1, 2. Com descriu la Bíblia l’estat de la humanitat, i quina n’és l’única sortida?

 «FINS ara tota la creació junta segueix gemegant i patint» (Romans 8:22). Així descriu l’apòstol Pau el lamentable estat en què ens trobem. Des del nostre punt de vista sembla que no hi hagi manera d’escapar-nos del patiment, el pecat i la mort. Però Jehovà no té les limitacions que tenim els humans (Nombres 23:19). El Déu de la justícia ens ha proporcionat la sortida als nostres problemes: el rescat.

² El rescat és el regal més gran que Jehovà ens ha fet i l’única manera d’alliberar-nos del pecat i la mort (Efesis 1:7). És la base de la nostra esperança de vida eterna, ja sigui al cel o a la terra feta un paradís (Lluc 23:43; Joan 3:16; 1 Pere 1:4). Però, què és exactament el rescat? Què ens ensenya de la justícia superlativa de Jehovà?

3. a) Per què calia un rescat? b) Per què no podia Déu perdonar la pena de mort a la descendència d’Adam?

³ El rescat és necessari per culpa del pecat d’Adam. Al desobeir Déu, Adam va transmetre als seus descendents una herència de malaltia, aflicció, dolor i mort (Gènesi 2:17; Romans 8:20). Però Déu no podia commutar la pena de mort per pur sentimentalisme, ja que hauria significat saltar-se la seva pròpia llei, que deia: «El sou que el pecat paga és la mort» (Romans 6:23). I si Jehovà no hagués aplicat la seva norma de justícia, el caos i l’anarquia haurien regnat a tota la creació.

4, 5. a) Quines acusacions va llançar Satanàs contra Déu, i per què Jehovà es va veure obligat a respondre-les? b) De què va acusar Satanàs els servents lleials de Déu?

 ⁴ Com vam veure al capítol 12, la rebeŀlió a l’Edèn va fer que sorgissin qüestions encara més importants. Per començar, Satanàs va embrutar el bon nom de Déu. Va acusar Jehovà de ser un mentider i un dictador cruel que privava les seves criatures de llibertat (Gènesi 3:1-5). També el va titllar de fracassat, perquè semblava que havia aconseguit frustrar el seu propòsit d’omplir la terra d’humans perfectes (Gènesi 1:28; Isaïes 55:10, 11). Era vital que Jehovà desmentís aquestes acusacions; si no, moltes de les seves criatures inteŀligents perdrien part de la seva confiança en la governació divina.

⁵ A més, Satanàs va acusar tots els adoradors lleials de Jehovà de servir Déu només per egoisme, i va dir que cap d’ells seria fidel quan es trobés sota pressió (Job 1:9-11). Respondre a aquestes qüestions era molt més important que resoldre la situació en què es trobava la humanitat. Jehovà se sentia en l’obligació de desmentir les calúmnies de Satanàs. Ara bé, com podia fer-ho i, a la vegada, salvar la humanitat?

6. Quines són algunes expressions bíbliques que descriuen el mitjà que Déu ha utilitzat per salvar la humanitat?

⁶ Jehovà va trobar una solució que mostrava una misericòrdia tan gran i una justícia tan profunda que cap humà no hauria pogut trobar-ne una de millor, però que alhora era magistralment senzilla. La Bíblia s’hi refereix de diferents maneres, com ara expiació, compra, reconciliació, propiciació i redempció (Daniel 9:24; Gàlates 3:13; Colossencs 1:20; Hebreus 2:17, nota; 9:12, nota). Però l’expressió que potser la descriu millor és la que va utilitzar Jesús, al dir: «El Fill de l’Home [...] no va venir perquè el servissin,  sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat [del grec lýtron] a canvi de moltes persones» (Mateu 20:28).

7, 8. a) Quin significat té la paraula rescat a la Bíblia? b) En quin sentit implica una equivalència?

⁷ Què és un rescat? La paraula grega que es tradueix com a ‘rescat’ ve d’un verb que vol dir ‘afluixar’ o ‘deslligar’, i s’utilitzava per referir-se als diners que es pagaven per alliberar un presoner de guerra. Per tant, un rescat és allò que es paga per recuperar una cosa. En les Escriptures Hebrees, la paraula per a ‘rescat’ (kófer) ve d’un verb que significa ‘cobrir’. Per exemple, Jehovà va dir a Noè que cobrís (una forma del mateix verb) l’arca de quitrà (Gènesi 6:14). Veiem, doncs, que rescatar també significa cobrir els pecats (Salm 65:3, nota).

⁸ Cal destacar que un diccionari de teologia a diu que la paraula kófer «sempre denota una equivalència» o una correspondència. Per tant, per rescatar algú d’un pecat, o cobrir el pecat, cal pagar un preu que correspongui per complet al mal causat pel pecat, o el cobreixi completament. Per aquest motiu, la Llei ordenava: «S’ha de donar vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà i peu per peu» (Deuteronomi 19:21).

9. Per què van oferir sacrificis animals els homes de fe de l’antiguitat, i què en pensava Jehovà?

⁹ Abel i molts altres homes de fe van oferir a Déu sacrificis animals. Al fer-ho, reconeixien que eren pecadors i que necessitaven un rescat, i demostraven que tenien fe en l’alliberació que Déu havia promès mitjançant la «descendència» que es menciona a Gènesi 3:15 (Gènesi 4:1-4; Levític 17:11; Hebreus 11:4). A Jehovà li agradaven aquells  sacrificis i ell concedia la seva aprovació als seus servents. Però com que els animals són inferiors a l’home, mai podrien cobrir els pecats humans. Com a molt, aquells sacrificis eren una simple representació (Salm 8:4-8). Com diu la Bíblia, «la sang de toros i cabres no pot eliminar els pecats» (Hebreus 10:1-4). Aquells sacrificis només representaven, o simbolitzaven, el verdader rescat que havia de venir.

10. a) Què calia per pagar el rescat, i per què? b) Per què n’hi havia prou amb un sol sacrifici humà?

¹⁰ «En Adam tots moren», va dir l’apòstol Pau (1 Corintis 15:22). Per tant, per pagar el rescat calia que morís algú que fos igual a Adam: un humà perfecte (Romans 5:14). Cap altre ésser podia equilibrar la balança de la justícia. Només un humà perfecte que no estigués sota la pena de mort per causa d’Adam podria pagar un «rescat corresponent per tothom», un rescat que correspongués exactament a la vida perfecta que Adam havia perdut (1 Timoteu 2:6). Per tant, no caldria que morissin milions de persones, una per cada descendent d’Adam. L’apòstol Pau va explicar: «Per mitjà d’un sol home [Adam] el pecat va entrar al món i la mort va entrar a través del pecat» (Romans 5:12). I, com que «la mort va venir per mitjà d’un home», Déu va alliberar la humanitat «per mitjà d’un home» (1 Corintis 15:21). Com?

11. a) Com tastaria «la mort per tothom» el redemptor? b) Per què no s’haurien pogut beneficiar del rescat Adam i Eva? (Consulta la nota.)

¹¹ Jehovà havia de trobar un home perfecte que estigués disposat a donar la seva vida com a sacrifici. Romans 6:23 diu que «el sou que el pecat paga és la mort». Així, al sacrificar la seva vida, el redemptor tastaria «la mort per tothom», és a dir, pagaria el preu del pecat d’Adam (Hebreus  2:9; 2 Corintis 5:21; 1 Pere 2:24). Aquest fet tindria importants conseqüències legals: com que anuŀlava la sentència de mort sobre la descendència obedient d’Adam, eliminaria de soca-rel el poder destructor del pecat (Romans 5:16). b

12. Posa un exemple de com el pagament d’un sol deute pot beneficiar molta gent.

¹² Per exemple, imagina’t que vius en un poble on la major part de la gent treballa en una gran fàbrica. Tant tu com els teus veïns teniu un bon sou i viviu bé, fins que un dia la fàbrica tanca les portes. Per què? Perquè el director s’ha tornat corrupte i per això l’empresa ha fet fallida. De cop i volta, tothom es queda sense feina, i ni tu ni els teus veïns podeu pagar les factures. Per culpa d’un sol home pateixen els cònjuges dels treballadors, els seus fills i els creditors. Afortunadament, un benefactor amb molts diners, que coneix el potencial de la fàbrica i es compadeix dels treballadors i les seves famílies, decideix intervenir: paga els deutes de l’empresa i torna a obrir la fàbrica. El fet de canceŀlar un sol deute soluciona els problemes dels molts treballadors, les seves famílies i els creditors. De manera semblant, canceŀlar el deute d’Adam beneficia milions i milions de persones.

13, 14. a) Com va proporcionar Jehovà el rescat per a la humanitat? b) A qui es paga el rescat, i per què era necessari pagar-lo?

¹³ Només Jehovà podia proporcionar «el Corder [...] que treu el pecat del món» (Joan 1:29). Però fixa’t que Jehovà  no va enviar qualsevol àngel per rescatar la humanitat; va enviar aquell qui podria donar la resposta definitiva a les acusacions de Satanàs contra els servents de Déu. Jehovà va fer el major sacrifici a l’enviar el seu Fill unigènit, ja que ell «era la seva alegria més gran» (Proverbis 8:30). De bon grat, el Fill de Déu «va deixar tot el que tenia» com a ésser espiritual (Filipencs 2:7). De forma miraculosa, Jehovà va transferir a la matriu d’una verge jueva que es deia Maria la vida del seu Fill unigènit (Lluc 1:27, 35). Com a home es diria Jesús, però legalment podia ser anomenat el segon Adam, perquè corresponia perfectament a Adam (1 Corintis 15:45, 47). Sens dubte, Jesús es podia oferir en sacrifici com a rescat per a la humanitat pecadora.

¹⁴ A qui s’havia de pagar el rescat? Salm 49:7 diu específicament que el rescat es paga «a Déu». Però, no és Jehovà qui va proporcionar el rescat? Sí. Ara bé, això no converteix el rescat en un gest mecànic o sense sentit, com si algú es tragués diners d’una butxaca per posar-se’ls a l’altra. Cal aclarir que el rescat no és un intercanvi físic, sinó una transacció legal. Al pagar el rescat, Jehovà va deixar clar que sempre segueix les seves normes perfectes de justícia, malgrat l’enorme cost que li va suposar (Gènesi 22:7, 8, 11-13; Hebreus 11:17; Jaume 1:17).

15. Per què era necessari que Jesús patís i morís?

¹⁵ La primavera de l’any 33 de la n. e. Jesucrist va estar disposat a passar per una experiència terrible per tal de pagar el preu del rescat. Va permetre que l’arrestessin acusat de falsos càrrecs, el declaressin culpable i el clavessin en un pal de turment. Era realment necessari que patís tant? Sí, perquè calia resoldre la qüestió de la integritat dels servents de Déu. És interessant que Déu no va permetre que Herodes matés Jesús quan era petit (Mateu 2:13-18). En canvi, de gran, Jesús podia aguantar els atacs de Satanàs amb una comprensió total de les qüestions que hi havia  implicades. c Al mantenir-se «lleial, innocent i sense taca, separat dels pecadors» tot i el tracte esgarrifós que va rebre, Jesús va demostrar de manera definitiva que Jehovà té servents que es mantenen fidels davant les proves (Hebreus 7:26). Ara entenem per què just abans de morir va clamar triomfant: «S’ha complert!» (Joan 19:30).

16, 17. a) Com va acabar Jesús la seva obra redemptora? b) Per què calia que Jesús es presentés «davant de Déu a favor nostre»?

¹⁶ Jesús encara no havia completat la seva missió. Jehovà el va ressuscitar al tercer dia després de morir (Fets 3:15; 10:40). Amb aquest miracle, que va marcar un abans i un després, Jehovà no només va recompensar el seu Fill pel seu servei fidel, sinó que li va donar l’oportunitat d’acabar l’obra redemptora com a Gran Sacerdot de Déu (Romans 1:4; 1 Corintis 15:3-8). L’apòstol Pau explica: «Quan Crist va venir com a gran sacerdot [...] ell va entrar al lloc sant una vegada per sempre, però no ho va fer amb la sang de cabres i toros joves, sinó amb la seva pròpia sang, i va obtenir una alliberació eterna per a nosaltres. Perquè Crist no va entrar en un lloc sant fet per mans humanes, que és una còpia de la realitat, sinó que va entrar al cel mateix, i així ara es presenta davant de Déu a favor nostre» (Hebreus 9:11, 12, 24).

¹⁷ Jesús no podia portar al cel la seva sang literal (1 Corintis 15:50). Per això, va portar a Jehovà el que aquesta  representava: el valor legal de la seva vida humana perfecta oferta en sacrifici. Aleshores va presentar formalment davant de Déu el valor d’aquella sang com a rescat per tota la humanitat pecadora. Va acceptar Jehovà aquell sacrifici? Sí, i això es va fer evident a la Pentecosta del 33 de la n. e., quan es va ungir amb esperit sant uns 120 deixebles a Jerusalem (Fets 2:1-4). Imagina’t que impressionant devia ser! Però això era només el començament dels meravellosos beneficis que portaria el rescat.

18, 19. a) Quins dos grups es beneficien de la reconciliació gràcies a la sang de Crist? b) De quins beneficis gaudeix ara la «gran multitud», i de quins gaudirà en el futur?

¹⁸ A la seva carta als colossencs, Pau explica que a Déu li va complaure reconciliar totes les altres coses amb si mateix a través de Crist, al posar pau mitjançant la sang que Jesús va vessar al pal de turment. I afegeix que aquesta reconciliació inclou dos grups diferents: «les coses del cel» i «les de la terra» (Efesis 1:10; Colossencs 1:19, 20). El primer grup es compon de 144.000 cristians que tenen l’esperança de servir com a sacerdots al cel i governar com a reis sobre la terra al costat de Jesucrist (Apocalipsi 5:9, 10; 7:4; 14:1-3). A través d’ells s’aplicaran gradualment els beneficis del rescat a tota la humanitat obedient al llarg de mil anys (1 Corintis 15:24-26; Apocalipsi 20:6; 21:3, 4).

¹⁹ «Les [coses] de la terra» són les persones que esperen viure eternament a la terra feta un paradís. Apocalipsi 7:9-17 els descriu com «una gran multitud» que sobreviurà a la propera «gran tribulació». No obstant això, no cal que esperin fins aleshores per experimentar els beneficis del rescat. De fet, ja «han rentat les seves túniques i les han blanquejat amb la sang del Corder». A més, com que demostren fe en el rescat, fins i tot ara poden rebre els beneficis  espirituals d’aquest amorós regal. Jehovà els ha declarat justos com a amics seus (Jaume 2:23). Gràcies al sacrifici de Jesús, es poden apropar «amb confiança al tron de la bondat immerescuda» (Hebreus 4:14-16). Quan cometen un error, Déu els perdona de debò (Efesis 1:7). Tot i que són imperfectes, gaudeixen d’una consciència neta (Hebreus 9:9; 10:22; 1 Pere 3:21). Com a conseqüència, la reconciliació amb Déu és ja una realitat palpable! (2 Corintis 5:19, 20.) Durant el Miŀlenni, aquesta multitud serà «alliberada de l’esclavitud a la corrupció» gradualment i per fi tindrà «la gloriosa llibertat dels fills de Déu» (Romans 8:21).

20. Com et sents al meditar en el rescat?

²⁰ Donem «gràcies a Déu per mitjà de Jesucrist» pel rescat! (Romans 7:25.) A primera vista ens pot semblar que és una disposició senzilla, però conèixer tot el que implica ens omple de respecte i admiració (Romans 11:33). Si hi reflexionem amb gratitud, ens tocarà el cor i ens aproparà més i més al Déu de la justícia. Igual que el salmista, tenim molts motius per alabar Jehovà, el Déu que «estima la rectitud i la justícia» (Salm 33:5).