1. Quina coneguda oració analitzarem?

MILIONS de persones arreu del món coneixen l’oració que popularment s’anomena «el parenostre». Es tracta d’una oració que el mateix Jesucrist va posar com a model i que és plena de significat. Per això, una anàlisi de les seves tres primeres peticions t’ajudarà a entendre millor què ensenya realment la Bíblia.

2. Menciona tres coses que Jesús va ensenyar els seus deixebles a demanar en oració.

² Al començament de la seva oració model, Jesús va dir als qui l’escoltaven: «Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra”» (Mateu 6:9-13, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]). Què signifiquen aquestes tres peticions?

3. Què cal saber sobre el Regne de Déu?

³ Ja hem après molt sobre el nom de Déu, Jehovà. I també hem parlat una mica de quina és la voluntat de Déu. Hem vist què ha fet en el passat i què farà per la humanitat en el futur. Però a què es referia Jesús quan va dir que oréssim: «Vingui el teu Regne»? Què és el Regne de Déu? Com santificarà la seva vinguda el nom de Déu? Quina  relació té la vinguda del Regne amb el compliment de la voluntat de Déu?

4. Què és el Regne de Déu, i qui n’és el Rei?

⁴ El Regne de Déu és un govern establert per Jehovà Déu, qui també n’ha designat el Rei. Qui és el Rei del Regne de Déu? Jesucrist. Aquest Rei és més gran que tots els governants humans i se l’anomena «el Rei dels reis i Senyor dels senyors» (1 Timoteu 6:15). Jesús té el poder per fer moltes més coses bones que qualsevol altre governant humà, fins i tot que el millor de tots ells.

5. Des d’on governa el Regne de Déu, i sobre què?

⁵ Des d’on governarà el Regne de Déu? Bé, on és ara Jesús? Segurament recordes que Jesús va ser executat en un pal de turment i després ressuscitat. Més tard, va ascendir al cel (Actes [Fets] 2:33, NM). Per tant, allà és on es troba el Regne de Déu: al cel. Per això la Bíblia l’anomena «Regne celestial» (2 Timoteu 4:18). Però, tot i que el Regne de Déu és al cel, governarà sobre la Terra (Apocalipsi [Revelació] 11:15).

6, 7. Què fa que Jesús sigui un Rei extraordinari?

⁶ Per què és Jesús un Rei extraordinari? Una de les raons és que ell no morirà mai. A diferència dels reis humans, la Bíblia diu que Jesús és «l’únic que posseeix la immortalitat, que habita una llum inaccessible» (1 Timoteu 6:16). Per tant, totes les coses bones que faci seran permanents. I sens dubte en farà moltes.

⁷ Fixa’t en aquesta profecia de la Bíblia sobre Jesús: «L’esperit de [Jehovà] reposarà sobre ell, l’esperit de saviesa i d’intel·ligència, l’esperit de consell i de força, l’esperit de ciència i de temor de [Jehovà]». I afegeix: «No jutjarà segons les aparences ni es decidirà segons el que senti dir; jutjarà els humils amb justícia, sentenciarà amb raó  sobre els pobres del país» (Isaïes 11:2-4). Aquestes paraules mostren que Jesús serà un Rei just i compassiu per a les persones de la Terra. No t’agradaria tenir un governant així?

8. Qui governarà amb Jesús?

⁸ Una altra característica del Regne de Déu és que Jesús no governarà tot sol. Tindrà cogovernants. Per exemple, l’apòstol Pau va dir a Timoteu: «Si sofrim, també regnarem amb ell» (2 Timoteu 2:12). En efecte, Pau, Timoteu i altres fidels escollits per Déu governaran amb Jesús al Regne celestial. Quantes persones tindran aquest privilegi?

9. Quants governaran amb Jesús, i quan va començar Déu a escollir-los?

⁹ Com hem vist al capítol 7 d’aquest llibre, l’apòstol Joan va contemplar en una visió «l’Anyell [Jesucrist] que estava sobre la muntanya de Sió [la seva posició reial al cel], i amb ell cent quaranta-quatre mil, que porten escrit al front el nom d’ell i el nom del seu Pare». Qui són aquests 144.000? El mateix Joan ens diu: «Aquests són els qui segueixen l’Anyell arreu on vagi. Aquests foren adquirits d’entre els homes com a primícia per a Déu i per a l’Anyell» (Apocalipsi [Revelació] 14:1, 4). Així doncs, es tracta de seguidors fidels de Jesucrist que han estat escollits per regnar amb ell al cel. Després de morir i ressuscitar a la vida celestial, «regnaran sobre la terra» juntament amb Jesús (Apocalipsi [Revelació] 5:10). Des dels temps dels apòstols, Déu ha anat escollint cristians fidels per completar la xifra de 144.000.

10. Per què és una disposició amorosa que Jesús i els 144.000 governin la humanitat?

¹⁰ Disposar que Jesús i els 144.000 governin la humanitat és una mesura molt amorosa. En primer lloc, perquè Jesús sap molt bé què significa ser humà i patir. Pau va  dir que Jesús no és «incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar» (Hebreus 4:15, Interconfessional; 5:8). Els seus cogovernants també han sofert com a éssers humans. A més a més, han lluitat contra la imperfecció i han patit tot tipus de malalties. Sens dubte entendran molt bé els problemes a què ens enfrontem els humans!

11. Per què va dir Jesús que els seus deixebles havien d’orar perquè es fes la voluntat de Déu al cel?

¹¹ Quan Jesús va dir que els seus deixebles havien d’orar perquè vingués el Regne de Déu, també va dir que havien d’orar perquè es fes la voluntat de Déu «com al cel, així també a la terra». Déu és al cel, on els àngels fidels sempre han fet la voluntat divina. No obstant això, vam veure al capítol 3 d’aquest llibre que un àngel malvat va deixar de complir la voluntat de Déu i va fer que Adam i Eva pequessin. Al capítol 10 aprendrem més coses sobre el que la Bíblia ensenya d’aquest àngel malvat, conegut pel nom de Satanàs el Diable. Déu va permetre que tant Satanàs com els àngels que van decidir seguir-lo, els anomenats dimonis, es quedessin al cel un cert temps. Per tant, no tothom feia la voluntat de Déu al cel. Però això canviaria quan el Regne de Déu comencés a governar. Un cop fos entronitzat, el Rei Jesucrist faria guerra contra Satanàs (Apocalipsi [Revelació] 12:7-9).

12. A quins dos esdeveniments importants fa referència Apocalipsi [Revelació] 12:10?

¹² Les següents paraules profètiques descriuen el que passaria: «Ara s’ha realitzat la salvació, la potència, el regnat del nostre Déu, i el poder del seu Crist, perquè ha estat expulsat l’acusador dels nostres germans, aquell qui els  acusava nit i dia davant del nostre Déu» (Apocalipsi [Revelació] 12:10). T’has fixat que en aquest text bíblic es parla de dos esdeveniments molt importants? En primer lloc, el Regne de Déu en mans de Jesucrist comença a regnar. I en segon lloc, Satanàs és expulsat del cel i llançat a la Terra.

13. Quina és la conseqüència d’haver fet fora del cel Satanàs?

¹³ Quines han estat les conseqüències d’aquests dos esdeveniments? Respecte al que va passar al cel, la Bíblia explica: «Per això estigueu-ne joiosos, oh cel i els que hi habiteu» (Apocalipsi [Revelació] 12:12). En efecte, els àngels fidels s’alegren perquè, com que Satanàs i els seus dimonis ja no són al cel, totes les criatures que hi queden són fidels a Jehovà Déu. Hi regna una pau absoluta i una harmonia immillorable. Ara al cel es fa la voluntat de Déu.

14. Quin ha estat el resultat que Satanàs fos llançat a la Terra?

¹⁴ I què es pot dir de la Terra? La Bíblia diu: «Ai de la terra i del mar, perquè us ha baixat el diable ple de gran furor, sabent que té poc temps» (Apocalipsi [Revelació] 12:12). Satanàs està fet una fúria perquè ha estat expulsat del cel i només li queda poc temps. Com que està enrabiat, causa molt dolor, o «ai», a la Terra. Al proper capítol, parlarem una mica més sobre aquesta aflicció que provoca. Però, al veure que Satanàs ha estat llançat a la Terra i el dolor tan gran que hi causa, segurament ens preguntem: com podrà el Regne aconseguir que es faci la voluntat de Déu a la Terra?

15. Quina és la voluntat de Déu per a la Terra?

¹⁵ Doncs bé, quina és la voluntat de Déu per a la Terra? En vam parlar al capítol 3. A Edèn, Déu va deixar clar que la seva voluntat és que la Terra es converteixi en un paradís ple d’éssers humans justos que no morin mai. Satanàs va fer que Adam i Eva pequessin, i això va afectar el compliment de la voluntat de Déu per a la Terra; però el propòsit del Creador no va canviar pas. La intenció  de Jehovà encara és la mateixa: «Els justos posseiran la terra, hi viuran per sempre més» (Salm 37:29, BEC). El Regne de Déu complirà aquesta promesa. Com ho farà?

16, 17. Què ens revela Daniel 2:44 sobre el Regne de Déu?

¹⁶ Donem un cop d’ull a la profecia que trobem a Daniel 2:44, on podem llegir aquestes paraules: «Als dies d’aquests reis, el Déu del cel suscitarà un regne que mai no serà destruït, i aquest regne no passarà a un altre poble. Farà miques i acabarà amb tots aquells regnes, i ell subsistirà eternament». Què ens mostren aquestes paraules sobre el Regne de Déu?

¹⁷ En primer lloc, ens mostren que el Regne de Déu seria establert «als dies d’aquests reis», o en un moment en què encara existirien altres regnes. En segon lloc, ens mostren que el Regne durarà per sempre. Ningú no el derrotarà mai ni serà substituït per cap altre govern. En tercer lloc, també veiem que esclatarà una guerra entre el Regne de Déu i els regnes d’aquest món. El vencedor serà el Regne de Déu. Al final, serà l’únic govern que tindrà la humanitat. Aleshores, els humans gaudiran de la millor administració que mai hauran conegut.

18. Com s’anomena la guerra final entre el Regne de Déu i els governs d’aquest món?

¹⁸ La Bíblia conté molta informació sobre la guerra final entre el Regne de Déu i els governs d’aquest món. Per exemple, explica que, a mesura que s’apropa la fi, els esperits malignes difondran mentides per enganyar «els reis de tot el món». Amb quina intenció? «A fi de reunir-los [els reis] per a la batalla del gran dia del Déu Totpoderós». Es reunirà els reis de tota la Terra «al lloc anomenat en hebreu Harmaguedon» (Apocalipsi [Revelació] 16:14, 16). Així doncs, pel que llegim en aquests dos versicles, l’enfrontament final entre els governs humans i el Regne de Déu rep el nom de batalla d’Harmaguedon.

19, 20. Què impedeix que avui dia es faci la voluntat de Déu a la Terra?

 ¹⁹ Què aconseguirà el Regne de Déu mitjançant l’Harmaguedon? Pensem un altre cop en quina és la voluntat de Déu per a la Terra. Jehovà Déu es va proposar que la Terra fos un paradís ple d’éssers humans justos i perfectes que l’adoressin. Què és el que impedeix que avui dia això sigui una realitat? En primer lloc, som pecadors, ens posem malalts i morim. No obstant això, al capítol 5 vam aprendre que Jesús va morir per nosaltres perquè puguem viure per sempre. Segurament recordes les paraules registrades a l’evangeli de Joan: «Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna» (Joan 3:16).

²⁰ Un altre problema és que moltes persones fan coses dolentes: menteixen, estafen, i cometen immoralitat. No volen fer la voluntat de Déu. La gent que fa coses dolentes serà destruïda durant la guerra de Déu, Harmaguedon (Salm 37:10, BEC). I encara més, no es compleix la voluntat de Déu a la Terra perquè els governs no fomenten que la gent la faci. Molts governs han sigut febles, cruels o corruptes. La Bíblia ho deixa ben clar: «L’home domina l’home, per desgràcia seva» (Eclesiastès 8:9, BEC).

21. Com aconseguirà el Regne que a la Terra es faci la voluntat de Déu?

²¹ Després d’Harmaguedon, la humanitat només tindrà un govern, el Regne de Déu. Aquest Regne complirà la voluntat de Déu i portarà meravelloses benediccions. Per exemple, acabarà amb la influència de Satanàs i els seus dimonis (Apocalipsi [Revelació] 20:1-3). S’aplicarà el poder del sacrifici de Jesús perquè els éssers humans fidels ja no es posin mai malalts ni morin. En comptes d’això, sota  el govern del Regne podran viure per sempre (Apocalipsi [Revelació] 22:1-3). La Terra es convertirà en un paradís. D’aquesta manera, el Regne aconseguirà que es faci la voluntat de Déu a la Terra i santificarà el seu nom. Què significa això? Que sota el Regne de Déu tot ésser viu honrarà el nom de Jehovà.

22. Com sabem que el Regne de Déu no va venir mentre Jesús era a la Terra ni just després de la seva resurrecció?

²² Quan Jesús va dir als seus deixebles que oressin «vingui el teu Regne», era evident que el Regne encara no havia arribat. Va venir, doncs, quan Jesús va ascendir al cel? No, perquè tant Pere com Pau van dir que, un cop Jesús va haver ressuscitat, es va complir en ell la profecia de Salm 110:1: «Oracle de [Jehovà] al meu Senyor: “Seu a la meva dreta, i espera que faci dels enemics l’escambell dels teus peus”» (Actes [Fets] 2:32-35; Hebreus 10:12, 13). Hi hauria, doncs, un període d’espera.

23. (a) Quan va començar a governar el Regne de Déu? (b) Què s’analitzarà al capítol següent?

²³ Quant de temps s’hauria d’esperar? Durant el segle XIX i el segle XX, els estudiants sincers de la Bíblia van discernir progressivament que aquest període acabaria l’any 1914 (respecte a aquesta data, pots consultar les pàgines 215-218 de l’apèndix). Els esdeveniments mundials  que van començar el 1914 confirmen que aquells estudiants sincers de la Bíblia ho havien entès correctament. El compliment de la profecia bíblica demostra que el 1914 Crist va esdevenir Rei i que el Regne celestial de Déu va començar a governar. Per tant, estem vivint en el «poc temps» que li queda a Satanàs (Apocalipsi [Revelació] 12:12; Salm 110:2). I podem afegir amb seguretat que ben aviat el Regne de Déu actuarà perquè la voluntat divina es faci a la Terra. No trobes que són bones notícies? Creus que això és veritat? El capítol següent t’ajudarà a veure que la Bíblia realment ensenya aquestes coses.