1-3. a) Què va motivar Jesús a voler ser com el seu Pare? b) Quines facetes de l’amor de Jesús examinarem ara?

 HAS vist mai un nen tractant d’imitar el seu pare? Segurament intenta parlar, caminar i actuar com ell. Amb el temps, el jove fa seus els valors morals i espirituals que li ha ensenyat. Per què? Perquè l’amor i l’admiració que un fill sent pel seu pare amorós fa que tingui el desig de ser com ell.

² I què podem dir de la relació que existeix entre Jesús i el seu Pare celestial? En certa ocasió, Jesús va dir: «Estimo el Pare» (Joan 14:31). Ningú pot estimar Jehovà més que el que l’estima Jesús, que va estar amb el Pare molt abans que existís cap altre ésser. L’amor que sentia aquest Fill el va moure a voler ser com el seu Pare (Joan 14:9).

³ En capítols anteriors hem vist com Jesús va imitar a la perfecció el poder, la justícia i la saviesa de Jehovà. Ara bé, de quina manera va reflectir l’amor del seu Pare? Per saber-ho, analitzem tres facetes de l’amor de Jesús: l’abnegació, la tendra compassió i la disposició a perdonar.

4. Per què diem que Jesús va donar el millor exemple d’amor abnegat que mai hagi donat cap humà?

⁴ Jesús ens va donar un exemple extraordinari d’amor abnegat. L’abnegació implica posar de manera desinteressada les necessitats i preocupacions dels altres per sobre de les nostres. Com ho va demostrar Jesús? Ell mateix va dir: «Ningú té un amor més gran que qui dona la seva vida pels seus amics» (Joan 15:13). Jesús va oferir de manera voluntària la seva vida perfecta per nosaltres. Aquesta va ser la  major mostra d’amor que cap altre humà hagi fet mai. Però també va mostrar amor abnegat d’altres maneres.

5. Com va mostrar amor Jesús al venir a la terra?

⁵ Abans de ser humà, el Fill unigènit de Déu tenia una elevada posició al cel i gaudia d’una relació molt estreta amb Jehovà i amb molts éssers espirituals. Tot i tenir aquesta posició privilegiada, Jesús «va deixar tot el que tenia, va prendre la forma d’un esclau i es va convertir en un humà» (Filipencs 2:7). De bon grat, va accedir a viure entre humans imperfectes en un món que «està sota el poder del Malvat» (1 Joan 5:19). No va ser aquest sacrifici una gran mostra d’amor per part de Jesús?

6, 7. a) De quines maneres va mostrar Jesús un amor abnegat durant el seu ministeri a la terra? b) Quin exemple commovedor d’amor desinteressat recull Joan 19:25-27?

⁶ Jesús també va mostrar amor abnegat de diverses maneres durant tot el seu ministeri a la terra. Per exemple, va ser totalment altruista. Estava tan concentrat en el seu ministeri que va sacrificar les comoditats a què tots estem acostumats. Ell mateix va dir: «Les guineus tenen caus i els ocells del cel tenen nius, però el Fill de l’Home no té on reposar el cap» (Mateu 8:20). Recorda que Jesús era un fuster molt hàbil. Creus que no podria haver dedicat temps a construir-se una casa o fer mobles per vendre’ls més tard i guanyar diners? És clar que sí, però no ho va fer. Jesús mai va utilitzar les seves habilitats per aconseguir coses materials.

⁷ Podem veure un exemple commovedor del seu amor abnegat al relat de Joan 19:25-27. Imagina’t quantes coses devien passar pel cap de Jesús i com es devia sentir la tarda de la seva mort. Tot i que estava agonitzant al pal de turment, li preocupaven els seus deixebles, la predicació i, especialment, la seva integritat i com aquesta repercutiria en el nom del seu Pare. En realitat, el futur de tota la humanitat depenia d’ell! Tot i això, just abans de morir, Jesús va mostrar preocupació per la seva mare, Maria, que pel que  sembla ja era viuda. Va demanar a l’apòstol Joan que la cuidés com si fos la seva pròpia mare, i Joan se la va endur a casa. D’aquesta manera, Jesús es va assegurar que la seva mare tingués tot el necessari, tant físicament com espiritualment. Quina mostra tan tendra d’amor desinteressat!

8. Què significa la paraula grega que la Bíblia utilitza per descriure la compassió de Jesús?

⁸ Jesús, igual que el seu Pare, era compassiu. La Bíblia diu que Jesús sentia molta llàstima pels que patien i sempre buscava maneres d’ajudar-los. Quan diu que Jesús «es va compadir», la Bíblia utilitza una paraula grega que, segons un erudit, «descriu [...] un sentiment que afecta el més profund de la persona. És la paraula grega que transmet amb més força el sentiment de compassió». a Vegem algunes situacions en què la profunda compassió de Jesús el va impulsar a actuar.

9, 10. a) Per què Jesús i els apòstols van buscar un lloc tranquil? b) Com va reaccionar Jesús en veure que no el deixaven descansar, i per què?

⁹ La compassió el va impulsar a satisfer les necessitats espirituals. Al relat de Marc 6:30-34 podem veure el motiu principal pel qual Jesús sentia llàstima per les persones i les ajudava. Visualitza l’escena. Els apòstols tornen eufòrics perquè acaben d’arribar d’un viatge en què han estat predicant per molts pobles i, tot emocionats, expliquen a Jesús tot el que els ha passat. Però s’aplega tanta gent al seu voltant que ni ells ni Jesús tenen temps de menjar. Com que Jesús és molt observador, s’adona que estan cansats i els diu: «Veniu amb mi. Anem sols a un lloc aïllat perquè descanseu una mica». Així doncs, pugen a la barca i creuen l’extrem nord del mar de Galilea per anar a un lloc tranquil. Amb tot,  tant la gentada que els veu partir com altres que s’assabenten cap a on es dirigeixen es posen a córrer per la vora del mar i acaben arribant a l’altre costat abans que ells.

¹⁰ Es va enfadar Jesús perquè la gent no el deixava descansar? De cap manera! Al veure tots aquells milers de persones que l’esperaven, el seu cor es va commoure. Marc ens explica que «Jesús va veure una gran multitud de persones, i es va compadir d’elles, perquè eren com ovelles sense pastor. I els va començar a ensenyar moltes coses». Quan mirava la multitud, Jesús no veia tan sols una gentada; veia les persones individualment i era totalment conscient de les seves necessitats espirituals. Eren com ovelles perdudes i indefenses, sense un pastor que les guiés i les protegís. Jesús sabia molt bé que els frívols líders religiosos, que en teoria haurien d’haver sigut pastors amorosos, havien desatès la gent (Joan 7:47-49). Va sentir tal compassió que immediatament va començar a ensenyar-los «sobre el Regne de Déu» (Lluc 9:11). Fixa’t que Jesús va sentir compassió abans de veure com reaccionaven a la seva ensenyança. Dit d’una altra manera, la tendra compassió de Jesús no depenia de la reacció de la gent al seu missatge, sinó que la tendra compassió era el que el motivava a ensenyar.

11, 12. a) Com es veia els leprosos en temps bíblics, però com va reaccionar Jesús quan se li va acostar un home «ple de lepra»? b) Com ens ajuda l’experiència d’un doctor a entendre el que possiblement va sentir el leprós quan Jesús el va tocar?

¹¹ La compassió el va impulsar a alleujar el sofriment. Persones amb tot tipus de malalties notaven la compassió de Jesús i, per això, se sentien atretes a ell. Això es va fer patent de manera especial quan un home «ple de lepra» es va acostar a Jesús, a qui seguia una multitud (Lluc 5:12). En temps bíblics, es mantenia els leprosos en quarantena per tal que no contagiessin els altres (Nombres 5:1-4). Amb el pas del temps, els rabins van promoure un punt de  vista despietat dels leprosos i van imposar les seves normes opressives. b Però, com va respondre Jesús al leprós? El relat de Marc explica: «Un leprós se li va apropar i li va suplicar de genolls: “Sé que si vols pots fer que quedi net.” Jesús se’n va compadir i va estendre la mà, el va tocar i li va dir: “Sí que ho vull. Queda net.” A l’instant la lepra li va desaparèixer» (Marc 1:40-42). Jesús sabia que, pel sol fet de ser allà, el leprós estava desobeint la Llei però, en comptes de fer-lo fora, es va commoure tant que va fer el que ningú esperava: el va tocar!

¹² T’imagines què va significar aquell gest per al leprós? La següent experiència ho exemplifica. El doctor Paul Brand, un expert en lepra, explica que en una ocasió va tractar un leprós a l’Índia. Durant la visita, el doctor va posar la mà sobre l’espatlla del pacient i li va explicar, mitjançant una intèrpret, el tractament que hauria de seguir. De sobte, el leprós va començar a plorar. «Que he dit res malament?», va dir el doctor. Després de preguntar-ho al leprós, la intèrpret va contestar: «No, doctor. Diu que plora perquè li ha posat la mà a l’espatlla. Feia anys que ningú el tocava». c És clar, en el cas del leprós que es va apropar a Jesús, encara va ser més impressionant que algú el toqués perquè la malaltia que l’havia convertit en un marginat social durant tant de temps va desaparèixer a l’instant.

13, 14. a) Quin seguici va trobar Jesús quan s’acostava a la ciutat de Naïm, i per què era una situació especialment trista? b) Què el va moure a fer la compassió?

 ¹³ La compassió el va impulsar a ajudar els que estaven de dol. Jesús es commovia profundament quan veia patir els altres per la pèrdua d’un ésser estimat. Pensa en el relat de Lluc 7:11-15. Cap a la meitat del seu ministeri, Jesús va viatjar a la ciutat galilea de Naïm. En apropar-se a la porta de la ciutat, va veure un seguici fúnebre. Era una ocasió especialment trista perquè enterraven un jove, el fill únic d’una viuda. Ella ja havia passat per un tràngol semblant quan van enterrar el seu marit, i ara li tocava veure com enterraven el seu fill, que potser era l’únic que la cuidava. Entre la multitud segurament hi havia ploraneres que cantaven cançons de dol i músics que tocaven melodies fúnebres (Jeremies 9:17, 18; Mateu 9:23). Tot i això, Jesús es va fixar en la pobra mare, que segurament caminava prop del fèretre que portava el cos del seu fill.

¹⁴ Jesús es «va compadir» de la compungida mare i, amb un to tranquiŀlitzador, li va dir: «Deixa de plorar». Tot seguit, es va acostar al fèretre i el va tocar. Els qui el carregaven, i potser la resta de la multitud, es van aturar. Aleshores Jesús va dir amb autoritat al cos mort: «Noi, et dic: aixeca’t!». Què va passar llavors? Lluc explica que «el mort es va asseure i va començar a parlar», tal com si s’hagués despertat d’un son profund! A continuació llegim un detall commovedor: «Jesús el va donar a la seva mare».

15. a) Segons els relats que hem analitzat, quina relació hi ha entre la compassió i l’acció? b) Com podem imitar Jesús en aquest sentit?

¹⁵ Què aprenem d’aquests relats? Fixa’t en la relació que hi ha entre la compassió i l’acció. Sempre que veia algú patint, Jesús es compadia, i aquesta compassió el movia a actuar. Com el pots imitar? Bé, tots els cristians tenim l’obligació de predicar les bones notícies i fer deixebles. És cert que el que ens motiva principalment és l’amor a Jehovà,  però no oblidis mai que aquesta obra també requereix compassió. Si sents empatia com ho feia Jesús, el teu cor t’impulsarà a fer tot el que puguis per compartir aquestes bones notícies amb les persones (Mateu 22:37-39). I com podem mostrar compassió pels germans que pateixen o estan de dol? És cert que no podem ressuscitar els morts o curar malalties miraculosament, però sí podem mostrar compassió prenent la iniciativa a expressar-los la nostra preocupació i a ajudar-los de maneres pràctiques (Efesis 4:32).

16. Com es va veure la disposició a perdonar de Jesús fins i tot quan estava al pal de turment?

¹⁶ Jesús també va reflectir a la perfecció l’amor del Pare d’una altra manera: estava «disposat a perdonar» (Salm 86:5). I ho va demostrar fins i tot quan estava al pal de turment. Recordes què va dir mentre patia una mort penosa, clavat de mans i peus? És que va demanar a Jehovà que castigués els seus executors? Tot al contrari, unes de les seves últimes paraules van ser: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan» (Lluc 23:34). d

17-19. Com va demostrar Jesús que havia perdonat Pere?

¹⁷ Podem veure un exemple encara més commovedor del perdó de Jesús en la manera com va tractar l’apòstol Pere. És evident que Pere estimava molt Jesús. La nit abans de  morir, el 14 de nissan, Pere li va dir: «Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó, i fins i tot a morir amb tu». Però tan sols unes hores més tard, Pere va negar rotundament tres cops fins i tot que conegués Jesús! La Bíblia descriu el que va passar després que Pere negués per tercera vegada conèixer Jesús: «El Senyor es va girar i va mirar Pere fixament». Destrossat pel pes del seu pecat, Pere «va sortir a fora i va plorar desconsoladament». Després que Jesús va morir hores més tard, l’apòstol es devia preguntar: «M’haurà perdonat el meu Senyor?» (Lluc 22:33, 61, 62).

¹⁸ Pere no va haver d’esperar gaire per saber-ne la resposta. Jesús va ressuscitar el 16 de nissan al matí, i sembla que aquell mateix dia va anar a veure Pere personalment (Lluc 24:34; 1 Corintis 15:4-8). Per què va tenir aquell detall amb l’apòstol que havia negat rotundament que el conegués? Segurament volia confirmar a Pere, el qual s’havia penedit, que el seguia estimant i valorant molt. De fet, encara va fer més perquè no en tingués cap dubte.

¹⁹ Uns dies més tard, Jesús es va aparèixer als deixebles al mar de Galilea. En aquesta ocasió, va preguntar tres vegades a Pere, que havia negat també tres vegades conèixer el seu Amo, si l’estimava. Després del tercer cop, Pere va respondre: «Senyor, tu ho saps tot. Tu saps que t’estimo». Com que Jesús podia llegir els cors, sabia perfectament quins eren els sentiments del seu deixeble, però d’aquesta manera li va permetre confirmar el seu amor. I a més, li va encarregar que alimentés i pasturés les seves «ovelletes» (Joan 21:15-17). Anteriorment, Pere ja havia rebut la comissió de predicar (Lluc 5:10). Però ara, Jesús li va donar una responsabilitat encara més gran: cuidar els qui esdevindrien seguidors de Crist. Quina gran mostra de confiança! I poc després, Jesús li va donar un paper important en l’obra que els deixebles havien de dur a terme (Fets 2:1-41). Que alleujat es devia sentir Pere al saber que Jesús l’havia perdonat i que encara confiava en ell!

20, 21. Com pots arribar a «conèixer l’amor del Crist»?

²⁰ Com hem vist, la Paraula de Déu fa una descripció molt maca de l’amor del Crist. Ara bé, com hem de respondre a aquest amor? La Bíblia ens anima a «conèixer l’amor del Crist, que és superior al coneixement» (Efesis 3:19). El que ens expliquen els Evangelis sobre la vida i el ministeri de Jesús ens ensenya molt de l’amor del Crist. Però «conèixer l’amor del Crist» significa molt més que aprendre el que la Bíblia diu d’ell.

²¹ La paraula grega que es tradueix com a ‘conèixer’ es refereix a un coneixement «pràctic, obtingut a través de l’experiència». e Per tant, només podràs entendre els sentiments de Crist si estimes tal com ell ho feia: donant-te als altres desinteressadament, actuant amb compassió davant les seves necessitats i perdonant-los de tot cor. Si ho fas, arribaràs a conèixer per pròpia experiència «l’amor del Crist, que és superior al coneixement». I mai oblidis que, com més t’assemblis a Crist, més t’aproparàs a aquell qui Jesús va imitar a la perfecció: el teu Pare amorós, Jehovà.