T’HA fet mai algú res dolent?... Et va fer mal o et va dir alguna cosa lletja?... Creus que l’hauries de tractar de la mateixa manera que t’ha tractat?...

Molta gent sol pagar amb la mateixa moneda a la persona que els fa una cosa dolenta. Però Jesús va ensenyar que hem de perdonar les persones que ens fan mal (Mateu 6:12). I si algú es porta malament amb nosaltres molts cops? Quantes vegades l’hem de perdonar?...

Això és el que volia saber Pere. Per això un dia va preguntar a Jesús: ‘L’he de perdonar set vegades?’. Però set vegades no són suficients. Jesús va dir: ‘L’has de perdonar setanta vegades set’, si és que la persona peca contra tu tantes vegades.

Això són moltes vegades, oi? Ni tan sols podríem recordar tantes ofenses o coses dolentes que algú ens fes, veritat? I això és el que Jesús ens estava dient: no hem d’intentar recordar la quantitat de coses dolentes que ens facin els altres. Si ens demanen perdó, els hem de perdonar.

Jesús volia mostrar als seus deixebles la importància de perdonar. Per això, després de contestar la pregunta  de Pere, els va explicar una història. T’agradaria sentir-la?...

Fa temps hi havia un rei molt bo. Fins i tot deixava diners als seus esclaus quan necessitaven ajuda. Però un dia el rei va voler que els esclaus li tornessin els diners que li devien. Llavors van portar davant del rei un esclau que li devia 10.000 talents, és a dir, 60 milions de monedes. Això són molts diners!

 Però l’esclau s’havia gastat tots els diners del rei i no els hi podia tornar. Aleshores el rei va ordenar que venguessin l’esclau. El rei també va manar vendre la dona i els fills de l’esclau i tot el que tenia. Els diners guanyats amb la venda servirien per pagar al rei. Com creus que es va sentir l’esclau?...

L’esclau es va agenollar davant del rei i va suplicar: ‘Si us plau, dóna’m més temps i et pagaré tot el que et dec’. Què hauries fet tu amb l’esclau si haguessis estat el rei?... El rei va sentir llàstima pel seu esclau i el va perdonar. Va dir a l’esclau que no calia que li tornés els diners, ni una sola moneda dels 60 milions que li devia. Segur que l’esclau es va posar molt content.

Però què va fer llavors l’esclau? Va sortir i es va trobar amb un altre esclau que li devia només cent monedes. Va agafar pel coll el seu company i el va començar a escanyar. Li va dir: ‘Paga’m les cent monedes que em deus!’. Et pots imaginar algú fent això, sobretot després que el rei li hagués perdonat un deute tan gran?...

Doncs bé, l’esclau que devia només cent monedes era pobre. No podia pagar els diners de seguida. Per això es va agenollar davant de l’altre esclau i va suplicar: ‘Si us plau, dóna’m més temps i et pagaré el que et dec’. Li hauria d’haver donat més temps al seu company?... Què hauries fet tu?...

Aquest home no era bo com el rei. Volia els seus diners ja. I com que el seu company no podia pagar-li, va fer que el tanquessin a la presó. Altres esclaus ho van veure i no els va agradar gens. Van sentir llàstima per l’esclau que estava a la presó. Per això van anar a explicar-ho al rei.

 Al rei tampoc no li va agradar gens el que havia passat. Es va enfadar molt amb l’esclau que no havia perdonat el seu company. El va fer cridar i li va dir: ‘Esclau dolent, no et vaig perdonar jo el que em devies? Llavors, no hauries d’haver perdonat tu el teu company?’.

L’esclau que no havia perdonat hauria d’haver après una lliçó del rei bo. Però no ho havia fet. Per aquest motiu el rei el va fer tancar a la presó fins que pogués pagar-li els 60 milions de monedes. I, és clar, a la presó no podria guanyar mai tots aquests diners. Això vol dir que s’hi quedaria tota la vida.

Quan Jesús va acabar d’explicar la història, va dir als seus seguidors: «Així us tractarà també el meu Pare celestial si cada un de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà» (Mateu 18:21-35).

 Ho entens? Tots li devem molt a Déu. De fet, la vida que tenim ens l’ha donat Déu! Per això, si ho comparem amb el que nosaltres li devem a Déu, els altres ens deuen ben poca cosa. El que ens deuen és com les cent monedes que un esclau devia a l’altre. Però el que li devem a Déu per les coses dolentes que fem és com els 60 milions de monedes que l’esclau devia al rei.

Déu és molt bo. Tot i que hem fet coses dolentes, ens perdona. No ens ho fa pagar traient-nos la vida per sempre. Però la lliçó que hem de recordar és aquesta: Déu només ens perdona si nosaltres perdonem les persones que ens fan mal. Això ens ha de fer pensar, veritat?...

O sigui que si algú et fa una cosa dolenta però després et diu que ho sent, què faràs? El perdonaràs?... I si això passa molts cops? El perdonaràs igual?...

Si nosaltres fóssim la persona que demana perdó, voldríem que l’altre ens perdonés, oi que sí?... Doncs nosaltres hem de fer el mateix per ell. No només hem de dir que el perdonem, sinó que l’hem de perdonar de debò, de tot cor. Quan ho fem, demostrem que realment volem imitar el Gran Mestre.