1-3. a) Per què estem en deute amb Jehovà? b) Què ens demana Jehovà per haver-nos rescatat?

 IMAGINA’T que ets dins d’un vaixell que s’està enfonsant. Just quan et veus a les portes de la mort, algú et ve a rescatar i et salva la vida. Ja ha passat tot, quin descans! No et sentiries en deute amb aquesta persona? En realitat, li deuries la vida.

² D’alguna manera, aquest exemple ens ajuda a entendre el que Jehovà ha fet per nosaltres. Sens dubte, estem en deute amb ell. Al cap i a la fi, ell és qui ens ha proporcionat el rescat i ens ha alliberat de les cadenes del pecat i de la mort. Oi que ens tranquiŀlitza saber que, si demostrem fe en aquest sacrifici tan valuós, Jehovà ens perdonarà els pecats i podrem viure per sempre? (1 Joan 1:7; 4:9.) Al capítol 14 ja vam veure que el rescat és la demostració més gran de l’amor i la justícia de Déu. Però, com li hauríem de demostrar el nostre agraïment?

³ El més lògic seria preguntar-ho a qui ens ha salvat la vida tan amorosament. Jehovà ens diu mitjançant el profeta Miquees: «Ell t’ha dit, oh home, el que és bo. I què espera Jehovà de tu? Només que practiquis la justícia, que estimis la lleialtat i que caminis amb modèstia al costat del teu Déu!» (Miquees 6:8). Fixa’t que una de les coses que Jehovà et demana és que «practiquis la justícia». Com ho pots fer?

4. Com sabem que Jehovà espera que visquem en harmonia amb les seves normes justes?

⁴ Jehovà espera que visquem d’acord amb les seves normes  pel que fa al que està bé i al que no. Com que aquestes són justes i rectes, a l’obeir-les estem buscant la justícia. La Paraula de Déu ens anima a fer el següent: «Apreneu a fer el bé, busqueu la justícia» (Isaïes 1:17; Sofonies 2:3). A més, ens exhorta a posar-nos «la nova personalitat, que ha sigut creada segons la voluntat de Déu d’acord amb la verdadera justícia» (Efesis 4:24). La verdadera justícia fuig de la violència, la impuresa i la immoralitat, ja que tot això va totalment en contra del que és sant (Salm 11:5; Efesis 5:3-5).

5, 6. a) Per què no és una càrrega obeir els manaments de Jehovà? b) Com mostra la Bíblia que buscar la justícia és un procés continu?

⁵ Però, es fa pesat obeir les normes justes de Jehovà? Al contrari! Si estimem Jehovà i ens volem apropar a ell, no veurem els seus manaments com una càrrega. Estimem Jehovà i totes les seves qualitats, i per això volem que estigui content amb la nostra manera de viure (1 Joan 5:3). Recorda que Jehovà «estima els actes justos» (Salm 11:7). Si de veritat vols imitar la justícia, o rectitud, de Déu, has d’estimar el que ell estima i odiar el que ell odia (Salm 97:10).

⁶ La nostra imperfecció no ens ajuda gens ni mica a buscar la justícia. Cal que ens despullem de la vella personalitat amb totes les seves pràctiques incorrectes i ens vestim de la nova. La Bíblia diu que la nova personalitat «es va renovant» gràcies al coneixement exacte (Colossencs 3:9, 10). L’expressió «es va renovant» indica que l’acció de vestir-se de la nova personalitat és un procés continu que requereix esforç i perseverança. Per més que ens esforcem a fer el que està bé, la nostra imperfecció de vegades ens fa ensopegar amb pensaments, paraules o accions (Romans 7:14-20; Jaume 3:2).

7. Com ens hauríem de sentir si, a pesar dels nostres esforços per practicar la justícia, ensopeguem?

⁷ Com t’has de sentir si, malgrat els teus esforços per  practicar la justícia, ensopegues? És clar, no volem minimitzar la gravetat de cometre un pecat. Però tampoc ens hem de donar per vençuts i permetre que aquests errors ens facin sentir indignes de servir Jehovà. El nostre Pare misericordiós ha pres la iniciativa per restaurar la seva relació amb aquells qui estan penedits de tot cor. Pensa en les animadores paraules de l’apòstol Joan: «Us escric aquestes coses perquè no cometeu cap pecat». Tot i això, reconeix: «Ara bé, si algú comet un pecat [a causa de la imperfecció heretada], tenim un ajudant que està amb el Pare, Jesucrist» (1 Joan 2:1). Mai oblidis que Jehovà ha proporcionat el sacrifici redemptor del seu Fill perquè el puguem servir tot i la nostra imperfecció. Oi que això et motiva a donar el millor de tu per agradar a Jehovà?

8, 9. Com demostra la predicació de les bones notícies que Jehovà és just?

⁸ Quan t’esforces al màxim per compartir les bones notícies del Regne de Déu amb els altres, estàs practicant la justícia i, de fet, estàs imitant la justícia divina. Però, quina relació hi ha entre la justícia de Jehovà i les bones notícies?

⁹ Jehovà no posarà fi a aquest món malvat sense abans advertir la gent. Quan Jesús va profetitzar què passaria durant el temps de la fi, va dir: «Primer s’han de predicar les bones notícies a totes les nacions» (Marc 13:10; Mateu 24:3). La paraula primer deixa clar que, després que es prediqui arreu del món, succeiran altres esdeveniments, els quals inclouen l’anunciada gran tribulació. Aquesta resultarà en la destrucció dels malvats i prepararà el camí per a un nou món on regnarà la justícia (Mateu 24:14, 21, 22). Ningú pot acusar Jehovà de ser injust amb les persones malvades. A l’advertir-les, els està donant l’oportunitat de canviar i escapar-se de la destrucció que s’apropa (Jonàs 3:1-10).

10, 11. Com reflectim la justícia divina quan prediquem les bones notícies?

 ¹⁰ Però, com reflectim la justícia divina quan participem en la predicació de les bones notícies? Bé, quan fem tot el que podem per ajudar els altres a salvar-se, estem fent el que és just. Recorda l’exemple del naufragi. T’acaben de salvar i, com que ara ets al bot salvavides sa i estalvi, també vols ajudar aquells qui encara són a l’aigua. De manera semblant, tenim l’obligació d’ajudar els qui encara estan lluitant per no ofegar-se a les «aigües» d’aquest món malvat. És veritat que molts no volen escoltar el nostre missatge. Però mentre Jehovà tingui paciència, tenim la responsabilitat de donar a tothom l’oportunitat que «es penedeixi» i així es pugui salvar (2 Pere 3:9).

¹¹ Al predicar les bones notícies a tothom, també practiquem la justícia d’una altra manera: demostrem que som imparcials. Recorda que «Déu no és parcial, sinó que accepta tot aquell que el tem i que fa el que està bé, sigui quina sigui la seva nació» (Fets 10:34, 35). Si realment volem imitar la seva justícia, mai hem de prejutjar els altres. Al contrari, desitgem compartir les bones notícies amb tothom, independentment de la seva raça, posició social o nivell econòmic. D’aquesta manera, donem a tots els qui ens escolten l’oportunitat de conèixer les bones notícies i posar-se de part de Jehovà (Romans 10:11-13).

12, 13. a) Per què no ens hauríem de precipitar a jutjar els altres? b) Què volen dir les paraules de Jesús «deixeu de jutjar» i «deixeu de condemnar»? (Consulta també la nota.)

¹² També practiquem la justícia al tractar els altres de la manera com ens tracta Jehovà. Que fàcil és jutjar els altres, criticant els seus errors i dubtant de la sinceritat de les seves intencions! Però, qui de nosaltres voldria que Jehovà l’estigués examinant per jutjar despietadament els  seus errors i les seves intencions? Això, Jehovà mai ho faria! El salmista va preguntar: «Oh Jah, si et fixessis en els errors, qui podria estar-se dret, oh Jehovà?» (Salm 130:3). Que agraïts estem que Jehovà, que és misericordiós i just, decideixi no fixar-se en els nostres errors! (Salm 103:8-10.) Per tant, com hem de tractar els altres?

¹³ Si realment entenem que la justícia de Déu és misericordiosa, no ens precipitarem a jutjar els altres en assumptes que no ens incumbeixen o que són poc importants. Jesús va advertir al Sermó de la Muntanya: «Deixeu de jutjar, i no sereu jutjats» (Mateu 7:1). I, d’acord amb el relat de Lluc, va afegir: «Deixeu de condemnar, i mai sereu condemnats» (Lluc 6:37). a Amb aquestes paraules, Jesús va mostrar que coneixia la tendència humana a jutjar els altres. Qualsevol que l’estigués escoltant i s’hi sentís identificat perquè tingués aquest costum, entendria que havia de deixar de fer-ho.

14. Per què hem de deixar de jutjar els altres?

¹⁴ Però, per què hem de deixar de jutjar els altres? Perquè, per començar, Jehovà no ens ha donat l’autoritat per fer-ho. El deixeble Jaume ens recorda que «només n’hi ha un que és Legislador i Jutge», Jehovà. Per això ens pregunta encertadament: «Qui ets per jutjar els altres?» (Jaume 4:12; Romans 14:1-4). A més, el nostre sentit de la justícia està distorsionat per la imperfecció. Moltes actituds i intencions, com ara el prejudici, l’orgull ferit, l’enveja i creure’s més just que els altres, poden distorsionar la manera com veiem les persones. I això només per mencionar algunes limitacions. Reflexionar en tot això ens ajudarà a no estar buscant faltes en  els altres. Al cap i a la fi, no podem llegir el cor de les persones, ni coneixem les seves circumstàncies personals. Per tant, qui som nosaltres per qüestionar les intencions dels nostres germans o criticar els esforços que fan per servir Déu? Oi que és molt millor imitar Jehovà i buscar les coses bones que tenen els nostres germans i germanes en comptes de centrar-nos en els seus errors?

15. Quines paraules i quin comportament no han d’existir entre els adoradors de Déu, i per què?

¹⁵ I com hauríem de tractar la nostra família? Lamentablement, avui dia qui solem tractar amb més duresa són els membres de la nostra família, la qual hauria de ser un oasi de pau. Sovint sentim a parlar de marits, esposes o pares que «condemnen» la seva família a constants abusos físics i verbals. Però els adoradors de Jehovà mai hauríem d’utilitzar  paraules cruels, parlar amb sarcasme o maltractar la família (Efesis 4:29, 31; 5:33; 6:4). El consell de Jesús de deixar de «jutjar» i deixar de «condemnar» continua sent vàlid un cop som a casa. Recorda que practicar la justícia significa tractar els altres tal com Jehovà ens tracta a nosaltres. I Déu no és ni cruel ni dur amb nosaltres. Al contrari, «és molt afectuós» amb aquells qui l’estimen (Jaume 5:11). No et sembla que és un gran exemple a seguir?

16, 17. a) Com espera Jehovà que actuïn els ancians? b) Què s’ha de fer quan un pecador no es penedeix de tot cor, i per què?

¹⁶ Tots nosaltres tenim la responsabilitat de practicar la justícia, però en especial la tenen els ancians de congregació. Fixa’t en la descripció profètica que fa Isaïes dels «prínceps», o ancians: «Un rei regnarà amb rectitud i prínceps regnaran amb justícia» (Isaïes 32:1). Jehovà espera que els ancians serveixin amb justícia. Però, com ho poden fer?

¹⁷ Aquests homes espiritualment qualificats són conscients que la justícia, o rectitud, implica que la congregació es mantingui neta. De vegades, els ancians han de jutjar casos de pecats greus. En fer-ho, mai obliden que la justícia divina intenta mostrar compassió sempre que sigui possible per tal d’ajudar el pecador a penedir-se. Però, i si el pecador no mostra penediment sincer malgrat els esforços que es fan per ajudar-lo? Motivat pel seu sentit perfecte de la justícia, Jehovà ens diu a la seva Paraula que cal actuar amb fermesa: «Traieu la persona malvada d’enmig vostre». Això vol dir expulsar el pecador de la congregació (1 Corintis 5:11-13; 2 Joan 9-11). Encara que als ancians els entristeix haver de prendre aquesta decisió, saben que és necessària per tal de protegir la congregació moralment i espiritualment. Tot i això, mai perden l’esperança que algun dia el pecador recuperi el seny i torni a la congregació (Lluc 15:17, 18).

18. Què tenen present els ancians quan donen consell bíblic als altres?

 ¹⁸ Per servir amb justícia, els ancians també han de donar consells bíblics quan cal. Això no significa que hagin d’anar buscant errors en els altres, ni aprofitar cada oportunitat per corregir-los. Ara bé, pot ser que un dels nostres germans faci «un pas en fals sense adonar-se’n». Si els ancians recorden que la justícia divina no és ni cruel ni freda, intentaran «corregir-lo amb un esperit dòcil» (Gàlates 6:1). Els ancians no desitgen renyar el pecador ni ferir-lo amb les seves paraules. Al contrari, saben que el consell que es dona amb amor anima la persona que el rep. Fins i tot quan han de disciplinar algú deixant clares les conseqüències de seguir un camí poc assenyat, mai perden de vista que el germà que ha pecat és una ovelleta de Jehovà (Lluc 15:7). b Quan el consell o la disciplina estan motivats per amor i es donen amb amor, és molt més fàcil que la persona que ha pecat canviï.

19. Quines decisions han de prendre els ancians, i en què s’han de basar?

¹⁹ Sovint, els ancians han de prendre decisions que afecten els seus germans. Per exemple, es reuneixen periòdicament per decidir si certs germans de la congregació compleixen els requisits per ser nomenats ancians o servents ministerials. Com que saben que és molt important ser imparcials, no es deixen emportar per la seva opinió personal, sinó que permeten que els requisits bíblics els guiïn a l’hora de prendre aquestes decisions. Si així ho fan,  estaran actuant «sense prejudicis ni favoritismes» (1 Timoteu 5:21).

20, 21. a) Què s’esforcen per ser els ancians, i per què? b) Què poden fer els ancians per ajudar «els deprimits»?

²⁰ Els ancians també practiquen la justícia d’altres maneres. Després de profetitzar que servirien «amb justícia», Isaïes va afegir: «Cada un d’ells serà com un refugi contra el vent, com un amagatall contra la pluja, com rierols en una terra seca i com l’ombra d’una gran roca en una terra àrida» (Isaïes 32:1, 2). Per això, els ancians s’esforcen per animar i consolar els seus germans.

²¹ Amb tots els problemes que avui dia aclaparen els nostres germans, molts necessiten ànims. Si ets ancià, què pots fer per ajudar «els deprimits»? (1 Tessalonicencs 5:14.) Escolta’ls amb empatia (Jaume 1:19). És possible que  necessitin compartir l’ansietat del seu cor amb alguna persona de confiança (Proverbis 12:25). Assegura’ls que tant Jehovà com els germans els estimen i els valoren (1 Pere 1:22; 5:6, 7). A més, pots orar amb ells i per ells. Escoltar com un ancià ora per ells de tot cor els pot animar i consolar molt (Jaume 5:14, 15). Pots estar segur que el Déu de la justícia veurà els amorosos esforços que fas per ajudar els que estan deprimits.

22. Com podem imitar la justícia de Jehovà, i amb quins resultats?

²² Sense cap mena de dubte, quan imitem la justícia de Jehovà ens apropem més a ell. Al defensar les seves justes normes, compartir el missatge salvavides de les bones notícies amb la gent i decidir centrar-nos en els punts positius dels altres en lloc d’anar buscant les seves faltes, imitem la justícia divina. Si ets ancià, recorda que, al protegir la puresa de la congregació, oferir consell bíblic edificant, prendre decisions imparcialment i animar els deprimits, estàs practicant la justícia divina. De ben segur, Jehovà se sent molt feliç al mirar cap a la terra i veure com el seu poble s’esforça al màxim per practicar la justícia al caminar amb ell.