Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL SIS

On són els morts?

On són els morts?
  • Què ens passa quan morim?

  • Per què morim?

  • Ens consolaria saber la veritat sobre la mort?

1-3. Quines preguntes es fa la gent sobre la mort, i quines respostes donen diferents religions?

LA HUMANITAT s’ha fet aquestes preguntes durant milers d’anys. Són qüestions importants, i les respostes ens interessen a tots, independentment de qui siguem o en quin lloc visquem.

2 Al capítol anterior hem parlat de com el sacrifici de rescat de Jesucrist va obrir la porta a la vida eterna. També hem après que la Bíblia prediu un temps en què «la mort ja no existirà» (Apocalipsi [Revelació] 21:4). Però mentrestant, tots morim. «Els qui són vius saben que s’han de morir», va dir el savi rei Salomó (Eclesiastès 9:5). Fem el possible per viure molts anys, però encara segueix intrigant-nos què ens passa al morir.

3 Quan se’ns moren éssers estimats, ens dol moltíssim, i potser ens fem preguntes com ara: «Què els haurà passat? Pateixen? Ens observen? Els podem ajudar? Els tornarem a veure?». Les religions del món ofereixen diferents respostes a aquestes preguntes. Algunes ensenyen que si ets bo, aniràs al cel, però si ets dolent, et cremaràs en un lloc de turment. Altres religions ensenyen que, al morir, les persones passen al reialme dels esperits per estar amb els seus avantpassats. I fins i tot altres religions diuen que els morts van al més enllà per ser jutjats i aleshores es reencarnen o tornen a néixer amb un altre cos.

4. Quina idea bàsica sobre la mort tenen en comú moltes religions?

4 Totes aquestes doctrines religioses parteixen d’una mateixa idea bàsica: una part de nosaltres continua vivint després de la mort del cos físic. Gairebé totes les religions, del passat o del present, afirmen que d’alguna manera vivim per sempre i conservem la capacitat de veure, escoltar i pensar. Però, com pot ser veritat això? Tant els nostres sentits com els nostres pensaments depenen del funcionament del cervell. I, al morir, el cervell deixa de funcionar. Els nostres records, sentiments i sensacions no es mantenen vius per si mateixos d’alguna forma misteriosa. No sobreviuen a la mort del nostre cervell.

QUÈ ENS PASSA REALMENT QUAN MORIM?

5, 6. Què ensenya la Bíblia sobre la condició en què es troben els morts?

5 El que passa quan morim no és pas un misteri per a Jehovà, el Creador del cervell. Ell sap la veritat, i a la seva Paraula, la Bíblia, explica en quina condició es troben els morts. L’ensenyament clar que dóna la Bíblia és aquest: quan una persona mor, deixa d’existir. La mort és el contrari de la vida. Els morts no poden veure ni sentir ni pensar. Cap part de nosaltres no sobreviu a la mort del cos. No tenim una ànima o un esperit immortal. *

On ha anat la flama?

6 Després de dir que els vius saben que moriran, Salomó va escriure: «Però els morts no saben res». Després va ampliar aquesta veritat fonamental dient que els morts no poden estimar ni odiar i que «no hi ha obra, ni recompensa, ni ciència, ni saviesa al [sepulcre]» (Eclesiastès 9:5, 6, 10). De manera similar, Salm 146:3 [146:4 en NM] diu que quan un home mor, «es desfan els seus plans [«pensaments», NM]». O sigui, som mortals, i no continuem vivint després de la mort del cos. La nostra vida és com la flama d’una espelma. Quan s’apaga, la flama no se’n va enlloc, senzillament deixa d’existir.

QUÈ VA DIR JESÚS SOBRE LA MORT

7. Amb què va comparar Jesús la mort?

7 Jesús va explicar quina és la condició dels morts. Al referir-se a Llàtzer, un home que coneixia bé i que acabava de morir, va dir als seus deixebles: «Llàtzer, el nostre amic, dorm». Els deixebles van entendre que Llàtzer estava literalment dormint, recuperant-se d’alguna malaltia; però s’equivocaven. Jesús els va aclarir: «Llàtzer és mort» (Joan 11:11-14). Fixa’t que Jesús va comparar la mort amb el son i el descans. Llàtzer no es trobava ni al cel ni en un infern de foc. No estava amb els àngels ni amb els seus avantpassats. Llàtzer no havia tornat a néixer com a un altre ésser humà. Estava descansant en la mort, com si estigués dormint profundament, però sense tenir cap somni. Altres textos bíblics també comparen la mort amb dormir. Per exemple, quan van lapidar el deixeble Esteve, la Bíblia diu que «s’adormí» (Actes [Fets] 7:60). Igualment, l’apòstol Pau va escriure sobre alguns cristians que eren «adormits» en la mort (1 Corintis 15:6, Nou Testament, Foment de Pietat).

Jehovà va fer els humans perquè visquessin per sempre a la Terra

8. Com sabem que el propòsit de Déu no era que les persones morissin?

8 Era el propòsit original de Déu que la gent morís? De cap manera! Jehovà va crear els humans perquè visquessin per sempre a la Terra. Com ja hem après en aquest llibre, Déu va col·locar la primera parella humana en un paradís preciós. A més, els va donar una salut perfecta. Sens dubte, Jehovà només volia el millor per a ells. Et sembla que cap pare amorós vol que els seus fills envelleixin i morin? És clar que no! Jehovà estimava els seus fills i volia que gaudissin de felicitat eterna a la Terra. Respecte als humans, la Bíblia diu: «Els ha posat l’eternitat al cor» (Eclesiastès 3:11, Fundació Bíblica Catalana). Déu ens va crear amb el desig de viure per sempre i ha pres mesures per fer-lo realitat.

PER QUÈ MORIM

9. Quina restricció va posar Jehovà a Adam, i per què no era pas difícil obeir aquest manament?

9 Aleshores, per què morim? Per trobar la resposta, hem de tenir present què va passar quan a la Terra només hi havia un home i una dona. La Bíblia explica: «[Jehovà] Déu va fer brotar de la terra fèrtil tota mena d’arbres, agradables a la vista i bons per a menjar» (Gènesi 2:9). Però hi havia una restricció. Jehovà li va dir a Adam: «Pots menjar de tots els arbres del jardí, però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis; si un dia en menges, no t’escaparàs pas de la mort» (Gènesi 2:16, 17). Aquest manament no era gens difícil d’obeir. Hi havia més arbres dels quals Adam i Eva sí que podien menjar. Amb aquest precepte, però, tenien l’oportunitat de mostrar la seva gratitud a qui els havia donat tot el que tenien, fins i tot la vida perfecta. Si eren obedients, també demostrarien que respectaven l’autoritat del seu Pare celestial i que desitjaven la seva guia amorosa.

10, 11. (a) Com és que la primera parella humana va desobeir Déu? (b) Per què va ser tan greu la desobediència d’Adam i Eva?

10 Malauradament, la primera parella humana va triar desobeir Jehovà. Mitjançant una serp, Satanàs va preguntar a Eva: «Així Déu ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?». Eva va respondre: «Podem menjar fruits de tots els arbres del jardí, però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni el toquem, perquè moriríem» (Gènesi 3:1-3).

11 «No morireu pas», va dir Satanàs. «Déu sap prou que el dia que en mengeu se us obriran els ulls i sereu com els àngels, que coneixen el bé i el mal» (Gènesi 3:4, 5). Satanàs volia que Eva cregués que sortiria guanyant si menjava del fruit prohibit. Segons el Diable, ella podia decidir tota sola què estava bé i què estava malament; tenia dret a fer el que volgués. Satanàs també va acusar Jehovà d’haver mentit sobre les conseqüències de menjar del fruit. Eva se’l va creure; va agafar el fruit i en va menjar. Després en va donar al seu marit i ell també en va menjar. No van actuar per ignorància. Sabien que estaven fent precisament allò que Déu els havia dit que no fessin. Al menjar del fruit, van desobeir deliberadament un manament senzill i raonable. Van demostrar que menyspreaven el seu Pare celestial i la seva autoritat. Quina falta de respecte al seu amorós Creador! No tenien perdó!

12. Què ens pot ajudar a entendre com es va sentir Jehovà quan Adam i Eva es van rebel·lar contra ell?

12 Per il·lustrar-ho: Com et sentiries si un fill o una filla que haguessis criat i cuidat et desobeís i et demostrés que no t’estima ni et respecta gens ni mica? Això et doldria molt, oi? Doncs imagina’t el dolor que deu haver sentit Jehovà quan tant Adam com Eva es van rebel·lar contra ell.

Adam va sortir de la pols, i va tornar a la pols

13. Què va dir Jehovà que li passaria a Adam al morir, i què significa això?

13 No hi havia cap raó vàlida perquè Jehovà mantingués amb vida per sempre els desobedients Adam i Eva. Van morir, tal com Déu havia dit que passaria. Adam i Eva van deixar d’existir. No van continuar vivint com a esperits. Ho sabem pel que Jehovà va dir a Adam després de demanar-li explicacions per la seva desobediència. Déu li va dir: «[Tornaràs] a la terra, que és d’on has estat tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:19). Déu havia fet Adam de la pols del terra (Gènesi 2:7). Abans d’això, Adam no existia. Per tant, quan Jehovà li va dir a Adam que tornaria a la pols, li estava dient que tornaria a un estat de no-existència. No tindria vida, com tampoc la tenia la pols de què havia estat creat.

14. Per què morim?

14 Avui Adam i Eva podrien ser vius, però van morir perquè van triar desobeir Déu, és a dir, van pecar. Per això nosaltres morim. La condició pecaminosa d’Adam, juntament amb la mort, es van transmetre a tota la seva descendència (Romans 5:12, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]). Aquest pecat és com una terrible malaltia hereditària de la qual ningú no es pot lliurar. El seu resultat, la mort, és una maledicció. La mort no és pas un amic, és un enemic (1 Corintis 15:26). Podem estar molt agraïts perquè Jehovà ens proporcionés el rescat per alliberar-nos d’aquest enemic tan terrible.

COM ENS BENEFICIA SABER LA VERITAT SOBRE LA MORT

15. Com ens consola saber la veritat sobre la mort?

15 El que ens ensenya la Bíblia sobre la condició dels morts ens consola. Com hem vist, els morts no pateixen en cap sentit. Tampoc hi ha motiu per tenir-ne por, perquè no ens poden perjudicar. No necessiten la nostra ajuda, ni tampoc ens poden ajudar. No podem parlar amb ells, i ells tampoc poden parlar amb nosaltres. Molts líders religiosos asseguren falsament que poden ajudar els qui han mort, i hi ha gent que se’ls creu i els dóna diners. Però saber la veritat ens protegeix dels qui enganyen dient aquestes mentides.

16. Qui ha influït en les doctrines de moltes religions, i com ho ha fet?

16 Concorda la teva religió amb el que ensenya la Bíblia sobre la mort? La majoria de les religions no ho fa. Per què? Perquè Satanàs ha influït en les seves doctrines. Utilitza la religió falsa per fer creure a les persones que, un cop el seu cos mor, continuen vivint com a un esperit. Satanàs combina aquesta mentida amb altres per allunyar la gent de Jehovà Déu. Com ho fa?

17. Per què la doctrina del turment etern deshonra Jehovà?

17 Com hem vist abans, algunes religions ensenyen que si una persona ha sigut dolenta, al morir va a un lloc de turment de foc on pateix eternament. Aquesta doctrina deshonra Déu. Jehovà és un Déu d’amor i mai no faria patir d’aquesta manera la gent (1 Joan 4:8). Què pensaries d’un pare que castigués el seu fill desobedient cremant-li les mans? Respectaries un home així? I no només això, voldries tan sols arribar a conèixer-lo? En absolut! Segur que pensaries que és un home molt cruel. Doncs bé, Satanàs vol que pensem que Jehovà tortura les persones cremant-les eternament, durant milions i milions d’anys!

18. Sobre quina mentida religiosa es basa l’adoració dels morts?

18 Satanàs també utilitza algunes religions per ensenyar que, al morir, les persones es converteixen en esperits que els vius hem de respectar i honrar. Segons aquesta creença, els esperits dels morts poden ser amics poderosos o enemics terribles. Molta gent es creu aquesta mentida. Tenen por dels morts, i per això els honren i adoren. En contrast, la Bíblia ensenya que els morts dormen i que només hem d’adorar el Déu verdader, Jehovà, el nostre Creador i qui ens dóna tot el que necessitem (Apocalipsi [Revelació] 4:11).

19. Quins altres ensenyaments de la Bíblia podem entendre si sabem la veritat sobre la mort?

19 Saber la veritat sobre els morts impedirà que les mentides religioses et portin a conclusions errònies. També t’ajudarà a entendre altres ensenyaments de la Bíblia. Per exemple, quan comprens que les persones no continuen vivint com a esperits després de la mort, t’encaixen totes les peces i aleshores entens la promesa de vida eterna en un paradís a la Terra.

20. Quina pregunta considerarem al capítol següent?

20 Fa molt de temps, el just Job va preguntar: «Pot un mort tornar a la vida?» (Job 14:14, Interconfessional). Pot ressuscitar algú que dorm en la mort? Com veurem al capítol següent, el que la Bíblia ens ensenya al respecte ens consola moltíssim.

^ § 5 Per a més informació sobre les paraules «ànima» i «esperit», pots consultar les pàgines 208-211 de l’apèndix.