IMAGINA que ets en un vaixell que s’està enfonsant. Voldries que algú et salvés?... I si algú donés la seva vida per salvar-te?... Doncs això és el que va fer Jesucrist. Com vam aprendre al capítol 37, ell va donar la seva vida com a rescat per salvar-nos.

És clar, Jesús no ens salva de morir ofegats. De què ens salva? Te’n recordes?... Del pecat i de la mort que tots hem heretat d’Adam. Tot i que algunes persones han fet coses molt dolentes, Jesús també va morir per elles. Arriscaries la teva vida per intentar salvar persones així?...

La Bíblia diu: «Amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo». Però la Bíblia explica que Jesús ‘va morir pels dolents’, per persones que ni tan sols serveixen Déu. La Bíblia afegeix: «Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors», o fèiem coses dolentes (Romans 5:6-8, BCI).

Recordes algun apòstol que hagués fet coses molt dolentes en el passat?... Aquest apòstol va escriure: «Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo sóc el primer». L’apòstol que va dir això va ser Pau. Va dir que ell havia estat ‘en un altre temps insensat’ i que havia viscut «en la malícia» (1 Timoteu 1:15, BCI; Titus 3:3).

Imagina quant amor tenia Déu per enviar el seu Fill a morir per persones així. Agafa la teva Bíblia i llegeix, si us plau, Joan,  capítol 3, versicle 16. Allà diu: «Tant va estimar Déu el món [és a dir, la gent que viu a la Terra], que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna».

Jesús va demostrar que ell ens estimava tant com el seu Pare. Segurament recordes que al capítol 30 d’aquest llibre vam llegir algunes de les coses que Jesús va patir la nit que va ser arrestat. El van dur a casa del gran sacerdot Caifàs, on el van jutjar. Hi van presentar testimonis falsos que van dir mentides sobre Jesús, i li van donar cops de puny. Aleshores va ser quan Pere va negar que el coneixia. Ara imaginem que som justament allà i podem veure el que passa després.

Es fa de dia. Jesús ha passat tota la nit despert. Com que el judici celebrat a la nit no ha estat legal, els sacerdots convoquen ràpidament el Sanedrí, o tribunal suprem jueu, i el jutgen un altre cop. Llavors tornen a acusar Jesús de pecats contra Déu.

Tot seguit els sacerdots manen lligar Jesús i el porten a Pilat, el governador romà. Diuen a Pilat: ‘Jesús està en contra del govern. Ha de morir’. Però Pilat s’adona que els sacerdots menteixen. Per això els diu: ‘Jo no trobo que aquest home hagi fet res dolent. El deixaré anar’. Però els sacerdots i altres persones criden: ‘No! Mata’l!’.

Més tard, Pilat repeteix a la gent que alliberarà Jesús. Però els sacerdots fan que les multituds cridin: ‘Si el deixes anar, és que tu també estàs en contra del govern. Mata’l!’. La multitud fa molt de soroll. Saps què fa llavors Pilat?...

Acaba cedint. Primer fa que Jesús rebi cops de fuet. Aleshores l’entrega als soldats perquè el matin. Li posen una corona  d’espines al cap i s’inclinen davant d’ell per burlar-se’n. Després fan que Jesús porti a l’esquena un pal gran cap als afores de la ciutat a un indret anomenat Lloc de la Calavera. Allà claven les mans i els peus de Jesús al pal. Llavors l’alcen perquè quedi penjant. Les ferides sagnen. El dolor que sent és enorme.

Jesús no mor de seguida. Mentre és al pal, els sacerdots principals se’n riuen. Els qui passen per allà diuen: ‘Si ets Fill de Déu, baixa del pal de turment!’. Però Jesús sap que el seu Pare l’ha enviat perquè doni la seva vida perfecta i així nosaltres tinguem l’oportunitat de viure eternament. Finalment, cap a les  tres de la tarda, Jesús clama al seu Pare i mor (Mateu 26:36–27:50; Marc 15:1; Lluc 22:39–23:46; Joan 18:1–19:30).

Que diferent va ser Jesús d’Adam! Adam no va mostrar amor a Déu. El va desobeir. Adam tampoc ens va mostrar amor a nosaltres. Com que va pecar, tots hem nascut amb pecat. Però Jesús va mostrar que estima Déu i que ens estima a nosaltres. Sempre va obeir Déu i va entregar la seva vida per reparar el mal que Adam ens va causar.

T’adones que el que va fer Jesús és meravellós?... Quan ores a Déu, li agraeixes que ens donés el seu Fill?... L’apòstol Pau agraïa molt el que Crist havia fet per ell. Pau va escriure que el Fill de Déu «em va estimar i es va oferir a si mateix per mi» (Gàlates 2:20). Jesús també va morir per tu i per mi. Va entregar la seva vida perfecta perquè visquem per sempre! Sens dubte, aquesta és una raó de pes per estimar Jesús.

L’apòstol Pau va escriure als cristians de Corint: «L’amor del Crist ens té agafats». En quin sentit l’amor del Crist ens té agafats? Què en penses?... Fixa’t en la resposta de Pau: «[Crist] ha mort per tots perquè els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort», és a dir, per a Crist (2 Corintis 5:14, 15, BCI).

 De quines maneres penses que pots demostrar que vius per agradar a Crist?... Doncs bé, una manera és explicant als altres el que has après d’ell. O imagina el següent: estàs sol, ni el teu pare ni la teva mare ni cap altre ésser humà no poden veure el que fas. Veuràs programes de televisió o miraràs a Internet coses que saps que no agraden a Jesús?... Recorda que Jesús és viu i pot veure tot el que fem.

Una altra raó per estimar Jesús és que volem imitar Jehovà. Jesús va dir: «El Pare m’estima». Saps per què estima Jesús i per què també ho hauríem de fer nosaltres?... Perquè Jesús va estar disposat a morir per tal que la voluntat de Déu es complís (Joan 10:17). Per tant, hem de fer el que la Bíblia ens diu: «Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres» (Efesis 5:1, 2, BCI).