir: «Hi reflexiono tot el dia» (Salm 119:11, 97). El salmista dedicava temps regularment a estudiar les lleis de Jehovà, i com més estudiava, més creixia el seu amor tant per les lleis com pel Legislador, Jehovà Déu. Si tu estudies la llei divina, t’aproparàs cada cop més a Jehovà, el Legislador Suprem i Déu de la justícia.