QUÈ és el primer que li preguntes a algú que acabes de conèixer?... És clar, li preguntes com es diu. Tots tenim nom. Déu va donar un nom al primer home de la Terra. Li va posar el nom d’Adam. La dona d’Adam es va dir Eva.

Però no només les persones tenen nom. Pensa en altres coses que també tinguin nom. Si algú et regala una nina o un animalet, oi que li poses un nom?... I tant que sí, és molt important tenir nom.

Fixa’t en les moltíssimes estrelles que podem veure de nit al cel. Creus que les estrelles tenen nom?... Doncs sí, Déu va posar un nom a cada estrella. La Bíblia ens diu: «Té comptat el nombre dels estels, els crida cadascun pel seu nom» (Salm 147:4).

Qui diries que és la persona més important de tot l’univers?... És Déu. Creus que té nom?... Jesús va dir que sí que en té. Una vegada va dir en oració a Déu: «Els he fet conèixer el teu nom» (Joan 17:26, BCI). Saps quin és el nom de Déu?... Ell mateix ens el diu: «Jo sóc Jahvè [Jehovà, NM], aquest és el meu nom». O sigui que el nom de Déu és JEHOVÀ (Isaïes 42:8).

Com et sents quan els altres recorden el teu nom?... Oi que et fa feliç?... Doncs Jehovà també vol que la gent conegui el seu nom. Per això hem d’utilitzar el seu nom, Jehovà, quan parlem de Déu. El Gran Mestre feia servir el nom de Déu, Jehovà, quan parlava amb la gent. Un cop Jesús va dir: «Has d’estimar Jehovà, el teu Déu, amb tot el cor» (Marc 12:30, NM).

 Jesús sabia que el nom Jehovà és molt important. Per aquesta raó va ensenyar als seus seguidors a fer servir el nom de Déu. Fins i tot els va ensenyar a parlar sobre el nom de Déu en les seves oracions. Jesús sabia que Déu vol que tothom conegui el seu nom, Jehovà.

Fa molt de temps, Déu va mostrar la importància del seu nom a Moisès, un home israelita. Els israelites vivien en un país anomenat Egipte. Els habitants d’aquell país, els egipcis, van obligar els israelites a ser els seus esclaus i van ser molt cruels amb ells. Quan Moisès es va fer gran, va intentar ajudar un home del seu poble. Això va fer enfadar molt Faraó, el rei d’Egipte. Volia matar Moisès! Per això Moisès va fugir d’Egipte.

Moisès se’n va anar a la terra de Madian. Allà es va casar i va fundar una  família. També hi va treballar de pastor cuidant ovelles. Un dia Moisès estava pasturant les seves ovelles prop d’una muntanya quan va veure una cosa increïble. Hi havia un arbust en flames, però el foc no el consumia! Moisès s’hi va acostar per veure-ho millor.

Saps què va passar?... Moisès va sentir una veu que el cridava des de l’arbust en flames. La veu va cridar: «Moisès! Moisès!». De qui era la veu?... Era Déu que parlava! Déu tenia molta feina per a Moisès. Déu li va dir: «Vés, jo t’envio al Faraó perquè facis sortir d’Egipte el meu poble, els israelites». Déu va prometre a Moisès que l’ajudaria.

Però Moisès va dir a Déu: ‘Imagina que vaig als israelites d’Egipte i els dic que Déu m’ha enviat. Però i si em pregunten: «Quin és el seu nom?», què els diré?’. Déu va contestar a Moisès que digués als israelites: ‘Jehovà m’ha enviat i m’ha dit que Jehovà és el seu nom per sempre’ (Èxode 3:1-15). Això mostra  que Déu mantindria el nom Jehovà. No el canviaria mai. Déu volia que el coneguessin pel seu nom, Jehovà, per sempre.

Quan Moisès va tornar a Egipte, els egipcis van pensar que Jehovà era només un déu israelita sense importància. No pensaven que era el Déu de tota la Terra. Per això Jehovà va dir al rei d’Egipte: ‘Faré que el meu nom sigui conegut arreu de la Terra’ (Èxode 9:16, BEC). De veritat va fer conèixer Jehovà el seu nom? I tant! Saps com?...

Doncs bé, va fer que Moisès tragués d’Egipte el poble d’Israel. Quan van arribar al mar Roig, Jehovà va separar les aigües i els israelites van travessar tranquiŀlament per terra seca. Però quan Faraó i el seu exèrcit van entrar al llit sec del mar, les aigües que havien estat retingudes a ambdues bandes van caure sobre els egipcis, i van morir tots.

De seguida gent de tota la Terra va començar a sentir el que Jehovà havia fet al mar Roig. Com ho sabem?... Uns quaranta anys més tard, els israelites van arribar a Canaan, la terra que Jehovà havia promès donar-los. Allà, una dona jove anomenada Rahab va explicar a dos israelites:  «Sabem com [Jehovà] va eixugar les aigües del mar quan sortíeu d’Egipte» (Josuè 2:10).

Avui dia moltes persones són com aquells egipcis. No creuen que Jehovà és el Déu de tota la Terra. Per això Jehovà vol que el seu poble parli d’Ell als altres. Això és el que va fer Jesús. Cap al final de la seva vida a la Terra, va dir a Jehovà en oració: «Els he fet conèixer el teu nom» (Joan 17:26, BCI).

 Tu vols ser com Jesús? Llavors digues als altres que el nom de Déu és Jehovà. És possible que t’adonis que molta gent no ho sap. Per això podries ensenyar-los el text bíblic de Salm 83:18, o 83:19 segons quina sigui la traducció. Agafem la Bíblia i busquem junts aquest text. Diu: «I sabran que només tu ets Jahveh [Jehovà, NM], l’Altíssim sobre la terra» (FBC).

Què aprenem llegint això?... Aprenem que Jehovà és el nom més important de tots. És el nom del Déu Totpoderós, el Pare de Jesús i el Creador de totes les coses. I recorda: Jesús va dir que hem d’estimar Jehovà amb tot el cor. Tu estimes Jehovà?...

Com podem demostrar que estimem Jehovà?... Una manera és arribar a conèixer-lo com a Amic. Una altra manera és explicar als altres quin és el seu nom. Els podem ensenyar directament amb la Bíblia que el seu nom és Jehovà. També els podem parlar sobre les coses meravelloses que Jehovà ha creat i les coses bones que ha fet. Això fa molt feliç Jehovà perquè vol que la gent el conegui. Nosaltres podem fer això, oi que sí?...

No tothom voldrà escoltar-nos quan parlem de Jehovà. Moltes persones no van escoltar quan Jesús, el Gran Mestre, va parlar sobre Ell. Però això no va fer que Jesús deixés de parlar sobre Jehovà.

Llavors, siguem com Jesús. Continuem parlant sobre Jehovà. Si ho fem, Jehovà estarà content amb nosaltres perquè així demostrem amor pel seu nom.