1, 2. Quin era el propòsit de Jehovà per al setè dia, i com es va posar a prova la seva saviesa al començament d’aquest dia?

 QUIN desastre! La humanitat, l’obra cúspide del sisè dia creatiu, va caure en la degradació més profunda. Jehovà havia dit que «tot el que havia fet», inclosa la humanitat, «era molt bo» (Gènesi 1:31). Però al començament del setè dia creatiu, Adam i Eva van decidir unir-se a la rebeŀlió de Satanàs. Com a conseqüència, es van enfonsar en el pecat i la imperfecció, i finalment van morir.

² A primera vista podria semblar que el propòsit que Jehovà tenia per al setè dia s’havia frustrat. Aquest dia havia de durar milers d’anys, igual que els sis anteriors. Jehovà l’havia declarat sagrat i havia dit que, durant el setè dia, tota la terra arribaria a ser un paradís habitat per una gran família humana perfecta (Gènesi 1:28; 2:3). Però, com es podria complir el seu propòsit després d’aquella rebeŀlió? Què faria Déu? Ara la saviesa de Jehovà es veuria sotmesa a una gran prova, potser la prova més crucial.

3, 4. a) Per què la resposta de Jehovà a la rebeŀlió de l’Edèn és un clar exemple de la seva saviesa? b) Si som humils, quina veritat tindrem sempre present a l’estudiar la saviesa de Jehovà?

³ La resposta de Jehovà va ser immediata. Va dictar sentència contra els rebels a l’Edèn i, al mateix temps, va donar un raig d’esperança: posaria remei a tots els mals que havien resultat de la rebeŀlió d’Adam i Eva (Gènesi 3:15). El propòsit de Jehovà de reparar el dany causat va començar a l’Edèn, ha continuat durant els milers d’anys d’història humana i s’estendrà fins al futur llunyà. És magistralment senzill i alhora tan profund que podríem passar tota  una vida beneficiant-nos d’estudiar i meditar sobre aquest propòsit. A més, el seu èxit està assegurat: eliminarà la maldat, el pecat i la mort, i portarà la humanitat fidel a la perfecció. I tot això abans que acabi el setè dia. O sigui que, a pesar de tot, Jehovà haurà dut a terme el seu propòsit per a la terra i la humanitat segons tenia previst.

⁴ No t’inspira respecte la gran saviesa de Jehovà? L’apòstol Pau es va sentir impulsat a escriure: «Que profundes són les riqueses, la saviesa i el coneixement de Déu!» (Romans 11:33). A mesura que anem aprofundint en els diferents trets d’aquesta qualitat divina, la humilitat ens ajudarà a tenir sempre present una veritat innegable: en el millor dels casos, només arribarem a fer-nos una lleugera idea de la immensa saviesa de Jehovà (Job 26:14). Comencem definint aquesta preciosa qualitat.

5, 6. Quina relació hi ha entre el coneixement i la saviesa, i fins a on arriba el coneixement de Jehovà?

⁵ La saviesa no és el mateix que el coneixement. Els ordinadors poden emmagatzemar una gran quantitat de dades, o coneixement, però a ningú li passaria pel cap dir que aquestes màquines són sàvies. Ara bé, són dues qualitats que estan molt relacionades (Proverbis 10:14). Per exemple: si tinguessis una malaltia greu i necessitessis consell assenyat, consultaries algú que no tingués coneixements de medicina? Oi que seria absurd? Com veiem, per ser savi de debò és essencial tenir coneixement exacte.

⁶ Jehovà posseeix un coneixement iŀlimitat. Se l’anomena «Rei de l’eternitat» perquè és l’únic que sempre ha existit (Apocalipsi 15:3). Sap tot el que ha passat durant aquests incomptables miŀlennis. La Bíblia diu: «Res del que ha sigut creat està amagat de la seva vista, ja que totes les coses  estan nues i totalment exposades als ulls d’aquell a qui hem de donar comptes» (Hebreus 4:13; Proverbis 15:3). Com que és el Creador, coneix a fons la seva creació i ha vist tot el que han fet els humans des del principi. Examina el nostre cor i no li passa res desapercebut (1 Cròniques 28:9). Li complau que prenguem decisions assenyades perquè ens ha creat amb llibertat d’elecció. A més, com que Jehovà és qui escolta les oracions, pot escoltar les oracions de moltíssimes persones alhora (Salm 65:2). I no cal dir que té una memòria perfecta.

7, 8. Com mostra Jehovà enteniment, discerniment i saviesa?

⁷ Jehovà no tan sols té coneixement, també comprèn com es relacionen entre si els diversos fets i veu el quadre complet, amb els milers de petits detalls. Avalua les coses i les jutja, distingint entre el que està bé i el que està malament, i entre el que és important i el que no ho és. Mira més enllà de les aparences i examina els cors de les persones (1 Samuel 16:7). Per tant, Jehovà posseeix enteniment i discerniment, qualitats que són superiors al coneixement. Però la saviesa encara va molt més enllà.

⁸ Ser savi implica posar en pràctica el coneixement, el discerniment i l’enteniment alhora per aconseguir allò que es desitja. De fet, algunes de les paraules que a la Bíblia es tradueixen com a ‘saviesa’ signifiquen literalment ‘treball eficaç’ o ‘saviesa pràctica’. Per tant, la saviesa de Jehovà no és merament teòrica; és pràctica i funciona. Gràcies al seu vast coneixement i la seva profunda inteŀligència, Jehovà sempre pren les millors decisions i les duu a terme de la millor manera. Això sí que és saviesa de debò! Jehovà demostra la veracitat d’aquestes paraules de Jesús: «La saviesa es demostra pels resultats» (Mateu 11:19). Tot el que Jehovà ha creat arreu de l’univers és una demostració clara de la seva saviesa.

9, 10. a) Com és la saviesa de Jehovà, i com l’ha demostrat? b) Per què la cèŀlula és una mostra de la saviesa de Jehovà?

⁹ T’has quedat mai bocabadat davant l’enginy d’un artesà que fa objectes bonics i que funcionen bé? Això revela una gran saviesa (Èxode 31:1-3). Però és una saviesa que, en realitat, prové de Déu, ja que ell és la Font de la saviesa. El rei David va dir a Jehovà: «T’alabo perquè estic fet de manera impressionant i meravellosa. Les teves obres són meravelloses, ho sé molt bé» (Salm 139:14). En efecte, com més aprenem sobre el cos humà, més meravellats ens quedem per la gran saviesa de Jehovà.

¹⁰ Per exemple, parlem de la cèŀlula. Això és tot el que eres al principi: un òvul de la teva mare fecundat per un espermatozoide del teu pare. Ben aviat, aquesta cèŀlula es va començar a dividir fins arribar a ser l’organisme de 100 bilions de cèŀlules que ets ara mateix. Imagina’t si són petites les cèŀlules que al cap d’una agulla n’hi podrien cabre unes 10.000 de mida mitjana! Però cadascuna d’elles és d’una complexitat desconcertant. Ningú podria construir una fàbrica o una màquina tan complexa com la cèŀlula. Els científics la comparen a una ciutat emmurallada amb control d’entrades i sortides, sistema de transport, xarxa de comunicacions, centrals elèctriques, fàbriques, plantes de reciclatge i de deposició de residus, mecanismes de defensa i fins i tot una espècie de govern central al nucli. I això no és tot: la cèŀlula pot fer una còpia idèntica d’ella mateixa en tan sols unes quantes hores!

11, 12. a) Què fa que les cèŀlules d’un embrió es vagin diferenciant, i com harmonitza això amb Salm 139:16? b) Com demostra el cervell humà que estem fets «de manera impressionant i meravellosa»?

¹¹ Per descomptat, no totes les cèŀlules són iguals. A mesura que les cèŀlules d’un embrió es van dividint, es van diferenciant en molts tipus: neurones, cèŀlules òssies, musculars, sanguínies, oculars... Aquesta diferenciació està  programada a l’ADN, que és com una «biblioteca» que conté els plànols de la cèŀlula. És significatiu que David escrivís sota inspiració: «Els teus ulls em van veure fins i tot quan jo era un embrió. Totes les seves parts estaven escrites en el teu llibre» (Salm 139:16).

¹² Certes parts del cos humà són increïblement complexes. Pensa en el nostre cervell. Està format per uns 100.000 milions de neurones, potser tantes com estrelles hi ha a la nostra galàxia. Cada neurona es connecta amb milers d’altres cèŀlules. Alguns científics diuen que el cervell humà podria contenir tota la informació continguda a les biblioteques d’arreu del món, i que la seva capacitat per emmagatzemar informació sobrepassa tot enteniment. Fins i tot després d’haver estudiat durant dècades aquest òrgan que està «fet de manera impressionant i meravellosa», admeten que mai podran entendre del tot com funciona. Amb raó es considera l’objecte més complex conegut fins ara en l’univers!

13, 14. a) Com mostren les formigues i altres animals que són «sàvies per instint», i què ens ensenya això sobre el Creador? b) Per què podem dir que creacions com la teranyina estan fetes «amb saviesa»?

¹³ Però els humans tan sols som una de les sàvies creacions de Jehovà. Salm 104:24 diu: «Quantes obres has fet, oh Jehovà! Totes les has fet amb saviesa. La terra és plena de les teves creacions». La saviesa de Jehovà la percebem en totes les creacions que ens envolten. Per exemple, les formigues són «sàvies per instint» (Proverbis 30:24). Les colònies de formigues tenen una organització sorprenent. Algunes colònies «crien» pugons com si fossin el seu bestiar, i aquests produeixen aliment per a les formigues a canvi de protecció i allotjament. Altres formigues fan de pageses i conreen «plantacions» de fongs. Però molts altres éssers vius també han estat dissenyats per fer coses prodigioses per instint. La mosca comuna fa acrobàcies aèries que ni tan sols l’avió més sofisticat podria imitar. Els ocells migradors s’orienten  gràcies a les estrelles, a l’orientació del camp magnètic de la terra o a una mena de mapa intern. Els biòlegs es passen anys estudiant el comportament tan inteŀligent amb què han estat programats aquests animals. Imagina’t com de savi ha de ser el Déu que els ha programat!

¹⁴ Els científics han après molt de la sàvia creació de Jehovà. Fins i tot hi ha un camp de l’enginyeria anomenat biomimetisme que intenta imitar els dissenys que trobem a la natura. És possible que en veure una teranyina et quedis amb la boca oberta, però un enginyer no es fixa només en la seva bellesa, sinó que la veu com una obra d’enginyeria. Alguns dels seus filaments semblen molt fràgils, però en proporció són més forts que l’acer i més resistents que les fibres d’una armilla antibales. Fins a quin punt? Perquè et facis una idea, si ampliéssim l’escala d’una teranyina fins que tingués la mida d’una xarxa de pescar, aquesta podria aturar un avió de passatgers en ple vol! Sens dubte, Jehovà ho ha fet tot «amb saviesa».

15, 16. a) Què demostren els cels estrellats sobre la saviesa de Jehovà? b) Com demostra la posició de Jehovà com a Comandant Suprem que ell és savi?

¹⁵ A tot l’univers trobem proves de la saviesa de Jehovà. A tall d’exemple, com ja vam veure al capítol 5, les estrelles no estan escampades per l’espai a l’atzar. Al contrari, gràcies a la saviesa divina de «les lleis que regeixen el cel», les estrelles estan organitzades en boniques galàxies, les quals s’agrupen en cúmuls, i aquests, en supercúmuls (Job 38:33). No és d’estranyar que Jehovà digui que els cossos celestes són un «exèrcit»! (Isaïes 40:26.) Ara bé, hi ha un altre exèrcit que mostra més clarament la saviesa de Jehovà.

 ¹⁶ Com es va explicar al capítol 4, Déu rep el títol «Jehovà dels exèrcits» perquè és el Comandant Suprem d’un enorme exèrcit de centenars de milions d’éssers espirituals. Bé, això demostra el poder de Jehovà. Però, què té a veure amb la seva saviesa? Doncs bé, Jehovà i Jesús mai  estan de braços plegats (Joan 5:17). Per tant, és lògic que els àngels que serveixen l’Altíssim també estiguin sempre enfeinats. A més, recorda que són molt superiors a l’home, tant en inteŀligència com en força (Hebreus 1:7; 2:7). Tot i això, Jehovà ha fet que tots els àngels estiguin ocupats i molt feliços fent «el que ell diu» i obeint «els seus manaments» durant milers de milions d’anys (Salm 103:20, 21). Quina gran saviesa ha demostrat al dirigir tot aquest exèrcit!

17, 18. Per què diu la Bíblia que Jehovà és «l’únic que és savi», i per què t’impressiona la seva saviesa?

¹⁷ Després de veure tot això, et sorprèn que la Bíblia digui que la saviesa de Jehovà està per sobre de tot? Per exemple, Romans 16:27 ens recorda que Jehovà és «l’únic que és savi» perquè és l’únic que posseeix saviesa absoluta i la Font de l’autèntica saviesa (Proverbis 2:6). Per això, fins i tot Jesús, que és la creació més sàvia de Jehovà, no va confiar en la seva pròpia saviesa, sinó que va dir tot el que el seu Pare li va manar (Joan 12:48-50).

¹⁸ Fixa’t en com va expressar Pau que la saviesa de Jehovà és incomparable: «Que profundes són les riqueses, la saviesa i el coneixement de Déu! Que insondables són els seus judicis i inexplorables els seus camins!» (Romans 11:33). Les paraules de Pau mostren que estava profundament impressionat. La paraula grega que va escollir per a «profundes» està molt relacionada amb la paraula abisme. Per això Romans 11:33 evoca una imatge mental molt clara. Quan contemplem la saviesa de Jehovà, és com si ens inclinéssim per mirar un abisme sense fons, tan profund i tan  immens que mai ens podríem fer una idea de la seva grandària, i molt menys fer-ne un mapa en detall (Salm 92:5). Oi que som ben poca cosa al seu costat?

19, 20. a) Per què l’àguila és un símbol adient de la saviesa de Jehovà? b) Com ha demostrat Jehovà que és capaç de veure el futur?

¹⁹ Però Jehovà és «l’únic que és savi» en un altre sentit: és l’únic que té la capacitat de veure el futur. Recorda que Jehovà utilitza l’àguila, un animal que pot veure des de molt lluny, per simbolitzar la seva saviesa. Tot i que l’àguila daurada no pesa més de cinc quilos, els seus ulls són més grans que els de l’home, i té una vista tan aguda que pot divisar petites preses a centenars de metres de distància, fins i tot potser a quilòmetres! En certa ocasió, Jehovà va dir de l’àguila: «Els seus ulls veuen des de molt lluny» (Job 39:29). Jehovà també pot veure «molt lluny» en el temps; pot veure el futur.

²⁰ La Bíblia conté moltíssimes proves que ho corroboren, com ara centenars de profecies, és a dir, història escrita amb antelació. Per exemple, va predir el resultat de guerres, el sorgiment i la caiguda de potències mundials, i fins i tot les estratègies d’alguns comandants militars, en  alguns casos amb centenars d’anys d’antelació (Isaïes 44:25-45:4; Daniel 8:2-8, 20-22).

21, 22. a) Per què no hi ha base per pensar que Jehovà ja sap quines decisions prendràs a la vida? Posa’n un exemple. b) Com sabem que la saviesa de Jehovà no és freda ni insensible?

²¹ Vol dir això que Jehovà ja sap quines decisions prendràs a la vida? Els qui ensenyen la predestinació insisteixen que sí, però aquesta idea rebaixa la saviesa de Jehovà, ja que dona a entendre que no pot controlar la seva capacitat de veure el futur. Per exemple, estaríem condemnats a cantar tot el dia pel sol fet de tenir una veu molt maca? Això seria absurd! Igualment, Jehovà té la capacitat de veure el futur, però no vol dir que la utilitzi constantment. Al cap i a la fi, això violaria la nostra llibertat d’elecció, un regal molt valuós que ell ens ha fet i que mai ens traurà (Deuteronomi 30:19, 20).

²² I el que és pitjor, dir que Jehovà predestina les persones seria com dir que ell utilitza la seva saviesa de manera freda, insensible i sense compassió. Quina gran mentida! La Bíblia ensenya que Jehovà «té un cor savi» (Job 9:4). Això no vol dir que tingui un cor literal. Però moltes vegades la Bíblia relaciona la paraula cor amb la persona interior, cosa que inclou els motius i sentiments de la persona, com l’amor. Per tant, la saviesa de Jehovà, igual que les seves altres qualitats, es basa en l’amor (1 Joan 4:8).

23. A què ens hauria de motivar la superioritat de la saviesa de Jehovà?

²³ Queda clar que podem confiar plenament en la saviesa de Jehovà. És tan superior a la nostra que la Paraula de Déu ens exhorta amb amor: «Confia en Jehovà amb tot el teu cor i no et refiïs del teu enteniment. Tingue’l en compte en tot el que facis i ell farà rectes els teus camins» (Proverbis 3:5, 6). Aprofundim més en la saviesa infinita de Jehovà per poder-nos apropar més a ell.