1, 2. Qui es beneficia de la bondat de Déu, i com emfatitza la Bíblia aquesta qualitat?

 CONTEMPLANT la càlida llum d’una posta de sol, uns vells amics sopen a l’aire lliure mentre riuen i parlen. Lluny d’allà, amb la mirada fixa sobre els camps assedegats, un pagès somriu satisfet quan veu que el cel s’ennuvola i cauen les primeres gotetes de pluja. A un altre punt del planeta, a uns pares se’ls cau la baba en veure els primers passos del seu fillet.

² Ho sàpiguen o no, tots s’estan beneficiant del mateix: la bondat de Jehovà. La gent religiosa acostuma a repetir que «Déu és bo», però la Bíblia és molt més emfàtica, al dir: «La seva bondat és immensa» (Zacaries 9:17). Avui dia, però, sembla que poca gent entén realment què volen dir aquestes paraules. Què inclou la bondat de Jehovà, i com ens beneficia personalment?

3, 4. Què és la bondat, i per què es pot dir que en el cas de Jehovà és una expressió del seu amor?

³ En molts idiomes moderns, el concepte bondat és una mica imprecís. En canvi, a la Bíblia no és gens imprecís. Principalment, fa referència a la virtut i l’exceŀlència moral. Per tant, es pot dir que la bondat impregna la personalitat de Jehovà. Encara que tots els seus atributs, com ara el poder, la justícia i la saviesa, són absolutament bons, la bondat és una expressió de l’amor de Jehovà. Per què?

⁴ La bondat és una qualitat activa que s’evidencia en el  que fem pels altres. L’apòstol Pau va indicar que ens atreu molt més una persona bondadosa que no pas una de justa (Romans 5:7). Mentre que la persona justa es dona per satisfeta amb complir fidelment la llei, la bona fa molt més: pren la iniciativa i busca maneres de fer el bé als altres. Com veurem, Jehovà és bo en aquest sentit i, sens dubte, aquesta bondat brolla del seu infinit amor.

5-7. Per què no va voler Jesús que l’anomenessin «Bon Mestre», i quina profunda veritat va ensenyar amb les seves paraules?

⁵ La bondat de Jehovà és incomparable. Poc abans que Jesús morís, un home se li va apropar i li va fer una pregunta, anomenant-lo «Bon Mestre». Jesús li va contestar: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo, només Déu» (Marc 10:17, 18). Pot ser que et sorprengui una mica la resposta. Al cap i a la fi, no era Jesús un «Bon Mestre»? Per què el va corregir?

⁶ Pel que sembla, l’home li va dir «Bon Mestre» per afalagar-lo. Però Jesús va ser modest i va dirigir la glòria al seu Pare celestial, que és bo en sentit suprem (Proverbis 11:2). Al dir que només Déu és bo, Jesús també va ensenyar una profunda veritat: Jehovà és l’únic que té el dret sobirà a decidir el que és correcte i el que no. Quan Adam i Eva es van rebeŀlar i van menjar de l’arbre del coneixement del bé i del mal, van voler assumir aquest dret. En canvi, Jesús és humil i deixa que sigui el seu Pare qui estableixi les normes del que està bé i el que no.

⁷ És més, Jesús sabia que tot el que és realment bo prové de Jehovà; Ell és qui ens proporciona «tot el que rebem de bo i tot regal perfecte» (Jaume 1:17). Vegem com s’evidencia la bondat de Jehovà en la seva generositat.

8. Com ha mostrat Jehovà la seva bondat a tota la humanitat?

⁸ No hi ha cap ésser humà que no s’hagi beneficiat de  la bondat de Jehovà. Salm 145:9 diu que «Jehovà és bo amb tothom». Com mostra Jehovà la seva bondat a tota la humanitat? La Bíblia ens respon: «No va deixar de donar testimoni de si mateix fent coses bones. Us va donar pluges del cel i estacions amb collites abundants, us va donar menjar perquè quedéssiu satisfets i us va omplir el cor d’alegria» (Fets 14:17). Per exemple, no estàs més content després d’un bon àpat? Doncs si no fos per la bondat de Jehovà al dissenyar la terra amb un sistema continu de reciclatge de l’aigua i «estacions amb collites abundants» que produeixen una gran quantitat d’aliment, no hi hauria menjar. I Jehovà no només és bondadós amb els qui l’estimen, sinó amb tothom. Tal com va dir Jesús, el nostre Pare «fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos» (Mateu 5:45).

9. Com mostra la poma la bondat de Jehovà?

 ⁹ Com que el sol, la pluja i les estacions sempre són presents, molta gent no els relaciona amb la generositat de Jehovà. Pensa, per exemple, en una fruita molt comuna a les zones temperades del planeta: la poma. És bonica i deliciosa, i ens aporta molts nutrients necessaris i aigua refrescant. Però, sabies que arreu del món hi ha unes 7.500 varietats de pomes, que varien en color des del vermell al verd, passant pel daurat i el groc, i en mida, des de la d’una cirera gran fins a la d’un pomelo? Si n’agafes una petita llavor, veuràs que sembla insignificant. Així i tot, es converteix en un dels arbres més bonics que existeixen  (Càntic dels Càntics 2:3). A la primavera, el pomer es vesteix amb una corona de flors, i a la tardor, s’omple de fruit. Imagina’t, el pomer produeix una mitjana de 20 caixes anuals de fruita de 19 quilos cadascuna durant uns 75 anys!

10, 11. Com mostren la bondat de Jehovà els nostres sentits?

¹⁰ Gràcies a la seva infinita bondat, Jehovà ens ha fet de manera tan «meravellosa» que tenim sentits dissenyats per percebre les seves obres i gaudir-ne (Salm 139:14). Tornem a les escenes descrites al principi del capítol. Què ens alegra la vista en aquells moments? Potser les galtetes vermelles del nen feliç, les cortines de pluja regant els camps o les tonalitats vermelles, daurades i violetes de la posta de sol. I és que el nostre ull està dissenyat per detectar centenars de milers, i fins i tot milions, de colors diferents! D’altra banda, el sentit de l’oïda capta els matisos de la veu d’algú estimat, el xiuxiueig del vent entre els arbres o el riure espontani d’un nadó. Per què podem veure i escoltar totes aquestes coses? La Bíblia diu: «L’orella que hi sent i l’ull que hi veu, tots dos els ha fet Jehovà» (Proverbis 20:12). Ara bé, aquests només són dos dels nostres sentits.

¹¹ Una altra prova de la bondat de Jehovà és el sentit de l’olfacte. El nostre nas pot distingir una gran quantitat d’olors: els càlculs van des de milers d’olors diferents fins a un bilió. Pensa’n en algunes: la del teu plat preferit, la de les flors, la de les fulles seques a la tardor o la de la brasa d’una llar de foc. A més, el tacte et permet sentir la carícia de la brisa a la cara, l’abraçada reconfortant d’algú que estimes o la suavitat d’una peça de fruita a la mà. I quan mossegues la fruita, entra en joc el sentit del gust. Les teves papiŀles gustatives desxifren els subtils sabors que es creen gràcies a la complexa composició química de la fruita,  i això crea en la teva boca una veritable simfonia de sabors. Tenim raons de sobres per dir a Jehovà: «Que gran és la teva bondat! L’has reservat per als que et temen» (Salm 31:19). Però, com ha «reservat» Jehovà la seva bondat per als que el temen?

12. Quins són els regals més importants que ens proporciona Jehovà, i per què?

¹² Jesús va dir: «Està escrit: “L’home no ha de viure només de pa, sinó de totes les paraules que surten de la boca de Jehovà”» (Mateu 4:4). Sens dubte, de tots els regals de Jehovà, els que més ens beneficien són els espirituals, ja que ens portaran a la vida eterna. Al capítol 8 vam analitzar que Jehovà ha utilitzat el seu poder restaurador durant aquests últims dies per establir un paradís espiritual que no deixa de créixer. Una de les característiques més importants d’aquest paradís és la gran quantitat d’aliment espiritual.

13, 14. a) Què va veure el profeta Ezequiel en una visió, i quin significat té per a nosaltres? b) Què ha proporcionat Jehovà als seus servents fidels?

¹³ En una de les grans profecies bíbliques de restauració, el profeta Ezequiel va veure en una visió un temple glorificat i restaurat. D’allà sortia un corrent d’aigua que s’anava eixamplant i aprofundint fins a convertir-se en un riu. Per allà on passava el riu, brotaven benediccions, i a les vores hi creixien arbres que proporcionaven menjar i curació. Fins i tot convertia la desolada mar Morta en un lloc ple de vida! (Ezequiel 47:1-12.) Però, què significava tot allò?

¹⁴ La visió del temple mostrava que Jehovà ajudaria les persones a adorar-lo novament de la manera que a ell  li agrada. Igual que el riu de la visió, les benediccions que Déu ha donat al seu poble per ajudar-lo a viure per sempre han anat fluint cada cop amb més abundància. Des que va restaurar l’adoració pura el 1919, Jehovà ens ha proporcionat moltíssimes benediccions per ajudar-nos a assolir la vida eterna. Com? Jehovà ha ensenyat veritats vitals a milions de persones a través de les bíblies, les publicacions bíbliques, les reunions i els congressos. Amb aquests mitjans, Jehovà ha donat a conèixer el seu regal més important: el sacrifici de rescat de Crist. Gràcies a aquest regal, tots els qui estimen Jehovà i el temen poden tenir la seva aprovació i l’esperança de viure eternament. a Per això, en aquests últims dies, mentre que el món pateix fam espiritual, el poble de Déu gaudeix d’un gran banquet (Isaïes 65:13).

15. Com es beneficiarà la humanitat fidel de la bondat de Jehovà durant el Regnat Miŀlenari de Crist?

¹⁵ Però el riu de la visió d’Ezequiel no deixarà de fluir un cop s’acabi aquest vell sistema, sinó que brollarà encara amb més abundància durant el Regnat Miŀlenari de Crist. Llavors, per mitjà del Regne Messiànic, Jehovà aplicarà plenament el valor del sacrifici de Jesús i, gradualment, tornarà la humanitat fidel a la perfecció. Que feliços ens farà poder gaudir plenament de la bondat de Jehovà!

16. Com sabem que la bondat de Jehovà engloba altres qualitats, i quines són algunes d’elles?

¹⁶ La bondat de Jehovà engloba més que la generositat. Déu va dir a Moisès: «Faré passar davant teu tota la meva bondat i declararé el meu nom, Jehovà, davant teu». Més  endavant, el relat diu: «Jehovà va anar passant davant d’ell, anunciant: “Jehovà, Jehovà, un Déu misericordiós i compassiu, pacient, ple d’amor lleial i veritat”» (Èxode 33:19; 34:6). Com veiem, la bondat de Jehovà també engloba altres qualitats.

17. Com tracta Jehovà els humans imperfectes? Posa’n un exemple.

¹⁷ Aquest verset ens diu molt de la manera com Jehovà tracta les seves criatures. A diferència de la gent poderosa, que sol ser brusca, freda i tirànica, Jehovà és amable i bondadós. Per exemple, va dir a Abram: «Si us plau, des del lloc on ets, mira al teu voltant, de nord a sud, i d’est a oest» (Gènesi 13:14). Moltes traduccions ometen l’expressió «si us plau». Però, segons els erudits, l’expressió hebrea original inclou una partícula que transforma una ordre en una petició amable. I hi ha altres exemples semblants (Gènesi 31:12; Ezequiel 8:5). Imagina’t, el Sobirà de l’univers diu «si us plau» a simples humans! En un món groller i agressiu, oi que és reconfortant veure la gran amabilitat del nostre Déu?

18. En quin sentit és Jehovà ple de veritat, i per què ens anima saber-ho?

¹⁸ El mateix verset bíblic afegeix que Jehovà també és ple de veritat. Tot i que avui dia sembla que estigui de moda ser deshonest, la Bíblia ens recorda: «Déu no és un home que diu mentides» (Nombres 23:19). De fet, Titus 1:2 diu que «Déu [...] no pot mentir». Ell és massa bo per fer això. Per tant, podem confiar plenament en les promeses de Jehovà; tot el que diu es complirà. A més, se l’anomena «el Déu de la veritat» (Salm 31:5). A part de no dir mentides, Jehovà és generós i ens explica moltíssimes veritats. En comptes de ser tancat, reservat o secretista, iŀlumina els seus servents fidels amb la seva infinita  saviesa. b Fins i tot ens ensenya a caminar «en la veritat», és a dir, a viure d’acord amb les veritats que ell ens revela (3 Joan 3). En vista d’això, quin efecte ha de tenir la bondat de Jehovà en cadascun de nosaltres?

19, 20. a) Com va intentar Satanàs minar la confiança d’Eva en la bondat de Jehovà, i quin en va ser el resultat? b) Quin efecte hauria de tenir en nosaltres la bondat de Jehovà, i per què?

¹⁹ Per tal de temptar Eva, Satanàs va començar minant subtilment la seva confiança en la bondat de Jehovà. Déu havia dit a Adam: «Pots menjar de tots els arbres del jardí fins que et quedis satisfet». Dels milers d’arbres que segurament adornaven el jardí de l’Edèn, només n’hi havia un del qual no podien menjar. Amb tot, fixa’t com va plantejar Satanàs a Eva la primera pregunta: «¿És veritat que Déu us ha dit que no podeu menjar de tots els arbres del jardí?» (Gènesi 2:9, 16; 3:1). Satanàs va tergiversar les paraules de Jehovà i va fer creure a Eva que Déu l’estava privant d’una cosa bona. Malauradament, aquella tàctica va funcionar i Eva, igual que molts altres humans al llarg de la història, va començar a dubtar de la bondat de Déu, que li havia donat tot el que tenia.

²⁰ Tots som conscients del dolor i el patiment que aquells dubtes van provocar. Per això, tinguem sempre present les paraules de Jeremies 31:12: «Estaran radiants de felicitat per la bondat de Jehovà». Com veiem, la bondat de Jehovà ens ha de fer radiar felicitat. Per tant, mai hem de qüestionar els motius del nostre Déu, que és increïblement bondadós. Mereix tota la nostra confiança perquè vol el millor per als qui l’estimen.

21, 22. a) Què t’agradaria fer per respondre a la bondat de Jehovà? b) Quina qualitat analitzarem al proper capítol, i en què es diferencia de la bondat?

 ²¹ És més, ens encanta aprofitar qualsevol oportunitat per parlar de la bondat de Déu amb els altres. Parlant dels servents de Déu, Salm 145:7 diu: «Al recordar la teva immensa bondat, desbordaran de lloances». I és que, cada dia que vivim, ens beneficiem de la bondat de Jehovà. Per què no t’acostumes a donar cada dia les gràcies a Jehovà per la seva bondat, sent tan específic com puguis? Pensar en aquesta qualitat, donar-li les gràcies diàriament i parlar-ne amb els altres t’ajudarà a imitar Jehovà. I com més t’esforcis a fer el bé, igual que fa Jehovà, més t’aproparàs a ell. L’apòstol Joan, ja envellit, va escriure: «Estimat, no imitis el que està malament, sinó el que està bé. Qui fa el bé ve de Déu» (3 Joan 11).

²² La bondat de Jehovà també està relacionada amb altres qualitats. Per exemple, Déu està «ple d’amor lleial» (Èxode 34:6). Aquesta qualitat és més exclusiva que la bondat, ja que Jehovà la demostra especialment als seus servents fidels. Al proper capítol veurem com ho fa.