FA MÉS de dos mil anys va néixer un nen molt especial que va arribar a ser l’home més gran de tots els temps. En aquella època no existien avions ni cotxes; tampoc hi havia televisors, ordinadors ni Internet.

Al nen li van posar el nom de Jesús. Va arribar a ser l’home més savi que ha viscut mai. Jesús també va ser el millor mestre. Explicava coses difícils d’una manera que les feia fàcils d’entendre.

Jesús ensenyava allà on trobava gent: a la ribera dels rius, a bord d’una barca, a les cases i quan viatjava. Jesús no tenia cotxe ni tampoc anava en autobús o tren. Caminava d’un lloc a l’altre i ensenyava a tothom.

Aprenem moltes coses dels altres. Però les coses més importants les podem aprendre del Gran Mestre, Jesús. A la Bíblia és on trobem les seves paraules. Quan sentim aquestes paraules de la Bíblia, és com si Jesús ens parlés.

Per què va ser Jesús un Gran Mestre? Una raó és que Jesús també havia tingut un mestre. I sabia que escoltar és molt important. Però a qui escoltava Jesús? Qui li va ensenyar?... Ho va fer el seu Pare. I el Pare de Jesús és Déu.

Abans de venir a la Terra com a humà, Jesús vivia al cel amb Déu. Per això Jesús va ser diferent de tots els altres homes, perquè ningú més no ha viscut al cel abans de néixer a la Terra.  Al cel, Jesús havia estat un Fill obedient que escoltava el seu Pare. Per aquesta raó Jesús podia ensenyar a les persones el que ell havia après de Déu. Tu pots imitar Jesús si escoltes el teu pare i la teva mare.

Una altra raó per la qual Jesús va ser un Gran Mestre és que estimava la gent. Volia ajudar les persones a aprendre coses sobre Déu. Jesús estimava els adults, però també s’estimava els nens. I als nens els agradava estar amb Jesús perquè parlava amb ells i els escoltava.

Un dia uns pares van portar els seus fills petits a Jesús. Però els amics de Jesús van pensar que el Gran Mestre estava massa ocupat per parlar amb nens. Per això els van dir que se n’anessin. Què va fer Jesús?... Jesús va dir: «Deixeu que els nens vinguin a mi i no els ho impediu». Sí, Jesús volia que els nens se li acostessin. Tot i que  Jesús era un home molt savi i important, apartava temps per ensenyar als nens (Marc 10:13, 14, TBS).

Saps per què Jesús ensenyava als nens i els escoltava? Una raó és que volia fer-los feliços explicant-los coses sobre Déu, el seu Pare celestial. Com pots fer tu feliços els altres?... Doncs explicant-los les coses que has après sobre Déu.

En una ocasió Jesús va ensenyar una lliçó important als seus amics amb l’ajuda d’un nen. Jesús va agafar el nen i el va posar en mig dels seus deixebles. Llavors Jesús va dir que aquests homes havien de canviar la seva actitud i ser com aquest nen petit.

Què volia dir Jesús? Saps en quin sentit una persona adulta, o fins i tot un nen més gran, hauria de ser com un nen petit?... Doncs bé, un nen petit no sap tant com una persona més gran i té moltes ganes d’aprendre. És a dir, Jesús estava dient que els seus deixebles havien de ser tan humils com els nens. Tots podem aprendre moltes coses dels altres. Però hem d’entendre que les ensenyances de Jesús són més importants que les nostres pròpies idees (Mateu 18:1-5).

Un altre motiu pel qual Jesús va ser un Gran Mestre és que sabia com fer interessants  les coses. Explicava tot d’una manera senzilla i clara. Parlava dels ocells, les flors i altres coses conegudes perquè les persones poguessin conèixer millor Déu.

Un dia que Jesús estava en una muntanya, molta gent el va venir a veure. Jesús va seure i va fer un discurs, o sermó, com pots veure al dibuix. Aquest discurs s’anomena el Sermó de la Muntanya. Jesús va dir: ‘Mireu els ocells del cel. No planten llavor. No acumulen menjar en graners. Però el Déu del cel els alimenta. No valeu vosaltres més que ells?’.

Jesús també va dir: ‘Aprengueu una lliçó dels lliris del camp. Creixen sense esforçar-s’hi. I mireu que macos que són! Ni tan sols el ric rei Salomó es va vestir amb més bellesa que els lliris del camp. Per això, si Déu cuida de les flors, no cuidarà també de vosaltres?’ (Mateu 6:25-33).

 Entens la lliçó que estava ensenyant Jesús?... No volia que ens preocupéssim pel menjar o la roba. Déu sap que necessitem tot això. Jesús no va dir que no hem de treballar per tenir aliment i roba. Però va dir que hem de posar Déu en primer lloc. Si ho fem, Déu farà que tinguem menjar i roba. Creus que és veritat això?...

Quan Jesús va acabar de parlar, què va pensar la gent?... La Bíblia diu que van quedar impressionats per la seva manera  d’ensenyar. Era molt interessant escoltar Jesús. El que deia ajudava la gent a fer el correcte (Mateu 7:28, BEC).

O sigui que és molt important aprendre de Jesús. Saps com ho podem fer?... El que va dir està escrit en un llibre. Saps quin llibre és?... La Santa Bíblia. Això vol dir que podem escoltar Jesús si parem atenció a les coses que llegim a la Bíblia. De fet, la Bíblia explica una història emocionant sobre com Déu mateix ens va dir que escoltéssim Jesús. Vegem què va passar.

Un dia Jesús va pujar a una muntanya amb tres amics, que es deien Jaume, Joan i Pere. Més endavant aprendrem moltes més coses sobre ells, ja que els tres eren amics íntims de Jesús. Però en aquesta ocasió especial la cara de Jesús va començar a brillar amb força. I la seva roba resplendia com una llum, com veus al dibuix.

Després, Jesús i els seus amics van sentir una veu del cel, que va dir: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo» (Mateu 17:1-5, BCI). Saps de qui era la veu?... Era la veu de Déu. Així doncs, va ser Déu qui va dir que havien d’escoltar el seu Fill.

I nosaltres? Obeirem Déu i escoltarem el seu Fill, el Gran Mestre?... Això és el que tots hem de fer. Recordes com podem fer-ho?...

Podem escoltar el Fill de Déu llegint els relats bíblics sobre la seva vida. El Gran Mestre té moltes coses meravelloses per explicar-nos. Segur que t’agradarà aprendre aquestes coses que estan escrites a la Bíblia. I també et sentiràs feliç si expliques als teus amics les coses bones que aprens.