A VEGADES és difícil saber qui hem d’obeir. La teva mare o el teu pare potser et diuen que facis una cosa. Però és possible que un mestre d’escola o un policia et digui que facis una cosa diferent. Si això passés, qui dels dos hauríem d’obeir?...

Al capítol 7 d’aquest llibre vam llegir a la Bíblia Efesis 6:1-3. Allà diu que els fills han d’obeir els seus pares. El text diu: «Obeïu els vostres pares, en el Senyor». Saps què vol dir «en el Senyor»?... Els pares que estan en el Senyor ensenyen als seus fills a obeir les lleis de Déu.

Però algunes persones no creuen en Jehovà. Per això, què passa si algú diu que no és dolent fer trampa en un examen a l’escola o agafar alguna cosa d’una tenda sense pagar-la? Està bé, llavors, que un nen faci trampa o robi?...

Recorda que el rei Nabucodonosor va ordenar una vegada que tothom s’inclinés davant la imatge d’or que s’havia construït. Però Xadrac, Meixac i Abed-Negó no ho van fer. Saps per què?... Perquè la Bíblia diu que només hem d’adorar Jehovà (Èxode 20:3; Mateu 4:10).

Després de la mort de Jesús, van portar els seus apòstols davant el Sanedrí, el tribunal religiós principal dels jueus. El gran sacerdot Caifàs va dir: «Us vam manar formalment que no ensenyéssiu en aquest nom [el de Jesús], i heu omplert  Jerusalem de la vostra doctrina». Per què els apòstols no van obeir el Sanedrí?... Pere, parlant en nom de tots els apòstols, va respondre a Caifàs: «Cal obeir Déu abans que els homes» (Actes [Fets] 5:27-29).

En aquell temps, els líders religiosos dels jueus tenien molt poder. Però el seu país estava sota el control del govern de Roma. El cap d’aquell govern s’anomenava Cèsar. Encara que els jueus no volien que Cèsar els governés, l’imperi romà va fer moltes coses bones a favor del poble. Avui dia els governs també fan coses bones pels seus ciutadans. Se t’acudeix cap?...

Els governs construeixen carreteres i paguen policies i bombers perquè ens protegeixin. També fan possible que hi hagi escoles per als nens i assistència sanitària per a la gent gran. Als governs els costa diners fer tot això. Saps d’on surten aquests diners?... Dels ciutadans. Els diners que la gent paga al govern s’anomenen impostos.

 Quan el Gran Mestre vivia a la Terra, molts jueus no volien pagar impostos al govern romà. Per això un dia els sacerdots van pagar uns homes perquè fessin una pregunta a Jesús que el fiqués en problemes. La pregunta va ser: ‘Hem de pagar els impostos a Cèsar o no?’. Aquesta pregunta tenia trampa. Si Jesús contestava: «Sí, heu de pagar els impostos», a molts jueus no els agradaria gens la resposta. Però Jesús tampoc podia dir: «No, no cal que pagueu impostos», ja que això no era correcte.

Què va fer llavors Jesús? Doncs va dir: ‘Ensenyeu-me una moneda’. Quan li van portar una moneda, Jesús va preguntar: ‘De qui és la imatge i el nom que té?’. Els homes van respondre: «Del Cèsar». Llavors Jesús va dir: «Doncs, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu» (Lluc 20:19-26).

Ningú no va poder trobar res dolent en aquesta resposta. Si Cèsar fa coses per la gent, és just que se’l pagui amb els diners que ell mateix ha fet. D’aquesta manera, Jesús va mostrar que està bé pagar els impostos al govern per les coses que rebem d’ell.

 Ara bé, tot i que és possible que encara no tinguis l’edat per pagar impostos, hi ha una cosa que sí que hauries de donar al govern. Saps quina és?... L’obediència a les seves lleis. La Bíblia diu: ‘Sigues obedient a les autoritats que governen’. Aquestes autoritats són les persones que tenen poder al govern. Així doncs, Déu és qui diu que hem d’obeir les lleis del govern (Romans 13:1, 2).

Pot ser que hi hagi una llei que prohibeixi llençar papers o altres coses al carrer. Hauries d’obeir aquesta llei?... Sí, Déu vol que l’obeeixis. Has d’obeir també els policies?... El govern paga els policies perquè protegeixin la gent. Obeir-los és com obeir el govern.

Per tant, si vols creuar un carrer i un policia et diu: «Alto!», què hauries de fer?... I si altres no fan cas i creuen el carrer? Tu què faràs?... Hauries d’esperar-te, encara que siguis l’únic que ho fa. Déu et diu que obeeixis.

Imagina que hi ha problemes al veïnat i un policia ordena: «No sortiu al carrer. Quedeu-vos a casa». Però pot ser que sentis crits i et preguntis què està passant. Hauries de sortir a donar un cop d’ull?... Si sortissis, estaries obeint «les autoritats que governen»?...

A molts llocs el govern també construeix escoles i paga els mestres. Creus que Déu vol que obeeixis el mestre?... Pensa-hi. El govern paga el mestre per ensenyar, de la mateixa manera que paga un policia perquè protegeixi la gent. Per tant, obeir el policia o el mestre és com obeir el govern.

I si el mestre et mana adorar una imatge a l’escola? Què hauries de fer aleshores?... Els tres hebreus no es van inclinar davant  la imatge, tot i que ho havia manat el rei Nabucodonosor. Recordes per què no ho van fer?... Perquè no volien desobeir Déu.

L’historiador Will Durant va escriure que els primers cristians ‘no donaven la seva lleialtat principal al Cèsar’. Aquesta lleialtat pertanyia a Jehovà. Per tant, recorda que Déu ha de ser el més important a la nostra vida.

Obeïm els governs perquè Déu vol que ho fem. Però si se’ns mana fer una cosa que Déu no vol que fem, què hauríem de dir?... Hauríem de dir el mateix que els apòstols van dir al gran sacerdot: «Cal obeir Déu abans que els homes» (Actes [Fets] 5:29).