1-3. Quines preguntes es fa la gent sobre la mort, i quines respostes donen algunes religions?

NO IMPORTA qui siguem o on visquem, tots ens fem estes preguntes fonamentals. De fet, la gent porta milers d’anys fent-se-les.

² En el capítol anterior vam vore que el rescat, el sacrifici de Jesús, ens va obrir la porta a la vida eterna. També vam aprendre que la Bíblia prediu el temps quan “no existirà més la mort” (Apocalipsi 21:4). Mentrestant, tots morim, com va dir el savi rei Salomó: “els vius saben que han de morir” (Eclesiastés 9:5). Encara que intentem allargar les nostres vides tant com podem, no deixem de preguntar-nos: “Què passa quan morim?”.

³ Tots plorem quan mor algú que estimem. Potser ens vénen al cap preguntes com: “On ha anat? Està patint? Cuida de mi? Puc ajudar-lo d’alguna manera? Tornaré a vore’l algun dia?”. Per tot el món les religions donen respostes diferents a estes preguntes. Algunes diuen que si eres bo aniràs al cel, però que si eres roín, aniràs a l’infern. Altres religions afirmen que, al morir, la gent va al regne dels esperits per a trobar-se amb els seus avantpassats. I encara unes altres  ensenyen que els morts van al més enllà per a ser jutjats i després reencarnats.

4. Quina idea bàsica sobre la mort compartixen moltes religions?

⁴ Totes estes doctrines giren sobre la mateixa idea: que una part nostra sobreviu quan el cos mor. D’acord amb quasi totes les religions, tant del passat com del present, d’alguna forma vivim per sempre amb la capacitat de vore, sentir i pensar. Però, com pot ser això? Els nostres sentits, igual que els nostres pensaments, depenen del cervell. I quan morim, el cervell deixa de funcionar. Per tant, els nostres records, sentiments i percepcions no continuen en marxa d’alguna forma misteriosa. No sobreviuen a la mort del cervell.

5, 6. En quines condicions diu la Bíblia que es troben els morts?

⁵ El que passa quan morim no és cap misteri per a Jehovà, qui va crear el cervell. Ell en sap la veritat i a la seua Paraula ens diu en quines condicions es troben els morts. Clar i ras ens explica que quan una persona mor, deixa d’existir. La mort és tot el contrari de la vida. Els morts no poden vore ni pensar ni sentir res. Cap part nostra sobreviu a la mort del cos, ja que no tenim una ànima o esperit immortal. *

⁶ Després de dir que “els vius saben que han de morir”, Salomó va afegir: “Els morts ja no saben res”. També va ampliar esta veritat fonamental al dir que els morts no poden ni estimar ni odiar “perquè en el món dels morts [...] no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa” (llig Eclesiastés 9:5, 6, 10). Igualment, el Salm 146:4 diu que quan algú mor,  “es desfan els seus plans”. Per tant, som mortals i no sobrevivim a la mort del nostre cos. La nostra vida és com la flama d’un ciri. Quan s’apaga, no va a cap lloc. Simplement no està.

7. Amb què va comparar Jesucrist la mort?

⁷ Jesús va parlar de la condició en la qual es troben els morts. En certa ocasió, un bon amic seu, Llàtzer, va faltar. Llavors, Jesús va dir als seus deixebles: “Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit”. Els deixebles es van pensar que Jesús es referia a que Llàtzer estava descansant al llit, recuperant-se de la seua malaltia. Però estaven equivocats, Jesús els ho va explicar: “Llàtzer és mort” (llig Joan 11:11-14). Fixa’t que Jesús va comparar la mort amb descansar o dormir. Llàtzer no va anar al cel ni tampoc a l’infern. No estava amb els àngels o els seus avantpassats, ni es va reencarnar. Ell simplement estava descansant en la mort, com si estiguera dormint profundament, però sense somiar. En altres llocs de la Bíblia també es compara la mort amb dormir. Per exemple, quan el deixeble Esteve va ser apedregat fins la mort, la Bíblia diu que ell “es va dormir en la mort” (Fets 7:60, EVM). De la mateixa forma, el rei David va parlar sobre “el son de la mort” (Salm 13:4 [13:3 en altres bíblies]).

8. Com sabem que el propòsit de Déu no era que els humans moriren?

⁸ Era el propòsit de Déu que la gent morira? D’això res! Jehovà va crear els humans perquè visqueren  eternament en la terra. Com vam vore al començament d’este llibre, Déu va col·locar la primera parella humana en un paradís bonic i els va beneir amb salut perfecta. Jehovà només volia el seu bé. És que hi ha algun pare bo que vullga vore envellir i morir els seus fills? Clar que no! Jehovà vol els seus fills i vol que disfruten de felicitat eterna en la terra. Referint-se als humans, la Bíblia diu que Jehovà ha posat “l’eternitat als seus cors” (Eclesiastés 3:11, NM). Déu ens ha creat amb el desig de viure per sempre i ha obert la porta perquè este desig s’acomplisca.

9. Quin manament va donar Jehovà a Adam, i per què no era difícil d’obeir?

⁹ Llavors, per què morim? Per trobar la resposta, vegem què va passar quan només hi havia un home i una dona a la terra. La Bíblia explica que Jehovà “va fer nàixer de la terra fèrtil tota classe d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos” (Gènesi 2:9). Però va donar este manament a Adam: “Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no menges del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en menges, tingues per cert que moriràs” (Gènesi 2:16, 17). Este manament no era difícil, ja que hi havia molts arbres d’on podien menjar. Ara tenien l’oportunitat de demostrar el seu agraïment a Aquell qui els ho havia donat tot. Si l’obeïen, mostrarien també que respectaven la Seua autoritat i desitjaven rebre la Seua direcció.

10, 11. a) Com va desobeir a Déu la primera parella humana? b) Per què la desobediència d’Adam i Eva va ser tan greu?

¹⁰ Per desgràcia, van triar desobeir Jehovà. Per mitjà d’una serp, Satanàs va preguntar a Eva: “Així ¿Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?”. Eva li va contestar: “Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem” (Gènesi 3:1-3).

¹¹ “No, no moriríeu!”, li va dir Satanàs. “Déu sap que, si un dia en menjàveu, se vos obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal” (Gènesi 3:4, 5). La idea de Satanàs era que Eva creguera que li seria profitós menjar del fruit prohibit. Segons Satanàs, ella podria decidir per si mateixa què era correcte i què  era incorrecte, que podia fer el que vullguera. Al mateix temps, Satanàs també va acusar Jehovà de mentir sobre les conseqüències de menjar del fruit. Eva va creure Satanàs, va agafar del fruit i en va menjar. Més tard li’n va donar al seu marit i ell també en va menjar. Sabien perfectament què estaven fent: exactament allò que Déu els havia dit que no feren. Al menjar del fruit, van desobeir deliberadament un manament senzill i raonable. Aixina van menysprear l’autoritat del seu Pare celestial. Quina falta de respecte més imperdonable!

12. Què pot ajudar-nos a entendre els sentiments de Jehovà quan Adam i Eva van triar oposar-se-li?

¹² Fes-te una idea: Com et sentiries si després de criar  i cuidar un fill et desobeïra de forma que es vera clarament que no sent cap respecte per tu? Veritat que et trencaria el cor? Posa’t al lloc de Jehovà, que mal deu haver-se sentit quan Adam i Eva van triar oposar-se-li.

13. Què va dir Jehovà que li passaria a Adam després de morir, i què significava això?

¹³ No hi havia cap raó perquè Jehovà mantinguera per sempre amb vida Adam i Eva. Van acabar morint, tal com Ell els havia advertit. Adam i Eva van deixar d’existir. No van anar a cap regne dels esperits. Les paraules de Jehovà, quan va passar comptes amb Adam per desobeir-lo, ens ho confirmen. Li va dir: “Tornaràs ‘a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs’” (Gènesi 3:19). Déu havia creat Adam de la pols del sòl (Gènesi 2:7). Abans d’això, Adam no existia. Per tant, quan Jehovà li va dir que tornaria a la pols, es referia a que tornaria a l’estat d’inexistència. Tindria la mateixa vida que la pols amb la qual estava fet.

14. Per què morim?

¹⁴ Adam i Eva podrien estar encara vius, però van triar desobeir Déu, és a dir, van pecar i, per tant, van morir. Adam va passar el pecat i la mort als seus descendents. Esta és la raó per la qual morim (llig Romans 5:12). Eixe pecat és com una malaltia terrible que hem heretat de la qual ningú no podem fugir i que acaba per matar-nos. La mort no és cap amic, més bé és un enemic (1 Corintis 15:26). Què agraïts estem que Jehovà haja pagat el rescat per alliberar-nos d’este cruel enemic!

15. Per què saber la veritat sobre l’estat dels morts et consola?

¹⁵ Saber el que diu la Bíblia ens consola perquè, com hem vist, els morts no patixen dolor ni angoixa. No hi  ha cap raó per a tindre’ls por, ja que no ens poden fer cap mal. No els cal la nostra ajuda ni tampoc ens poden ajudar. No podem comunicar-nos amb ells ni ells amb nosaltres. Molts dirigents religiosos mentixen quan diuen que ells sí poden ajudar-los, i les persones que els creuen els donen diners. Però conéixer la veritat sobre la mort ens protegix de l’engany dels qui ensenyen estes mentires.

16. Qui ha influenciat en les doctrines de moltes religions, i de quina manera ho ha fet?

¹⁶ Després de vore el que diu la Bíblia sobre l’estat en què es troben les persones que han mort, trobes que la teua religió hi concorda? La majoria de les religions no ho fan perquè les seues doctrines estan influenciades per Satanàs. De fet, el Diable es val de la religió falsa per fer creure a les persones que després de morir continuaran vivint com a esperits en un altre lloc. Amb esta i altres mentires aconseguix que la gent s’aparte de Jehovà. Com és possible?

17. Per què deshonra a Jehovà la doctrina de l’infern?

¹⁷ Abans hem destacat que algunes religions ensenyen que si algú ha sigut roín, després de mort anirà a l’infern per a sofrir tota l’eternitat. Esta doctrina deshonra Jehovà. Ell és un Déu d’amor i mai faria patir la gent d’esta manera (llig 1 Joan 4:8). Què pensaries d’un home que castigara el seu xiquet desobedient posant-li les mans al foc? Et mereixeria cap respecte? De fet, faries res per a conéixer-lo? Ni pensar-ho! Veritat que pensaries que és un home molt cruel? Doncs Satanàs vol que creguem que Jehovà tortura les persones amb foc durant tota l’eternitat.

18. En quina doctrina falsa es basa la veneració als morts?

¹⁸ També, per mitjà de les religions, Satanàs ensenya  que les persones, després de morir, es convertixen en esperits que els vius han de respectar i venerar. D’acord amb esta doctrina, els esperits dels morts poden ser amics poderosos o enemics temibles. Molta gent es creu esta mentira i tem els morts fins al punt d’honrar-los i adorar-los. En marcat contrast, la Bíblia diu que els morts estan dormint i que nosaltres només hauríem d’adorar el Déu verdader, Jehovà, el nostre Creador que ens ho ha donat tot (Apocalipsi 4:11).

19. Quina ensenyança bíblica cobra major significat quan coneixes la veritat sobre l’estat dels morts?

¹⁹ Saber la veritat sobre l’estat dels morts et protegix de les mentires religioses. També t’ajuda a comprendre millor altres ensenyances bíbliques, com la promesa de viure eternament en un paradís a la terra. Esta promesa cobra major significat quan t’assabentes que les persones no van al regne dels esperits quan moren.

20. Quina pregunta analitzarem en el pròxim capítol?

²⁰ Fa molt de temps Job, un home just, va fer esta pregunta: “Pot un mort tornar a la vida?” (Job 14:14). O en altres paraules, pot algú que s’ha dormit en la mort ressuscitar? La Bíblia parla d’açò i el que diu ens consola, com vorem en el següent capítol.