1-3. a) Quina càrrega pesada portava David, i què el va consolar? b) Quina càrrega podríem arrossegar per haver pecat, però què ens assegura Jehovà?

 «ELS meus errors pesen sobre el meu cap», va escriure el salmista David. «Són una càrrega pesada, una càrrega massa gran per a mi. M’he quedat paralitzat, estic destrossat» (Salm 38:4, 8). David sabia que és molt difícil carregar amb els sentiments de culpa per una mala consciència. Però el va consolar entendre que Jehovà odia el pecat i no la persona que el comet, sempre que aquesta mostri penediment de tot cor i canviï. David estava completament segur que Jehovà vol mostrar misericòrdia a la persona que es penedeix, i per això va dir: «Tu, oh Jehovà, [...] estàs disposat a perdonar» (Salm 86:5).

² Quan pequem, pot ser que també hàgim de carregar el pes dels remordiments de consciència. Tot i això, aquests sentiments són positius perquè ens poden moure a fer els canvis necessaris per corregir els nostres errors. Ara bé, hi ha el risc que aquest sentiment de culpa ens deixi enfonsats. El cor ens podria repetir constantment que Jehovà mai ens perdonarà encara que ens hàgim penedit de tot cor. Si ens consumíssim «de tanta tristesa», Satanàs podria utilitzar aquests sentiments perquè ens donéssim per vençuts fent-nos creure que Jehovà no ens valora i que ja no som dignes de servir-lo (2 Corintis 2:5-11).

³ Però, és així com ens veu Jehovà? Al contrari! El perdó és una faceta del gran amor de Jehovà. A la seva Paraula, ens assegura que, si ens penedim de tot cor, està disposat a perdonar-nos (Proverbis 28:13). Per tal que mai pensem que Jehovà no ens podrà perdonar, analitzem per què ens perdona i fins on arriba el seu perdó.

4. De què es recorda Jehovà, i com afecta això la seva manera de tractar-nos?

⁴ Jehovà és conscient de les nostres limitacions. Salm 103:14 diu que «ell sap molt bé com estem formats, es recorda que som pols». Jehovà no oblida que som éssers fets de pols, amb les flaqueses i els defectes propis de la imperfecció. L’expressió «sap molt bé com estem formats» ens recorda que la Bíblia compara Jehovà a un terrisser i a nosaltres ens compara a recipients de fang (Jeremies 18:2-6). El Gran Terrisser decideix quina és la millor manera de tractar-nos tenint en compte les nostres debilitats com a humans imperfectes i la manera com reaccionem a la seva guia.

5. Com descriu Romans el poder del pecat?

⁵ Jehovà entén el poder del pecat. La Bíblia el descriu com una força que ens té atrapats sota les seves urpes i ens porta a la mort. Però, com n’és, de poderós? L’apòstol Pau, a la seva carta als romans, explica que estem «sota el domini del pecat», tal com els soldats estan sota un comandant (Romans 3:9), que el pecat ha regnat sobre la humanitat com un rei (Romans 5:21), que «viu» dins nostre (Romans 7:17, 20) i que constantment estem sota la seva «llei», la qual intenta controlar tot el que fem (Romans 7:23, 25). Quina influència tan poderosa té el pecat en nosaltres! (Romans 7:21, 24.)

6, 7. a) Com veu Jehovà els qui busquen el seu perdó amb un cor trencat? b) Per què no hauríem d’abusar de la misericòrdia de Jehovà?

⁶ Jehovà sap que, per més que ens esforcem, no el podem obeir a la perfecció. És un Déu molt amorós i ens promet que, si ens penedim de tot cor i busquem el seu perdó, ens mostrarà misericòrdia. Salm 51:17 diu: «El sacrifici que a Déu li agrada és un esperit destrossat. Déu meu, tu no rebutjaràs un cor trencat i esclafat». Jehovà mai rebutjarà ni s’allunyarà d’un cor «trencat i esclafat» pels sentiments de culpa.

 ⁷ Significa això que podem abusar de la misericòrdia de Jehovà utilitzant la nostra imperfecció com a excusa per fer el que vulguem? És clar que no! La seva misericòrdia té límits. Jehovà no es deixa emportar per les emocions, i no perdonarà aquells qui deliberadament practiquen el pecat i no mostren penediment (Hebreus 10:26). D’altra banda, quan Jehovà veu un cor trencat, està disposat a perdonar. Analitzem ara de quina manera tan gràfica descriu la Bíblia aquesta meravellosa faceta de l’amor de Jehovà.

8. Què podríem dir que fa Jehovà quan ens perdona, i quina seguretat ens dona això?

⁸ David va dir penedit: «Finalment et vaig confessar el meu pecat, no vaig amagar el meu error. [...] I tu vas perdonar el meu error i els meus pecats» (Salm 32:5). El mot perdonar ve d’un terme hebreu que significa bàsicament ‘aixecar’ o ‘portar’ i, concretament en aquest verset, emportar-se «la culpa, el pecat, l’ofensa». a És com si Jehovà hagués aixecat els pecats de David i se’ls hagués emportat. Sens dubte, això va alleugerir els sentiments de culpa tan pesats que tenia David (Salm 32:3). De la mateixa manera, nosaltres també podem confiar plenament que Jehovà s’emportarà els nostres pecats si busquem el seu perdó posant fe en el sacrifici redemptor de Jesús (Mateu 20:28).

9. Com de lluny posa Jehovà els nostres pecats?

⁹ David va utilitzar una altra imatge mental molt gràfica per descriure el perdó de Jehovà: «Tan lluny com està l’est de l’oest, així de lluny ha posat de nosaltres les nostres ofenses» (Salm 103:12). Quina distància hi ha entre l’est i l’oest? Podríem dir que la més gran que pot existir: són dos punts diametralment oposats, mai es topen. Un erudit indica que aquesta expressió significa «el més lluny possible, tan lluny  com ens puguem imaginar». b Les paraules inspirades de David ens recorden que, quan Jehovà perdona, allunya de nosaltres els nostres pecats tant com ens puguem imaginar.

10. Quan Jehovà perdona els nostres pecats, per què no hem de pensar que carregarem la taca d’aquests pecats la resta de la nostra vida?

¹⁰ Has intentat mai treure una taca d’una peça de roba de color clar? Oi que per molt que t’hi esforcis la taca no se’n va fàcilment? Fixa’t com descriu Jehovà el seu perdó: «Encara que els vostres pecats siguin com l’escarlata, es tornaran blancs com la neu. Encara que siguin vermells com una tela carmesí, es tornaran com la llana» (Isaïes 1:18). L’«escarlata» és un color vermell viu, i el «carmesí», una de les matèries colorants més intenses que s’utilitzaven per tenyir (Nahum 2:3). c Per molt que ho intentem, nosaltres mai podrem  eliminar la taca del pecat. Però Jehovà sí que pot fer que els pecats que són com l’escarlata o el carmesí es tornin blancs com la neu o la llana sense tenyir. Si Jehovà ens ha perdonat, no hem de pensar que carregarem la taca d’aquests pecats la resta de la nostra vida.

11. En quin sentit llança Jehovà els nostres pecats darrere seu?

¹¹ Després que Jehovà curés Ezequies d’una malaltia mortal, el rei va compondre una commovedora cançó en senyal d’agraïment, on va dir: «Has llançat darrere teu tots els meus pecats» (Isaïes 38:17). Aquí ens imaginem Jehovà agafant els nostres pecats i llançant-los darrere seu, on no els veu més ni es recorda d’ells. D’acord amb una obra de consulta, la idea que vol expressar és: «Has fet com si [els meus pecats] mai haguessin existit». d No t’anima saber això?

12. Com mostra el profeta Miquees que quan Jehovà perdona elimina els nostres pecats per sempre?

¹² El profeta Miquees estava convençut que Jehovà perdonaria el seu poble, que s’havia penedit, i així ho va expressar en una promesa de restauració: «Qui és un Déu com tu, que [...] deixa passar l’ofensa dels que queden de la seva herència? [...] Tu llançaràs tots els seus pecats a les profunditats del mar» (Miquees 7:18, 19). Imagina’t el que devien significar aquestes paraules a l’època del profeta. Es podria recuperar allò que s’havia llançat «a les profunditats del mar»? Les paraules de Miquees indiquen que, quan Jehovà ens perdona, elimina els nostres pecats per sempre.

13. Què signifiquen les paraules de Jesús «perdona els nostres deutes»?

¹³ Jesús va exemplificar el perdó de Jehovà amb la relació que hi ha entre creditors i deutors. Ens va animar a orar: «Perdona els nostres deutes» (Mateu 6:12). Jesús estava comparant els pecats als deutes (Lluc 11:4). Quan pequem, ens tornem «deutors» de Jehovà. Una obra de referència  diu que el verb grec que es tradueix com a ‘perdonar’ significa «desistir, renunciar a un deute al no reclamar-lo». e En cert sentit, quan Jehovà perdona, canceŀla el deute que, d’altra manera, hauria estat carregat al nostre compte. Els pecadors penedits es poden sentir alleujats. Jehovà mai ens reclamarà un deute que ja ha canceŀlat! (Salm 32:1, 2.)

14. Quina imatge mental transmet la frase «els vostres pecats siguin esborrats»?

¹⁴ El perdó de Jehovà també es descriu a Fets 3:19: «Per tant, penediu-vos i feu mitja volta perquè els vostres pecats siguin esborrats». Aquesta última frase prové d’un verb grec que pot significar «fer desaparèixer, [...] canceŀlar o eliminar». f D’acord amb alguns entesos en la matèria, la imatge que expressa és la d’esborrar el que s’ha escrit. Però, com? La tinta que s’utilitzava a l’antiguitat era una mescla de carbó, goma i aigua. Poc després d’escriure amb aquella tinta, la persona la podia esborrar amb una esponja humida. Quina imatge tan bonica de la misericòrdia de Jehovà! Quan Déu perdona, és com si agafés una esponja i esborrés els pecats.

15. Què vol Jehovà que sapiguem d’ell?

¹⁵ Què aprenem de totes aquestes imatges? Oi que ens queda clar que Jehovà està disposat a perdonar els nostres pecats sempre que estiguem penedits de tot cor? A més, mai hauríem de tenir por que Jehovà ens els retragués en el futur. Això harmonitza amb el que la Bíblia revela sobre la gran misericòrdia de Jehovà: un cop perdona, oblida.

16, 17. Què significa que Jehovà oblidi els nostres pecats? Explica-ho.

¹⁶ Jehovà va prometre respecte a aquells qui formen part  del nou pacte: «Perdonaré el seu error, i no recordaré més el seu pecat» (Jeremies 31:34). Significa això que, quan Jehovà perdona, ja no pot recordar els pecats? Això és del tot impossible. La Bíblia parla de moltes persones que Jehovà va perdonar, com per exemple el rei David (2 Samuel 11:1-17; 12:13). És clar que Jehovà és conscient dels errors que van cometre. De fet, per al nostre benefici, va fer que els seus pecats quedessin registrats a la Bíblia, a més del seu penediment i el perdó que van rebre (Romans 15:4). Llavors, a què es refereix la Bíblia quan diu que Jehovà no recorda els pecats d’aquells qui perdona?

¹⁷ El verb hebreu que es tradueix com a «no recordaré més» no només fa referència a recordar el passat. Una obra  de consulta explica que té «la connotació addicional de prendre les mesures apropiades». g Per tant, en aquest cas, recordar el pecat implica prendre mesures contra els pecadors (Osees 9:9). Però quan Jehovà diu «no recordaré més el seu pecat», ens està assegurant que, si perdona algú que s’ha penedit, ja no li retraurà mai més aquell pecat (Ezequiel 18:21, 22). Jehovà, per tant, perdona en el sentit que no ens retreu els pecats un cop i un altre per acusar-nos o castigar-nos. No t’anima saber que, quan Déu perdona, també oblida?

18. Per què el perdó no eximeix el pecador de patir les conseqüències de la seva mala conducta?

¹⁸ Però, vol dir el fet que Jehovà estigui disposat a perdonar que el pecador que s’ha penedit ja no ha d’afrontar les conseqüències de la seva mala conducta? De cap manera! No podem pecar i esperar no tenir cap repercussió. Pau va escriure: «El que un sembra, és el que recollirà» (Gàlates 6:7). Pot ser que hàgim de fer front a les conseqüències de les nostres accions. Això no vol dir que, un cop ens ha perdonat, Jehovà ens faci patir pel que hem fet. Al passar per una situació difícil, ningú hauria de pensar: «Jehovà m’està castigant pels pecats del passat» (Jaume 1:13). Ara bé, el que Jehovà no farà és protegir-nos de totes les conseqüències de les nostres males accions. Els divorcis, els embarassos no desitjats, les malalties de transmissió sexual i la pèrdua de la confiança o el respecte són algunes de les inevitables i tristes conseqüències del pecat. Recorda que, fins i tot després de perdonar David pels pecats que va cometre en el cas d’Uries i Betsabé, Jehovà no va evitar que patís les conseqüències desastroses d’aquells pecats (2 Samuel 12:9-12).

19-21. a) Com beneficiava la llei enregistrada a Levític 6:1-7 tant la víctima com el culpable? b) Què li agrada a Jehovà que fem quan els nostres errors han perjudicat els altres?

 ¹⁹ Els nostres pecats poden tenir altres conseqüències, especialment si el que hem fet perjudica els altres. Pensa, per exemple, en el relat de Levític capítol 6. Aquí la Llei mosaica menciona el cas d’una persona que comet un pecat greu perquè s’apodera dels béns d’un altre israelita, ja sigui robant-lo, extorsionant-lo o defraudant-lo. Llavors el pecador nega que sigui culpable, i fins i tot s’atreveix a jurar-ho. És la paraula de l’un contra la de l’altre. No obstant això, quan li molesta la consciència, confessa el pecat. Per guanyar-se el perdó de Jehovà, la persona ha de fer tres coses més: restaurar el que ha pres, pagar una compensació a la víctima del 20 per cent del valor total del que li ha robat i oferir una ovella mascle com a ofrena per la culpa. Després la llei diu que «el sacerdot farà expiació per ell davant de Jehovà, i se li perdonarà qualsevol cosa que l’hagi convertit en culpable» (Levític 6:1-7).

²⁰ Aquesta llei era un regal molt misericordiós de Déu. D’una banda, beneficiava la víctima, perquè recuperava els seus béns i se sentia alleugerida quan l’altre reconeixia el seu pecat. I, de l’altra, beneficiava la persona que, moguda per la seva consciència, finalment admetia el seu error i el corregia. Òbviament, si aquesta persona no hagués volgut canviar, Déu no l’hauria perdonat.

²¹ Encara que avui dia ja no estem sota la Llei mosaica, aquesta Llei ens ajuda a entendre el punt de vista de Jehovà sobre el perdó (Colossencs 2:13, 14). Si el mal que hem comès ha perjudicat els altres, a Déu li agrada que fem el que puguem per corregir-lo (Mateu 5:23, 24). Això pot significar reconèixer el pecat, admetre que som culpables i fins i tot demanar perdó a la víctima. Llavors, gràcies al sacrifici de rescat, podem suplicar a Jehovà que ens perdoni i sentir que de debò ens ha perdonat (Hebreus 10:21, 22).

22. Què pot comportar, de vegades, el perdó de Jehovà?

 ²² Com qualsevol pare que estima els seus fills, quan Jehovà ens perdona, de vegades també ens disciplina (Proverbis 3:11, 12). És possible que un germà penedit perdi privilegis a la congregació, com ara servir d’ancià, servent ministerial o pioner. Segurament li sabrà molt de greu perdre, durant un temps, aquests privilegis que tant valora. Aquesta disciplina, però, no vol dir que Jehovà no l’hagi perdonat. Recorda que ell ens disciplina perquè ens estima. Si acceptem la seva disciplina i deixem que Jehovà ens corregeixi, ens en beneficiarem (Hebreus 12:5-11).

23. Per què no hauríem de concloure que Jehovà no ens podrà perdonar, i per què hauríem de seguir el seu exemple?

²³ No et reconforta saber que Déu està «disposat a perdonar»? Tot i que hàgim comès molts errors en el passat, mai hauríem de concloure que no podem rebre la misericòrdia de Jehovà. Si ens penedim de debò, fem passos per corregir l’error i demanem perdó de tot cor en oració mitjançant el sacrifici de Jesús, podem estar completament segurs que Jehovà ens perdonarà (1 Joan 1:9). Per tant, esforça’t per imitar Jehovà i perdonar els altres. Al cap i a la fi, si Jehovà, que mai comet cap error, ens perdona amorosament, no ho hauríem de fer nosaltres, que som imperfectes?