HAS menjat alguna cosa avui?... Saps qui l’ha preparat?... Potser ho ha fet la teva mare o algú altre. Llavors per què hem de donar les gràcies a Déu pel menjar?... Perquè Déu és qui fa possible que creixin els aliments. Tot i així, també hem de donar les gràcies a qui hagi preparat el menjar o a qui ens l’hagi servit.

De vegades ens oblidem de donar les gràcies quan altres fan coses bones per nosaltres, oi que sí? Quan el Gran Mestre va ser a la Terra hi va haver uns leprosos que es van oblidar de donar les gràcies.

Tu saps què és un leprós?... És algú que pateix una malaltia que es diu lepra. Aquesta malaltia pot fer que a una persona li caiguin trossos de carn. Quan Jesús va ser a la Terra, els leprosos havien de viure apartats de la resta de la gent. Si un leprós veia que una altra persona s’acostava, havia de cridar per avisar-la que es mantingués lluny. Així s’evitava que altres s’acostessin massa i potser es contagiessin de la malaltia que patia el leprós.

Jesús va ser molt bondadós amb els leprosos. Un dia, camí de Jerusalem, Jesús va passar per una petita ciutat. Quan s’hi apropava, deu leprosos van sortir a trobar-lo. Havien sentit que Déu havia donat poder a Jesús per curar tot tipus de malalties.

Els leprosos no es van acostar a Jesús. Es van mantenir a certa distància. Però creien que Jesús podia curar-los la lepra. Per això,  quan els leprosos van veure el Gran Mestre, van cridar: ‘Jesús, Mestre, ajuda’ns!’.

Sents llàstima pels malalts?... Jesús la sentia. Sabia que ser leprós era molt trist. Així doncs, els va respondre: «Aneu a presentar-vos als sacerdots» (Lluc 17:11-14).

Per què els va dir Jesús que fessin això? Perquè ho ordenava la llei que Jehovà havia donat al Seu poble. Aquesta llei deia que un sacerdot de Déu havia d’examinar la carn del leprós. El sacerdot li diria al leprós si havia desaparegut del tot la malaltia. Un cop curat, podria tornar a viure amb la resta de persones sanes (Levític 13:16, 17).

 Però aquests leprosos encara estaven malalts. Van anar al sacerdot tal com els havia manat Jesús?... I tant. Ho van fer immediatament. Aquests homes estaven segurs que Jesús els curaria. Què va passar?

Mentre anaven de camí cap al sacerdot, la malaltia va desaparèixer. La seva carn es va curar i es van posar bé! La seva confiança en el poder de Jesús va tenir premi. Que feliços es van sentir! Però què havien de fer ara per mostrar que estaven agraïts? Què hauries fet tu?...

Un dels homes va tornar on era Jesús. Va començar a donar glòria a Jehovà o, el que és el mateix, a dir coses maques sobre Déu. Va estar molt bé que fes això, perquè el poder que l’havia curat venia de Déu. L’home es va agenollar als peus del Gran Mestre i li va donar les gràcies. Estava molt agraït pel que Jesús havia fet.

Però què va passar amb els altres nou homes? Jesús va preguntar: ‘Oi que els leprosos que es van curar eren deu? On són els altres nou? Tan sols n’ha tornat un per donar glòria a Déu?’.

 Doncs sí. Dels deu, només un va donar glòria a Déu i va tornar per donar les gràcies a Jesús. A més, aquesta persona era un samarità, un estranger. Els altres nou no li van donar les gràcies a Déu, ni tampoc a Jesús (Lluc 17:15-19).

A quin d’aquests homes t’assembles més? Oi que volem ser com el samarità?... Per això, quan algú ens tracta bé, de què ens hem de recordar?... Ens hem de recordar de donar les gràcies. La gent sovint s’oblida de fer-ho. Però està bé donar les gràcies. Quan ho fem, tant Jehovà com el seu Fill, Jesús, se senten molt contents.

Si hi penses, et recordaràs que hi ha persones que han fet moltes coses bones per tu. Per exemple, t’has posat malalt alguna vegada?... Potser mai no t’has posat tan malalt com aquests deu leprosos, però segur que alguna vegada has passat un bon refredat o un mal de panxa. Et va cuidar algú?... Potser et van donar alguna medicina o van fer altres coses per tu. Oi que et va alegrar que t’ajudessin a posar-te bo?...

L’home samarità li va donar les gràcies a Jesús perquè l’havia curat, i això va alegrar Jesús. Creus que la teva mare o el teu pare es posaran contents si els dius gràcies quan fan coses per tu?... Segur que sí.

Hi ha persones que fan coses per tu cada dia o cada setmana. És possible que sigui la seva feina. També pot ser que els agradi  molt fer-les. Però mai no t’has d’oblidar de donar les gràcies. La teva professora treballa molt per ajudar-te a aprendre coses. És la seva feina. Però estarà molt contenta si li dónes les gràcies per la seva ajuda.

De vegades, la gent fa petites coses per tu. Potser algú t’ha aguantat la porta. O potser algú t’ha passat el menjar a taula. Està molt bé que donis les gràcies fins i tot per aquestes petites coses.

Si ens recordem de donar les gràcies a la gent que ens envolta, ens serà molt més fàcil recordar que hem de donar les gràcies al nostre Pare celestial. I tenim moltíssimes coses per les quals donar gràcies a Jehovà. Ens ha donat la vida i totes les coses bones que fan que la vida sigui tan maca. Per tant, tenim totes les raons del món per dir coses bones sobre Déu cada dia i així donar-li glòria.