T’AGRADARIA poder fer tot el que volguessis? De vegades voldries que ningú no et digués què has de fer? Va, sigues sincer i digues què en penses...

Però què és millor per a tu? De debò és savi fer tot el que vols? O les coses surten millor quan obeeixes el pare i la mare?... Déu diu que has d’obeir els teus pares, així que hi ha d’haver una bona raó per fer-ho. Intentem descobrir quina és.

Quants anys tens?... Saps quants anys té el teu pare?... O quants anys té la teva mare, la teva àvia o el teu avi?... Ells han viscut molts més anys que tu. I com més temps viu una persona, més temps té d’aprendre coses. Cada any sent més coses, veu més coses i fa més coses. O sigui que els joves poden aprendre dels grans.

Coneixes algú que sigui més petit que tu?... Saps més coses que ell o ella?... Per què?... Perquè has viscut més. Has tingut més temps d’aprendre coses que algú més petit.

 Qui ha viscut més anys que tu o jo o qualsevol altra persona?... Jehovà. Sap més que tu i més que jo. Quan ens diu que fem una cosa, podem estar segurs que és el correcte, tot i que ens costi fer-ho. Sabies que fins i tot al Gran Mestre una vegada li va ser difícil obeir?...

Un cop, Déu va demanar a Jesús que fes una cosa molt difícil. Jesús va orar sobre això, com veiem al dibuix. Va dir: «Si ho vols, aparta de mi aquesta copa». Amb aquestes paraules, Jesús va mostrar que no sempre era fàcil fer la voluntat de Déu. Però com va acabar Jesús la seva oració? Ho saps?...

Jesús va acabar dient: «Que no es faci la meva voluntat, sinó la teva» (Lluc 22:41, 42, BCI). En realitat, volia que es fes la voluntat de Déu, no la seva. Per això va fer el que Déu volia i no el que ell pensava que seria millor.

Què aprenem d’això?... Aprenem que sempre és correcte fer el que diu Déu, tot i que no sigui fàcil. Però aprenem també una altra cosa. Saps què?... Aprenem que Déu i Jesús no són la mateixa persona, com alguns diuen. Jehovà té més anys i sap més coses que Jesús, el seu Fill.

Quan obeïm Déu, demostrem que l’estimem. La Bíblia diu: «Estimar Déu vol dir guardar els seus manaments» (1 Joan 5:3, BCI). Com veus, tots hem d’obeir Déu. Tu vols obeir-lo, oi?...

 Obrim la Bíblia i vegem què diu Déu que han de fer els nens. Llegirem el que explica la Bíblia a Efesis, capítol 6, versicles 1, 2 i 3. Diu: «Fills, obeïu els vostres pares en el Senyor, perquè això és just. Honra el teu pare i la teva mare, aquest és el primer manament amb una promesa, perquè et vagi bé i tinguis llarga vida sobre la terra» (TBS).

Com veus, és el mateix Jehovà qui et diu que has d’obeir el pare i la mare. Què vol dir «honrar» els pares? Vol dir que els has de mostrar respecte. I Déu promet que si obeeixes els teus pares, ‘t’anirà bé’.

Deixa’m explicar-te una història sobre unes persones que van salvar la vida perquè van ser obedients. Aquestes persones van viure fa molt de temps a la gran ciutat de Jerusalem. La majoria de la gent de la ciutat no feia cas de Déu, per això Jesús els va advertir que Déu pensava destruir Jerusalem. Jesús també els va dir com podien salvar-se si estimaven el bé. Els va avisar: ‘Quan vegeu Jerusalem envoltada d’exèrcits, sabreu que la seva destrucció és a prop. Llavors és el moment de fugir de Jerusalem i córrer cap a les muntanyes’ (Lluc 21:20-22).

Doncs bé, tal com va dir Jesús, van venir uns exèrcits a atacar Jerusalem. Els exèrcits de Roma van acampar tot al seu voltant. Aleshores, per algun motiu, els soldats se’n van anar. La majoria de la gent va pensar que el perill havia passat. Per això es van quedar a la ciutat. Però què havia dit Jesús que havien de fer?... Què hauries fet tu si haguessis viscut a Jerusalem?... Les persones que realment van creure Jesús van deixar les seves cases i van fugir a les muntanyes lluny de Jerusalem.

Durant un any no va passar res a Jerusalem. El segon any no va passar res. I el tercer any, tampoc. Algunes persones potser  pensaven que els qui havien marxat de la ciutat eren uns ximples. Però llavors, el quart any, els exèrcits romans van tornar. De nou van acampar al voltant de Jerusalem. Ara ja era massa tard per escapar. Aquest cop els exèrcits van destruir la ciutat. La majoria de les persones que hi havia a Jerusalem van morir, i els altres van ser fets presoners.

Però què els va passar als qui havien obeït Jesús?... Es van salvar. Estaven molt lluny de Jerusalem. O sigui que no els va passar res. L’obediència els va protegir.

I a tu? També et protegirà ser obedient?... Pot ser que els teus pares et diguin que no has de jugar mai al carrer. Per què t’ho diuen?... Perquè et podria atropellar un cotxe. Però potser un dia  penses: «Ara no hi ha cotxes. No em passarà res. Altres nens juguen al carrer i no he vist mai que els hagi passat res».

Així és com se sentia la majoria de la gent de Jerusalem. Després que marxessin els exèrcits romans, tot semblava tranquil. Altres es quedaven a la ciutat. Per això també s’hi van quedar. Els havien avisat, però no en van fer cas. Com a resultat, van morir.

Vegem un altre exemple. Has jugat mai amb llumins?... Pot semblar divertit mirar la flama quan encens un llumí. Però jugar amb llumins pot ser perillós. Tota la casa es podria incendiar, i tu podries morir!

Recorda: no n’hi ha prou d’obeir només algunes vegades. El que et protegirà de debò és obeir sempre. I qui és qui et diu: «Fills, obeïu els vostres pares»?... T’ho diu Déu. I no oblidis que et diu això perquè t’estima.