1, 2. a) Com respon una mare al plor del seu fillet? b) Quin sentiment és encara més fort que la compassió d’una mare?

 UN NADÓ plora a mitjanit. La mare s’aixeca de seguida. De fet, des que ha donat a llum, ja no ha tornat a dormir tan profundament. Ha après a distingir els diferents tipus de plor del nadó i sap si necessita menjar, que l’agafin en braços o qualsevol altra cosa. Sigui el que sigui, la mare reacciona immediatament. Li és impossible ignorar les necessitats del seu nadó.

² La compassió que sent una mare pel seu fillet és un dels sentiments més tendres que podem experimentar els humans. Tot i això, hi ha un sentiment infinitament més fort: la tendra compassió del nostre Déu, Jehovà. Entendre bé aquesta entranyable qualitat ens pot ajudar a apropar-nos més a ell. Per tant, analitzem què és la compassió i com la manifesta Déu.

3. Què significa el verb hebreu que es tradueix com a ‘mostrar misericòrdia’ o ‘tenir compassió’?

³ A la Bíblia, diverses paraules hebrees i gregues transmeten el sentit d’una compassió molt tendra. Per exemple, el verb hebreu raham sovint es tradueix com a ‘mostrar misericòrdia’ o ‘tenir compassió’. Per això podem dir que la compassió i la misericòrdia estan molt relacionades. Una obra de referència explica que el verb raham «expressa un sentiment de compassió tendre i profund, semblant al que sentim quan veiem patir els qui estimem o els qui necessiten la nostra ajuda». a Aquest terme hebreu, que Jehovà fa  servir per descriure el que ell sent, està relacionat amb el mot que es tradueix com a ‘matriu’ i es pot descriure com ‘la compassió maternal’ (Èxode 33:19; Jeremies 33:26). b

4, 5. Com utilitza la Bíblia els sentiments d’una mare pel seu nadó perquè entenguem la compassió de Jehovà?

⁴ Per ajudar-nos a entendre fins on arriba la compassió de Jehovà, la Bíblia utilitza els sentiments d’una mare pel seu nadó. Isaïes 49:15 diu: «Pot una dona oblidar-se del seu nadó o no tenir compassió [raham] del fill que ha portat al seu ventre? Encara que aquestes dones se n’oblidessin, jo mai m’oblidaria de tu». Aquesta emotiva descripció subratlla la profunditat de la compassió que Jehovà sent pel seu poble. De quina manera?

⁵ Ens és difícil d’imaginar que una mare s’oblidi d’alimentar o cuidar el seu nadó. Al cap i a la fi, els nadons estan totalment indefensos i necessiten constantment l’atenció i l’afecte de la seva mare. Lamentablement, en aquests «temps crítics», que es caracteritzen per la falta d’«afecte natural», cada dia sentim més casos de mares que no cuiden els seus fills (2 Timoteu 3:1, 3). En canvi, Jehovà ens diu: «Jo mai m’oblidaria de tu». La profunda compassió que Jehovà sent pels seus servents és inesgotable. És molt més forta que el sentiment més tendre que coneixem els humans: la compassió d’una mare pel seu nadó. No és estrany que un comentarista digués que Isaïes 49:15 «és una de les expressions de l’amor de Déu més intenses, sinó la més intensa, que trobem a l’Antic Testament». c

6. Què pensa molta gent de la compassió, però què ens assegura Jehovà?

⁶ Creus que sentir tendra compassió és un signe de debilitat? Això és el que pensa molta gent. Per exemple, el filòsof romà Sèneca, que era contemporani de Jesús i va  esdevenir un inteŀlectual destacat de Roma, ensenyava que «la compassió és una debilitat de la ment». d Aquest pensador defensava l’estoïcisme, una filosofia que deia que la pau interior és incompatible amb els sentiments. Segons ell, la persona sàvia podia ajudar qui ho necessités, però sense deixar-se emportar pels sentiments de llàstima, perquè aquests no aconseguien altra cosa que robar-li la pau. Aquesta forma de pensar egocentrista no deixava lloc a la compassió. Que diferent és Jehovà! A la seva Paraula, Jehovà ens assegura que ell «és molt compassiu i misericordiós» (Jaume 5:11, nota). Com ara veurem, la compassió no és pas una debilitat, sinó una qualitat poderosa. Examinem com Jehovà, que és un pare amorós, la manifesta.

7, 8. Què van haver de suportar els israelites a Egipte, i com va reaccionar Jehovà en veure el seu patiment?

⁷ La compassió de Jehovà es veu clarament en la manera com va tractar la nació d’Israel. A finals del segle XVI a. de la n. e., milions d’israelites vivien com a esclaus a l’antic Egipte, on patien una severa opressió. La Bíblia explica que els egipcis «els van amargar la vida obligant-los a fer treballs molt pesats: els van ordenar que preparessin argila i que fessin maons i tota mena de feines» (Èxode 1:11, 14). Angoixats, els israelites van suplicar a Jehovà que els ajudés. Com va respondre el Déu de la tendra compassió?

⁸ Aquell crit d’auxili va tocar el cor de Jehovà. Per això va dir: «He vist el patiment del meu poble a Egipte i he escoltat com es lamenten per culpa dels seus opressors. Conec molt bé els seus patiments» (Èxode 3:7). Era impossible  que Jehovà no sentís compassió en veure els patiments del seu poble i en sentir el seu clamor. Com hem vist al capítol 24 d’aquest llibre, Jehovà és un Déu que mostra empatia. I l’empatia, és a dir, la capacitat de sentir el dolor dels altres, està molt relacionada amb la compassió. Però Jehovà no només va sentir compassió pel seu poble, sinó que aquest sentiment també el va impulsar a ajudar-lo. Isaïes 63:9 diu que «pel seu amor i per la seva compassió els va recomprar». Amb «mà forta», Jehovà els va alliberar d’Egipte (Deuteronomi 4:34). Des d’aquell moment, els va proveir de menjar miraculosament i els va conduir a una terra fèrtil que acabarien posseint.

9, 10. a) Per què Jehovà va alliberar els israelites en tantes ocasions un cop es van establir a la Terra Promesa? b) De quina opressió va alliberar Jehovà els israelites en temps de Jeftè, i què el va impulsar a fer-ho?

⁹ Però la compassió de Jehovà no es va quedar aquí. Un cop es van establir a la Terra Promesa, els israelites li van ser infidels una vegada i una altra, i en van patir les conseqüències. Tot i això, sempre que entraven en raó i suplicaven a Jehovà que els ajudés, ell els alliberava. Per què? «Perquè sentia compassió pel seu poble» (2 Cròniques 36:15; Jutges 2:11-16).

¹⁰ Transportem-nos ara a l’època de Jeftè. Com que els israelites s’havien posat a servir déus falsos, Jehovà va permetre que estiguessin 18 anys sota l’opressió dels ammonites. Finalment, però, els israelites es van penedir. La Bíblia explica: «Es van desfer dels déus estrangers i van tornar a servir Jehovà. Llavors ell ja no va poder suportar més veure el patiment d’Israel» (Jutges 10:6-16). e Com que es van  penedir de debò, Jehovà no va poder seguir veient com patien. Per això, el Déu de la tendra compassió va enfortir Jeftè per alliberar els israelites de les mans dels enemics (Jutges 11:30-33).

11. Què ens ensenya sobre la compassió la manera com Jehovà va tractar els israelites?

¹¹ Què ens ensenya sobre la tendra compassió la manera com Jehovà va tractar la nació d’Israel? D’una banda, aprenem que la compassió és molt més que un simple sentiment de llàstima en veure que algú passa per problemes. Recorda l’exemple de la mare: en sentir el plor del seu nadó, la compassió la mou a actuar en conseqüència. De la mateixa manera, Jehovà no és indiferent als crits d’ajuda del seu poble. La compassió el mou a alleujar el seu patiment. D’altra banda, la manera com Jehovà va tractar els israelites ens ensenya que la compassió no és cap debilitat. De fet, aquesta qualitat va impulsar Jehovà a actuar amb decisió i valentia a favor del seu poble. Ara bé, sent compassió pels seus servents només com a grup?

12. Com es veu la compassió que Jehovà té per les persones individualment en la Llei que va donar al seu poble?

¹² La Llei que Déu va donar a la nació d’Israel ens mostra que també és compassiu amb les persones individualment. Prenguem per cas la seva preocupació pels pobres. Jehovà sabia que circumstàncies imprevistes podien fer que un israelita s’enfonsés en la pobresa. Com havia de tractar la nació els pobres? Jehovà els va manar molt clarament: «No endureixis el teu cor ni li tanquis la mà al teu germà pobre. Sigues generós amb ell i, quan li donis alguna cosa, no ho facis de mala gana. D’aquesta manera, Jehovà, el teu Déu, beneirà tot el que facis i tot el que emprenguis» (Deuteronomi 15:7, 10). Jehovà també va ordenar que no seguessin  completament les vores dels camps ni recollissin el que havia quedat de la collita. S’havia de deixar per als pobres (Levític 23:22; Rut 2:2-7). Sempre que la nació obeís aquestes lleis que beneficiaven els pobres, ningú hauria de demanar almoina. No demostra això la tendra compassió de Jehovà?

13, 14. a) Com ens asseguren les paraules de David que Jehovà es preocupa per nosaltres individualment? b) Quina experiència ens ajuda a entendre que Jehovà és a prop dels qui tenen «el cor trencat» o «l’esperit esclafat»?

¹³ Avui dia, el nostre Déu amorós se segueix preocupant per cadascun de nosaltres. Podem estar segurs que és molt conscient de qualsevol sofriment que patim. El salmista David va escriure: «Els ulls de Jehovà es fixen en els justos, i les seves orelles escolten els seus crits d’auxili. Jehovà és a prop dels que tenen el cor trencat, salva els que tenen l’esperit esclafat» (Salm 34:15, 18). Fent referència a les persones de qui es parla en aquest salm, un comentarista bíblic diu que «tenen el cor trencat i l’esperit aixafat, és a dir, se senten humiliats pel pecat i no tenen autoestima. Creuen que no valen res i que el que fan no té cap mèrit». f Aquestes persones potser senten que Jehovà és molt lluny i que són massa insignificants perquè es preocupi per elles. Però aquest no és el cas. Les paraules de David ens asseguren que Jehovà mai abandona els qui «creuen que no valen res». El nostre Déu compassiu sap que en aquests moments el necessitem més que mai, i és a prop nostre.

¹⁴ Pensa en aquesta experiència. Als Estats Units, una mare va portar d’urgències el seu fill de dos anys perquè tenia greus dificultats per respirar. Després d’examinar el nen, els metges van dir a la mare que s’havia de quedar ingressat. On creus que va passar la nit la mare? Asseguda en una cadira al costat del seu fillet! El nen estava malalt i ella havia  d’estar al seu costat. Creus que podríem esperar menys del nostre amorós Pare celestial? De cap manera! Al cap i a la fi, estem fets a la seva imatge (Gènesi 1:26). Les commovedores paraules de Salm 34:18 ens ensenyen que, quan tenim «el cor trencat» o «l’esperit esclafat», Jehovà, com un pare amorós, «és a prop» nostre, sempre disposat a ajudar-nos amb compassió.

15. Com ens ajuda Jehovà individualment?

¹⁵ Així doncs, com ens ajuda Jehovà a cadascun dels seus servents? Encara que no sempre fa desaparèixer la causa del nostre patiment, ajuda de moltes maneres aquells que l’hi demanen. Mitjançant la seva Paraula, la Bíblia, ens dona consells pràctics que ens poden ajudar moltíssim. També ha nomenat superintendents espiritualment qualificats que supervisen la congregació i s’esforcen a imitar la seva compassió quan ajuden els germans (Jaume 5:14, 15). A més, escolta les nostres oracions i dona «esperit sant als que l’hi demanen» (Lluc 11:13; Salm 65:2). Aquest esperit ens vigoritza amb un «poder que va més enllà del que és normal» perquè puguem aguantar fins que el Regne de Déu solucioni tots els problemes que tant ens fan patir (2 Corintis 4:7). Valores tots aquests regals? No oblidis mai que són mostres de la tendra compassió de Jehovà.

16. Quin és l’exemple més gran de la compassió de Jehovà, i com ens afecta personalment?

¹⁶ No cal dir que Jehovà va donar l’exemple més gran de compassió quan va entregar el seu Fill estimat com a rescat. Això va demostrar l’amor que Jehovà sent per nosaltres i ens va obrir el camí a la salvació. Recorda que el sacrifici de Jesús ens beneficia a cadascun de nosaltres individualment. Amb raó va predir Zacaries, el pare de Joan el Baptista, que el sacrifici exaltava «la tendra compassió del nostre Déu» (Lluc 1:78).

17-19. a) Com mostra la Bíblia que la compassió de Jehovà té límits? b) Què va fer que la compassió de Jehovà pel seu poble s’esgotés?

¹⁷ Significa això que la tendra compassió de Déu no té límits? Al contrari, la Bíblia ensenya clarament que Jehovà no mostra compassió a aquells individus que s’oposen voluntàriament a les seves normes justes (Hebreus 10:28). Vegem per què actua així examinant l’exemple de la nació d’Israel.

¹⁸ Tot i que Jehovà va salvar repetidament els israelites dels seus enemics, la seva compassió finalment va arribar al límit. La nació es va entossudir a practicar idolatria i, fins i tot, va portar els seus propis ídols repugnants al temple de Jehovà! (Ezequiel 5:11; 8:17, 18.) A més, la Bíblia explica: «Es van seguir burlant dels missatgers del Déu verdader, van menysprear les seves paraules i es van riure dels seus profetes, fins que ja no van tenir remei. Llavors Jehovà va abocar la seva fúria contra el seu poble» (2 Cròniques 36:16). Els israelites van arribar a tal punt que ja no hi havia lloc per a la compassió i van provocar la ira justa de Jehovà. Quin en va ser el resultat?

¹⁹ Jehovà ja no podia continuar sentint compassió pel seu poble. Va anunciar: «No em faran pena, no els tindré compassió i no els mostraré misericòrdia. Res impedirà que els destrueixi» (Jeremies 13:14). Com a conseqüència, Jerusalem i el seu temple van ser destruïts, i els israelites, enduts captius a Babilònia. Que lamentable que, quan els humans són tan rebels, sobrepassin els límits de la compassió de Déu! (Lamentacions 2:21.)

20, 21. a) Què passarà quan la compassió de Jehovà arribi al límit? b) Què analitzarem al pròxim capítol?

²⁰ Què podem dir d’avui dia? Jehovà no ha canviat. Per compassió, ha encarregat als seus testimonis que prediquin «les bones notícies del Regne» per tota la terra habitada  (Mateu 24:14). I quan la gent de cor sincer hi respon bé, Jehovà l’ajuda a entendre el missatge del Regne (Fets 16:14). Però aquesta obra no continuarà per sempre. No seria gens compassiu per part de Jehovà permetre que aquest món malvat, amb tot el seu patiment i la seva misèria, continués així indefinidament. Quan la compassió divina arribi al límit, Jehovà vindrà per executar sentència contra aquest sistema. Fins i tot llavors estarà actuant per compassió: compassió pel seu «sant nom» i pels seus servents fidels (Ezequiel 36:20-23). Jehovà eliminarà tota la maldat i portarà un món nou ple de justícia. En relació amb els malvats, la Bíblia declara: «Els meus ulls no els tindran llàstima, no tindré compassió. Faré que les conseqüències de la seva conducta caiguin sobre el seu propi cap» (Ezequiel 9:10).

²¹ Mentre no arriba aquest moment, Jehovà segueix sentint compassió per la gent, fins i tot per aquells que s’encaminen a la destrucció. Tots els humans pecadors que es penedeixen sincerament es poden beneficiar d’un dels regals més compassius de Jehovà: el perdó. Al pròxim capítol analitzarem alguns dels bonics exemples que trobem a la Bíblia que ens permetran visualitzar la magnitud del perdó de Jehovà.