1, 2. Quin «secret sagrat» hauria d’interessar-nos, i per què?

 INTRIGA, fascinació, misteri... els secrets desperten en nosaltres emocions que els fan molt difícils de guardar. La Bíblia, en canvi, diu que «la glòria de Déu és mantenir un assumpte en secret» (Proverbis 25:2). Com que Jehovà és el Creador i Sobirà de l’univers, té el dret de mantenir certes coses en secret fins que decideix que és el moment de revelar-les.

² No obstant això, hi ha un secret fascinant que Déu sí que ens ha revelat a la Bíblia: «El secret sagrat de la seva voluntat» (Efesis 1:9). Aprendre sobre aquest secret no només satisfà la nostra curiositat, sinó que ens pot dur a la salvació i ens pot ajudar a entendre millor la immesurable saviesa de Jehovà.

3, 4. Com va donar esperança la profecia de Gènesi 3:15, i quin misteri, o «secret sagrat», va fer sorgir?

³ Després que Adam i Eva pequessin, podia semblar que el propòsit de Jehovà de fer de la terra un paradís habitat per humans perfectes s’havia frustrat. Però Déu va prendre mesures immediatament per corregir el problema. Va dir: «Faré que hi hagi enemistat entre tu [la serp] i la dona, i entre la teva descendència i la descendència d’ella. Ell t’esclafarà el cap, i tu el feriràs al taló» (Gènesi 3:15).

⁴ Quines paraules tan desconcertants i enigmàtiques! Qui era aquesta dona? Qui era la serp? Qui era la «descendència» que esclafaria el cap de la serp? Adam i Eva només en podien fer suposicions. Però les paraules de Déu donaven esperança a tots els descendents lleials de la primera parella  rebel. La justícia triomfaria i el propòsit de Jehovà es duria a terme. Però, com? Ah... això era un misteri! Per això la Bíblia l’anomena «la saviesa de Déu expressada en un secret sagrat, la saviesa amagada» (1 Corintis 2:7).

5. Explica per què Jehovà va revelar el seu secret de forma progressiva. Posa’n un exemple.

⁵ Com que Jehovà «revela els secrets», acabaria posant de manifest els detalls sobre com es desenvoluparia aquest secret (Daniel 2:28). Però ho faria de manera gradual, progressiva. Per iŀlustrar-ho, pensa en com respon un pare amorós al seu fill petit quan aquest li pregunta: «Papa, d’on venen els nens?». Un pare savi només li dona la informació que el nen pot entendre i, a mesura que creix, li va explicant més detalls. De manera semblant, Jehovà determina quan el seu poble està preparat per explicar-li més detalladament la seva voluntat i el seu propòsit (Proverbis 4:18; Daniel 12:4).

6. a) Per a què serveix un pacte, o un contracte? b) Per què va fer Jehovà diferents pactes amb els humans?

⁶ Com va fer Jehovà aquestes revelacions? En gran part mitjançant una sèrie de pactes, o contractes. Segurament algun cop has firmat un contracte, potser per comprar una casa o demanar un préstec. Aquell contracte era una garantia legal que assegurava que les condicions acordades es durien a terme. Però, per què Jehovà havia de fer pactes, o contractes, amb els humans? Potser penses que la seva paraula ja és prou garantia. I és cert, però Jehovà, conscient que tracta amb humans imperfectes, en diferents ocasions ha preferit avalar la seva paraula amb contractes legals. Aquests contractes blindats ens donen encara més motius per confiar en les promeses de Jehovà (Hebreus 6:16-18).

7, 8. a) Quin pacte va fer Jehovà amb Abraham, i què va aclarir sobre el secret sagrat? b) Com va anar revelant Jehovà la línia de la descendència promesa?

⁷ Més de dos mil anys després d’expulsar l’home del paradís, Jehovà va dir al fidel Abraham: «Sens dubte faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel [...]. Per mitjà de la teva descendència totes les nacions de la terra aconseguiran una benedicció, perquè has escoltat la meva veu» (Gènesi 22:17, 18). Això era més que una promesa, ja que Jehovà la va formular com un pacte legal i la va confirmar amb un jurament que no trencaria mai (Gènesi 17:1, 2; Hebreus 6:13-15). Que extraordinari que el Senyor Sobirà es comprometés amb un contracte a beneir la humanitat!

⁸ El pacte abrahàmic va revelar que la descendència promesa seria un humà, perquè seria un descendent d’Abraham. Però, qui seria? Més endavant, Jehovà va revelar que Isaac, un dels fills d’Abraham, seria avantpassat de la descendència. I, d’entre els dos fills d’Isaac, Jehovà va triar Jacob (Gènesi 21:12; 28:13, 14). Més tard, Jacob va dir profèticament d’un dels seus 12 fills: «El ceptre no s’apartarà de Judà, i el bastó de governant no s’apartarà d’entre els seus peus, fins que vingui Siló [significa ‘aquell a qui li pertany’, nota], a qui pertanyerà l’obediència dels pobles» (Gènesi 49:10). Per fi se sabia que la descendència seria un rei que provindria de Judà!

9, 10. a) Quin pacte va fer Jehovà amb la nació d’Israel, i com la va protegir? b) Com va demostrar la Llei que la humanitat necessitava un rescat?

⁹ L’any 1513 a. de la n. e. Jehovà va fer un pacte amb els descendents d’Abraham, la nació d’Israel. Aquesta disposició va permetre que s’anessin donant noves revelacions  del secret sagrat. Tot i que avui dia ja no és vigent, el pacte de la Llei mosaica va ser una part essencial del propòsit de Jehovà per portar la descendència promesa. Com? Vegem-ne tres maneres. Primera, la Llei era com un mur que els protegia (Efesis 2:14). Les justes normes que contenia van actuar de barrera entre els jueus i els gentils, i van ajudar a preservar la línia de la descendència promesa. Gràcies en gran part a aquesta protecció, el poble d’Israel va sobreviure com a nació fins al moment marcat per Déu perquè el Messies nasqués a la tribu de Judà.

¹⁰ Segona, la Llei va deixar clar que la humanitat necessitava un rescat. Al ser una llei perfecta, posava en evidència la incapacitat dels humans pecadors per complir-la del tot. Així doncs, servia «per fer evidents les transgressions fins que arribés la descendència a qui se li havia fet la promesa» (Gàlates 3:19). La Llei permetia expiar temporalment els pecats mitjançant els sacrificis animals. Però, en realitat, aquests només prefiguraven el sacrifici de rescat de Crist perquè, com va dir Pau, «la sang de toros i cabres no pot eliminar els pecats» (Hebreus 10:1-4). Per tant, per als jueus fidels, aquest pacte va ser un «tutor» que els «va guiar fins al Crist» (Gàlates 3:24).

11. Quina meravellosa perspectiva oferia el pacte de la Llei a Israel, però per què la van perdre com a nació?

¹¹ Tercera, aquest pacte va donar a Israel una magnífica perspectiva. Jehovà els va dir que, si es mantenien fidels al pacte, serien «un regne de sacerdots i una nació santa» (Èxode 19:5, 6). És cert que els primers membres del regne celestial de sacerdots es van escollir d’entre el poble d’Israel. Però, en conjunt, la nació es va rebeŀlar contra el pacte de la Llei, va rebutjar el Messies i va perdre aquesta perspectiva. Llavors, qui completaria aquell regne de sacerdots? I quina relació tindria aquest regne amb la descendència promesa? Tots aquests aspectes  del secret sagrat es revelarien en el moment que a Déu li semblés oportú.

12. Quin pacte va fer Jehovà amb David, i com va aclarir el secret sagrat de Déu?

¹² Al segle XI a. de la n. e., Jehovà va revelar més detalls sobre el secret sagrat fent un altre pacte. Va prometre al fidel rei David: «Faré que et succeeixi un descendent teu, [...] i establiré fermament el seu regne. [...] Jo establiré fermament el tron del seu regne per sempre» (2 Samuel 7:12, 13; Salm 89:3). A través d’aquest pacte, es va confirmar que la descendència promesa vindria del llinatge de David. Però, com podria governar per sempre un simple humà? (Salm 89:20, 29, 34-36.) Seria capaç un rei humà de rescatar la humanitat del pecat i la mort?

13, 14. a) D’acord amb el Salm 110, què va prometre Jehovà al seu Rei ungit? b) Quines altres revelacions sobre la descendència es van fer per mitjà dels profetes de Jehovà?

¹³ David va escriure sota inspiració: «Jehovà va declarar al meu Senyor: “Seu a la meva dreta fins que faci dels teus enemics el teu reposapeus.” Jehovà ha fet un jurament i no canviarà d’opinió: “Ets sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec!”» (Salm 110:1, 4). Les paraules de David apuntaven directament a la descendència promesa, el Messies (Fets 2:35, 36). Aquest rei no regnaria des de Jerusalem, sinó des del cel, a la «dreta» de Jehovà. Per tant, tindria autoritat sobre tota la terra, i no només sobre la terra d’Israel (Salm 2:6-8). Però encara hi havia més. Fixa’t que Jehovà va jurar solemnement que el Messies seria un «sacerdot [...] a la manera de Melquisedec». Com en el cas de Melquisedec, que va servir de rei i sacerdot en els dies d’Abraham, Déu nomenaria directament la descendència promesa per servir alhora de Rei i Sacerdot! (Gènesi 14:17-20.)

¹⁴ Al llarg dels anys, Jehovà va revelar més detalls del seu  secret sagrat per mitjà dels profetes. Isaïes, per exemple, va revelar que la descendència donaria la seva vida com a sacrifici (Isaïes 53:3-12). Miquees va predir el lloc on naixeria el Messies (Miquees 5:2). I Daniel va profetitzar el moment exacte de l’aparició i la mort de la descendència (Daniel 9:24-27).

15, 16. a) Com va arribar a «néixer d’una dona» el Fill de Déu? b) Què va heretar Jesús dels seus pares humans, i quan es va convertir en la descendència promesa?

¹⁵ La manera com es complirien aquestes profecies va ser un misteri fins que va arribar la descendència. Gàlates 4:4 diu: «Quan es va complir el temps assenyalat, Déu va enviar el seu Fill, que va néixer d’una dona». L’any 2 a. de la n. e., un àngel va anunciar a una verge jueva que es deia Maria: «Et quedaràs embarassada i tindràs un fill, i li has de posar el nom de Jesús. Ell serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim. Jehovà Déu li donarà el tron de David, el seu pare. [...] Sobre tu vindrà esperit sant, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra. Per això, aquell que naixerà serà anomenat sant, Fill de Déu» (Lluc 1:31, 32, 35).

¹⁶ Més tard, Jehovà va transferir la vida del seu Fill des del cel a la matriu de Maria perquè nasqués d’una dona. Com que Jesús era «Fill de Déu», no va heretar la imperfecció de Maria. Però sí que va heretar els drets legals i naturals d’un hereu de David, perquè els seus pares n’eren descendents (Fets 13:22, 23). L’any 29 de la n. e., quan Jesús es va batejar, Jehovà el va ungir amb esperit sant i va dir: «Aquest és el meu Fill estimat» (Mateu 3:16, 17). Per fi havia arribat la descendència! (Gàlates 3:16.) Era l’hora de revelar més aspectes del secret sagrat (2 Timoteu 1:10).

17. Com es va aclarir el significat de Gènesi 3:15?

¹⁷ Durant el seu ministeri, Jesús va revelar que la serp de Gènesi 3:15 era Satanàs i que la descendència de la serp eren els  seguidors de Satanàs (Mateu 23:33; Joan 8:44). Més tard, es va revelar que aquests serien esclafats per sempre més (Apocalipsi 20:1-3, 10, 15). I es va identificar la dona com a la «Jerusalem de dalt», o l’esposa de Déu, és a dir, la part celestial de l’organització de Jehovà, que està formada per éssers espirituals (Gàlates 4:26; Apocalipsi 12:1-6). a

18. Quin és l’objectiu del «nou pacte»?

¹⁸ La revelació més impressionant potser va ser la que va tenir lloc just la nit abans de morir Jesús, en la qual va parlar als seus deixebles fidels sobre «el nou pacte» (Lluc 22:20). Igual que l’anterior, el pacte de la Llei mosaica, aquest nou pacte tenia l’objectiu de produir «un regne de sacerdots» (Èxode 19:6; 1 Pere 2:9). Però aquest no produiria una nació de carn i ossos, sinó una d’espiritual, «l’Israel de Déu», formada només pels seguidors ungits de Crist que fossin fidels (Gàlates 6:16). Aquests ajudarien Jesús a beneir la humanitat.

19. a) Per què el nou pacte aconsegueix produir «un regne de sacerdots»? b) Per què als cristians ungits se’ls anomena «una creació nova», i quants serviran al cel amb Crist?

¹⁹ Per què el nou pacte aconsegueix produir «un regne de sacerdots» per beneir la humanitat? Perquè en comptes de condemnar els deixebles de Crist com a pecadors, fa possible el perdó dels seus pecats mitjançant el sacrifici de Jesús (Jeremies 31:31-34). Un cop Jehovà els considera justos, els adopta com a part de la seva família celestial i els ungeix amb esperit sant (Romans 8:15-17; 2 Corintis 1:21). Llavors experimenten «un nou naixement» perquè tinguin  «una esperança viva [...] reservada al cel» (1 Pere 1:3, 4). Com que aquesta posició tan elevada és totalment nova per a un humà, a aquests cristians engendrats per esperit sant se’ls anomena «una creació nova» (2 Corintis 5:17). La Bíblia explica que 144.000 participaran en governar des del cel la humanitat redimida (Apocalipsi 5:9, 10; 14:1-4).

20. a) Quina nova revelació del secret sagrat es va fer l’any 36 de la n. e.? b) Qui es beneficiarà de les promeses que es van fer a Abraham?

²⁰ Juntament amb Jesús, aquests ungits esdevenen «descendència d’Abraham» (Gàlates 3:29). b Els primers a ser escollits van ser jueus, però l’any 36 de la n. e. es va revelar un altre aspecte d’aquest secret sagrat: els gentils, o no jueus, també rebrien aquesta esperança celestial (Romans 9:6-8; 11:25, 26; Efesis 3:5, 6). Però, serien els cristians ungits els únics que gaudirien de les benediccions que es van prometre a Abraham? No, el sacrifici de Jesús beneficia tot el món (1 Joan 2:2). Anys més tard, Jehovà va revelar que «una gran multitud» sobreviuria a la fi del món de Satanàs (Apocalipsi 7:9, 14). A més, milions de persones ressuscitaran amb la perspectiva de viure per sempre al paradís! (Lluc 23:43; Joan 5:28, 29; Apocalipsi 20:11-15; 21:3, 4.)

21, 22. Com demostra el secret sagrat la saviesa de Jehovà?

²¹ Aquest secret sagrat és una mostra impressionant dels «molts aspectes de la saviesa de Déu» (Efesis 3:8-10). Quina saviesa va manifestar Jehovà en formular el secret i revelar-lo gradualment! Sàviament, va tenir en compte les limitacions dels humans i va permetre que demostréssim el que de debò tenim al cor (Salm 103:14).

 ²² Un altre detall que demostra la saviesa incomparable de Jehovà és el fet que escollís Jesús com a rei, perquè en tot l’univers no hi ha ningú que sigui més digne de confiança. Al viure com un home de carn i ossos, Jesús va experimentar molts tipus de problemes. Per tant, ens comprèn perfectament (Hebreus 5:7-9). I què podem dir dels qui governen amb ell? Al llarg dels segles, Déu ha ungit tant homes com dones de totes les races, idiomes i antecedents. Sigui quin sigui el problema que afrontem, podem estar segurs que algun d’ells ha passat pel mateix problema i l’ha superat (Efesis 4:22-24). Quin plaer serà viure sota la governació d’aquests misericordiosos reis i sacerdots!

23. Quin privilegi tenim els cristians pel que fa al secret sagrat?

²³ L’apòstol Pau va escriure: «El secret sagrat que va estar amagat durant els sistemes passats i les generacions passades [...] ha sigut revelat als seus sants» (Colossencs 1:26). Els sants de Jehovà, els seus ungits, no només han arribat a entendre gran part d’aquest secret sagrat, sinó que l’han explicat a milions de persones. Quin gran privilegi tenim! Jehovà ens ha fet «saber el secret sagrat de la seva voluntat» (Efesis 1:9). Per tant, compartim aquest meravellós secret amb els altres i ajudem-los a conèixer la immesurable saviesa de Jehovà!