1-3. Com van reaccionar els contemporanis de Jesús a les seves ensenyances, però què és el que no van reconèixer d’ell?

 LA GENT estava estupefacta. Jesús estava davant d’ells, dempeus, ensenyant a la sinagoga. Com que s’havia criat en aquella ciutat i hi havia treballat de fuster durant molts anys, tothom el coneixia. Segurament alguns vivien en cases que ell mateix havia ajudat a construir o treballaven la terra amb arades i jous que ell havia fet amb les seves pròpies mans. a Però, com reaccionarien a les ensenyances d’aquell jove que havia sigut fuster?

² La majoria dels presents estaven atònits i es preguntaven: «D’on ha tret aquest home aquesta saviesa?». Però alhora pensaven: «No és el fuster, el fill de Maria?» (Mateu 13:54-58; Marc 6:1-3). Per desgràcia, els contemporanis de Jesús raonaven entre ells: «Aquest fuster és un pobletà com nosaltres». Tot i la saviesa que desprenien les seves paraules, el van rebutjar. Poc s’imaginaven que aquella saviesa en realitat no provenia d’ell.

³ D’on treia la seva saviesa? Ell mateix va dir: «El que jo ensenyo no és meu, sinó de qui m’ha enviat» (Joan 7:16). I referint-se a Jesús, l’apòstol Pau va dir: «Ha arribat a ser per a nosaltres la saviesa que ve de Déu» (1 Corintis 1:30). En efecte, la saviesa de Déu es revela a través del seu Fill Jesús fins a tal punt que aquest va poder dir: «Jo i el Pare som  un» (Joan 10:30). Vegem tres camps en què Jesús va manifestar «la saviesa que ve de Déu».

4. a) Quin era el tema del missatge de Jesús, i per què era tan important? b) Per què els consells de Jesús eren sempre pràctics i beneficiosos?

⁴ En primer lloc, pensa en el que ensenyava. El tema del seu missatge eren «les bones notícies del Regne» (Lluc 4:43). Era una ensenyança molt important perquè el Regne jugaria un paper clau a santificar el nom de Jehovà, que inclou la seva reputació com a Governant just, i a dur benediccions eternes per a la humanitat. A més, Jesús va donar consells molt assenyats per a la vida diària. Tal com s’havia predit, va demostrar ser un «Meravellós Conseller» (Isaïes 9:6). I no podia ser d’una altra manera! Jesús tenia un profund coneixement de la Paraula de Déu i la Seva voluntat, entenia a la perfecció la natura humana i estimava de tot cor les persones. No és estrany que els seus consells sempre fossin pràctics i beneficiosos. De fet, tenia «paraules de vida eterna» que, quan se segueixen, porten a la salvació (Joan 6:68).

5. Comenta alguns dels temes que Jesús va tocar al Sermó de la Muntanya.

⁵ El Sermó de la Muntanya és un magnífic exemple de la saviesa incomparable que trobem a les ensenyances de Jesús. Encara que aquest sermó, recollit a Mateu 5:3-7:27, es podria pronunciar en només 20 minuts, els seus consells són eterns, mai passen de moda, són tan pràctics avui com llavors. De fet, en aquest sermó, Jesús va tocar una gran varietat de temes. Per exemple, va parlar de com millorar les relacions personals (5:23-26, 38-42; 7:1-5, 12), com  mantenir-nos nets moralment (5:27-32) i com trobar sentit a la vida (6:19-24; 7:24-27). Però no només va indicar què vol dir comportar-se amb saviesa, sinó que ho va demostrar donant explicacions i proves i fent raonaments.

6-8. a) Quines raons de pes ens dona Jesús per evitar l’angoixa? b) Què prova que el consell de Jesús reflecteix la saviesa de Déu?

⁶ Para’t a pensar, per exemple, en el savi consell que trobem al capítol 6 de Mateu sobre com fer front a l’angoixa per aconseguir les coses materials. Jesús ens aconsella: «Deixeu de preocupar-vos per la vostra vida pensant què menjareu o què beureu, o pel vostre cos pensant què us posareu» (verset 25). És del tot normal preocupar-nos pel menjar o la roba, perquè són necessitats bàsiques. Però Jesús ens diu que deixem de preocupar-nos per aquestes coses. b Quina ensenyança ens va voler transmetre?

⁷ Escolta de quina manera tan convincent va raonar Jesús. Si Jehovà ens ha donat la vida i un cos, no ens podrà proporcionar aliment per seguir vivint i roba per vestir-nos? (Verset 25.) Si Déu alimenta els ocells i vesteix les flors, com no ens ha de cuidar a nosaltres? (Versets 26, 28-30.) Al cap i a la fi, angoixar-nos en excés per aquestes coses no ens ajudarà en absolut. No aconseguirem allargar la nostra vida ni una mica (verset 27). c Llavors, com podem evitar angoixar-nos? Jesús ens aconsella que continuem posant el servei a Déu en primer lloc a la nostra vida. Si així ho fem, podem estar segurs que rebrem del nostre Pare celestial tot el que necessitem (verset 33). Per acabar, Jesús ens fa un altre suggeriment molt pràctic: viure dia a dia. Per què afegir les preocupacions de demà a les que  ja tenim avui? (Verset 34.) De què serveix que ens preocupem massa pel que potser mai passarà? En aquest món tan estressant, posar en pràctica aquest savi consell ens pot evitar molts maldecaps.

⁸ Sens dubte, el consell de Jesús és tan pràctic avui dia com ho va ser fa uns 2.000 anys. No demostra això que la seva saviesa provenia de Déu? Fins i tot els millors consells que ens puguin donar els assessors d’aquest món aviat es queden antiquats i s’han de revisar o actualitzar. En canvi, les ensenyances de Jesús han superat la prova del temps. I això no ens sorprèn, perquè aquest Meravellós Conseller va transmetre «les paraules de Déu» (Joan 3:34).

9. Què van reconèixer uns soldats sobre la manera d’ensenyar de Jesús, i per què no era cap exageració?

⁹ En segon lloc, Jesús va reflectir la saviesa de Déu en la seva manera d’ensenyar. En certa ocasió, uns soldats encarregats d’arrestar-lo van tornar amb les mans buides, dient: «Ningú ha parlat mai com aquest home» (Joan 7:45, 46). I no estaven exagerant. Cap ésser humà ha demostrat posseir un coneixement i una experiència tan grans com els de Jesús, que venia «d’allà dalt» (Joan 8:23). Els mètodes d’ensenyança d’aquest Mestre tan savi eren incomparables. Vegem-ne dos.

10, 11. a) Per què ens quedem meravellats davant les comparacions de Jesús? b) Què és una paràbola? Posa’n un exemple que demostri l’eficàcia de les paràboles de Jesús.

¹⁰ Posava bones comparacions. «Jesús va explicar totes aquestes coses a les multituds amb comparacions», declara la Bíblia. «De fet, mai els parlava sense utilitzar alguna comparació» (Mateu 13:34). No podem fer altra cosa que meravellar-nos davant la seva incomparable capacitat per ensenyar veritats profundes a través de coses quotidianes. Jesús va utilitzar exemples de pagesos plantant llavors,  dones preparant massa de pa, nens jugant a la plaça, pescadors recollint les xarxes, pastors buscant ovelles perdudes... coses que el seu públic coneixia molt bé. I és que quan s’associen veritats importants a coses familiars, aquestes veritats queden fàcilment gravades a la ment i al cor (Mateu 11:16-19; 13:3-8, 33, 47-50; 18:12-14).

¹¹ Jesús solia utilitzar paràboles, és a dir, petits relats que ensenyen lliçons morals o espirituals. Com que les històries s’entenen i es recorden més fàcilment que les idees abstractes, Jesús les va utilitzar per ajudar la gent a recordar les seves ensenyances. En moltes d’aquestes paràboles va descriure el seu Pare amb imatges molt vívides, difícils d’oblidar. Per exemple, qui no entén la lliçó de la paràbola del fill pròdig? A tots ens queda clar que, malgrat que una persona s’hagi apartat de Jehovà, si es penedeix de tot cor, ell se’n compadeix i l’acull amb els braços oberts (Lluc 15:11-32).

12. a) Com utilitzava Jesús les preguntes a l’hora d’ensenyar? b) Com va deixar sense paraules Jesús els qui qüestionaven la seva autoritat?

¹² Era hàbil al fer preguntes. Jesús utilitzava preguntes perquè les persones arribessin a una conclusió per si mateixes, examinessin els seus motius o prenguessin decisions (Mateu 12:24-30; 17:24-27; 22:41-46). Quan els líders religiosos van qüestionar si la seva autoritat provenia de Déu, Jesús els va contestar: «D’on era el bateig de Joan: del cel o dels homes?». Sorpresos per la pregunta, van començar a raonar entre ells: «Si diem: “Del cel”, dirà: “Aleshores, per què no el vau creure?” Però no ens atrevim a dir: “Dels homes”». Ara bé, «tenien por de la gent, perquè tots pensaven que Joan realment havia sigut un profeta». Finalment van respondre: «No ho sabem» (Marc 11:27-33; Mateu 21:23-27). Amb aquesta senzilla pregunta, Jesús els va deixar sense paraules i va revelar la maldat que hi havia al seu cor.

13-15. Com mostra la paràbola del bon samarità la saviesa de Jesús?

 ¹³ De vegades, Jesús combinava les paràboles amb preguntes que feien pensar. Quan un jueu expert en la Llei li va preguntar què calia per obtenir vida eterna, Jesús va fer referència a la Llei mosaica, que manava estimar Déu i els altres. Per demostrar-li que era just, l’home li va preguntar: «Qui són en realitat aquests altres que he d’estimar?». Jesús va respondre a la seva pregunta explicant-li una història. Cert home jueu viatjava sol quan uns lladres el van assaltar i el van deixar mig mort. Pel camí van passar dos jueus: primer un sacerdot i després un levita, però tots dos van passar de llarg. Aleshores va passar un samarità que es va compadir del pobre home, li va embenar les ferides i el va portar a un hostal perquè es recuperés. Quan Jesús va concloure la història, va preguntar a l’home: «Quin d’aquests tres et sembla que va estimar l’home que va caure en mans dels lladres?». L’home es va sentir obligat a reconèixer: «El que el va tractar amb compassió» (Lluc 10:25-37).

¹⁴ Com es reflecteix la saviesa de Jesús en aquesta paràbola? Per als jueus d’aquella època, «els altres» a qui havien d’estimar només eren les persones que compartien les seves tradicions, cosa que excloïa els samaritans (Joan 4:9). Creus que Jesús l’hauria ajudat a vèncer els prejudicis si la víctima hagués estat un samarità i el bo, un jueu? Fixa’t que va fer el contrari: va explicar un relat en què un samarità cuidava amb tendresa un jueu. A més, nota que amb la pregunta que Jesús va fer al final, va ajudar l’home a entendre què significa estimar els altres. L’expert en la Llei li havia preguntat qui s’havia de beneficiar del seu amor. En canvi, Jesús li va preguntar: «Quin d’aquests tres et sembla que va estimar l’home?». Jesús no es va centrar en qui rebia l’acte bondadós, la víctima, sinó en qui mostrava bondat, el samarità. La persona que de debò estima els altres pren la iniciativa a estimar la gent, sense importar el seu origen ètnic. Difícilment Jesús ho hauria pogut explicar millor!

 ¹⁵ És normal que, en veure la manera tan magistral com Jesús ensenyava, la gent es quedés atònita i se sentís atreta a ell! (Mateu 7:28, 29.) Fins i tot, en certa ocasió, «una gran gentada» es va quedar amb ell tres dies, i ni tan sols van marxar per menjar (Marc 8:1, 2).

16. Com va demostrar Jesús que es deixava guiar per la saviesa divina?

¹⁶ En tercer lloc, Jesús va reflectir la saviesa de Jehovà en el seu estil de vida. La saviesa és pràctica, produeix bons resultats. El deixeble Jaume va preguntar: «Qui entre vosaltres és savi?», i ell mateix va respondre: «Que ho demostri amb la seva bona conducta» (Jaume 3:13, The New English Bible). La vida que Jesús va portar va demostrar que es deixava guiar per la saviesa divina. Vegem com va mostrar bon seny, tant en la seva manera de viure com en la seva manera de tractar els altres.

17. Com va demostrar Jesús un equilibri perfecte?

¹⁷ Has notat que normalment la gent que no té seny se’n va als extrems? És clar, cal saviesa per ser equilibrat. Com que Jesús reflectia la saviesa del seu Pare, va demostrar un equilibri perfecte, i per aquesta raó sempre va posar els assumptes espirituals en primer lloc a la seva vida. Estava molt ocupat predicant les bones notícies. Va declarar: «És per això que he vingut» (Marc 1:38). Queda clar que, per a ell, les coses materials no eren el més important. De fet, sembla que posseïa molt poques coses (Mateu 8:20). Tanmateix, no era un asceta. Igual que el seu Pare, el «Déu feliç», Jesús era una persona feliç que contribuïa a la felicitat dels altres (1 Timoteu 1:11; 6:15). Per exemple, quan va assistir a un casament, una ocasió plena de música, cant i alegria, no hi va anar per aigualir la festa. Al contrari, quan es van quedar sense vi, va convertir l’aigua en vi del bo, una beguda que «alegra el cor de l’home» (Salm  104:15; Joan 2:1-11). Jesús va acceptar moltes invitacions a menjar i sempre va aprofitar aquestes ocasions per ensenyar (Lluc 10:38-42; 14:1-6).

18. Com va demostrar Jesús gran saviesa en la manera com va tractar els seus deixebles?

¹⁸ Jesús va demostrar gran saviesa en la manera com va tractar els altres. Com que comprenia perfectament la natura humana, tenia una visió realista dels seus deixebles. Més enllà de les imperfeccions, Jesús veia les qualitats i el potencial d’aquells homes que Jehovà havia atret (Joan 6:44). Tot i que cometien errors, els demostrava que confiava en ells. Per això els va encarregar una gran responsabilitat: predicar les bones notícies. I estava segur que serien capaços de dur-la a terme (Mateu 28:19, 20). El llibre de Fets demostra que els deixebles van complir fidelment amb la tasca que els havia encomanat (Fets 2:41, 42; 4:33; 5:27-32). Sens dubte, Jesús va ser molt savi al confiar en ells!

19. Com va demostrar Jesús que era «dòcil i humil de cor»?

¹⁹ Com vam veure al capítol 20, la Bíblia relaciona la humilitat i la docilitat amb la saviesa. És clar, Jehovà n’és el millor exemple, però què podem dir de Jesús? Ell també va ser molt humil amb els seus deixebles, i això és molt  reconfortant. Tot i que, com a home perfecte, era superior a ells, mai els va mirar per sobre de l’espatlla ni els va fer sentir inferiors o incompetents. Al contrari, va tenir en compte les seves limitacions i va ser pacient quan s’equivocaven (Marc 14:34-38; Joan 16:12). Fins i tot els nens se sentien a gust al seu costat! Segur que s’adonaven que era «dòcil i humil de cor», i per això s’hi apropaven (Mateu 11:29; Marc 10:13-16).

20. Com va demostrar Jesús que era raonable amb una dona gentil que tenia una filla endimoniada?

²⁰ Jesús va reflectir la humilitat de Jehovà d’una altra manera important: sent raonable, o cedint; va mostrar misericòrdia sempre que hi havia una bona raó per fer-ho. Pensa per un moment en l’ocasió en què una dona gentil li va suplicar que curés la seva filla, que estava endimoniada. Jesús li va deixar clar de tres maneres diferents que no ho faria: primer, no responent-li; segon, dient-li directament que havia estat enviat als jueus, no als gentils; i, per últim, posant-li un exemple per explicar-li amb tacte per què no ho faria. No obstant això, la dona no es va donar per vençuda, cosa que va demostrar una fe extraordinària. En vista d’això, com reaccionaria Jesús? Va fer exactament el que havia dit que no faria: va curar la seva filla (Mateu 15:21-28). Quina humilitat, oi? Recorda que per ser verdaderament savis, hem de ser humils de debò.

21. Per què ens hem d’esforçar per imitar la personalitat i la manera de parlar i de fer de Jesús?

²¹ No agraeixes que els Evangelis ens ensenyin tantes coses sobre el que va fer i va dir l’home més savi que mai ha trepitjat la terra? Tingues sempre present que Jesús era la viva imatge del seu Pare. Per tant, si imites la personalitat i la manera de parlar i de fer de Jesús, estaràs cultivant la saviesa de dalt. En el capítol següent veurem com podem posar en pràctica la saviesa de Déu a la nostra vida.