1, 2. Quina «carta» ens ha escrit Jehovà, i per què?

 RECORDES l’última vegada que vas rebre una carta d’algú estimat que viu molt lluny? Oi que poques coses ens fan tan contents? Ens agrada saber com li van les coses, què li ha passat últimament i quins plans té per al futur. I és que, encara que dues persones estiguin lluny l’una de l’altra, aquesta comunicació fa que se sentin a prop.

² Aleshores, què podria fer-nos més feliços que rebre una carta del Déu que estimem? En certa manera, Jehovà ens ha escrit una «carta»: la seva Paraula, la Bíblia, on ens explica qui és, què ha fet i què vol fer en el futur, entre altres coses. A més, ens l’ha escrit perquè vol que ens apropem a ell. El nostre Déu, que és infinitament savi, va triar el millor mitjà per comunicar-se amb nosaltres. La manera com es va escriure la Bíblia i tot el que aquesta conté demostren una saviesa incomparable.

3. Com va transmetre Jehovà la Llei a Moisès?

³ Algú es podria preguntar: «Per què no va fer servir Jehovà un mètode més espectacular per comunicar-se amb els humans, com ara que se sentís una veu des del cel?». Bé, en ocasions Jehovà sí que va parlar des del cel utilitzant àngels com a portaveus, com quan va donar la Llei a Israel (Gàlates 3:19). Però la seva veu era tan impressionant que els israelites, morts de por, van demanar a Jehovà que els parlés a través de Moisès (Èxode 20:18-20). Per això, Déu va transmetre oralment a Moisès els més de 600 manaments de la Llei, paraula per paraula.

4. Explica per què no hauria estat un bon mètode transmetre les lleis de Déu de boca en boca.

 ⁴ Però, què hauria passat si la Llei no s’hagués posat per escrit? Creus que Moisès hauria estat capaç de recordar les paraules exactes d’aquelles normes i transmetre-les sense cap errada a la resta d’Israel? Recordarien les següents generacions tot el que Moisès havia dit si només haguessin pogut recórrer al que anava de boca en boca? La Llei de Déu mereixia un sistema de transmissió més fiable. Imagina’t què passaria si expliquessis una història a algú, aquest la transmetés a un altre, i així successivament al llarg d’una fila de persones. Segur que la història que escoltés l’última persona seria molt diferent de l’original. En canvi, les paraules de la Llei de Déu no corrien aquest perill.

5, 6. Què li va manar Jehovà a Moisès, i per què és una benedicció tenir la Paraula de Jehovà per escrit?

⁵ Jehovà va decidir sàviament posar per escrit les seves paraules. Va dir a Moisès: «Escriu aquestes paraules, perquè faig un pacte amb tu i amb Israel basat en aquestes paraules» (Èxode 34:27). Així, l’any 1513 a. de la n. e. es va començar a escriure la Bíblia. Durant els següents 1.610 anys, Jehovà «va parlar [...] en moltes ocasions i de moltes maneres» a uns 40 homes, els quals van escriure la Bíblia (Hebreus 1:1). I, al llarg dels anys, molts copistes van tenir cura de copiar meticulosament les Escriptures per tal de preservar-les (Esdres 7:6; Salm 45:1).

⁶ Aquesta decisió ha estat una benedicció per a nosaltres. Has rebut mai una carta d’algú estimat que t’ha consolat? Potser l’has guardat i l’has llegit un cop rere un altre. Això mateix passa amb la «carta» que Jehovà ens ha escrit. Com que tenim la seva Paraula per escrit, la podem llegir i rellegir tan sovint com vulguem i meditar sobre el que diu  (Salm 1:2). Podem rebre «el consol de les Escriptures» sempre que ho necessitem (Romans 15:4).

7. Com va demostrar saviesa Jehovà a l’utilitzar humans per escriure la Bíblia?

⁷ Sàviament, Jehovà va utilitzar homes per escriure la seva Paraula. Per què? Bé, creus que la Bíblia seria tan atraient si l’haguessin escrit els àngels? És clar que ells podrien haver descrit Jehovà des de la seva privilegiada perspectiva, haver expressat la devoció que senten per ell o haver relatat tot el que van fer els fidels servents humans de Déu. Però, et sentiries realment identificat amb el punt de vista d’uns éssers espirituals perfectes i tan superiors a tu en coneixement, experiència i poder? (Hebreus 2:6, 7.)

8. Com van utilitzar les seves facultats mentals els escriptors de la Bíblia? (Consulta també la nota.)

⁸ Al fer servir escriptors humans, Jehovà ens va donar just el que necessitàvem: un registre inspirat per Déu però que manté tot el factor humà (2 Timoteu 3:16). Com ho va aconseguir? Sembla que, en molts casos, va permetre als escriptors utilitzar les seves facultats mentals per trobar «paraules agradables» i escriure «paraules exactes i verdaderes» (Eclesiastès 12:10, 11). Aquest fet explica la diversitat d’estils que trobem a la Bíblia, els quals reflecteixen els antecedents i la personalitat dels escriptors. a Malgrat això, aquests homes sempre van parlar «de part de Déu guiats per esperit sant» (2 Pere 1:21). Per tant, el resultat final és la «paraula de Déu» (1 Tessalonicencs 2:13).

9, 10. Per què el fet que la Bíblia fos escrita per homes fa que sigui més propera i atraient?

 ⁹ El fet d’utilitzar escriptors humans dona a la Bíblia un caliu que la fa molt atraient. Els escriptors eren homes normals, amb sentiments com els nostres. Com que eren imperfectes, van haver d’afrontar proves i pressions similars a les nostres. En ocasions, l’esperit de Jehovà els va fer escriure sobre els seus sentiments i problemes (2 Corintis 12:7-10). Van escriure en primera persona paraules que un àngel no podria haver expressat.

¹⁰ Fixa’t en el cas de David, el rei d’Israel. Després de cometre alguns pecats greus, va vessar tot el seu cor en un salm, en el qual implorava perdó a Jehovà. David va escriure: «Renta’m del meu pecat. Perquè sé molt bé quines són les meves ofenses i no deixo de pensar en el meu pecat. Vaig néixer culpable i soc pecador des que la meva mare em va concebre. No em facis fora de la teva presència ni em treguis el teu esperit sant. El sacrifici que a Déu li agrada és un esperit destrossat. Déu meu, tu no rebutjaràs un cor trencat i esclafat» (Salm 51:2, 3, 5, 11, 17). Sents l’angoixa de l’escriptor? Qui sinó un humà imperfecte podia expressar sentiments com aquests des del fons del cor?

11. Quins exemples de la vida real s’inclouen a la Bíblia «per a la nostra ensenyança»?

¹¹ Encara hi ha una altra cosa que fa que la Bíblia sigui tan atraient. En gran part, parla de gent, gent real. Alguns servien Déu i d’altres no. Hi podem llegir les seves experiències, els seus problemes i les seves alegries, i veure el resultat de les decisions que van prendre. Tots aquests relats es van escriure «per a la nostra ensenyança» (Romans 15:4). Mitjançant aquests exemples de la vida real, Jehovà ens ensenya d’una manera que toca el nostre cor. Analitzem-ne alguns exemples.

12. Com ens ajuden els relats que parlen de persones infidels?

 ¹² La Bíblia ens parla de gent infidel, inclús malvada, i ens explica el que els va passar. En aquests relats podem veure en acció algunes qualitats indesitjables, cosa que ens ajuda a entendre-les millor. Per exemple, quin manament contra la traïció ens podria impactar més que veure com Judes maquinava el seu pla per trair Jesús? (Mateu 26:14-16, 46-50; 27:3-10.) Sens dubte, relats com aquest arriben al nostre cor d’una manera més eficient i ens ajuden a reconèixer i rebutjar aquests trets repugnants.

13. Com ens ajuda la Bíblia a entendre millor les qualitats que a Jehovà li agraden?

¹³ La Bíblia també ens parla de molta gent que va servir Déu fidelment, i ens descriu la seva devoció i lleialtat. Són exemples de carn i ossos que ens mostren les qualitats que hem de cultivar per apropar-nos a Déu. Parlem de la fe, per exemple. La Bíblia no es limita a definir què és la fe i a dir-nos que és vital per agradar a Déu (Hebreus 11:1, 6). Conté exemples de fe en acció. Pensa en la fe que va mostrar Abraham quan va intentar oferir Isaac (Gènesi, capítol 22; Hebreus 11:17-19). Amb relats com aquest, la paraula fe adquireix més significat i se’ns fa més fàcil d’entendre. Que savi és Jehovà! A més d’exhortar-nos a cultivar qualitats desitjables, ens ha donat exemples reals que ens mostren aquestes qualitats en acció!

14, 15. Què ens diu la Bíblia sobre una dona que va anar al temple, i què ens ensenya aquest relat sobre Jehovà?

¹⁴ Aquests relats de la vida real sovint ens permeten veure algun tret de la personalitat de Jehovà. Recordes què diu la Bíblia sobre la dona que Jesús va observar al temple? Assegut a prop de les caixes del tresor, Jesús mirava amb atenció com la gent hi ficava diners. Molts rics donaven «del que els sobrava». Però Jesús es va fixar en una viuda pobra que només va donar «dues monedes petites de molt poc  valor». b Allò era tot el que tenia. Jesús, que reflectia perfectament el punt de vista de Jehovà, va dir: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha ficat més que tots els altres». Segons el que Jesús va dir, el que ella va donar valia molt més que tot el que els altres havien donat (Marc 12:41-44; Lluc 21:1-4; Joan 8:28).

¹⁵ Què et sembla que, de totes les persones que van anar al temple, la Bíblia destaqui aquella viuda? Oi que és significatiu? Amb aquest exemple Jehovà ens ensenya que és un Déu que valora tot el que fem per ell. Es complau a acceptar el que li donem de tota ànima, sense importar si és molt o poc comparat amb el que altres donen. Seria molt difícil trobar una manera millor d’ensenyar aquesta reconfortant veritat!

16, 17. Com es veu la saviesa de Jehovà fins i tot en allò que no ha inclòs a la Bíblia?

¹⁶ Quan escrius una carta a algú que estimes no li pots explicar tota la teva vida, sinó que esculls amb discreció quines coses li vols dir. De la mateixa manera, Jehovà va escollir parlar de certs individus i de certs esdeveniments. Però la Bíblia no sempre ens explica tots els detalls (Joan 21:25). Per exemple, quan llegeixes a la Bíblia un relat sobre els judicis de Déu, els detalls que s’hi donen potser no responguin totes les teves preguntes. Però fins i tot en aquestes coses que Déu ha decidit no explicar podem veure la seva saviesa. Com?

¹⁷ La manera com s’ha escrit la Bíblia ens permet veure què hi ha en el nostre cor. Hebreus 4:12 diu: «La paraula  [o missatge] de Déu és viva i actua amb poder. És més esmolada que qualsevol espasa de dos talls, s’endinsa fins a separar l’ànima de l’esperit [...] i és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor». El missatge de la Bíblia s’endinsa dins nostre, i revela el que pensem i les nostres motivacions. Sovint, els qui la llegeixen amb un esperit crític ensopeguen quan troben relats que no donen tots els detalls que ells voldrien. Aquestes persones fins i tot poden arribar a dubtar que Jehovà sigui realment amorós, savi i just.

18, 19. a) Per què no ens hauria de preocupar si al llegir un passatge de la Bíblia ens sorgeixen preguntes i no en trobem la resposta immediatament? b) Què necessitem si volem comprendre la Paraula de Déu, i com demostra això la seva gran saviesa?

¹⁸ En canvi, quan estudiem la Bíblia amb un cor sincer, veiem el quadre complet de com és Jehovà. Per tant, no ens preocupem si al llegir un passatge en particular ens sorgeixen preguntes i no en trobem la resposta immediatament. Per exemple, pensa en un gran trencaclosques. Quan comences a muntar-lo és possible que no trobis una peça o no vegis com hi encaixa, però a mesura que les peces van encaixant, et vas fent una idea de com serà. El mateix passa amb l’estudi de la Bíblia; a poc a poc, aprenem quina classe de Déu és Jehovà i veiem una imatge definida d’ell. D’aquesta manera, fins i tot quan trobem un relat que no entenem o que no ens encaixa amb la personalitat de Jehovà, gràcies al que hem estudiat a la Bíblia, el coneixem prou bé per no dubtar que és un Déu amorós i just.

¹⁹ Per tant, si volem entendre la Paraula de Déu, hem de llegir-la i estudiar-la amb un cor sincer i una ment oberta. No demostra això la gran saviesa de Jehovà? Les persones inteŀligents poden escriure llibres que només els «savis» i els «inteŀlectuals» són capaços d’entendre. Però per escriure un llibre que només puguin comprendre aquells qui tenen la motivació adequada, cal la saviesa de Déu (Mateu 11:25).

20. Per què és Jehovà l’únic que ens pot ensenyar la millor manera de viure, i què conté la Bíblia que ens pot ajudar?

²⁰ A la seva Paraula, Jehovà ens ensenya la millor manera de viure. És el Creador i sap millor que nosaltres el que necessitem. I les necessitats dels éssers humans no han canviat: tothom desitja ser estimat, ser feliç i dur-se bé amb els altres. La Bíblia és un pou de «saviesa pràctica» que ens ajuda a viure una vida amb sentit (Proverbis 2:7). Cada secció d’aquest llibre conté un capítol que ens mostra com posar en pràctica el savi consell de la Bíblia. Però analitzem-ne un exemple.

21-23. Quins consells ens poden ajudar a no continuar enfadats ni guardar ressentiment?

²¹ T’has adonat que les persones que guarden rancor i ressentiment sovint acaben fent-se mal a si mateixes? El ressentiment és una càrrega massa pesada per passejar-la per la vida. Quan l’alimentem, ens desgasta mentalment i ens roba la pau i l’alegria. Sabies que els estudis científics diuen que la ira pot augmentar el risc de patir problemes de cor i moltes altres malalties cròniques? Doncs molt abans que es fessin aquests estudis, la Bíblia va dir sàviament: «Deixa a un costat la ira i renuncia a la fúria» (Salm 37:8). Ara bé, com ho podem fer?

²² La Paraula de Déu ens dona aquest savi consell: «La perspicàcia de l’home refrena la seva fúria, i és molt bonic de part seva passar per alt una ofensa» (Proverbis 19:11). La perspicàcia és l’habilitat de veure què hi ha sota la superfície, més enllà del que és obvi. Ens ajuda a captar tots els detalls per tal que puguem discernir per què una persona parla o actua de certa manera. Per tant, intentar entendre les circumstàncies, els motius i els sentiments de la persona ens ajudarà a desfer-nos dels pensaments i sentiments negatius que tinguem cap a ella.

 ²³ La Bíblia també conté aquest altre consell: «Continueu suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos amb generositat» (Colossencs 3:13). L’expressió «continueu suportant-vos els uns als altres» mostra que hem de ser pacients i tolerar allò que ens irrita dels altres. Fer-ho ens ajudarà a no guardar rancor. L’expressió «perdonant-vos» transmet la idea de desfer-nos del ressentiment. El nostre savi Déu sap que és bo perdonar sempre que hi hagi motius per fer-ho, no només per al bé dels altres, sinó perquè tinguem pau interior (Lluc 17:3, 4). Quina saviesa trobem a la Paraula de Déu!

24. Quin és el resultat de guiar-nos per la saviesa divina?

²⁴ Mogut pel seu gran amor, Jehovà es va voler comunicar amb nosaltres. Va triar la millor manera: una «carta» escrita per humans sota la guia de l’esperit sant, on trobem la seva saviesa, que és digna «de tota confiança» (Salm 93:5). A mesura que et deixis guiar per la saviesa de Déu i que comparteixis aquesta saviesa amb altres persones, t’aniràs apropant a Déu, que és infinitament savi. En el pròxim capítol veurem un altre gran exemple de la saviesa de Jehovà: la seva habilitat per predir el futur i per complir el seu propòsit.